La meva parella està involucrada en una estafa

Consulta de la Trini referent a la secció “Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni

Consulta:

Bon dia, porto 7 anys feliçment casada i fruit del matrimoni tenim 1 fill de 6 anys i una nena de 6 mesos. Aquest 2018 ha començat el meu malson. La meva parella, s’ha posat en una estafa (ell creia que era un negoci, és clar!). Un dia em va demanar diners per participar en aquest suposat projecte i jo li vaig dir que no i que si us plau, no demanés i es gastés diners que no tenia. Malgrat la conversa, ell v  anar a la seva i es va anar endeutant (ell estava fent el seu negoci). Aquest passat juliol, vam acordar deposar aire condicionat a casa i la meva sorpresa va ser el dia que vaig descobrir que estava amb números vermells. Ell que és tranquil i poc comunicador va dir que aviat els recuperaria i em guanyaria molts. Li vaig dir que parés d’endeutar-se o que la relació no es podria refer. Li vaig demanar espai i que marxés del meu pis, ja que per aquest, mai s’havia molesta a pagar res. Des de llavors, anem parlant, però jo ja no confio en ell. La confiança i la Comunicació per mi són claus en la relació. Li vaig demanar quants diners devia i així podria ajudar-lo amb els números i donar-li una oportunitat (tots ens podem equivocar, oi?) Vaig proposar-li diferents accions que ell ha anat complint , i ara, li vaig proposar reunificar deutes (no troba avalador) per treure aquest maldecap i evitar més conflictes de parella.

La bomba va esclatar fa 3 dies quan em va dir, amb la boca petita, que havia descobert que el seu deute era més gran. Penso que No sap ni quants diners deu.

Estic ben perduda i no sé si estic disposada a conviure amb algú que pren decisions econòmiques sense comunicar hi a la parella. Trobo una falta de respecte i de responsabilitat però ell ja és prou gran. Fins ara li demanava els comptes clars i gestionar els comptes personalment però amb els fills i la feina…. no me’n surto.

No sé si separar-me serà la solució als meus problemes. Ell ho vol arreglar però jo em veig un deute massa gran i amb un risc important per assumir i vull protegir-me a mi i als meus fills. Diu que m’estima (no veig mostres..o no les capto) que vol arreglar-ho però jo no sé si vull. El seus horaris laborals no ajuden gens (nits i caps de setmana). Estic Feta un embolic i no tinc temps per pensar i centrar-me en mi i el que vull. Em sento sola per tirar endavant amb els dos fills….

Per on puc començar??

Resposta:

Hola Trini

Gràcies per confiar amb Psico-ajuda.

Referent al problema dels deutes de la teva parella, si et sembla, m’agradaria que abans de plantejar-te el que has de fer i si has de continuar amb ell o no,  fessis aquest treball amb tu mateixa:

Es evident que quan deus pensar en tot això, et deus omplir de ràbia contra la teva parella pel què ha fet i pel què et fa estar passant, però voldria que et centressis amb tu mateixa: Estàs enfadada amb alguna de les actuacions que ha fet “la Trini” (parlarem de tu com si fossis una altra persona en el passat) pel que fa a aquest problema?  Si et sembla dividim la situació en parts i anem analitzant que penses de la Trini en cada una de les situacions que ha anat vivint. Mirem-ho des de fora:

1) La Trini del primer moment, la Trini que s’assabenta que la seva parella te deutes i que li demana diners i no n’hi dona.

– Estàs enfadada amb ella? Creus que li havia d’haver deixat diners? o que veient això ja l’havia d’haver deixat? És important que detectis si estàs molesta amb ella o no.

2) La Trini que ha rebut la noticia que la seva parella no li va fer cas i es va continuar endeutant, i que, com que no ho veu clar, basant-se en els seus valors li marca les seves condicions: En aquells moments la Trini va considerar que la seva parella havia de marxar i així li va fer saber.

– Pregunta’t a tu mateixa si renyes a aquesta Trini,  si creus que va actuar be o no. És important que siguis sincera. Havia d’haver sigut més pacient? havia d’haver agafat el control dels comptes ella? o va fer be?

2) La Trini que, un cop separats li allarga la ma a la seva parella per ajudar-la.
Aquesta Trini, considera que l’ha d’ajudar i ho fa.

– Pregunta’t a tu mateixa si estàs enfadada amb aquesta Trini. Creus que un cop separada de la seva parella, ja no havia d’haver preguntat res? Analitza una mica perquè ho va fer i si estàs enfadada amb ella.

3) La Trini que sabent que la seva parella l’havia enganyat un cop, va voler tornar a confiar amb ella i va reunificar els deutes junts.
Aquesta Trini, que li va passar? Va ser massa confiada? Va voler tornar amb la seva parella perquè ella no es veia en cor de continuar amb totes les obligacions de fills, etc. i per això va permetre reunificar els deutes?

– Es important que analitzis per què ho vas fer, i també que et preguntis si estàs enfadada amb aquesta Trini, o no, o simplement ella ho va fer perquè en aquell moment va considerar que volia fer-ho.

4) I ara arribem ja a la Trini, d’ara, de fa tres dies (ara ja en fa més, perquè el correu es més antic), la que de cop descobreix que la seva parella ara li surt amb una nova cosa: li diu que el deute és més gran.
Un altre cop preguntat si amb aquesta Trini estàs enfadada o no. Potser penses que has

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, Problemes parella, teràpia de parella

Aixxx… la parella!!

Doncs, si, s’acaben les vacances per molts i tornem de mica en mica a la normalitat.

L’estiu és una època on la parella es ressent bastant, així que, per aquells que els hi pugui interessar fem un recopilatori d’entrades que s’han fet en aquest blog referents a problemes de parella :

 

–  Entrades de consultes fetes per persones a través de la nostra web, amb les seves respostes. Hi ha comentaris d’altres persones que també han exposat el seu cas.

Vídeos

Evidentment qui consideri que li cal ajuda externa, podeu contactar amb nosaltres

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, teràpia de parella

Estic en parella però em sento sola, i estic trista

Resposta a la consulta que ens ha fet la Cloe, l’amiga invisible

 

 

 

 

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Problemes parella, teràpia de parella, vídeos

Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, Problemes parella, teràpia de parella, teràpies

Dependència Emocional

No importa a qui estimis, el que importa és com estimes.

Pensa en tu de petit. Mira’l!!!
Saps?, aquest nen/a el portes dins i mereix que el cuidis.  Es mereix que el respectis!!l

Encara que puguis estimar molt a algú, no deixis que NINGÚ maltracti el teu nen interior.

Etiquetat amb:
Publicat a teràpia de parella

L’orgasme i la dona, tipus de resposta

Segons l’esquema de Masters i Johnson es parla de quatre fases en la resposta sexual tant de l’home com de la dona:

La fase d’excitació on es produeixen els canvis fisiològics que assenyalen la resposta de l’organisme davant de l’estimulació sexual.
La fase de manteniment quan l’estimulació sexual es manté i es produeix un increment important de la tensió sexual.
La fase orgàsmica quan es produeix una descarrega explosiva de tensió neuromuscular que es produeix de forma involuntària.
I la fase de resolució que suposa la pèrdua progressiva de la tensió sexual i la tornada gradual de l’organisme a l’estat previ a la fase d’excitació. Els homes passen per un període refractari en el qual es molt difícil que puguin aconseguir l’erecció i tornar a tenir altres orgasmes. La duració d’aquest període oscil·la des de minuts a hores augmentant amb l’edat. Les dones no mostren aquest període per la qual cosa elles si que son capaces d’experimentar orgasmes múltiples o repetits en un període més curt.De totes maneres, tal com diu Kaplan i Labrador, a aquest esquema de Masters i Johnson es parteix d’un moment especial, donat que l’excitació no es pot entendre com alguna cosa que passa de cop i volta, per a que comenci la fase d’excitació es necessari que alguna cosa existeixi, “el desig sexual”, per tant a aquestes quatre fase s’ha d’incloure una fase anterior que seria la fase del desig.

Encara que en l’home i a la dona es donen aquestes fases, existeixen diferències en quant als canvis fisiològics, i en la forma que apareixen les fases.Si ens centrem en les dones es pot parlar que hi ha diferents patrons :

Patró 1 resposta d’una dona amb orgasmes múltiples que després de passar de l’excitació a manteniment i d’aquí a l’orgasme, torna a manteniment i una altra vegada a l’orgasme (una o diverses vegades), fins que al final passa a la fase de resolució (línia vermella del gràfic).
Patró 2 resposta d’una dona que passa de l’excitació a manteniment però no arriba a la fase d’orgasme. Després de pujades i baixades en la fase de manteniment passa a una fase de resolució molt lenta (linia blava del gràfic).
Patró 3 resposta d’una dona en la que el progrés al llarg de les fases d’excitació i manteniment no és continuat sinó que mostra breus baixades. Un cop aconseguida la fase de manteniment el progrés fins a la fase d’orgasme es ràpid a l’igual que la resolució (línia verda del gràfic).Tal com explica l’article “¿No logras el orgasmo? Les dones tenen les mateixes facilitats que els homes a aconseguir l’orgasme donat que necessiten el mateix temps que els homes com a promig, per arribar a l’orgasme, masturbant-se o en el coit. Per la qual cosa aquestes dades revelen que el mite que diu que a la dona li costa arribar a l’orgasme, es fals, donat que no els hi costa, sempre que rebin els estimuls pertinents i amb eficàcia.

Imatge : Enciclopedia Catalana

Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies, teràpies sexuals

Et molesten coses de la parella?

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

– Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

— Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

– Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies sexuals
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu