Viure per a trencar el silenci

La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.

Cristina M. Fortuny
Des de les entranyes

Morta en un cos viu

2013. Mirar-te al mirall i no sentir absolutament res

Em tocava ser una adolescent. Mirava als companys del meu voltant: no m’entenien, tampoc volien fer-ho. Però, jo no era una adolescent, era una persona que no estava bé, algú que havia tocat fons i olorava la foscor.


… I, encara recordo com la meva mare estava asseguda a terra amb les mans al cap indicant desesperació amb una mirada de tristesa infinita. El meu pare acariciant-me l’esquena. Jo no sentia res. Solament sentia aquell dolor, aquell dolor que em feia sentir-me morta en un cos viu.
….

 

La Cris a través del seu blog “Des de les entranyes” ens explica com s’ha anat sentint durant una època dura de la seva vida.

Llegir-lo ens pot ajudar a entendre a aquella persona del nostre voltant que es troba en una situació semblant, però també si ho estem vivint en pròpia persona ens pot ajudar a adonar-nos que no estem sols i que hi ha algú que també ho ha passat.

Val la pena gaudir de l’estil exquisit que utilitza.

Llegir més entrades en el seu blog

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a salut, teràpies

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, estudis, hipnosi, llibres, salut, teràpies

Psiquiatre o psicòleg?

A vegades els pacients pregunten si el que els hi passa es degut a qüestions “químiques” del cervell o per culpa d’un error en la manera d’afrontar la seva vida. Tenen el dubte de si s’han d’adreçar a un psiquiatre o a un psicòleg.

Imaginem una persona que ha estat bé emocionalment parlant, i que, pel que sigui comença a estar malament. Si durant aquest període que està malament se li fa un estudi l’hi trobaran alteracions químiques en el cervell, les substàncies químiques que fabrica en aquell moment estaran alterades. Per tant es evident doncs que caldria estabilitzar perquè aquestes substàncies químiques tornin a estar equilibrades.

Però, com fer-ho?
Els psiquiatres segons la teoria del desequilibri químic, es basen en que la majoria de tractaments per als trastorns mentals passarien pel consum de psicofàrmacs.

Des del punt de vista dels psicòlegs, no tindríem res a dir si la medicació que es dona fos suficient perquè la persona es sentís be i això perdurés en el temps, però l’experiència ens mostra que no és així, la persona pot estar prenent medicació durant temps i no aconseguir la recuperació total provocant que cada vegada aquesta persona s’hagi d’estar medicant més o canviant el tipus de fàrmac, sense que el seu malestar desaparegui.

Així doncs, de tot això s’extreuen les següents conclusions:

  •  Si la persona està tenint un malestar intens i li cal reduir aquest malestar amb medicació es correcte i convenient que l’ajudi el psiquiatre amb les pautes mèdiques corresponents.
  • No s’ha de culpabilitzar a la persona perquè prengui aquesta medicació.
  • Però, i com a punt més important, cal tenir en compte que quan hi ha una inestabilitat emocional cal fer teràpia psicològica, perquè,  encara que la medicació en un principi estigui resolent el malestar físic dels símptomes, a la llarga en un % molt alt, aquesta persona tornarà a manifestar el malestar.

 

Es dolent doncs, anar al psiquiatre?  No, evidentment que no, a vegades en moments ens cal medicació per estabilitzar (igual com quan tens maldecap o mal d’esquena que t’has de prendre alguna cosa per “reduir” el malestar) però cal conscienciar-nos que el malestar que patim és el símptoma, es a dir, és el senyal que ens indica que alguna cosa no estem enfocant be en la nostra vida, en el nostre dia a dia, per tant no ens podem girar d’esquena d’aquest símptoma, es potser el moment per començar a fer aquesta feina psicològica amb nosaltres mateixos.

 

Si voleu mes informació en el nostre centre LluverasPsicologia, a part del nostre equip de psicòlegs, disposem també de servei de psiquiatria.

 

Fotografia extreta de la web Pullman

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies

Teràpia psicològica amb el complement del reiki

Avui en el Diari Ara publiquen l’article “El Reiki entra a l’hospital” on exposen que les teràpies naturals cada vegada estan entrant més en la Sanitat Pública (Vall d’Hebron, Hospital de Terrassa etc.). Estan veient que els pacients que se’ls fa reiki aconsegueixen sentir-se millor augmentant la seva qualitat de vida, per la qual cosa això els ajuda a poder afrontar el tractament mèdic amb millors condicions.

El nostre Centre ja fa uns anys que està oferint aquest servei: Teràpia psicològica amb el complement d’aquestes eines que ajuden a equilibrar els meridians com la EFT i el reiki  ( Nosaltres fem una variant on la fusionem amb la Hipnosi clínica: Psico-reiki). Quan es va iniciar érem dels pocs que ens vàrem adonar que les teràpies que s’anomenen “teràpies naturals” son una bona ajuda per millorar els resultats de les teràpies psicològiques.

Des d’aquí celebrem aquesta iniciativa i sobretot el que celebrem que es faci ressò en els mitjans de comunicació.  Cal urgentment que els professionals de la sanitat s’adonin que no pots aconseguir una millora mèdica si no hi ha una millora psicològica i evidentment energètica.

Article El Reiki entra a l’Hospital

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a EFT, salut, teràpies

El copilot de Germanwings i la lluita contra l’estigma en la salut mental

Carta del Sr. Àngel Conesa president d’Obertament Aliança Catalana de lluita contra l’estigma en la Salut Mental publicada avui 27 de març al diari ARA 

Posts relacionats: Malalties mentals de qui es la culpa? i Malalties mentals de qui es la culpa? (part 2)

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, social, teràpies

La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient

      Per què a vegades fas una cosa i penses que n’hauries de fer una altra?

 

    Per què saps que has de fer una cosa i no la fas?

Tenim dues ments, la conscient i la inconscient. La conscient, es la que analitza, la que jutja, la que està sotmesa a les pressions externes, i la que fa les coses de forma analítica. La ment inconscient es la que fa les tasques de forma automàtica i la que té els recursos per solucionar els nostres problemes .

Adjuntem el vídeo del programa de Docufilia de TV2 “El cerebro automático: La magia del inconsciente” on, entre altres coses expliquen com la nostra ment inconscient te el “control” de la situació:  per exemple, abans de saber quina roba et posaràs al matí, la ment inconscient ja sap quina roba et posaràs.  Es a dir, les coses que pensem amb la ment racional o conscient, el nostre inconscient ja les ha pensat.  En el vídeo es pregunten… Quin control tenim sobre nosaltres mateixos?

Nosaltres tenim la resposta. Podem ajudar/moldejar a la nostra ment inconscient. La teràpia que fem nosaltres es basa en ajudar a la nostra ment inconscient perquè trobi la solució al problema que estàs tenint en aquests moments, i això ho fem amb la hipnosi clínica (si voleu saber més sobre aquest tipus de teràpia podeu consultar aquí).  T’ha passat algun cop que saps que has de prendre’t la vida de forma més tranquil·la però no saps com fer-ho? Doncs es justament perquè la teva ment racional sap que ho ha de fer, però no sap com.  Hem d’ajudar a la teva ment inconscient perquè se n’adoni que hi ha altres maneres per prendre’s la vida de diferent manera.  Només “Ella” (la ment inconscient) et traurà del teu problema.

https://www.youtube.com/watch?v=Lnwf9y8FQLg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, hipnosi, neurociència, salut, teràpies, vídeos

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

Una màscara enganxada a la cara

Aquests dies he rebut aquest correu de l’Anna i l’he volgut compartir amb tots vosaltres.

 

Hola Pilar,

T’escric per un dibuix que vaig fer fa un temps sobre com em sentia fa 10 anys i he pensat que potser el vols publicar.

Per cert, jo vaig ser la que et vaig enviar una consulta sobre autolesionar-se (amb el sobrenom d’Anna) (vegeu “Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!)

“Quan sortia al carrer se m’enganxava una màscara que m’impedia ensenyar-me tal com em sentia, cosa que a la vegada em va impedir d’explicar que sempre estava trista”.

mask_text_cat

Fa 10 anys vaig fer el batxillerat. En aquella època tenia l’autoestima pel terra, no em podia concentrar i les notes eren més aviat dolentes entre d’altres problemes.

Em sentia culpable de no aconseguir res i em veia com una persona inútil i que seria millor que no existís. Per dins estava sempre trista, però quan sortia al carrer, en un lloc públic em sentia incapaç d’explicar la meva situació, d’expressar d’alguna manera que no estava bé. Era com si tingués una maledicció on se m’enganxava una màscara que m’impedia ensenyar-me tal com em sentia, cosa que a la vegada em va impedir d’explicar que sempre estava trista. Hi va haver un company de classe amb qui ho vaig intentar, però no em va creure ja que sempre em veia bé.

El dibuix el vaig fer posteriorment a tot allò, però representa aquella sensació de tenir una màscara enganxada a la cara.

 

 

Moltes gràcies Anna pel teu dibuix.  A vegades, estem tan preocupats pel que pensin els altres, o de no decebre als altres que ens oblidem del que sentim nosaltres mateixos.  Fer aquest dibuix ja es adonar-te’n del teu estat d’ànim i de com actues davant de les diferents situacions.

Felicitats per tota la gran feina que estàs fent amb tu mateixa. Segur que amb la teva valentia d’enviar aquest correu, ajudaràs a molta gent que estigui passant pel mateix que tu vas passar fa 10 anys.

Una abraçada.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, salut, teràpies

EL CRANI RESPIRA

Aquest article ens l’ha fet l’osteopata Meritxell Fernandez Solerata.

EL CRANI RESPIRA I EL QUÈ FEM ELS OSTEÒPATES QUAN SEMBLA QUE NO FEM RES…

logo-meritxell

És cert que els ossos respiren, els del cap, però també el fèmur i cada vèrtebra, individualment i com a grup! Sabem que cada cèl·lula del nostre cos té la capacitat de respirar.

Doncs sí, imaginem-nos una petita cèl·lula, la típica rodoneta més o menys deformada que ens feien dibuixar o pintar quan anàvem a col·legi, amb un nucli a l’interior i una coberta fineta. Sabem que les cèl·lules són vives de forma individual, algunes unides en grups formant organismes i d’altres independentment. Imaginem-nos aquesta cèl·lula com una fàbrica que funciona per si sola, com neix, es nutreix, respira, i com respira? Entenem per respiració cèl·lular, l’intercanvi de gasos, oxigen que entra i diòxid de carboni que surt.

Però ara m’agradaria imaginar un moviment intrínsec de la cèl·lula com si respirés, com ho fan els pulmons, però en una petita cèl·lula. S’expandeix i es contrau, s’expandeix i es contrau, perquè és viva… En uns microscopis en que es poden observar les cèl·lules vives s’ha pogut veure com fan aquest moviment. Aleshores unim milions i milions de cèl·lules en un organisme com el cos humà, i sumem tots aquests “mini” moviments d’expansió i contracció. El resultat seria com una respiració?

Imaginem-nos el cervell format per milions de neurones i altres cèl·lules nervioses que li donen suport, molt més nombroses pel que fa a nombre i volum i que formen el sistema nerviós. El sistema nerviós central banyat en un líquid aquós que li dóna protecció entre d’altres funcions, transmet aquest moviment que descrivia, d’expansió i contracció, als ossos que l’envolten. Si a més, tenim en compte que quan un os és viu té un percentatge molt elevat d’aigua i per tant capacitat plàstica, és relativament fàcil d’imaginar… Així podem pensar que els ossos s’adaptaran i seguiran el moviment d’expansió i contracció del sistema nerviós.

Els osteòpates anomenem aquesta “respiració”, la respiració primària (la secundària seria la pulmonar). Li diem primària perquè cronològicament comença molt abans que la pulmonar, ja durant la vida fetal, pensem que prové de cada una de les cèl·lules! I si ho entenem així, és fàcil adonar-se que és prioritària a la pulmonar, sense treure-li importància en aquesta és clar!

Aleshores, quan ens quedem parats en alguna zona en concret del cos i sembla que no fem res, estem intentant que amb la nostra ajuda el propi cos reguli i activi aquesta respiració. D’aquesta manera després el vostre estat general millorarà gràcies a la pròpia força de l’organisme.

Bé, ja n’hi ha suficient, és un tema prou dens i complex! Ja sabeu que si teniu cap dubte, em podeu consultar!

En trobareu més a: nocionsdosteopatiaxapacients.wordpress.com

Meritxell Fernandez Soler

Osteòpata DO, MROE.371.

Fisioterapeuta Col.3887.

Etiquetat amb:
Publicat a salut

Em pregunto si et pots permetre aturar-te a escoltar aquesta música

En un estudi que es va fer ja fa un temps es deia que invertim 25 segons en mirar una pàgina web (Llegir més).

Em pregunto si per aquest cop pots fer una excepció i et pots permetre aturar-te un moment, posar-te uns cascos, i deixar que la música entri dintre de la teva ment. Espero que la gaudeixis!!

Etiquetat amb: , ,
Publicat a salut

Em bloquejo quan he de fer moltes coses i no sóc capaç de sortir d’aquest bucle

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

A la feina em bloquejo quant he de fer moltes coses a la vegada. Es la sensació de no fer una cosa perquè en tindria que està fent una altre. Això em provoca un angoixa terrible i fa que quedi malament en tothom.

No soc capaç de sortir d’aquest bucle i acabo perdent tot el temps.

Resposta

Hola Francesc,

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Referent a la teva consulta on exposes que et costa concentrar-te i arribar a ser “resolutiu” en les teves tasques, sembla com si estiguessis passant un període d’estrès. Potser es això?

Davant d’aquests períodes, es poden fer 3 coses:

–  Demanar ajuda externa a un psicòleg perquè t’ajudi a enfocar la vida de diferent manera.
–  Intentar resoldre-ho tu mateix (amb llibres d’autoajuda i amb sessions de relaxació).
–  No fer res.

Es evident que si ens has enviat aquesta consulta, l’última opció la descartes perquè el problema t’està preocupant. No?,

Llavors tens les dues primeres opcions:

Si em permets opinar, et recomano la primera opció. A vegades pensem que el què ens passa a nosaltres no li passa als altres i que no ens pot ajudar ningú.  Si vols, pots llegir els comentaris que em posa la gent que han fet unes quantes sessions de teràpia (només a tal de guia potser t’ajudarà a adonar-te que hi ha més gent com tu (En aquest link , a comentaris http://www.psico-ajuda.cat/qui-som/pilar)

Però si finalment vols intentar treballar-ho tu sol, el que si que et recomano es que cada dia destinis una estona per fer relaxació.

Et dono les pautes per fer una relaxació enfocada sobretot en aquesta sensació que tens davant aquest bloqueig:

Col’loca’t en un lloc tranquil, i comença. La intenció es que prenguis consciència de si tens alguna part tensa del teu cos.  per tant comença posant l’atenció en els teus peus i assegura’t que no hi ha cap part tensa.  Quan estiguis segur, llavors fixa’t en les teves cames i fes el mateix (et pot ajudar imaginar que les poses dintre l’aigua i que mica en mica es van relaxant, o també pots imaginar que et fan un massatge relaxant i poc a poc la teva musculatura es va relaxant).

Quan tinguis les cames relaxades, pots fixar-te en la teva esquena. i fer el mateix, ves fent un repas de tota la musculatura i assegura’t que no hi ha cap múscul tens…. i així ho vas fent amb el cap, els braços, etc. etc.

Quan tinguis tot el teu cos relaxat, imagina’t que estàs dintre el teu cap. Te’l pots imaginar com si fos un hotel amb un passadís molt llarg i moltes habitacions.  Entra dintre de cada una de les habitacions i fixa’t que estan plenes de molta porqueria (seria el que et provoca aquest bloqueig i que no et deixa concentrar en les tasques d’una manera resolutiva).  Imagina’t que amb una manega molt i molt gran i amb molta potencia vas netejant les habitacions. Imagina’t que surt molta aigua, a molta pressió i fixa’t com va empenyent aquests garbuix (com si fossin coses negres, com brutícia etc.) de manera que tot això que tens dintre de la teva ment vagi sortint del teu cap, i vagi baixant per tot el teu cos fins al peu.  Llavors imagina’t que poses el teu peu en aigua i ho vas traient. Fixa’t com l’aigua queda bruta i tu et vas sentint més net per dintre i més relaxat i tranquil.

Francesc la idea es que et permetis imaginar tot això, i quan ho aconsegueixis segur que et sentiràs més net per dintre, i per tant més distès.  Si ho fas cada dia una estona, mica en mica aniràs sentint-te millor cosa que et farà poder concentrar-te millor.  A part, pots agafar algun llibre d’autoajuda que també t’anirà molt i molt be.

Una abraçada,

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, salut, teràpies

Relaxació – 5 minuts de coordinació cardíaca

Hem analitzat la nostra respiració? Quan estem en repòs, respirem a una velocitat constant?, la profunditat de les inspiracions son suficients per oxigenar totes les parts del nostre cos? I, ja no diguem si estem nerviosos o amb un atac d’ansietat.

Podríem arribar a fer conscient la nostra respiració de manera que en els moments més “complicats” la poguéssim controlar? Només fent una mica de pràctica cada dia ho aconseguiríem.

Prova-ho ara mateix, mentre estàs mirant les novetats que hi ha per Internet, mentre estàs mirant aquesta pàgina, pots aprofitar per escoltar/mirar aquest vídeo (només cal seguir la pilota amb la respiració). T’ajudarà a coordinar la respiració. I si no, simplement gaudeix de la música que val la pena.

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a salut, vídeos

Atenció primària basada en l’evidència

El 3clics és una web, on hi trobareu guies de pràctica clínica breus, traduïdes i adaptades, guies d’actuació d’infermeria i resums d’articles rellevants.

Podeu consulta guies i articles per a diferents especialitats entre les que hi ha també la salut mental.

3clics - Atenció primària basada en l'evidència (MBE)

Publicat a salut

Depressió = culpa d’una alteració energètica

Aquest estudi que comentarem a continuació aporta noves dades que avalen la EFT (tècnica d’alliberament emocional)

El trastorn del metabolisme energètic juga un paper molt important en la simptomatologia depressiva i la causa principal pot estar no en les alteracions d’humor, sinó en l’alteració de l’energia”

Així comença l’Estudi fet pel Doctor en medicina Pedro Moreno Gea de l’Institut Balear de Psiquiatria i Psicologia de Palma de Mallorca.

Aquest estudi parteix de la hipòtesi que les situacions que suposen amenaça i oportunitats, així com diferents malalties sistèmiques i neurològiques provoquen en les cèl·lules un desequilibri energètic, desequilibri que l’organisme ha de restituir per poder tornar a sentir-se en situació d’equilibri = benestar.

L’emoció pot anar acompanyada d’un augment o disminució d’energia. Si es dona aquesta baixada d’energia es produeixen alteracions tant a nivell cognitiu, seleccionant els pensaments més negatius, com a nivell motor experimentant més fatiga, cansament, alteració de l’atenció, concentració etc. com a nivell afectiu, amb una baixada de nostre humor amb menys iniciativa y motivació.

L’estudi conclou dient que s’ha de plantejar models que expliquin les manifestacions afectives, motores i cognitives com a resposta única i coordinada d’una mateixa alteració emocional i que la base d’aquesta alteració podria trobar-se en l’alteració energètica dels circuits cerebrals.

Obre les portes a desenvolupar més estudis cap aquest enfocament per tal d’ajudar a trobar teràpies i nous fàrmacs que millorin la qualitat de vida dels pacients amb depressió.

Podeu llegir tot l’estudi en aquest enllaç Psiquiatria.com

Si voleu fer una sessió individualitzada i personalitzada d’EFT pots demanar informació

Etiquetat amb: , ,
Publicat a EFT, salut, teràpies

De la voluntat i el bon propòsit de fer activitat física.

Un dels grans propòsits (tòpics) més repetits per a l’any nou i que compartim amb moltes altres cultures del nostre planeta és el de salut per a nosaltres i per als que ens envolten (encara que per a alguns és la segona alternativa després de la loteria… però, fins i tot aquests, acaben reconeixent que la salut va per davant). Aquest desig pot quedar com una declaració de bona voluntat gratuïta i a l’atzar o, pels més agosarats i proactius, esdevenir un projecte nou o renovat.

Si vols seguir llegint.

Només amb el bon desig de practicar alguna activitat física no n’hi ha prou per assolir un estat saludable. Tot i que la voluntat de fer activitat física és el primer pas per posar-nos en moviment. Tot i que només l’activitat física no ens garanteix una bona salut. Tot i que trobarem moltes excuses per seguir còmodes i sedentaris… però moltes més per activar-nos.

Si vols seguir llegint.

Publicat a esport, salut
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu