Psiquiatre o psicòleg?

A vegades els pacients pregunten si el que els hi passa es degut a qüestions “químiques” del cervell o per culpa d’un error en la manera d’afrontar la seva vida. Tenen el dubte de si s’han d’adreçar a un psiquiatre o a un psicòleg.

Imaginem una persona que ha estat bé emocionalment parlant, i que, pel que sigui comença a estar malament. Si durant aquest període que està malament se li fa un estudi l’hi trobaran alteracions químiques en el cervell, les substàncies químiques que fabrica en aquell moment estaran alterades. Per tant es evident doncs que caldria estabilitzar perquè aquestes substàncies químiques tornin a estar equilibrades.

Però, com fer-ho?
Els psiquiatres segons la teoria del desequilibri químic, es basen en que la majoria de tractaments per als trastorns mentals passarien pel consum de psicofàrmacs.

Des del punt de vista dels psicòlegs, no tindríem res a dir si la medicació que es dona fos suficient perquè la persona es sentís be i això perdurés en el temps, però l’experiència ens mostra que no és així, la persona pot estar prenent medicació durant temps i no aconseguir la recuperació total provocant que cada vegada aquesta persona s’hagi d’estar medicant més o canviant el tipus de fàrmac, sense que el seu malestar desaparegui.

Així doncs, de tot això s’extreuen les següents conclusions:

  •  Si la persona està tenint un malestar intens i li cal reduir aquest malestar amb medicació es correcte i convenient que l’ajudi el psiquiatre amb les pautes mèdiques corresponents.
  • No s’ha de culpabilitzar a la persona perquè prengui aquesta medicació.
  • Però, i com a punt més important, cal tenir en compte que quan hi ha una inestabilitat emocional cal fer teràpia psicològica, perquè,  encara que la medicació en un principi estigui resolent el malestar físic dels símptomes, a la llarga en un % molt alt, aquesta persona tornarà a manifestar el malestar.

 

Es dolent doncs, anar al psiquiatre?  No, evidentment que no, a vegades en moments ens cal medicació per estabilitzar (igual com quan tens maldecap o mal d’esquena que t’has de prendre alguna cosa per “reduir” el malestar) però cal conscienciar-nos que el malestar que patim és el símptoma, es a dir, és el senyal que ens indica que alguna cosa no estem enfocant be en la nostra vida, en el nostre dia a dia, per tant no ens podem girar d’esquena d’aquest símptoma, es potser el moment per començar a fer aquesta feina psicològica amb nosaltres mateixos.

 

Si voleu mes informació en el nostre centre LluverasPsicologia, a part del nostre equip de psicòlegs, disposem també de servei de psiquiatria.

 

Fotografia extreta de la web Pullman

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a Consultes, Problemes parella, teràpies

Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, Problemes parella, teràpia de parella, teràpies

Delfinoteràpia Si! o Delfinoteràpia No!

La Delfinoteràpia és el tractament d’algunes malalties amb dofins. Té els seus orígens als anys 50 quan John Lilly es va adonar que els dofins tenien una influència en la part emocional de la ment humana. A través d’estudis va poder demostrar que els dofins es connectaven amb la men humana. Actualment, d’altres científics també, creuen que el so que pot emetre un dofí entrenat produeix a la ment humana una activació positiva en el sistema nerviós i al cervell humà.

Per l’altre costat però hi ha l’aspecte de si la delfinoteràpia es bona pel dofí.  S’ha pensat molt en els beneficis que produeix a la persona que està fent la teràpia, a la psique humana, etc, però, I els dofins? a ells els hi va be?

Tal com s’explica a la pàgina SOS Delfines els dofins quan estan en captivitat tenen canvis comportamentals que els provoca estrès (piscines petites comparat amb el seu medi natural, menys relació amb altres dofins, la musica forta dels espectacles, els fan entrenar, etc.). Hi ha estudis que confirmen que els dofins en captivitat no estan be, escara que estiguin molt ben cuidats.

Així mateix, pel que fa a la Teràpia assistida amb dofins expliquen que els beneficis que la persona obté no es correspon amb la realitat i no hi ha estudis científics que demostrin que la teràpia amb dofins tinguí un major efecte terapèutic en els humans que fer la teràpia amb animals domèstics (com gossos, gats, o cavalls). A part, es clar que perquè el dofí no tingui conductes agressives en molts casos se li dona medicació perquè estigui més calmat (en qualsevol moment el dofí pot rebre algun cop involuntari i respondre d’una manera agressiva). Podeu consultar l’informe ACCOBAMS (Acord de Mònaco per a la Conservació de Cetacis en el mar Negre, la mar Mediterrània y l’àrea Atlàntica adjacent),

Així mateix aquest altre estudi de la Universitat d’Emory, explica que després d’avaluar 5 estudis que s’havien fet valorant positivament la teràpia assistida amb dofins els investigadors hi van trobar molts errors científics i de mètode que posava en dubte la validesa.

Es interessant que ens preguntem si realment val la pena continuar maltractant els dofins per voler continuar aquest tipus de teràpia si els estudis confirmen que els resultats no son més bons que fent la teràpia amb altres animals.

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, Ansietat, conducta, general, teràpies

EMDR per tractar el TEPT en nens i adolescents

L’EMDR ( Dessensibilització i Reprocessament mitjançant moviments oculars) es una eina que ajuda a processar els traumes d’una manera molt ràpida i efectiva.

Quan una persona ha estat exposada a alguna situació que pel motiu que sigui la seva ment ho ha viscut amb molt d’impacte (amb molta por, molta vergonya, molt dolor, molta impotència etc) la persona pot desenvolupar un TEPT (Trastorn d’Estrès Post Traumàtic) perquè la ment de la persona no sap com “processar” aquesta situació.

Us mostrem un nou estudi, aquest cop utilitzat per demostrar que l’EMDR en nens i adolescents es més efectiu que altres tècniques. La psicòloga clínica Carlijn de Roos va agafar un grup de 103 nens i adolescents que havien viscut una situació traumàtica (un Trauma com un accident de cotxe, una violació, un desastre natural, etc.) i els hi van fer teràpia amb EMDR arribant a la conclusió que la recuperació es molt més ràpida (2 hores i 20 minuts) i més duradora que fer-ho amb altres tècniques, un cop fet el seguiment després d’un any de la teràpia.

Si voleu consultar l’estudi : Wiley online Library  Traducció al castellà Articulo de De Roos EMDR (traduccion)docx
Si esteu interessats en fer teràpia amb EMDR podeu contactar a plluveras@gmail.com o al telèfon 600334250 (saber-ne  més )

Etiquetat amb: , ,
Publicat a EMDR, estudis, teràpies

Por 13 razones – Parlem-ne? o millor no parlar-ne!

La Série de Netfilx està basada en el best seller de l’autor Jay Asher. Cada capítol de la 1a temporada revelen 13 de les raons per les quals Hannah Baker, la protagonista, es va suïcidar.

L’argument principal és el suïcidi, però hi ha altres temes també importants com l’assetjament escolar (en parlarem en una altra entrada) i abusos sexuals que porten a la protagonista al desenllaç final.

La sèrie, ha obert un debat de si és bo o no que els adolescents vegin la sèrie perquè pot influir de manera negativa en el seu comportament. Hi ha instituts de EEUU, d’Austràlia, etc. que han prohibit parlar-ne.

Però, no és bo que hi hagi debats sobre aquests temes?

L’objectiu de parlar-ne, no és tant veure el suïcidi com a una sortida resolutiva, sinó, poder adonar-nos que la base de tot està en aprendre a comunicar com ens sentim.

En un dels moments de la sèrie hi ha una expressió que diu

Quan l’emoció és té tant a dintre i costa tant expressar el que sents!!!!

És això, hem de potenciar la part de Comunicació Emocional: l’important és ensenyar a aquest noi o noia, ja des que és petit a què pugui i sàpiga expressar tot allò que li passa. Així s’aconseguirà poder ajudar més fàcilment i posar remei en aquells aspectes que es calgui.

Podeu veure la segona entrada comentant “Por 13 razones” l’Efecte bola de neu (assetjament escolar) .

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, joves, series, social, teràpies

Teràpia a domicili, Pros i Contres

La Teràpia a domicili és la modalitat de teràpia psicològica en la qual el psicòleg es desplaça a casa del pacient per a fer les sessions de teràpia. Moltes vegades la persona no es veu amb forces per anar a la consulta del psicòleg per diferents motius i li cal fer la teràpia des de casa.

Avantatges des del punt de vista del pacient

  • Comoditat : no s’ha de desplaçar
  • Millora el clima terapèutic, sobretot en les primeres sessions perquè el pacient no te les pors d’haver d’anar a un lloc nou.
  • Es pot ser la tasca amb més d’un membre de la família si la situació ho requereix.
  • Altres.

Avantatges des del punt de vista del psicòleg

  • Veus el pacient en el seu ambient
  • El veus mes relaxat
  • Pots conèixer el seu entorn, família, veïns, etc. i els rols que juga el pacient en cada un d’aquests entorns
  • Fer la teràpia en el mateix lloc del dia a dia facilita a que la persona pugui recuperar aquestes sensacions que tal treballar.
  • Altres.

Desavantatges des del punt de vista del psicòleg

  • El pacient s’acomoda
  • El psicòleg no controla l’entorn (poden haver interrupcions, etc)
  • Els desplaçaments cap a la casa del pacient

Desavantatges des del punt de vista del pacient

  • El pacient s’acomoda a la situació i no afronta moltes de les pors.
  • Mes despesa per fer la teràpia

 

En el nostre Centre fem teràpia a domicili a través de la nostra psicòloga col·laboradora a Barcelona.  Apliquem també el Mètode Lluveras on integrem la hipnosi clínica, el EMDR i la EFT. Es fusiona aquesta teràpia a domicili amb  la teràpia en el despatx del psicòleg, de manera que sense forçar a la persona, es va treballant en el seu domicili les sessions que calguin i quan el pacient es veu preparat, es passen a fer les sessions a la consulta (telèfon de contacte Pilar Lluveras 600334250)

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a EFT, EMDR, hipnosi, Psico-reiki, Teràpia a domicili, teràpies

El Tetris per a millorar els efectes del Trastorn d’Estrès Postraumàtic

Segons un Estudi jugar al Tetris després d’una situació traumàtica ajuda a reduir en un 62% els pensaments intrusius.

En aquest bloc ja a l’any 2008 parlàvem dels efectes beneficiosos que te el Tetris, referint-nos sobretot als efectes relaxants i d’organització mental (Tetris – Posar ordre als problemes), ara, però, nous estudis avalen que jugar al Tetris després d’haver patit una situació traumàtica ajuda a disminuir els pensaments intrusius.

Els participants de l’estudi fet per la doctora Lalitha Iyadurai, havien estat afectats per un accident de cotxe en les últimes sis hores. A un grup d’ells se’ls va animar a jugar al Tetris, i a l’altre grup no.  Els resultats van concloure que en les setmanes posteriors, els que havien jugat al Tetris havien tingut un 62% menys de pensaments intrusius que els que no hi havien jugat, i a més els pensaments intrusions que havien tingut desapareixien més ràpidament.

Es pensa que jugar al Tetris influeix a com es guarden els records dins la memòria i això porta a continuar  investigant per si es pot demostrar que jugar al Tetris interfereix a que els records traumàtics no es fixin tant intensament dins la memòria a llarg plaç.

Nota:  Si tens alguna situació traumàtica que et provoca malestar no dubtis a contactar amb nosaltres

 
Estudi publicat en el Journal Molecular Psychiatry
Font: PsicoBlog

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a curiositats, EMDR, intervenció emergències, teràpies

La culpa. Que és la culpa?

És una de les emocions més destructives que tenim.  Però, Que és la culpa? i Com ens podem alliberar d’ella quan no ens cal tenir-la?

Posem un exemple:

Imaginem que un nen petit trenca un plat.  El nen, com que pensa que ha actuat malament i sap que la seva mare el renyarà, s’imposa ell mateix un castic. Es castiga tancant-se a la seva habitació (per exemple). 

El que està sentint el nen es “culpa”.  Ell pensa que ha actuat malament i per tant s’imposa ell mateix un castic.

Els adults, també fem el mateix, quan pensem que hem actuat malament, ens sentim culpable, i ens imposem un castic. El castic que ens imposem és “fer-nos sentir malament”.  Quan fem alguna cosa que creiem incorrecte (discutir amb algú que estimem, o fer alguna cosa mal feta sota el nostre punt de vista) ens castiguem. El castic que ens autoimposem es obligant-nos a estar constantment pensant en això i no permetent-nos sentir-nos be.

Continuem amb la historia:

La mare, quan arriba, i veu el plat trencat, i veu que el nen, ell mateix s’ha imposat el castic, no el castiga tant.  La mare pensa… “pobret! ell mateix ja veu que ha actuat malament, no cal que el castigui jo”.

En aquest moment, la culpa ha ajudat al nen a no rebre un castic molt fort.

Els adults ens passa el mateix, moltes vegades després d’haver actuat malament, el nostre sentiment de culpa ens ajuda a que l’altra persona no ens castigui tant.  Però continuant amb l’exemple, la pregunta és:

Si la mare se’n va a treballar, el nen, Cal que continuï tancat a l’habitació? o pot sortir? (i quan la mare torni, si ho creu convenient ja es tornarà a tancar a l’habitació?).

La resposta suposo que estareu d’acord es que No, no cal que es quedi tancat a l’habitació si la mare no ho veu. El castic que ell mateix s’ha imposat, no cal que el continuï fent si la mare no hi és.

Els Adults també caiem en aquest parany, hem actuat malament, ens hem auto-castigat, i la pregunta és, cal que continuïs castigant-te si l’altre persona en aquests moments no la tens davant? Per exemple, Si t’has discutit amb algun amic, i li has dit coses molt grosses, i l’amic no el tens davant, son les 12 de la nit, per exemple, Cal que estiguis castigant-te perquè creus que t’has portat malament amb ell? no es més pràctic (o lògic), ara que ell no es davant teu, relaxar-te i posar-te a mirar una pel·lícula, y demà quan el tornis a veure si cal li demanes disculpes.. o no! ?

Mai ens han ensenyat que les emocions son unes eines que tenim, però que no hem de ser esclaus d’elles!!, al contrari, les emocions ens ajuden en molts moments (al nen li ha anat molt be el sentiment de culpa, perquè ha aconseguit que la seva mare no el renyi tant, a l’adult l’ha ajudat a que la discussió fos menys intensa). No entrarem a analitzar què està ben fet i que està mal fet, perquè això ho hem anat adquirint de petits per influencia de la societat, la família, l’educació, la religió, etc. L’important aquí, es aprendre que moltes vegades ens quedem enganxat a aquesta “culpa” i no te cap utilitat pràctica.

Es bo que aconseguim veure les emocions d’una manera més “pràctica”. Xoca una mica i sobretot perquè hem rebut aquesta educació en la qual es premia a la persona que te aquest sentiment de culpa.. i si, és correcte, si t’has discutit amb algú i et sap molt greu perquè li has dit coses molt grosses, es correcte que analitzis i intentis rectificar el teu comportament, pero això no treu que quan la persona no estigui davant teu, hagis d’estar castigant-te.

En el nostre Centre treballem per aconseguir no ser esclaus de les nostres emocions, perquè, encara que en moments, es inevitable que l’emoció ens domini, en d’altres aquesta emoció no ens cal per res.

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, educació, EFT, EMDR, hipnosi, teràpies

Teràpia individual en grup

Fer teràpia surt car: Son unes hores que el psicòleg destina exclusivament per a la persona i això encareix molt la teràpia. Donat que fer teràpia és, en molts casos, imprescindible, se’ns presenten els següents reptes:

  • Com poder aconseguir abaratir els costos?
  • Com poder fer una teràpia més assequible i a la vegada que pugui ser igual d’efectiva que la individual?

Iniciem aquest nou format de teràpia “Teràpia individual en grup”  Una nova manera de fer les sessions de teràpia!!!!

A partir de març en el nostre centre de l’Hospitalet de Llobregat (Pilar Lluveras i equip) donem l’oportunitat per a qui vulgui, fer sessions de teràpia combinant les sessions individuals amb d’altres que es faran en grups reduïts de 3 a 6 persones. (Fer la sessió en grup permet que el preu de la sessió es redueixin a més de la meitat)

  • En les sessions individuals d’una hora es treballarà mes directament amb la problemàtica de cadascú.
  • En les sessions en grup d’una hora i mitja es donaran pautes per afrontar les situacions, de manera que la persona no haurà d’explicar la seva situació personal a ningú.

Rbla Just Oliveras 48 4º 4A 08901 L’Hospitalet Ll. telf. 600.33.42.50 plluveras@gmail.com

Mes informació

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a EFT, EMDR, hipnosi, psico-ajuda, Teràpia de grup, teràpies

Programa d’Atenció Psicològica Gratuïta

Us comuniquem que, com cada any en aquestes dates, L‘Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, obra el Programa d’Atenció Psicològica Gratuïta en el que s’ofereix suport terapèutic i orientació a persones i/o famílies que estiguin passant per situacions o crisis que no puguin ser ateses en altres centres o recursos, o que no disposin de recursos econòmics per a fer front a aquest tipus de serveis.

Aquest programaunnamed es desenvolupa sota dos línies de treball:

  1. Psicoteràpia individual: Inclou un màxim de 10 sessions individuals, d’una hora de durada, a raó d’una sessió per setmana.
  2. Teràpia familiar: Inclou un màxim de 8 sessions, d’una hora i mitja de durada, a raó d’una sessió cada quinze dies.

Les persones, a títol individual, o les famílies beneficiaries han de complir amb el següent perfil:

  • Persones majors d’edat (en el cas de les famílies només els dos pares/mares o tutors legals)
  • Baix nivell d’ingressos, o situació d’atur del pare o la mare.
  • Cap persona que participi en aquest programa ha d’estar en tractament psiquiàtric, ni patir addiccions, o altres trastorns que puguin interferir en el treball de suport. (En cas de dubte, consulteu-nos)
  • La situació que doni origen a la demanda no ha de ser una situació crònica de llarga durada.

L’atenció clínica està a càrrec de Llicenciats en Psicologia o Medicina, i per tant plenament capacitats per a l’exercici de la seva professió. L’actuació d’aquests professionals està supervisada pels professionals sènior d’InterPersonal o l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, amb àmplia experiència professional, per tal de garantir el nivell de qualitat de l’atenció.

Les persones interessades en accedir a aquest servei han de demanar-ho en el telèfon 932155883, indicant clarament que volen accedir al Programa d’Atenció Gratuïta, especificant en quina de les dos modalitats.

Atès que el nombre de persones o de famílies que poden ser ateses és bastant limitat, es recomana demanar hora per aquest programa el més aviat possible.

Al llarg del mes d’octubre es començaran a assignar els professionals que faran l’atenció per a cada sol·licitud rebuda, fins a esgotar el nombre de places disponibles.

Important: Les primeres visites es començaran a dur a terme a partir d’octubre, en el cas de la Teràpia Familiar, i a partir de mitjans de gener, en els altres dos casos.

Obert el període de sol·licitud

Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella

Etiquetat amb:
Publicat a teràpies

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpies

Sergi Torres

No voler canviar res, intenta no jutjar res, simplement observar i viure l’únic moment que existeix, “aquest instant, l’ara”.

Aquesta es la seva web Sergi Torres , col·labora amb el programa de Catalunya Radio “L’Ofici de Viure” i entre altres coses fa sessions mensuals al Teatre Regina. Si esteu interessats aquest proper dimecres 20 el podeu anar a escolar.

Podeu veure mes meditacions a http://puertadelalma.com/meditaciones-sergi-torres/

Etiquetat amb:
Publicat a filosofia, meditació, minndfulness, teràpies, vídeos

La gent gran – objectius

A tota aquesta gent gran d’ara, i a la gent que ens farem grans més endavant (esperem-ho) la pregunta clau es, Vivim nomes per aconseguir objectius?  o vivim per gaudir? Una persona es pot sentir feliç gaudint d’un paisatge maco, del contacte dels sol i la natura? o sempre ha de tenir objectius competitius?

Al llarg de la nostra vida ens anem organitzant amb els nostres projectes, il·lusions, ambicions etc.  Ens marquem uns objectius que ens van ajudant a trobar sentit a la vida.  De cop arribem a un moment de la vida, la vellesa, on comencen a haver-hi canvis físics i emocionals. Probablement el fet que el nostre cos no respongui com sempre havia fet, provoca una inestabilitat emocional i comencem a replantejar-nos si val la pena o no, marcar-nos nous objectius.

Quan pensem que ja hem assolit el màxim del que nosaltres podíem aconseguir, es quan ens fem preguntes com: I ara, quin sentit te la nostra vida?

Voler aconseguir un objectiu es bo, però no es imprescindible per aconseguir la felicitat.  Es difícil adonar-nos d’això.  Es el “desig permanent”, sempre volem i volem i volem i això ens manté vius perquè pensem en el futur. Però… quan arribem a aquest futur i veiem que no val la pena desitjar res pel següent futur es quan caiem en aquest estat depressiu que moltes vegades viu la nostra gent gran.

Adonem-nos-en abans que ens passi i canviem la nostra forma d’enfocar la vida

 

Pilar Lluveras – Centre Psicològic Sanitari
Teràpia amb hipnosi clínica-EMDR i EFT
Psicologia 3a edat

 

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a general, teràpies

Aquest trauma no em deixa viure – EMDR

Que es un trauma?

Tal com explica el President de la Secció de Psicologia clínica de la Salut i psicoteràpia del COPC, Guillermo Mattioli, un trauma no es un fet extern que viu la persona, sinó que es la resposta que aquesta persona produeix com a defensa davant d’aquest fet extern.

Davant d’un fet extern impactant la persona no es veu capacitada per processar la informació tota sola. La ment viu el fet amb tant d’impacte que quan es l’hora de processar-la (la informació la processem a la nit mentre estem somiant), la ment no la vol agafar. A partir d’aquí la persona està tenint la informació no processada en el seu interior, provocant-li una resposta destructiva / desadaptativa.  Es això el “trauma”.

El que cal es que el pacient processi aquesta informació i porti el trauma a una resolució adaptativa que li permeti viure el seu dia a dia correctament (Francine Shapiro). Això es fa amb EMDR.

Resultat d'imatges de EMDREl mètode EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing) descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient.  Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius.  A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra i va constatar que l’EMDR reduïa l’estres posttraumàtic d’aquestes persones.

Actualment hi ha estudis científics que ho avalen.  L’EMDR es l’abordatge mes efectiu per processar situacions traumàtiques (més informació a  EMDR que és?

 

Pilar Lluveras   –   Psicologa col·legiada 17141 – Teràpia amb hipnosi clínica, EMDR i EFT

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a EMDR, teràpies

El joc: Atac a la vergonya

vergonyaEls sentiments de vergonya o humiliació són l’essència de molts trastorns humans perquè moltes vegades les persones ens veiem conduïdes a no fer certes coses per alleugerir temporalment aquests sentiments.

Avui us proposem aquest exercici per combatre la vergonya.

ATAC A LA VERGONYA

Tanca els ulls i pensa en alguna cosa que puguis fer i que consideris absurda, vergonyosa, ridícula, i que et faria sentir especialment avergonyit si ho fessis en públic (no ha de ser un acte que et provoqui problemes reals, sinó simplement que potser desitges fer i no has fet per vergonya).

Posem alguns exemples per donar-vos idees:

  • Saludar molt efusivament a una persona com si la coneguessis, preguntar-li per la seva família, etc.
  • Cantar una cançó en veu alta i desafinant en públic.
  • Vestir de forma estranya, amb els pantalons al revés, o amb una sabata de cada, etc.
  • Dir en veu alta les parades del metro.
  • Anar a una agència de viatges i demanar si pots viatjar gratis.
  • Pagar en una botiga una certa quantitat de diners amb moneda molt petita, etc.

Quan ja el tens pensat, intenta fer-lo, i quan l’estiguis fent has de canviar els teus pensaments per evitar sentir vergonya.

Aquest exercici és un molt bon exercici per ajudar-te a aprendre a canviar els teus pensaments negatius. Ja veuràs que un cop els canviïs el teu sentiment de vergonya desapareixerà, o si més no, disminuirà.

Nota: aquest exercici s’encarrega en molts casos als pacients en teràpia. Amb la TREC (teràpia racional emotiva conductual), s’utilitza molt.

Font: Institut Ret

Etiquetat amb: ,
Publicat a jocs, teràpies
Teràpia online (Skipe, Hangouts...) | Telèfon 600334250
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob

A Badalona
Carrer dels Arbres 31 3r 2a 08912 Badalona