L’ànima de les masses i la manipulació

Una amiga m’explicava que un dia va veure el seu fill amb un grup d’amics que estaven fent gamberrades pel carrer. Va quedar sorpresa perquè el seu fill això mai ho faria per iniciativa pròpia.

Per què una persona que normalment no faria una acció, quan està amb un grup la pot arribar a fer?

Gustave Le Bon psicòleg social francès, autor de l’obra “Psicologia de las masas” publicada el 1894 ho explica.

Imatge relacionada

Assenyala que quan els individus son part d’una massa, adquireixen una espècie d’ànima col·lectiva i es comporten, pensen i senten d’una manera diferent a quan ho fan de forma aïllada. La massa psicològica és un ser provisional, compost per elements heterogenis, units de forma momentània semblant a les cèl·lules d’un esser viu que manifesta característiques molt diferents de les que té cada una de les cèl·lules que el componen. Es manté unit gràcies a que es creen unes relacions humanes molt estretes. La part emotiva preval a la intel·ligència (el nivell intel·lectual de la massa es inferior a la de l’individu).

Aquesta obra s’ha convertit en tot un manual per a que els polítics i líders sàpiguen com manipular i dirigir a les masses incultes. Així doncs és important que tots en tinguem coneixement per poder prevenir-nos de les maniobres que proposa, donat que, encara que està escrit el 1895 ha sigut i continua essent un llibre de referència i font d’inspiració per les persones sense escrúpols: molts polítics, líders de sectes, etc.

Com més informats estiguem d’aquestes estratègies de manipulació més difícil serà que caiguem en aquesta trampa de perdre la nostra individualitat.

Es pot consultar el llibre “Psicologia de las Masas de Gustave Le Bon

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

Independentistes – unionistes = Psicologia social

Qui mes qui menys ens hem posicionat en un dels dos costats, però no entrarem aquí a valorar qui té raó.  Estem trepitjant un terreny molt delicat, així que i donat que en cada un dels dos costats tenen psicòlegs que estan marcant els camins per assolir l’èxit, us proposem un exercici:

Per un moment deixem les emocions i des de la distància intentem entendre del què estem essent víctimes tant els uns com els altres.

Benvinguts al mon de la psicologia social!

Primer: Que cal per aconseguir l’èxit? primer de tot crear una Identitat social del Grup: Tenir un grup d’individus completament cohesionat entre ells per poder aconseguir mes fàcilment l’objectiu final (uns per a la república i els altres per a la unitat espanyola)

Com s’aconsegueix? En aquest blog ja explicàvem el 2009 com s’aconsegueix crear aquesta identitat social, no n’hi ha prou en que l’individu pertanyi a un grup social, sinó que cal que aquest individu tingui una significació emocional i de pertinença en el grup per la qual cosa tal com deia Tajfel i Turner l’any 1979 només cal crear un objectiu comú.

Així doncs, per part dels independentistes com que aquest aspecte ja existia des de fa molt temps ara simplement es va treballant perquè aquest grup s’uneixi més i mes.
Per part dels unionistes com que aquesta identitat social de grup no existia, l’estan creant ara. (podeu veure l’entrada que ja vam escriure l’any 2009 sobre la teoria de la identitat social)

Segon: Com mantenir cohesionat el grup? junt amb tenir aquest objectiu final molt definit, cal estigmatitzar els individus que no en formen part (podeu llegir també Grups diferents – nivell d’intolerància). Així doncs, quan algú per individual fa alguna cosa, es comença a treballar a través de les xarxes, de la premsa, etc. perquè aquest individu no sigui vist com a tal sinó com a membre de l’altre grup.

I ara, la pregunta és Què podem fer nosaltres?

  • Urgentment i primer de tot es adonar-nos-en.  Estan utilitzant una estratègia i n’hem de ser conscients. Les conseqüències de tot això poden ser molt greus.
  • No nosaltres som els bons i els altres son els dolents. Si fem un repàs a comentaris a través del Twitter es veu clarament que tots estem essent víctimes d’aquest engranatge i que estem caient en l’etnocentrisme (el nostre grup es el centre de tot).

Si em permeteu un exercici que es pot fer: cada vegada que algú de l’altre grup faci algun comportament que no acceptem, pensem en ell com a individu, no com a col·lectiu.  Així doncs, imaginar-lo interactuant amb la seva família, imaginant-lo interactuant amb nens, amb animals, veure’l que igual com nosaltres te les seves preocupacions, les seves pors, les seves debilitats, ajudarà a entendre que si fa això es perquè està essent víctima d’aquesta estratègia i no se n’èsta adonant.

 

Si voleu llegir altres entrades sobre psicologia social

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, grups, social

Por 13 razones – Assetjament escolar – l’Efecte Bola de Neu

Segona entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones Parlar-ne o millor no parlar-ne!)

L’Efecte Bola de Neu, és el poder que s’autoatribueixen els que t’envolten per fer engrandir i riure’s duna etiqueta que t’han posat.  En l’últim capítol de la primera temporada Alexis Jones (founder of I am that girl & protecthe) explica com la protagonista Hanna Baker pateix aquest “Efecte Bola de Neu”

Quan la persona, l’adolescent, té aquella pressió per estar bé físicament, per estar guapa volent tenir una bona imatge i algú es passa fent comentaris d’aquesta persona menyspreant-la (per exemple dient-li que és una puta, o que ningú la voldrà mai.. etc) passes a estar etiquetada.
És a partir d’aquí que es produeix l’Efecte Bola de Neu:  s’està donant permís a la resta de gent, de companys, a què tractin a aquesta persona malament i ells responen contribuint a engrandir aquesta etiqueta (es passa a considerar a la noia o noi com un objecte sexual en comptes de com una persona humana). I mica en mica com una bola de neu que va rodant es va anat fent més i mes gran fins que ja no la pots aturar.

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, conducta, joves, series, social

Por 13 razones – Parlem-ne? o millor no parlar-ne!

La Série de Netfilx està basada en el best seller de l’autor Jay Asher. Cada capítol de la 1a temporada revelen 13 de les raons per les quals Hannah Baker, la protagonista, es va suïcidar.

L’argument principal és el suïcidi, però hi ha altres temes també importants com l’assetjament escolar (en parlarem en una altra entrada) i abusos sexuals que porten a la protagonista al desenllaç final.

La sèrie, ha obert un debat de si és bo o no que els adolescents vegin la sèrie perquè pot influir de manera negativa en el seu comportament. Hi ha instituts de EEUU, d’Austràlia, etc. que han prohibit parlar-ne.

Però, no és bo que hi hagi debats sobre aquests temes?

L’objectiu de parlar-ne, no és tant veure el suïcidi com a una sortida resolutiva, sinó, poder adonar-nos que la base de tot està en aprendre a comunicar com ens sentim.

En un dels moments de la sèrie hi ha una expressió que diu

Quan l’emoció és té tant a dintre i costa tant expressar el que sents!!!!

És això, hem de potenciar la part de Comunicació Emocional: l’important és ensenyar a aquest noi o noia, ja des que és petit a què pugui i sàpiga expressar tot allò que li passa. Així s’aconseguirà poder ajudar més fàcilment i posar remei en aquells aspectes que es calgui.

Podeu veure la segona entrada comentant “Por 13 razones” l’Efecte bola de neu (assetjament escolar) .

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, joves, series, social, teràpies

La dona – Desequilibri de genere en matemàtiques

La presència de les dones en ciència i tecnologia es encara molt baixa comparat amb la presència de l’home.  Per que?

Es pot pensar que la dona no està interessada en aquests tipus de “feines” donat que la quantitat de dones que volen fer carreres tècniques es molt baixa. Però la realitat es que, un cop formades i a l’hora d’optar a una feina, l’home trobarà la feina molt més ràpidament i estarà molt més ben remunerat que una noia (estem parlant en termes generals).  La dona ha de competir amb el que s’anomena el “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant. El seu caràcter d’invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis ni dispositius socials preestablerts ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està constituït sobre la base d’unes altres característiques que son difícils de detectar (l’educació, la desconfiança per falta de models femenins, estereotips (exemple: a les dones no els interessa ocupar llocs de responsabilitat, o tenen por, o no tenen autoritat, etc.) etc.) .

Dins de les carreres tècniques, la que te menys demanda femenina es la carrera de matemàtiques (també la de ciències computacionals).

The University of MelbourneA la Universitat de Melbourne s’ha pres la mesura extraordinària de convocar unes places de treball per a dones,  (http://www.abc.net.au/news/2016-05-18/melbourne-university-opens-up-jobs-to-women-applicants-only/7426704) només amb l’intent d’impulsar un canvi en aquesta àrea que actualment està dominada pels homes.
Lesley Ward, Professora Associada de Matemàtiques de la Universitat d’Austràlia del Sud, i presidenta de les dones en matemàtiques del Grup d’Interès Especial de la Societat Matemàtica d’Austràlia (WIMSIG), va dir que com més alt es el rang menys dones hi ha:
“En el primer rang acadèmic de professor associat hi ha només el 30 per cent de dones. Al segon rang, el de professor associat el percentatge ja ha disminuït a menys del 20 per cent de dones.  I en el rang més alt, de professor, ja només és el 9 per cent de dones.

La mesura encara que pot semblar discriminatòria, calen mesures d’aquest tipus per anar “normalitzant” i promovent la igualtat.

En aquesta web, l’any 2008 ja vam escriure sobre els estudis de matemàtiques i les dones. Vegeu Estudiar matemàtiques

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, educació, estudis, social

Et deixes influir per la publicitat? Psicologia social

Els experts en publicitat es dediquen a buscar les maneres per convèncer als altres i com aconseguir que arribin a fer el que ells volen. En psicologia social s’analitzen aquestes tècniques. Hi ha sis principis d’influència :

  • reciprocitat (tractem a la gent segons ella ens tracta),
  • que el producte sigui escàs (es valora més),
  • validació social (tendència a actuar com els altres),
  • autoritat (ens sentim que tenim l’obligació d’obeir al que mana),
  • simpatia (fem el que vol la gent que estimem),
  • coherència (volem que les nostres accions siguin coherents amb allò que hem fet anteriorment),

Comentarem ara les tres tècniques principals que es basen en els principis psicològics del compromís i la coherència per aconseguir l’acceptació :

-Tècnica del “peu a la porta” : Exemple : es demana a un barri alt de la ciutat que deixin col·locar a la porta de cada casa un cartell de 8 cm. que posa “al volant sigues prudent”. La majoria diu que sí. Al cap de dues setmanes es demana que deixin col·locar un gran cartell molt cridaner i poc estètic sobre el mateix tema. La majoria de gent també accedeix. Per què? Els experts diuen que les persones que han cedit, es veuen com posseïdores d’aquesta “idea”, com si elles compartissin el que posa en el cartell i es veiessin en l’obligació de continuar fent propaganda.

-“Legitimació de favors insignificants” : Exemple : es demana un euro (una quantitat ridícula) per una ajuda benèfica com si aquesta aportació fos importantíssima. La persona acaba donant més diners que els que li demanen (estan treballant l’autoconcepte que té la persona que es sentirà com un “garrepa” si no accedeix a la petició que li fan).

Tècnica de “la bola baixa” : Exemple : Una agència de viatges t’ofereix un viatge de 15 dies al Carib tot pagat per 300,00 euros. Tu no tenies pensat anar al Carib, però veus l’oferta i la trobes tant bona que abans d’anar a l’agència a contractar el viatge comences a lligar tots els teus plans per mirar si el podràs fer, un cop decidit vas a l’agència, el treballador t’ensenya l’hotel, el lloc etc. Un cop decideixes que acceptes, llavors no pot ser, t’has d’allotjar en un altra hotel, a 60 km de la platja, etc. Al final contractes un viatge al Carib per 800,00 euros. L’explicació és que encara que “una bola baixa” destrossi la base del que volem fer, és molt difícil que canviem d’opinió.

Molts estudis han comprovat l’eficàcia d’aquestes tècniques.

Ara quan aneu a comprar alguna cosa, ja podeu pensar quina tècnica estan utilitzant amb vosaltres i si us convé deixar-vos influir.

Bibliografia : Psicologia social  (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

El copilot de Germanwings i la lluita contra l’estigma en la salut mental

Carta del Sr. Àngel Conesa president d’Obertament Aliança Catalana de lluita contra l’estigma en la Salut Mental publicada avui 27 de març al diari ARA 

Posts relacionats: Malalties mentals de qui es la culpa? i Malalties mentals de qui es la culpa? (part 2)

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, social, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

Black Mirror, i les fases del dol

Black Mirror

No volem descobrir de que va el primer episodi de la segona temporada de Black Mirror,Vuelvo Enseguida – Be Right Back”.

Però si arribés a passar el que exposen a la serie,  els psicòlegs hauríem de fer un replantejament del significat de la mort, el dol i les seves fases (La mort, fases del dol).

Molt interessant. Si teniu l’oportunitat de veure-la, no us la perdeu.

Etiquetat amb: ,
Publicat a filosofia, joves, social

En un cas d’emergència, Per què de vegades no ajudem?

Incident de Kitty Genovese: A finals dels anys seixanta una dona jove va ser brutalment assassinada quan tornava a casa en un barri de Nova York. Mentre un sol home atacava i apunyalava a Kitty Genovese durant uns quaranta-cinc minuts, va haver 38 testimonis que van presenciar l’incident des del començament fins al final sense fer res. Els testimonis no eren psicòpates ni sàdics que gaudissin amb el sofriment dels altres, eren persones normals, veïns de la dona. Només un d’ells al cap de mitja hora va trucar a la policia.

Explicació:
Els psicòlegs socials van analitzar el perquè tots aquests testimonis no van ajudar. Van arribar a la conclusió que si no era per causes de la personalitat (que ja hem dit que no), era per variables de la situació i com les interpretem quan ens troben en elles.

Un dels factor que influeix en donar la teva ajuda es la quantitat d’observadors, com més gent hi ha observant la situació menys ajuda rebrà l’afectat. A aquest efecte es diu “efecte de l’espectador” un procés de decisió que es produeix a la ment de l’individu i que fa que ajudi o no ajudi. Quan hi ha més d’un observador es produeix una difusió de la responsabilitat (cap d’ells se’n sent responsable).

Segons Latané i Darley (1970) diuen que hi ha 5 passos consecutius, i que cada un desemboca o be en el següent o be cap a la no intervenció depenent del que decideixi en cada cas :

L’individu es troba davant de la situació:

S’adona que el que passa es alguna cosa anormal? (Si és que no l’individu no actuarà. Si es que sí continuarà en el punt 2).

Ho interpreta com una emergència ? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que sí, continuarà en el punt 3).

Assumeix la responsabilitat d’intervenir? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que sí continuarà en el punt 4).

Es considera capacitat per ajudar? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que si continuarà en el punt 5)

Pren la decisió d’intervenir.

Font : Psicologia social-Uned (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb:
Publicat a social

A l’hora de prendre decisions no sempre som racionals!

Ets una persona que sempre sospesa els pros i els contres abans de prendre una decisió?. Et penses que ets del tot racional!!!

Doncs segons Daniel Kahneman els individus, en entorns d’incertesa, prenem decisions que s’aparten dels principis bàsics de la probabilitat.

Imagina’t que has d’escollir entre guanyar:
a) 4000 euros, Hi ha una probabilitat del 80% d’aconseguir-ho,
b) O guanyar-ne 3000. Hi ha una probabilitat del 100% .

La majoria optaríem per l’alternativa b) encara que amb la a) s’obtindria un guany més alt.

Ara imaginem que hem d’escollir entre:
a) Perdre 4000 euros. Hi ha una probabilitat del 20% de que es compleixi.
b) O perdre’n 3000. Amb una probabilitat que passi del 25%.

En aquesta la majoria de persones agafarien l’opció b) encara que hi ha més probabilitat de pèrdua.

Aquest patró és constant, la gent tractem d’evitar els riscos quan busquem guanys (guanyar-ne menys però segurs), però escollim el risc quan es tracta d’evitar una pèrdua (perdre’n els menys possibles) la qual cosa suposa una assimetria en la presa de decisions.

Segons la teoria de la perspectiva de Kalneman i Tversky (1979) Hi ha un procés per a l’elecció d’una alternativa, primer revisem les diferents alternatives en termes de guanys i perdues, i després avaluem (donem un valor o un altre en funció de la riquesa o benestar que l’alternativa ens aporti). Per tant a l’hora de decidir estem influenciats per les espectatives que nosaltres tinguem de l’elecció.

Font : Economia para no economistas
Bibliografia : Introducció a la Psicologia del Pensamiento – M. José González Labra

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social

L’onada – Obra de teatre

El Lliure du a escena ‘L’onada’, obra basada en un experiment arriscat en una escola americana

El 7 de juny del 2009 en aquest bloc ja es va comentar la pel·lícula que es va fer sobre aquest experiment.

Hem considerat interessant tornar a recordar-la, perquè, encara que les circumstàncies actuals son força diferents a les que es donen en l’experiment (ara hi ha més premsa, Internet, etc.) És fàcil deixar-nos manipular i cal estar alerta!.

(Tornar a llegir el post L’autocràcia – “La Ola”)

Publicat a conducta, experimentació, grups, social

Teoria de la dissonància cognitiva

La teoria de la dissonància cognitiva va constituir una manera d’entendre la motivació molt diferent a les teories anterior. Segons Festinger (1957) la motivació és com un tipus d’impuls que es crea quan existeix una dissonància o desajustament entre dos elements cognitius que son percebuts per la persona com incompatibles entre sí.

Posem un exemple: Imaginem que una persona s’ha informat de quina marca d’ordinador li convé comprar-se. S’ha comprat revistes especialitzades per valorar els pros i els contres i finalment s’ha decidit per una marca concreta sabent que en les altres marques també hi ha aspectes positius.

Etiquetat amb:
Publicat a estudis, experimentació, social

Pastilles contra el dolor dels altres

L’organització Metges sense Fronteres presenta la campanya “pastillas contra el dolor ajeno, una iniciativa solidària per tal de sensibilitzar i animar a tothom a combatre la problemàtica de les malalties oblidades.

Més informació a Pastillascontraeldolorajeno.com

Etiquetat amb:
Publicat a social

Millora de l’entorn laboral

Tal com comenta en Marc Moreno en el seu bloc, “igual com un esportista abans d’un entrenament o una competició fa un escalfament per aconseguir un rendiment òptim, les empreses o organitzacions que vulguin millorar la seva reputació i incrementar el salari emocional als seus treballadors i treballadores cal que optin per facilitar l’accés a la salut i en especial a l’activitat física”.

Explica com actualment en l’organisme on treballa fa microsessions voluntàries d’activitat física just a l’inici de la jornada laboral.

Podeu llegir tot l’escrit aquí

Etiquetat amb: ,
Publicat a grups, social

El nou paràmetre social: l’aspecte físic

aspecte físicEn l’actualitat, si formar part d’una classe social o tenir més o menys diners ja no són els paràmetres per mesurar-nos i comparar-nos amb els veïns, quins són els nous paràmetres socials?

Per molts són les possessions, però indubtablement el nostre aspecte físic també forma part d’aquests paràmetres. L’aparença, el bon aspecte i l’aptitud física són ara la mesura del nostre “valor social”

Estem exposats al següent missatge “aconseguir la bellesa és una qüestió d’esforç, i si no s’aconsegueix és perquè no fem el necessari“.

Sembla com si l’objectiu de ser “bella” fos accessible a qualsevol que li dediqui el temps suficient, que faci exercici i que mengi poc. Tenir bon aspecte s’ha convertit en el nostre passatemps més important encara que en realitat no sigui divertit, més aviat per a la majoria es una cerca que ens tortura.

Tots en som víctimes: s’ha posat de moda i resulta políticament correcte afligir-se per l’ambient, plantem arbres per salvar el planeta, ens sap greu quan hi ha vessaments de petroli, però ens plantegem qèe signifiquen tants productes químics per aconseguir tenyir-nos els cabells, posar-nos cremes dermatològiques, o menjar aliments sintètics? On està l’aflicció per l’aspecte humà de l’ambient?

Qualsevol es pot sentir identificat amb la següent situació:

” Al matí destino una hora a vestirme-me, posar-me cremes, escollir la roba que fa que sembli més prim/a i preocupar-me davant del mirall. Després vaig a treballar, a l’autobús tracto de veure qui té millor aspecte que jo. Passo el matí a la feina pensant a no menjar-me l’entrepà i què fer per evitar el dinar. Cap a les tres de la tarda estic tant mort/a de gana que no puc fer res més que pensar en el sopar. Aquesta recompensa arribarà després de l’hora que dedico a fer aeròbic. I, sortir de nit? Es una broma? he de començar a preocupar-me per tenir un bon aspecte, demà”.

Font: S.E. Medicina psicosomatica y Psicologia Médica. Imatge: Centro joven Fuensalida

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu