El punt G de l’home

Sí, sí, resulta que els homes pensaven que ja ho sabien tot sobre la seva sexualitat. Doncs segur que n’hi ha molts que no saben que ells també tenen el punt G.

On tenen el punt G els homes? Es troba a l’interior del recte a uns 5 centímetres de l’anus, a la paret que dóna a la bufeta i a tocar a la pròstata. Estimulant aquest punt, la pròstata, un òrgan glandular que es troba davant del recte, augmenta i millora la seva funció, que és produir i secretar el líquid amb el qual surten els espermatozoides.

Com s’estimula el punt G? molts homes no estan disposats a provar l’estimulació d’aquest punt G de manera interna, sobretot per tabús que posen en dubte la seva masculinitat, però una altra forma d’estimular-lo i de manera externa és pressionant o fent un massatge a la zona del periné, és a dir la zona que va des de l’anus fins als testicles.

Què produeix l’estimulació d’aquest punt G? Orgasmes més intensos, amb una excitació més forta, i com a conseqüència de tot això es milloren les relacions sexuals.

Font: Informació sexual

Etiquetat amb:
Publicat a teràpies sexuals

Joguines eròtiques

Per què s’han de fer servir joguines eròtiques si tens una parella estable?

“Les joguines sexuals i eròtiques pels adults tenen una funció lúdica, és a dir proporcionar plaer, però també una funció terapèutica”

joguines eròtiques
Tal com comenta Miren Larrazabal, psicòloga i sexòloga aquestes joguines s’utilitzen com a teràpia sexual en els problemes com el vaginisme, l’anorgàsmia, l’ejaculació precoç, etc.

Aquestes joguines no son substitutives de res, sinó que son un complement per tal d’introduir-les en les relacions sexuals i poder millorar-les. Només cal que ens assegurem que han passat tots els controls de qualitat i seguir les normes d’higiene que es requereix. Per tant, i acompanyat de la teràpia corresponent:

  • Pels problemes d’excitació en les dones: hi ha lubricants de potenciació de sensacions.
  • Per l’anorgàsmia femenina: Els vibradors tenen moltes funcions terapèutiques. En teràpia sexual serveixen perquè les dones es masturbin amb els programes que millor els funcionin.
  • Pel vaginisme, és a dir les dones que tenen un contracció involuntària dels músculs d’entrada vaginal que priva la penetració, es treballa amb cons de diferents grandàries. L’utilitzen tant elles soles com amb la parella.
  • Per pèrdua d’orina: les boles xines que a part de provocar plaer, enforteix la musculatura de l’entrada de la vagina i la zona de la pèlvis, ajudant també a controlar les pèrdues d’orina.
  • Per ejaculació precoç i la disfunció erèctil: hi ha els masturbadors masculins.
  • Etc.

Font: Revista Psychologies

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies sexuals

Comportament sexual compulsiu

D’aquest tema sempre se’n fa molta broma! Però per la persona que el pateix és un greu problema. Molts no reben tractament perquè intenten mantenir-ho en secret. Intenten portar una vida de cara als altres normal, però aquesta addicció provoca que cada vegada busquin tenir més trobades sexuals de tots tipus (en viu, per Internet, amb revistes, etc.) arribant a quedar alterada tota la seva vida.

sexe, addicció, comportament compulsiu

El comportament sexual compulsiu mai s’havia considerat com una addició, encara en l’actual DSM IV tampoc (a afectes de diagnosi es considera conducta “hiperactiva sexual” o “compulsiva sexual”). Però avui dia, ja s’estudia com un trastorn similar a les altres addicions (alcohol, droga, etc.).

Segons Goodman (1997) el comportament sexual compulsiu és una forma de comportament sexual on el patró característic és l’error en el control del comportament sexual, encara que les conseqüències destructores siguin per a la persona que la pateix o per als altres, és a dir encara que aquest comportament perjudiqui a un mateix o als altres no es pot deixar de tenir-lo.

Si el comparem amb l’addició a d’altres substàncies, hi ha moltes semblances:

  • El desordre típicament comença a l’adolescència i segueix un curs crònic.
  • És continua mantenint el comportament encara que les conseqüències siguin perjudicials.
  • Des del punt de vista subjectiu de la persona hi ha una gran preocupació, una excitació mentre s’està preparant l’activitat.
  • Provoca ansietat i l’alteració de l’humor per culpa del comportament creant un sentiment de pèrdua de control.
  • S’experimenta tolerància donat que el comportament es repeteix, i la potència per produir efectes de reforçament positiu tendeixen a disminuir.
  • S’experimenta també el fenòmen d’abstinència amb una disconformitat psicològica i/o física quan el comportament es discontinu.
  • Hi ha tendència a la recaiguda és a dir retornar als patrons destructors del comportament després d’haver aconseguit un període d’abstinència o control. Queden afectats aspectes de la vida de la persona donant prioritat al comportament inadequat.
  • Afectació en la relació d’aquests individus amb els altres i amb ells mateixos, incloent-hi l’autoestima, essent ells el propi centre, etc.
  • I es produeix un reconeixement de l’addició com l’ansietat, pèrdua de control, tolerància i abstinència característic en l’addició sexual així com també a l’addicció a les altres substàncies.

El tractament es pot seguir amb teràpia psicològica tant grupal com individual. Es treballa conjuntament amb el sentiment de culpa, el malestar que provoca la perdua de control, l’ansietat. Però davant de tot ha d’existir la voluntat de la persona de reconeixer que ho pateix i voler intentar recuperar-se.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies sexuals

Mites sexuals en la relació de parella

Continuant amb el post Mites sobre la sexualitat en l’home exposem ara els mites sexuals sobre la relació de parella segons Labrador (1994) amb un petit comentari en cada un d’ells:

  • Sexe o relacions sexuals volen dir coit. La resta són conductes substitutives, i fins i tot aberrants. Qualsevol altra cosa que no sigui el coit no compte. No vulguis arribar ràpidament al coit i abandonis la resta de conductes que l’envolten perquè a part que són molt complaents, pot ser que això faci no acabis de gaudir completament.
  • Donat que l’única relació complerta és realitzar el coit, aquest s’ha de fer sempre que es tinguin interaccions sexuals. Tots els contactes físics han d’anar guiats al coit. Prova de tenir relacions sense realitzar el coit, ja veuràs que la satisfacció que obtindràs serà igual de bona.
  • Ni l’home ni la dona poden dir mai que “no” al sexe. Quants cops no hem sentit l’excusa del mal de cap (fins hi tot un li va regalar a la seva parella una caixa d’aspirines per aquest mal de cap tant “freqüent”). És tant difícil dir-li a la teva parella que no en tens ganes? Si veieu que la cosa és molt freqüent haureu de posar-hi remei, però si simplement és algun cop, no passa res, avui tu, demà jo.
  • El sexe ha de ser sempre natural i espontani: pensar, parlar o llegir sobre el sexe trenca aquesta espontaneïtat i per conseqüència fa més difícil gaudir del sexe. No t’ha passat mai que tens una temporada que no et ve de gust tenir relacions? sempre trobes una excusa o altre per anar allargant-ho. Doncs en aquests períodes és molt bo parlar-ne amb la parella i fins i tot mirar junts alguna pel·lícula, o llegir algun llibre junts que us ajudarà a tornar a agafar les ganes que havíeu perdut.
  • És un error tenir fantasies sexuals durant les interaccions sexuals, en especial durant el coit. Les fantasies sexuals ajuden a incrementar les ganes de tenir contacte sexual amb la teva parella i a millorar-les.
  • Si dues persones s’estimen han de saber com gaudir del sexe junts. Cal que la parella parli del que a cada un li agrada o li desagrada més.
  • En la relació sexual cada un coneix instintivament el que la seva parella pensa o vol. No et sentis culpable per no saber-ho, millor parla-l’hi i pregunta-li el que li agrada.
  • Una bona relació sexual requereix un orgasme. Aquesta pressió que hi ha de sempre voler arribar a l’orgasme moltes vegades cohibeix a les parelles i fa que el contacte sexual no sigui del tot relaxat. Aprèn a gaudir encara que no s’arribi a l’orgasme. Si no és avui, serà demà.
  • El sexe només és bo si els dos arriben a l’orgasme al mateix temps i de forma conjunta. El procés d’excitació d’un i de l’altre membre de la parella pot ser que no es produeixi al mateix temps, per la qual cosa és molt normal que l’orgasme s’aconsegueixi a diferent moment. Simplement cada u ha d’acompanyar a l’altre fins que també l’aconsegueixi.
  • Si el sexe funciona bé, llavors anirà bé la relació de parella. Quan en una parella el sexe està funcionant correctament, la parella es manté molt millor, però no és només aquesta condició la que cal perquè funcioni una parella.
  • Existeixen certes regles absolutes i universals sobre el que és “normal” i el que és “anormal” en el sexe. T’agradaria fer certes accions amb la teva parella que penses que no son normals? Has de tenir present que si no hi ha lesions i la teva parella també li agraden, endavant, simplement n’heu de parlar.
Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, teràpies sexuals

Mites sobre la sexualitat en l’home

A continuació posem els mites sexuals pel que fa a l’home que va especificar Labrador (1994). N’hi ha alguns que actualment sembla que ja els hem superat, però molts d’altres encara estan massa vigents:

  • L’home sempre està disposat i vol tenir interaccions sexuals.
  • L’home no pot expressar els seus sentiments a la seva parella sexual.
  • L’home sempre s’excita quan es troba en una situació sexual, per tant si en una situació que socialment s’ha assenyalat com sexual no s’excita es perquè “és anormal” o “no funciona bé”.
  • Quan un home perd la seva erecció és perquè no troba a la seva companya sexualment atractiva.
  • El sexe requereix una bona erecció (quanta més millor). Per tant l’home que no aconsegueixi bones ereccions no té capacitat sexual i mai més serà un company sexual adequat.
  • Un penis petit, si segueix resultant petit després de l’erecció no serà capaç de proporcionar plaer a la dona. Son necessaris penis com més grans millor.
  • Quan un home te una erecció és perjudicial que no l’utilitzi per a tenir un orgasme quan abans millor.
  • La masturbació és físicament dolenta i moralment bruta i destructora per a qui la practica.
  • Tot home ha de saber com donar plaer a una dona (inclús des de la primera relació).
  • El sexe s’ha de produir per iniciativa de l’home. L’home sempre ha de portar la “veu cantant” en el sexe (iniciar-lo, dirigir la relació, decidint amb qui, etc).
  • Les dones sempre esperen que l’home els hi proporcioni un orgasme cada vegada que es produeixi una interacció.

Esteu convidats a participar en el Fòrum i opinar: L’home una màquina sexual?- Mites sobre la sexualitat

Dibuix: Ricardo Fumanal

Etiquetat amb:
Publicat a educació, teràpies sexuals

Disfunció sexual erèctil

Les disfuncions sexuals es presenten tan en homes com en dones. Pel que fa als homes potser la disfunció sexual que ha rebut més atenció és l’erèctil. Segons Master i Johnson tècnicament es diagnostica una disfunció erèctil quan l’home no pot aconseguir i/o mantenir una erecció suficient per a la penetració en, al menys, una de cada quatre trobades durant un termini mínim de 6 mesos. Per tant un episodi aillat no es indicador de disfunció sexuals.

Masters i Johnson van proposar un programa dissenyat per educar als pacients per aconseguir un funcionament sexual normal i demostrar-los com els seus trastorns sexuals poden dependre d’un o varis dels següents factors: falta d’informació sexual en general, falta de coneixements sobre la resposta sexual pròpia o de la parella, presència de por a no satisfer a la seva parella fins al punt a comportar-se pràcticament com un espectador de la relació, sense estar pendents de sentir les seves pròpies sensacions, etc.

L’aplicació d’aquest programa però, suposa assumir prèviament una sèrie de consideracions, entre les quals hi ha:

  • La sexualitat és un aspecte més, no l’únic de la relació de convivència de la parella.
  • La majoria de disfuncions son conductes apreses per les persones, be per la seva educació prèvia, be per les seves pròpies experiències sexuals anterior.
  • S’ha d’evitar donar la culpa del trastorn sexual a un o l’altre membre de la parella, per tant el tractament no va dirigit a un dels membres, sinó a la relació de parella; és la interacció entre dues persones la que és inadequada.

Les fases del seu programa arrenquen per una primera avaluació i diagnòstic que no es centra només en els aspectes sexuals sinó que està dintre d’un marc general. Hi ha un període d’educació i d’informació sexual, i després se’ls hi proposa el que s’anomena “la focalització sensorial” que consisteix a intentar aconseguir el coneixement i localització de les zones corporals del seu company així com l’augment de comunicació amb la seva parella (dos moments del dia l’han de dedicar a acariciar-se mútuament per tal que es puguin expressar fàcilment aspectes com la tendresa, l’efecte, o el desig).

Un cop s’ha practicat aquesta part es passa ja als programes específics per a cada disfunció, en aquest cas concret, és molt important eliminar la por de l’home a no aconseguir la fita final i per tant s’ha de procurar que els dos membres de la parella s’adonin que en una mateixa trobada sexual es pot perdre i recuperar successivament l’erecció.

Hi ha un nou programa proposat per Liset Moreira; Estrella Rodríguez; Juan Antonio Suárez; Mario Gutiérrez de l’Hospital Universitario Ginecoobstetrico Mariana Grajales de Cuba, que en parlen a Psiquiatras.com.

Font: Psiquiatras.com

Etiquetat amb:
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals

Sexe / Assignatura de lliure elecció

L’Institut d’estudis de la sexualitat i la parella ha posat en marxa uns cursos de formació en l’àmbit del sexe, però al mateix temps et poden servir com a Crèdits de lliure elecció per a la teva carrera. També ofereixen la possibilitat de fer-hi consultes a professionals especialitats en el tema.

Una bona manera d’adquirir coneixement: hi ha cursos de teràpies de parella, salut sexual de la dona, sexologia clínica, etc. Hi podeu fer-hi una ullada.
Etiquetat amb: ,
Publicat a joves, salut, teràpies sexuals

Discutir amb la teva parella és bo per viure més


Discutir de tant en tant amb la teva parella et pot donar més anys de vida, segons un estudi de la Universitat de Michigan.

En els matrimonis en els quals els membres es guarden la seva indignació pot esperar-se una mort prematura.

Segons un estudi de l’Escola de Salut Pública i del Departament de Psicologia de la Universitat de Michigan, els matrimonis en els quals els membres es guarden la seva indignació a dintre, és més probable que pateixin una mort prematura. En les parelles on un o els dos membres manifesten els seus sentiments i les seves protestes per intentar resoldre els conflictes, la longevitat és més alta.

Els científics van estudiar a 192 parelles durant 17 anys i els van classificar en quatre categories: en la primera els dos comuniquen la seva indignació, en la segona i la tercera un dels dos l’expressa i l’altre es reprimeix, i en l’última els dos membres de la parella no reaccionen a l’atac.

De les 26 parelles de l’última categoria, on els dos membres amagaven el seu ressentiment va haver-hi 13 morts. En les 166 restants de les altres categories es van produir 41 morts. Un tant per cent més elevat de morts en les parelles on els dos van reprimir els seus sentiments..

Així segons Ernest Harburg, professor de la Universitat de Michigan i director de l’estudi, quan els dos membres de la parella amaguen la seva indignació davant d’un atac o una crítica injusta de l’altre, la mort prematura és el doble de probable que en els altres tipus.

Font: 20minutos.es

Nota: Davant d’aquest estudi el que es pot extreure és que el que provoca més morts es guardar-te la teva indignació, per tant sempre serà millor parlar-ne que no discutir.

Etiquetat amb:
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals

Menys sexe !!!… Menys ganes !!!!!

Per un costat cada vegada anem més enfeinats, ens passen els dies i no tenim temps de fer res., per l’altre, el sexe redueix l’estrès.

Un grup d’investigadors alemanys van estudiar les conseqüències que provoca l’escassa activitat sexual i van arribar a la conclusió que tenir poc sexe porta a tenir-ne cada vegada menys ganes fins arribar a que es converteixi en una part insignificant de la teva vida.

Ragnar Beer de la Universitat de Gottingen va fer una enquesta a 32.000 persones entre homes i dones, i va obtenir els següents resultats : el 36% dels homes i el 35% de les dones que deien que tenien sexe no més que una vegada a la setmana compensaven les seves ganes, treballant extra. Per contra les persones que en tenien com a mínim 2 vegades a la setmana sentien menys ganes de treballar.

Beer continua explicant que l’energia sexual que no troba sortida ha de ser desviada cap a alguna forma i generalment es posa al servei de l’activitat laboral. Aquesta activitat laboral extra mica en mica va ocupant part del seu temps reduint encara més el temps per al sexe, comportant un deteriorament de la vida sexual i de les relacions de parella.

Nota: Potser el teu cap desitjaria que no tinguessis sexe. Seria la manera d’incrementar la teva activitat laboral!!!!
Font : Psicologia.com

Etiquetat amb:
Publicat a Problemes parella, salut, social, teràpies sexuals

Com està el teu nivell de testosterona?

 

Segons un article que va sortir publicat a Europa press la meitat dels homes entre 45 i 75 anys tenen els nivells de testosterona (l’hormona sexual masculina) per sota del nivell normal.

A més a més el President de l’Associació espanyola d’Andrologia, Jordi Cortada, va augurar que en els propers anys tres de cada quatre homes menors de 80 anys patiran el Síndrome per Dèficit de Testosterona.

Ets un d’aquests afectats? Doncs això t’interessa:

Aquest Síndrome es manifesta amb cansament, acalorament, depressió, irritabilitat, trastons de la son, disminució del desig sexual i la funció erèctil, reducció de la força muscular i augment de la grassa corporal.

Explica que quan aquests símptomes son lleus no es va al metge perquè es pensa que no és res important, en d’altres casos es pot associar a altres patologies, per la qual cosa l’única manera de saber si existeix aquest manca de testosterona és fent un test de nivells.

Existeix un problema cultural per a la identificació d’aquest síndrome, donat que molts dels símptomes es consideren normals per l’edat i no com a resultat d’una afecció. La qüestió està en concienciar-se que la importància de la manca de testosterona pot provocar efectes a la qualitat de vida fins arribar a patologies greus com la diabetis melillus tipus II, augment de riscos de partir malalties cardiovasculars, etc.

El tractament consisteix a administrar testosterona a l’afectat, cosa que provoca que al cap de dos mesos els nivells de testosterona comença a normalitzar-se i els símptomes a desaparèixer, retornant al pacient la seva qualitat de vida.

Com a conclusió diu, però, que no s’ha d’equiparar a la menopausa de les dones, donat que aquestes deixen de segregar hormones, en canvi els homes, un cop tractat poden continuar produint-ne, encara que en menor quantitat.

Etiquetat amb:
Publicat a salut, teràpies sexuals

Cibersexe-exhibicionisme, Hi ha alguna relació?

Abans de començar voldria que em perdonessin els experts, hauria d’haver fet un treball de camp com en Toni Ibànez&Emma Piquer en el seu llibre “Loracle imminent“. Cal dir, però, que he comptat amb la col.laboració de membres del fòrum del Racó Català que m’han ajudat a fer aquest post (hi ha comentaris fets per ells), a tots ells el meu agraïment.

La intenció inicial era fer un post sobre l’exhibicionisme, però després de consultat per Internet vaig trobar que aquesta paraula es relacionava amb un altre tipus d’exhibicionisme. D’aquí va sorgir l’interès d’averiguar si hi pot haver alguna similitud entre l’exibicionisme tradicional i el que es fa a través de la xarxa :

En Valentí té 25 anys, fa un any que està vivint amb la seva parella, però ja va tres vegades que quan discuteixen, surt de casa i se’n va a la porta de la Universitat. Quan veu una noia que va sola se li posa davant i li ensenya els genitals. Les tres vegades que ho ha fet, les noies espantades han marxat corrents. Ara, però, cada vegada més sovint s’adona que està pensant com tornar a trobar una noia sola per tornar a repetir l’escena.

L’exhibicionista com a parafília, generalment no té intenció de tenir cap activitat sexual posterior, moltes vegades el que vol és sorprendre i espantar, obtenint una sensació de domini. Normalment comença a actuar abans dels 18 anys. l’hi passa en períodes de crisis emocionals.

La qüestió és, amb el cibersexe, pot existir aquesta sensació de domini que obté l’exhibicionista tradicional? Aquest plaer que sent quan s’exposa davant de les noies ensenyant els seus genitals, es pot experimentar o ho experimenten també les persones (siguin nois o noies) davant d’una càmera web?

El cibersexe (trobada sexual virtual entre dues o més persones connectades a través de la xarxa) però , no busca la submissió de l’altra, hi ha un contacte voluntari amb la persona i no només es basa en el sexe :

“Existeix aquest sentiment de dolor o d’alegria en un mateix, quan l’altra persona t’escriu i davant la pantalla veus que t’està demanant ajuda, veus que t’explica les seves preocupacions que ni als seus amics mes íntims els hi diria. Ets part de les seves vides. En un període de temps aconsegueixes establir una gran amistat amb elles fins al punt d’arribar al cyber sexe”

Aquest descripció ens mostra un cibersexe diferent a la simple relació que s’establiria per obtenir plaer a través de la xarxa, perquè encara que és l’objectiu pel qual s’inicia la relació, no és l’única. En molts casos s’està buscant una interacció més profunda amb la persona, s’intenta trobar algú amb qui compartir sensacions molt intimes:

“Quan s’aconsegueix que una altra persona et faci exhibicionisme per la webcam és com un premi ja que t’ho has treballat durant una bona estona”.

Per tant, sembla, que no hi ha cap relació entre el cibersexe i l’exhibicionisme com a patologia, donat que la tecnologia és un mitjà i no una finalitat. Serveix com a pont a través del qual ens permet tenir accés a una sexualitat diferent de la convencional, però acceptada per les dues parts, mai imposada per una de les parts (volem pensar que tots estan mantenint contactes de forma voluntària).

Per una altra banda, s’hauria d’analitzar si realment aquesta relació a través del cibersexe es gaire diferent a la convencional o una eina més, donat que mentre s’està intentant aconseguir plaer a través del cibersexe no s’està fent res més que imaginar el que estarien fent amb sexe real.

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet, teràpies sexuals

L’orgasme i la dona, tipus de resposta

Segons l’esquema de Masters i Johnson es parla de quatre fases en la resposta sexual tant de l’home com de la dona:

La fase d’excitació on es produeixen els canvis fisiològics que assenyalen la resposta de l’organisme davant de l’estimulació sexual.
La fase de manteniment quan l’estimulació sexual es manté i es produeix un increment important de la tensió sexual.
La fase orgàsmica quan es produeix una descarrega explosiva de tensió neuromuscular que es produeix de forma involuntària.
I la fase de resolució que suposa la pèrdua progressiva de la tensió sexual i la tornada gradual de l’organisme a l’estat previ a la fase d’excitació. Els homes passen per un període refractari en el qual es molt difícil que puguin aconseguir l’erecció i tornar a tenir altres orgasmes. La duració d’aquest període oscil·la des de minuts a hores augmentant amb l’edat. Les dones no mostren aquest període per la qual cosa elles si que son capaces d’experimentar orgasmes múltiples o repetits en un període més curt.De totes maneres, tal com diu Kaplan i Labrador, a aquest esquema de Masters i Johnson es parteix d’un moment especial, donat que l’excitació no es pot entendre com alguna cosa que passa de cop i volta, per a que comenci la fase d’excitació es necessari que alguna cosa existeixi, “el desig sexual”, per tant a aquestes quatre fase s’ha d’incloure una fase anterior que seria la fase del desig.

Encara que en l’home i a la dona es donen aquestes fases, existeixen diferències en quant als canvis fisiològics, i en la forma que apareixen les fases.Si ens centrem en les dones es pot parlar que hi ha diferents patrons :

Patró 1 resposta d’una dona amb orgasmes múltiples que després de passar de l’excitació a manteniment i d’aquí a l’orgasme, torna a manteniment i una altra vegada a l’orgasme (una o diverses vegades), fins que al final passa a la fase de resolució (línia vermella del gràfic).
Patró 2 resposta d’una dona que passa de l’excitació a manteniment però no arriba a la fase d’orgasme. Després de pujades i baixades en la fase de manteniment passa a una fase de resolució molt lenta (linia blava del gràfic).
Patró 3 resposta d’una dona en la que el progrés al llarg de les fases d’excitació i manteniment no és continuat sinó que mostra breus baixades. Un cop aconseguida la fase de manteniment el progrés fins a la fase d’orgasme es ràpid a l’igual que la resolució (línia verda del gràfic).Tal com explica l’article “¿No logras el orgasmo? Les dones tenen les mateixes facilitats que els homes a aconseguir l’orgasme donat que necessiten el mateix temps que els homes com a promig, per arribar a l’orgasme, masturbant-se o en el coit. Per la qual cosa aquestes dades revelen que el mite que diu que a la dona li costa arribar a l’orgasme, es fals, donat que no els hi costa, sempre que rebin els estimuls pertinents i amb eficàcia.

Imatge : Enciclopedia Catalana

Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies, teràpies sexuals

Et molesten coses de la parella?

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

– Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

— Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

– Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies sexuals

Falta de desig sexual

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Possible solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell us podria ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica (si hi ha alguna fòbia, o algun trastorn psicològic, etc.), de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc), de totes maneres si encara no us heu decidit el que podeu començar a intentar ho podríem resumir de la següent manera:

En primer lloc us heu d’informar, hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)

En segon lloc heu de pensar que el problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

En tercer lloc heu de pensar que cada un de vosaltres heu de prendre consciència de les vostres sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement s’han de fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). S’ha d’acceptar que abans de res s’ha de crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica s’ha d’anar repetint aquesta fase, fins que s’ha reduït l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara continueu tenint problemes millor que us poseu en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (trastorns d’erecció en l’home, ejaculació precoç, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una avaluació i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoç, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.

25/08/2015 Podeu consultar per fer algun taller que s’organitzen periòdicament Institut d’estudis de sexualitat en la parella

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu