Depressió, sistema de vigilància a través d’un avatar

El grup WiComTec, Grup de Recerca en Comunicacions i Tecnologies Wireless vinculat a la UPC, està treballant en el projecte europeu Help4Mood.

Aquest projecte consisteix en crear un avatar que viu a casa i que interactua amb el pacient amb l’objectiu de crear un sistema de vigilància per als pacients amb depressió que viuen sols.

A través d’uns sensors es detecten els moviments del pacient: l’estona que està estirat al llit, les entrades i sortides a través de les portes, etc. Segons la quantitat de moviments que fa, l’avatar interactua amb la persona fent-li preguntes, i si cal posant-se en contacte amb la família perquè el vagin a veure o amb els metges.


Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, salut

La tecnologia

Perdem el control i per això intentem buscar solucions en la tecnologia o per contra és la tecnologia que ens fa perdre el control?

La tecnologia com a conseqüència

La tecnologia com a causa

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, salut

La hipoteràpia

S’anomena hipoteràpia a la utilització del cavall i dels seus moviments per ajudar en els tractaments de diferents alteracions tant físiques com mentals.

hipoterapiaLa hipoteràpia ha demostrat resultats positius en nens autistes, amb persones amb cadira de rodes, amb nens hiperactius, etc. però també en d’altres problemes com els d’autoestima, o de seguretat amb un mateix, entre d’altres.

És l’únic tractament amb el qual el pacient experimenta i es veu obligat a afrontar el moviment del cavall, reaccionar als seus moviments adaptant-se en tot moment, cosa que li provoca anar experimentant diferents sensacions i arribar a establir una gran interacció que l’ajuda a sentir-se millor amb ell mateix.

Junt amb les reaccions sensorials també es produeix l’estimulació de l’atenció, la concentració i la motivació davant dels moviments del cavall: Amb els canvis cadencials apareix la possibilitat de graduar el nivell de les sensacions que el pacient rep. ajudant a que la persona sigui capaç d’experimentar sensacions que mai havia experimentat fins llavors. Suposa una actitud activa on ha d’aprendre a estirar-se, relaxar-se, millorar la coordinació, etc. i tot això s’assumeix com una diversió. Muntar a cavall és una teràpia i una diversió.

S’aconsegueix superar la por, millorar l’autoconfiança, augmentar la capacitat de concentració, per la qual cosa la hipoteràpia resulta molt útil com a teràpia complementària, no només amb malalts sinó també amb persones que presenten problemes d’adaptació social.

Dibuix: Cucurrucu

Centre eqüestre Alt Empordà

Etiquetat amb:
Publicat a animals, salut, teràpies

Els trastorns alimentaris i els estudis de la nostra àvia

estudis universitarisLes filles de pares universitaris tenen un doble risc de rebre tractament per desordres alimentaris que les filles de pares que només han rebut una educació a nivell primari. Però el risc és 6 vegades més gran entre les noies que tenen àvies maternes que han rebut educació universitària.

Així ho demostra l’estudi fet pels investigadors de l’Institut Karolinska d’Estocolm, segons el qual es pot afirmar que a mida que augmenta l’educació dels pares o avis també ho fa el risc que les noies siguis hospitalitzades per anorèxia o bulímia. Així mateix encara s’accentua més aquest risc entre les noies que treuen notes altes.

Es pressuposa que aquestes noies pateixen o perceben més pressió de la família, i també hi ha probabilitat de tenir certs trets de personalitat com el perfeccionisme que les fa relativament més vulnerables als desordres alimentaris.

Tal com diuen els investigadors, amb aquest estudi no es pot provar que una educació millor i els èxits escolars portin a patir trastorns alimentaris, però si suggereix que les noies de famílies de més èxit acadèmic tenen un risc relativament més gran de patir-los.

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Dormir seguit o amb petites migdiades

dormirEls adults humans necessitem dormir seguit, o som capaços de dormir d’una manera eficaç amb petites migdiades, com els nens i altres mamífers?

Les investigacions han demostrat que les capcinades tenen poders regeneradors desproporcionats amb la seva curta durada suggerint que el son polifàsic pot resultar particularment eficaç.

S’anomena son polifàsic a aquell son regular que es fa més d’un cop al dia, en contra del son monofàsic que normalment practiquem els humans adults i que consisteix en dormir una vegada al dia.

Segons la llegenda en Leonardo da Vinci va aconseguir tantes obres artístiques i d’ingeni al llarg de la seva vida gràcies al son que era de 15 minuts cada 4 hores limitant així el seu son a 1,5 hores al dia.

S’ha repetit en diversos experiments (Stampi 1992) i s’ha demostrat que després d’una adaptació de la persona a aquest tipus de son, aquesta no presenta dèficit en les proves de rendiment, encara que s’ha demostrat que els cicles poden variar en funció del tipus de feina, si és estructurada o no, i la durada de les capcinades també canvia en funció de cada persona.

L’artista Giancarlo Sbragio va adoptar aquest programa de son i va comentar “al començament resulta difícil seguir aquest programa però després vaig aconseguir el punt que sentia una propensió natural a dormir a aquest ritme i va resultar ser una experiència emocionant”. (Sbragio 1992)

Si s’està interessat en canviar els hàbits de dormir cal que es faci tal com ho marca l’especialista.

Bibliografia: Biopsicologia – John P.J. Pinel

Etiquetat amb:
Publicat a salut

Mira’t el penis. S’han acabat els complexos!

complexosPenis de sang o penis de carn? D’entrada cal dir que la rigidesa i l’erecció estan en igualtat de condicions, però la flacciditat és diferent. D’aquí venen moltes de les preocupacions dels homes.

El penis és l’òrgan que respon als estímuls sexuals omplint de sang les cavernes que té, en els penis de sang les parets cavernoses permeten que es produeixin uns dipòsits de sang més grans i més nombrosos. El penis de carn té menys cavernes o son més petites.

En estat de flacciditat uns penis son relativament petits (els de sang) comparant-los amb els altres (els de carn), però quan s’aconsegueix l’erecció els papers s’inverteixen, el penis de carn com a màxim només augmenta fins al doble de la seva grandària, en canvi els penis de sang arriben a augmentar de 6 a 10 vegades el seu volum.

Aquest és un bon motiu per deixar de tenir complexos per aquest motiu. Com comenten a “misterios al descubierto”, el que fins ara era un complex després d’aquesta informació ho hem de considerar com una virtut.

Font: Misteriosaldescubierto

Etiquetat amb:
Publicat a salut

Test de silueta per saber el grau de disconformitat amb el teu cos

test siluetesLes autores del test, Carmen Maganto i Soledad Cruz, de la Facultat de Psicologia de la Universitad del País Basc expliquen que l’alteració de la imatge corporal és un indicador del risc de patir un trastorns de la conducta alimentària, i que per això la seva avaluació en els adolescents tant nois com noies és tant important.

Aquest test permet avaluar el grau d’insatisfacció i distorsió de la imatge corporal en els adolescents de 14 a 18 anys per establir el risc de TCA. També permet avaluar el model estètic corporal del subjecte incluint-hi les atribucions dels pares i dels progenitors.

La durada és de 10 minuts i actualment està inclòs en el programa PICTA (programa d’imatge corporal i trastorns de l’alimentació) i s’està utilitzant en els Serveis Públics de Salut del País Basc.

Font: Infobae.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, tests

Quan la por es converteix en patologia

A la Montse li fa por volar i ho arregla no agafant mai l’avió.

La por de per sí no és una patologia, al contrari és una emoció que ajuda a adaptar-nos al nostra ambient, però quan la por supera un cert punt, l’ésser humà es bloqueja i es incapaç de reaccionar d’una manera idònia.

Per tant el que marca la diferència entre la por com a emoció natural i útil, i la por com a reacció patològica és que el primer incrementa la nostra capacitat per manejar la realitat mentre que el segon ens limita i inclús ens anul·la aquesta capacitat, podent provocar el pànic.

Per tractar aquestes pors patològiques hi ha moltes perspectives psicològiques i psiquiàtriques que estan enfocades segons diferents teories: Segons si es creu que aquestes pors estan provocades per traumes de la infantesa, o per una alteració genètica, o segons les relacions familiars que s’han tingut des del naixement, o segons si estan condicionals per l’ambient, etc.

Però no és tant important voler saber perquè es forma una patologia fòbica com estar atent als fenòmens fòbics, els successos que els provoquen i intervenir per poder canviar-los. Centrar-se en com la persona construeix la trampa en la que entra i de la qual ja no pot aconseguir sortir-ne sola: les persones tendeixen a evitar totes les situacions o condicions que li puguin provocar aquesta por incontrolable, i mica en mica això va provocant que cada vegada vagi incrementant les evitacions.

Bibliografia: Más allá del miedo – Giorgio Nardone

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Música medicinal

Vam obrir una nova secció on us convidàvem a explicar la vostra experiència. Avui posem un post de la Nuitari que va publicar en el seu bloc de música L’Ongakukaneko

És un dilluns qualsevol, a la estació de Sants, andana 5. Em trobo amb un company que també estudia música i ens posem a xerrar. M’explica que ell te asma però que com que toca la trompa no necessita medicaments ni res. No és el primer cop que m’ho explica, però tot i així ho trobo curiós. I no és l’únic cas. Fa temps em va passar que em vaig trencar l’os d’un dit de la ma esquerra. Quan es va refer no va acabar de quedar recte, però com que era molt poc el traumatòleg em va dir que per tan poca cosa no calia operar res. El problema és que aquest curs vaig decidir començar a tocar la viola, i aquí si que necessito el dit al seu lloc. Vaig anar al traumatòleg per un problema del genoll i vaig aprofitar per comentar-li el tema. Després de mirar-se’l em va dir que per tan poca cosa no valia la pena operar-lo, i que pel simple fet de tocar la viola aniria exercint prou els músculs de la ma com per a que tornessin a posar el dit al seu lloc. Efectivament, començo a notar que em costa menys que abans posar el segon i el 3er dit junts.

També fa temps que vaig començar a aprendre a tocar l’oboé al conservatori. Llavors el costum d’anar per nadal amb una amiga a nedar a una piscina que està coberta, i quina va ser la meva sorpresa al notar que era capaç d’aguantar molta més estona sota l’aigua que abans! No necessito cap augment de la capacitat pulmonar, però no està de més. Quan li vaig comentar a la professora em va explicar que al seu marit, que és trompetista, li van fer una prova d’alcoholèmia i que va bufar tan fort que va trencar el trasto amb que et fan la prova.

Quines aplicacions més hi haurà?

Etiquetat amb:
Publicat a salut, testimonis

Felicitats Tetris

Avui fa 25 anys que un enginyer rus, Alexei Pajitnov, va decidir passar l’estona creant un joc d’entreteniment per als seus amics (3cat24.cat)

Us remeto al post que vam publicar el 25 de febrer del 2008 Tetris – posar ordre als problemes!!

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, jocs, salut

El suïcidi

suicidiS’està intentant trobar l’explicació als suïcidis per poder adoptar les mesures de prevenció més efectives.

Thomas Joiner de la Universitat de Florida ha exposat la seva nova teoria: els que es volen suïcidar, no només volen morir-se sinó que han après a superar l’instint d’autoconservació.

En el desig de voler morir es donen dos estats psicològics: una percepció de ser una càrrega per als altres, i un sentiment de no pertànyer a res ni a tenir cap lligam amb ningú. Si aquests dos estats es donen junts és quan es produeix aquest desig que pot ser mortal.

Segons Joiner les víctimes dels suïcidis s’entrenen per superar aquest instint natural d’autoconservació, s’exposen a situacions d’autolesions, o conductes temeràries de manera que s’acostumen a conviure amb el dolor i el patiment.

Aquesta teoria també explicaria el perquè un número relativament gran de persones volen suïcidar-se però només una petita fracció ho fa.

Font: Solociencia

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, salut

Erotomania o deliris passionals

Qui pateix l’Erotomania o síndrome de Clerambault sosté la creença delirant que una altra persona, normalment d’un estatus social superior, està enamorada d’ella. “Soc l’objecte d’amor d’aquest artista famós” “La princesa està enamorada de mi” etc.

És un síndrome passional mòrbid amb una evolució segons G. Clérambault en tres fases:

  1. Estat d’esperança: Es considera l’objecte de l’amor de l’altra persona. És l’inici de la relació platònica. Creu que la persona que l’estima ha començat a declarar-se (creu que la mira mentre està cantant, li envia missatges a través de les lletres de les cançons, li fa al·lusions, etc) Comença un control, intents d’acostament, pateix una influència d’aquesta persona fins hi tot considera que no pot ser feliç sense ella. Només el fet d’intentar acostar-s’hi ja experimenta passió. Si està casada no ho accepta i ho nega.
  2. Estat de despit: Comença una fase amb un augment de risc d’agressió cap a la persona estimada. Període on li sembla que l’enganya, creu que hi ha rivals, competidors, es sent humiliada, rebutjada. És un inici del final venjatiu.
  3. Estat de rancúnia: Apareixen reaccions agressives contra la persona que havia estimat. Hi ha venjança i ruptura. Sorgeix el drama passional del deliri erotomaniàtic.

Cal diferenciar-lo de l’amor idealitzat o platònic: Quan estem enamorats platònicament també tenim un punt “obsessiu” però no fins el punt de pensar que s’és més estimat del que ell estima. Ningú creu conèixer l’autentic pensament de l’altra millor que ell mateix. Ningú dirà que la conducta de l’altra cap a ell es completament contradictòria, ni que tot el mon s’interessa per la seva relació amorosa. Ni negarà que per exemple està casat, etc.

Podeu consultar Erotomanía de Clérambanbault. Imatge: Trisquis Wold

Etiquetat amb:
Publicat a salut

Atac de cor. Qui té més probabilitat de patir-ne

atac de corImagina’t a la feina, el teu cap, i tu. Qui tindrà més probabilitat de patir un atac de cor?

Segons el Síndrome de l’Estatus, Michael Marmot ha arribat a la conclusió que aquelles persones que ocupen l’escalafó més baix en la jerarquia tenen quatre vegades més probabilitats de morir per infart que els directius. I el que sorprèn més és que el risc disminueix progressivament a mesura que puja el nivell. Així doncs la creença popular que a més responsabilitat, major estrès i per tant més probabilitats de tenir un problema de cor, no és certa.

Marmot ho va confirmar amb els estudis dels historials dels treballadors de l’Administració pública britànica. Però el més sorprenent és que en d’altres contextos també es va confirmar: els perdedors que optaven a guanyar un oscar vivien quatre anys menys de mitjana que els guanyadors. Amb un estudi posterior amb els micos i els babuïns que es caracteritzen per establir relacions jeràrquiques, van trobar els mateixos resultats.

Com a conclusió es pot afirmar que ocupar posicions baixes dins d’una jerarquia és un dels factors que incideixen més sobre la nostra salut donat que està directament relacionat amb els nivells d’estrès. En estats en que l’individu percep una falta absoluta de control es secreta un excés d’hormones nocives com a resultat de l’estrès.

Font El cervell social

Etiquetat amb:
Publicat a salut, social

Programes d’auto-ajuda. Funcionen?

auto-ajuda

Estàs pensant comprar-te un llibre que t’ajudi a millorar la teva autoestima? o a deixar de fumar? o per millorar la relació amb els altres?

Molts dels programes d’auto-ajuda son eficaços, però no tots. Un dels motius principals de l’existència d’aquests programes és l’econòmic: t’estalvies el que suposa el format d’intervenció on el terapeuta ha de participar activament en cada sessió per tant no hi ha aquest cost tant elevat pel que fa al temps com als diners que pot resultat prohibitiu per a molts pacients.

Amb el desenvolupament dels programes d’auto-ajuda a vegades inclús complementats amb àudio o vídeo-gravacions han proporcionat un bon resultat. La major eficàcia d’aquestes intervencions s’observa en els trastorns amb un clar diagnostic o amb problemes que requereixen l’adquisició d’habilitats (entrenament amb habilitats socials, per exemple).

Però encara que son eficaços cal tenir precaucions en la recomanació i utilització d’aquests materials, perquè mols d’ells poden no oferir les adequades garanties científiques, a part clar, que en aquells casos on el tractament va dirigit a la modificació d’hàbits inadequats com fumar, beure massa o problemes en la dieta els programes d’auto-ajuda no semblen resultar tant eficaços com en les altres àrees.

Un manual d’auto-ajuda elaborat amb les correctes garanties científiques resumeix un gran treball d’investigació en avaluació i tractament on s’inclouen el major número possible de característiques comunes.

Bibiliografia: Manual de terapia de conducta – Miguel A. Vallejo Pareja. / Imatge: El mundo de los libros

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, salut

Televisió / Depressió

tvCom més hores de televisió més depressió? o amb depressió es consumeix més televisió?

La relació causa-efecte encara no està del tot establerta, el que si es pot afirmar és que hi ha una correlació entre l’ús dels mitjans de comunicació en l’adolescència i la depressió a l’inici de l’edat adulta.

Segons l’estudi de Brian A. Primarck; Brandi Swanier; i col·laboradors els que van patir una major exposició als mitjans de comunicació van tenir més probabilitats de desenvolupar depressió per cada hora addicional d’exposició diària.

Cal dir que segons l’estudi no es troba relació consistent entre el desenvolupament dels símptomes depressius i l’exposició a vídeos, jocs d’ordinador o a la ràdio.

Font: psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, social

La meditació com a assignatura

meditacioVicente Merlo imparteix la primera assignatura de meditació a la universitat, i tal com diu a l’entrevista que li va fer Gaspar Hernàndez s’hauria d’impartir a totes les universitats.

Amb la meditació els estudiants guanyaran claredat mental, capacitat de concentració, a part d’enormes beneficis per a la salut.

Físicament s’aconsegueix una relaxació considerable, emocionalment s’harmonitzen els sentiments i a escala mental es descobreix una serenitat, un silenci mental i una amplitud de consciència extraordinària.

Article El Periódico

Etiquetat amb:
Publicat a salut, teràpies
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu