Teràpia individual en grup

Fer teràpia surt car: Son unes hores que el psicòleg destina exclusivament per a la persona i això encareix molt la teràpia. Donat que fer teràpia és, en molts casos, imprescindible, se’ns presenten els següents reptes:

  • Com poder aconseguir abaratir els costos?
  • Com poder fer una teràpia més assequible i a la vegada que pugui ser igual d’efectiva que la individual?

Iniciem aquest nou format de teràpia “Teràpia individual en grup”  Una nova manera de fer les sessions de teràpia!!!!

A partir de març en el nostre centre de l’Hospitalet de Llobregat (Pilar Lluveras i equip) donem l’oportunitat per a qui vulgui, fer sessions de teràpia combinant les sessions individuals amb d’altres que es faran en grups reduïts de 3 a 6 persones. (Fer la sessió en grup permet que el preu de la sessió es redueixin a més de la meitat)

  • En les sessions individuals d’una hora es treballarà mes directament amb la problemàtica de cadascú.
  • En les sessions en grup d’una hora i mitja es donaran pautes per afrontar les situacions, de manera que la persona no haurà d’explicar la seva situació personal a ningú.

Rbla Just Oliveras 48 4º 4A 08901 L’Hospitalet Ll. telf. 600.33.42.50 plluveras@gmail.com

Mes informació

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a EFT, EMDR, hipnosi, psico-ajuda, Teràpia de grup, teràpies

Programa d’Atenció Psicològica Gratuïta

Us comuniquem que, com cada any en aquestes dates, L‘Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, obra el Programa d’Atenció Psicològica Gratuïta en el que s’ofereix suport terapèutic i orientació a persones i/o famílies que estiguin passant per situacions o crisis que no puguin ser ateses en altres centres o recursos, o que no disposin de recursos econòmics per a fer front a aquest tipus de serveis.

Aquest programaunnamed es desenvolupa sota dos línies de treball:

  1. Psicoteràpia individual: Inclou un màxim de 10 sessions individuals, d’una hora de durada, a raó d’una sessió per setmana.
  2. Teràpia familiar: Inclou un màxim de 8 sessions, d’una hora i mitja de durada, a raó d’una sessió cada quinze dies.

Les persones, a títol individual, o les famílies beneficiaries han de complir amb el següent perfil:

  • Persones majors d’edat (en el cas de les famílies només els dos pares/mares o tutors legals)
  • Baix nivell d’ingressos, o situació d’atur del pare o la mare.
  • Cap persona que participi en aquest programa ha d’estar en tractament psiquiàtric, ni patir addiccions, o altres trastorns que puguin interferir en el treball de suport. (En cas de dubte, consulteu-nos)
  • La situació que doni origen a la demanda no ha de ser una situació crònica de llarga durada.

L’atenció clínica està a càrrec de Llicenciats en Psicologia o Medicina, i per tant plenament capacitats per a l’exercici de la seva professió. L’actuació d’aquests professionals està supervisada pels professionals sènior d’InterPersonal o l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, amb àmplia experiència professional, per tal de garantir el nivell de qualitat de l’atenció.

Les persones interessades en accedir a aquest servei han de demanar-ho en el telèfon 932155883, indicant clarament que volen accedir al Programa d’Atenció Gratuïta, especificant en quina de les dos modalitats.

Atès que el nombre de persones o de famílies que poden ser ateses és bastant limitat, es recomana demanar hora per aquest programa el més aviat possible.

Al llarg del mes d’octubre es començaran a assignar els professionals que faran l’atenció per a cada sol·licitud rebuda, fins a esgotar el nombre de places disponibles.

Important: Les primeres visites es començaran a dur a terme a partir d’octubre, en el cas de la Teràpia Familiar, i a partir de mitjans de gener, en els altres dos casos.

Obert el període de sol·licitud

Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella

Etiquetat amb:
Publicat a teràpies

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpies

Sergi Torres

No voler canviar res, intenta no jutjar res, simplement observar i viure l’únic moment que existeix, “aquest instant, l’ara”.

Aquesta es la seva web Sergi Torres , col·labora amb el programa de Catalunya Radio “L’Ofici de Viure” i entre altres coses fa sessions mensuals al Teatre Regina. Si esteu interessats aquest proper dimecres 20 el podeu anar a escolar.

Podeu veure mes meditacions a http://puertadelalma.com/meditaciones-sergi-torres/

Etiquetat amb:
Publicat a filosofia, meditació, minndfulness, teràpies, vídeos

La gent gran – objectius

A tota aquesta gent gran d’ara, i a la gent que ens farem grans més endavant (esperem-ho) la pregunta clau es, Vivim nomes per aconseguir objectius?  o vivim per gaudir? Una persona es pot sentir feliç gaudint d’un paisatge maco, del contacte dels sol i la natura? o sempre ha de tenir objectius competitius?

Al llarg de la nostra vida ens anem organitzant amb els nostres projectes, il·lusions, ambicions etc.  Ens marquem uns objectius que ens van ajudant a trobar sentit a la vida.  De cop arribem a un moment de la vida, la vellesa, on comencen a haver-hi canvis físics i emocionals. Probablement el fet que el nostre cos no respongui com sempre havia fet, provoca una inestabilitat emocional i comencem a replantejar-nos si val la pena o no, marcar-nos nous objectius.

Quan pensem que ja hem assolit el màxim del que nosaltres podíem aconseguir, es quan ens fem preguntes com: I ara, quin sentit te la nostra vida?

Voler aconseguir un objectiu es bo, però no es imprescindible per aconseguir la felicitat.  Es difícil adonar-nos d’això.  Es el “desig permanent”, sempre volem i volem i volem i això ens manté vius perquè pensem en el futur. Però… quan arribem a aquest futur i veiem que no val la pena desitjar res pel següent futur es quan caiem en aquest estat depressiu que moltes vegades viu la nostra gent gran.

Adonem-nos-en abans que ens passi i canviem la nostra forma d’enfocar la vida

 

Pilar Lluveras – Centre Psicològic Sanitari
Teràpia amb hipnosi clínica-EMDR i EFT
Psicologia 3a edat

 

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a general, teràpies

Aquest trauma no em deixa viure – EMDR

Que es un trauma?

Tal com explica el President de la Secció de Psicologia clínica de la Salut i psicoteràpia del COPC, Guillermo Mattioli, un trauma no es un fet extern que viu la persona, sinó que es la resposta que aquesta persona produeix com a defensa davant d’aquest fet extern.

Davant d’un fet extern impactant la persona no es veu capacitada per processar la informació tota sola. La ment viu el fet amb tant d’impacte que quan es l’hora de processar-la (la informació la processem a la nit mentre estem somiant), la ment no la vol agafar. A partir d’aquí la persona està tenint la informació no processada en el seu interior, provocant-li una resposta destructiva / desadaptativa.  Es això el “trauma”.

El que cal es que el pacient processi aquesta informació i porti el trauma a una resolució adaptativa que li permeti viure el seu dia a dia correctament (Francine Shapiro). Això es fa amb EMDR.

Resultat d'imatges de EMDREl mètode EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing) descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient.  Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius.  A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra i va constatar que l’EMDR reduïa l’estres posttraumàtic d’aquestes persones.

Actualment hi ha estudis científics que ho avalen.  L’EMDR es l’abordatge mes efectiu per processar situacions traumàtiques (més informació a  EMDR que és?

 

Pilar Lluveras   –   Psicologa col·legiada 17141 – Teràpia amb hipnosi clínica, EMDR i EFT

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a EMDR, teràpies

El joc: Atac a la vergonya

vergonyaEls sentiments de vergonya o humiliació són l’essència de molts trastorns humans perquè moltes vegades les persones ens veiem conduïdes a no fer certes coses per alleugerir temporalment aquests sentiments.

Avui us proposem aquest exercici per combatre la vergonya.

ATAC A LA VERGONYA

Tanca els ulls i pensa en alguna cosa que puguis fer i que consideris absurda, vergonyosa, ridícula, i que et faria sentir especialment avergonyit si ho fessis en públic (no ha de ser un acte que et provoqui problemes reals, sinó simplement que potser desitges fer i no has fet per vergonya).

Posem alguns exemples per donar-vos idees:

  • Saludar molt efusivament a una persona com si la coneguessis, preguntar-li per la seva família, etc.
  • Cantar una cançó en veu alta i desafinant en públic.
  • Vestir de forma estranya, amb els pantalons al revés, o amb una sabata de cada, etc.
  • Dir en veu alta les parades del metro.
  • Anar a una agència de viatges i demanar si pots viatjar gratis.
  • Pagar en una botiga una certa quantitat de diners amb moneda molt petita, etc.

Quan ja el tens pensat, intenta fer-lo, i quan l’estiguis fent has de canviar els teus pensaments per evitar sentir vergonya.

Aquest exercici és un molt bon exercici per ajudar-te a aprendre a canviar els teus pensaments negatius. Ja veuràs que un cop els canviïs el teu sentiment de vergonya desapareixerà, o si més no, disminuirà.

Nota: aquest exercici s’encarrega en molts casos als pacients en teràpia. Amb la TREC (teràpia racional emotiva conductual), s’utilitza molt.

Font: Institut Ret

Etiquetat amb: ,
Publicat a jocs, teràpies

Teràpia psicològica amb el complement del reiki

Avui en el Diari Ara publiquen l’article “El Reiki entra a l’hospital” on exposen que les teràpies naturals cada vegada estan entrant més en la Sanitat Pública (Vall d’Hebron, Hospital de Terrassa etc.). Estan veient que els pacients que se’ls fa reiki aconsegueixen sentir-se millor augmentant la seva qualitat de vida, per la qual cosa això els ajuda a poder afrontar el tractament mèdic amb millors condicions.

El nostre Centre ja fa uns anys que està oferint aquest servei: Teràpia psicològica amb el complement d’aquestes eines que ajuden a equilibrar els meridians com la EFT i el reiki  ( Nosaltres fem una variant on la fusionem amb la Hipnosi clínica: Psico-reiki). Quan es va iniciar érem dels pocs que ens vàrem adonar que les teràpies que s’anomenen “teràpies naturals” son una bona ajuda per millorar els resultats de les teràpies psicològiques.

Des d’aquí celebrem aquesta iniciativa i sobretot el que celebrem que es faci ressò en els mitjans de comunicació.  Cal urgentment que els professionals de la sanitat s’adonin que no pots aconseguir una millora mèdica si no hi ha una millora psicològica i evidentment energètica.

Article El Reiki entra a l’Hospital

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a EFT, salut, teràpies

Només amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar…

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola, no se per on començar, però ho he d’intentar,no?? be despres d’un divorci molt dolorós, engoixant, destructiu, i poc saludable (com suposo que cap ho es) , em trobo a una situació molt complicada , en la meva vida he estat amb moltes noies i nomes ella hem va poder portar davant d’una església ,per tant per mi ,va ser com la persona que mes haurie de procurar fer feliç , sense compta mai amb mi mateix….. a les hores jo guanyava molts cales, tenia una bona posició , i no m’estava de res , un cop entrat al divorci ho vaig perdre tot, fins hi tot la dignitat , las ganes de viure, l’alegria, la tendresa, la força etc etc… ja mai mes he tornat a ser el mateix.
Amb ella vaig tenir un fill , la meva gran millor coseta que he fet en aquesta vida, ho fet tot per ell, he sigut pare , mare, professor, sicoleg, siquiatra, amic,i tantes altres coses que se mare no ha fet amb ell, mes que donar-li mal de caps, promeses incomplides, i torturar-lo amb mentides sobre mi…
he començat varies relacions amb noies i sempre hem falta algu d’elles, jo soc de donar molt, de ser creatiu en las cites, de ser romàntic…. però hem trobo que sembla que ara passats dels 35 cap als 40 anys, la gent no te temps per enamorar-se o per ser feliç ,o per voler fer feliç a qui te al seu costat i l’ajuda en tot moment…
La meva ultima relació a estat amb una noia divorciada que te una filla mes petita que el meu, i que el seu ex li fa la vida impossible, com la meva ho feia amb mi, i tot i que jo ja hi he passat per tot això, i li marco tant jo com el seu advocat, per on ha de tirar per acabar amb tot aquet estat de guerra, ella s’equivoca una i un altre vegada i jo ja n’estic fart d’estar al mig de tot això , i a sobre em sento l’ultima merda que esta al seu costat , per que no fa re mai per nosaltres , tot es per ella i la seva filla, i jo i el meu fill contem com l’ultima opció, i això cansa.
Ara ho hem deixat i això encara s’em fa mes amunt, estic vivint a casa dels meus pares ,amb els cuals la situació no es gaire agradable, estic a càrrec del meu fill sense cap ajuda econòmica de la meva ex perquè ella va marxar a viure a girona i jo no vaig voler que el nano es tornes a cambiar de cole ( ja ho ha fet 5 cops i això no es bo per un nen) , la feina va com va , de cales re del altre mont, i no tinc cap mena d’esperança que això millori .
No tinc cap company perquè en el moment de la ruptura ,no vaig tenir a ningú al meu costat i vaig fer neteja a la meva vida de sangoneres, ells sempre hem van tenir per qualsevol cosa i jo quant els vaig necessitar ,tothom estava embolicat amb alguna cosa i no podien estar per mi…
Hem sento sol, sense il·lusions per re , i nomes amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar, i això encara hem fa sentir mes desgraciat , perquè jo sempre havia tingut una energia inacabable ,unes ganes de viure tremendes, i una força de voluntat indestructible. I ara fins hi tot una formiga bufaria i em tiraria al terra…..
No se quin camí he de triar per sortir d’aquí, prenc pastilles per depressio, i no m’agrada dependre d’una pastilla, i ja n’estic fins el mes amunt de tot, la paciència cada cop es mes minsa, i la pressió cada cop major, no espero cap vareta màgica que ho camvii tot , suposo que nomes d’algú que m’escolti i suposo que per això he decidit escriuret.
Et donc les gracies per deixar-me fer-ho aquí, no hem trobo millor ,però per lo menys m’he desfogat un xic.
una salutació.

Resposta

Hola  Alex,
Si et sembla comencem una mica a analitzar la situació on estàs ficat en aquests moments.

No negaré que la situació es delicada, i entenc que estiguis “tocat”.  Si, si… no vull començar dient que has de mirar endavant etc…. Son tòpic de psicologia que al final potser fan mes mal que be.  No creus?

El que t’ha passat a tu son situacions traumàtiques que la teva ment no ha pogut processar correctament perquè li han provocat massa dolor: T’explico:

Quan anem vivint al llarg del dia, a la nit, quan dormim, la nostra ment agafa aquesta informació, la mira, la revisa i l’arxiva guardant-la en els seus arxius interns.  Però, Que passa quan la informació que ha viscut durant el dia es molt dolorosa? doncs la ment no està preparada per afrontar això i a la nit, quan hauria d’agafar aquesta informació per fer tot el procés, no l’agafa perquè te massa dolor.

Llavors aquesta informació queda per les xarxes neuronals i i aquest dolor per la situació traumàtica continua fent mal, i marcant el comportament de les coses que fem a partir d’ara.

Alex, sembla molt complicat però no…. Suposo que el teu divorci et va provocar aquesta situació traumàtica (encara que es molt probable que ja vingués de més jove, perquè en la teva consulta poses que et sents menyspreat, i … “com una merda”.  Això Alex ja podria ser que de petit, “l’Alex petit” ja se sentís així per algunes coses que li van passar de petit… però no entrem aquí (això seria una tasca per treballar en consulta)…

Un cop et divorcies, després intentes refer la teva vida però et trobes amb una parella que te els seus problemes, i tu acabes per perdre la

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies, testimonis

La depressió – Un gos negre

(podeu canviar l’idioma dels subtitols)

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies

El copilot de Germanwings i la lluita contra l’estigma en la salut mental

Carta del Sr. Àngel Conesa president d’Obertament Aliança Catalana de lluita contra l’estigma en la Salut Mental publicada avui 27 de març al diari ARA 

Posts relacionats: Malalties mentals de qui es la culpa? i Malalties mentals de qui es la culpa? (part 2)

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, social, teràpies

La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient

      Per què a vegades fas una cosa i penses que n’hauries de fer una altra?

 

    Per què saps que has de fer una cosa i no la fas?

Tenim dues ments, la conscient i la inconscient. La conscient, es la que analitza, la que jutja, la que està sotmesa a les pressions externes, i la que fa les coses de forma analítica. La ment inconscient es la que fa les tasques de forma automàtica i la que té els recursos per solucionar els nostres problemes .

Adjuntem el vídeo del programa de Docufilia de TV2 “El cerebro automático: La magia del inconsciente” on, entre altres coses expliquen com la nostra ment inconscient te el “control” de la situació:  per exemple, abans de saber quina roba et posaràs al matí, la ment inconscient ja sap quina roba et posaràs.  Es a dir, les coses que pensem amb la ment racional o conscient, el nostre inconscient ja les ha pensat.  En el vídeo es pregunten… Quin control tenim sobre nosaltres mateixos?

Nosaltres tenim la resposta. Podem ajudar/moldejar a la nostra ment inconscient. La teràpia que fem nosaltres es basa en ajudar a la nostra ment inconscient perquè trobi la solució al problema que estàs tenint en aquests moments, i això ho fem amb la hipnosi clínica (si voleu saber més sobre aquest tipus de teràpia podeu consultar aquí).  T’ha passat algun cop que saps que has de prendre’t la vida de forma més tranquil·la però no saps com fer-ho? Doncs es justament perquè la teva ment racional sap que ho ha de fer, però no sap com.  Hem d’ajudar a la teva ment inconscient perquè se n’adoni que hi ha altres maneres per prendre’s la vida de diferent manera.  Només “Ella” (la ment inconscient) et traurà del teu problema.

https://www.youtube.com/watch?v=Lnwf9y8FQLg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, hipnosi, neurociència, salut, teràpies, vídeos

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

Fòbies – Realitat virtual amb EMDR i hipnosi clínica

Realitat virtual junt amb EMDR i Hipnosi Clínica per tractar les fòbies específiques (més informació)

Pateixes una fòbia? Has fet alguna cosa per deixar de patir-la?

Una fòbia específica és la por excessiva provocada per la presència o anticipació d’una situació específica.  Com a conseqüència de l’exposició a l’estímul fòbic es produeix una resposta d’ansietat (cal dir, però que en el cas de la fòbia a la sang no sempre es produeix la por). Hi ha diferents tipus de fòbies.

fobia agulles fobia a l'avio

Els fòbics específics poden tenir por d’un possible mal (accident, mossegada d’un animal, Etc), però també poden estar preocupats per perdre el control, desmaiar-se, o tenir un atac de pànic, Etc.

Les persones que pateixen una fòbia moltes vegades conviuen amb ella sense cap problema, així, per exemple, la persona que te claustrofòbia, intentarà evitar les situacions on pugui tenir aquesta claustrofòbia (evitarà pujar en un ascensor, o a estar en llocs tancats, etc). La persona que te por a les agulles evitarà fer-se anàlisi de sang tant com pugui, i el que té por a pujar en avió intentarà no agafar mai l’avió.

Però, hi ha vegades que no podem evitar aquestes pors, i cal posar-hi remei. Que passa si tenim por a les agulles, i ens hem de fer uns anàlisis de sang? Que passa si ens fa por volar i per qüestions de feina ens cal agafar avions?

En aquests moments hem de buscar ajuda.

És el teu cas?

En un principi cal que tinguem que compte que, donat que hem estat evitant les situacions que ens han provocat por, hem anat fent més gran la nostra por i per tant la nostra fòbia cada cop es més resistent, però això mica en mica ho anirem solucionant.

Les teràpies psicològiques que es fan servir son diverses, però es molt important tenir present que la Realitat Virtual es una eina que ajuda molt a afrontar la situació temuda. Es va fent progressivament, amb hipnosi clínica  i amb EMDR (estimulació bilateral del cervell) s’aconsegueixen resultats molt més ràpids i molt més efectius.

Si voleu resoldre el problema de la vostra fòbia amb aquest tipus de teràpia, podeu contactar amb nosaltres.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a EMDR, Realitat Virtual, teràpies

Ansietat i Realitat virtual

L’ansietat es defineix com una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir (Viquipedia).

Terapia virtual 1

L’ansietat, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. Per un costat hi ha una percepció d’amenaça generalitzada i per un altre costat la persona se sent incapaç d’afrontar els esdeveniments que considera amenaçants que se li presenten. Els afectats aprenen a estar hipervigilants per descobrir aquestes amenaces (ansietat).
Per resoldre-ho s’ha d’anar a un psicòleg per tal de fer teràpia psicològica.

La realitat virtual es una eina força bona per treballar en teràpia: la persona es posa unes ulleres i comença a veure i viure les situacions temudes per tal que, de mica en mica, vagi veient que no cal estar en un estat d’amenaça constant.

La teràpia virtual es va fent d’una forma gradual, hi ha diferents situacions, com aquesta que es mostra a la imatge: s’està simulant que la persona agafa el metro (en el procés virtual es pot començar simulant que se surt de casa, es va pel carrer, s’entra al metro, es puja al metro etc.)

La teràpia virtual també s’utilitza per a altres pors o fòbies (a les aranyes, a les agulles, a anar amb avió, etc.)

Si voleu més informació de com la treballem en el nostre Centre, juntament amb Hipnosi clínica, EMDR i EFT, podeu contactar amb nostraltres a lluveraspsicologia.com o a  Pilar Lluveras.

Imatge del programa virtual  de Virtualret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, EFT, EMDR, hipnosi, Realitat Virtual, teràpies
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu