Només amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar…

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola, no se per on començar, però ho he d’intentar,no?? be despres d’un divorci molt dolorós, engoixant, destructiu, i poc saludable (com suposo que cap ho es) , em trobo a una situació molt complicada , en la meva vida he estat amb moltes noies i nomes ella hem va poder portar davant d’una església ,per tant per mi ,va ser com la persona que mes haurie de procurar fer feliç , sense compta mai amb mi mateix….. a les hores jo guanyava molts cales, tenia una bona posició , i no m’estava de res , un cop entrat al divorci ho vaig perdre tot, fins hi tot la dignitat , las ganes de viure, l’alegria, la tendresa, la força etc etc… ja mai mes he tornat a ser el mateix.
Amb ella vaig tenir un fill , la meva gran millor coseta que he fet en aquesta vida, ho fet tot per ell, he sigut pare , mare, professor, sicoleg, siquiatra, amic,i tantes altres coses que se mare no ha fet amb ell, mes que donar-li mal de caps, promeses incomplides, i torturar-lo amb mentides sobre mi…
he començat varies relacions amb noies i sempre hem falta algu d’elles, jo soc de donar molt, de ser creatiu en las cites, de ser romàntic…. però hem trobo que sembla que ara passats dels 35 cap als 40 anys, la gent no te temps per enamorar-se o per ser feliç ,o per voler fer feliç a qui te al seu costat i l’ajuda en tot moment…
La meva ultima relació a estat amb una noia divorciada que te una filla mes petita que el meu, i que el seu ex li fa la vida impossible, com la meva ho feia amb mi, i tot i que jo ja hi he passat per tot això, i li marco tant jo com el seu advocat, per on ha de tirar per acabar amb tot aquet estat de guerra, ella s’equivoca una i un altre vegada i jo ja n’estic fart d’estar al mig de tot això , i a sobre em sento l’ultima merda que esta al seu costat , per que no fa re mai per nosaltres , tot es per ella i la seva filla, i jo i el meu fill contem com l’ultima opció, i això cansa.
Ara ho hem deixat i això encara s’em fa mes amunt, estic vivint a casa dels meus pares ,amb els cuals la situació no es gaire agradable, estic a càrrec del meu fill sense cap ajuda econòmica de la meva ex perquè ella va marxar a viure a girona i jo no vaig voler que el nano es tornes a cambiar de cole ( ja ho ha fet 5 cops i això no es bo per un nen) , la feina va com va , de cales re del altre mont, i no tinc cap mena d’esperança que això millori .
No tinc cap company perquè en el moment de la ruptura ,no vaig tenir a ningú al meu costat i vaig fer neteja a la meva vida de sangoneres, ells sempre hem van tenir per qualsevol cosa i jo quant els vaig necessitar ,tothom estava embolicat amb alguna cosa i no podien estar per mi…
Hem sento sol, sense il·lusions per re , i nomes amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar, i això encara hem fa sentir mes desgraciat , perquè jo sempre havia tingut una energia inacabable ,unes ganes de viure tremendes, i una força de voluntat indestructible. I ara fins hi tot una formiga bufaria i em tiraria al terra…..
No se quin camí he de triar per sortir d’aquí, prenc pastilles per depressio, i no m’agrada dependre d’una pastilla, i ja n’estic fins el mes amunt de tot, la paciència cada cop es mes minsa, i la pressió cada cop major, no espero cap vareta màgica que ho camvii tot , suposo que nomes d’algú que m’escolti i suposo que per això he decidit escriuret.
Et donc les gracies per deixar-me fer-ho aquí, no hem trobo millor ,però per lo menys m’he desfogat un xic.
una salutació.

Resposta

Hola  Alex,
Si et sembla comencem una mica a analitzar la situació on estàs ficat en aquests moments.

No negaré que la situació es delicada, i entenc que estiguis “tocat”.  Si, si… no vull començar dient que has de mirar endavant etc…. Son tòpic de psicologia que al final potser fan mes mal que be.  No creus?

El que t’ha passat a tu son situacions traumàtiques que la teva ment no ha pogut processar correctament perquè li han provocat massa dolor: T’explico:

Quan anem vivint al llarg del dia, a la nit, quan dormim, la nostra ment agafa aquesta informació, la mira, la revisa i l’arxiva guardant-la en els seus arxius interns.  Però, Que passa quan la informació que ha viscut durant el dia es molt dolorosa? doncs la ment no està preparada per afrontar això i a la nit, quan hauria d’agafar aquesta informació per fer tot el procés, no l’agafa perquè te massa dolor.

Llavors aquesta informació queda per les xarxes neuronals i i aquest dolor per la situació traumàtica continua fent mal, i marcant el comportament de les coses que fem a partir d’ara.

Alex, sembla molt complicat però no…. Suposo que el teu divorci et va provocar aquesta situació traumàtica (encara que es molt probable que ja vingués de més jove, perquè en la teva consulta poses que et sents menyspreat, i … “com una merda”.  Això Alex ja podria ser que de petit, “l’Alex petit” ja se sentís així per algunes coses que li van passar de petit… però no entrem aquí (això seria una tasca per treballar en consulta)…

Un cop et divorcies, després intentes refer la teva vida però et trobes amb una parella que te els seus problemes, i tu acabes per perdre la

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies, testimonis

Música medicinal

Vam obrir una nova secció on us convidàvem a explicar la vostra experiència. Avui posem un post de la Nuitari que va publicar en el seu bloc de música L’Ongakukaneko

És un dilluns qualsevol, a la estació de Sants, andana 5. Em trobo amb un company que també estudia música i ens posem a xerrar. M’explica que ell te asma però que com que toca la trompa no necessita medicaments ni res. No és el primer cop que m’ho explica, però tot i així ho trobo curiós. I no és l’únic cas. Fa temps em va passar que em vaig trencar l’os d’un dit de la ma esquerra. Quan es va refer no va acabar de quedar recte, però com que era molt poc el traumatòleg em va dir que per tan poca cosa no calia operar res. El problema és que aquest curs vaig decidir començar a tocar la viola, i aquí si que necessito el dit al seu lloc. Vaig anar al traumatòleg per un problema del genoll i vaig aprofitar per comentar-li el tema. Després de mirar-se’l em va dir que per tan poca cosa no valia la pena operar-lo, i que pel simple fet de tocar la viola aniria exercint prou els músculs de la ma com per a que tornessin a posar el dit al seu lloc. Efectivament, començo a notar que em costa menys que abans posar el segon i el 3er dit junts.

També fa temps que vaig començar a aprendre a tocar l’oboé al conservatori. Llavors el costum d’anar per nadal amb una amiga a nedar a una piscina que està coberta, i quina va ser la meva sorpresa al notar que era capaç d’aguantar molta més estona sota l’aigua que abans! No necessito cap augment de la capacitat pulmonar, però no està de més. Quan li vaig comentar a la professora em va explicar que al seu marit, que és trompetista, li van fer una prova d’alcoholèmia i que va bufar tan fort que va trencar el trasto amb que et fan la prova.

Quines aplicacions més hi haurà?

Etiquetat amb:
Publicat a salut, testimonis

Dra. Esther Costa. Parlant sobre hipnosi

Dies enrere vam obrir una nova secció on us convidàvem a explicar la vostra experiència.

La Dra. Esther Costa i Gatell llicenciada en medicina, màster en hipnosi clínica i especialista en medicina psicosomàtica, ens dona a conèixer un treball on hi consten diferents converses que va mantenir i està mantenint amb les seves pacients abans de començar les sessions d’hipnosi. Aquest es part d’un dels seus diàlegs:

La hipnosi Clínica és un amplificador que incrementa la receptivitat de la persona augmentant la seva capacitat associativa i de reactivació de recursos…

M’agrada utilitzar la informàtica com a metàfora per a explicar-ho: per regla general una persona asseguda davant d’un ordinador només treballa amb pocs arxius o programes simultàniament, no? Si volgués obrir-los tots alhora el més probable es que l’ordinador es col·lapsés,… encara que l’usuari sap que en cas de necessitar alguna altra dada, només ha de buscar-la en el disc dur. La nostra ment funciona de forma similar. No podem activat tots els nostres records i experiències passades simultàniament, però això no treu que quan vulguem s’activi immediatament. A aquests arxius actius els anomenem “ment conscient”, i a la resta “ment inconscient”. La hipnosi és un canal d’accés a la ment inconscient, de manera que permet obrir i tancar els nostres arxius emmagatzemats d’una manera controlada i terapèutica.”

Podeu consultar un d’aquests diàlegs en el document “Conversando sobre la hipnosis”.

Publicat a hipnosi, testimonis

Tens alguna cosa a explicar?

Psico-ajuda et convida a explicar la teva experiència.

  • Pateixes algun trastorn? vols explicar-nos com et sents?
  • Creus que pots explicar la teva experiència per tal que pugui ser útil per a algú que estigui en la mateixa situació que tu?
  • Ets un professional del camp de la salut que vols explicar alguna curiositat?

Si t’interessa, envia la teva història a psicoajuda@gmail.com, i la publicarem a la web.

Psico-Ajuda es reserva el dret a no publicar els escrits que consideri no pertinents.

Etiquetat amb:
Publicat a testimonis

Un cas real d’autisme

Com comentava en un post anterior, moltes vegades és més fàcil conviure amb un problema o una malaltia si estàs en contacte amb persones que passen o han passat pel mateix que tu.

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, fills, testimonis

Vols entendre millor el que sent un esquizofrènic?

Pengem aquest vídeo “El uno por ciento, esquizofrenia 2006″per contribuir a que s’entengui una mica millor el que sent la persona que pateix esquizofrènia.

El vídeo està estructurat en diferents parts, per un costat apareixen els afectats pel trastorn de l’esquizofrènia que expliquen el seu cas,  per l’altre els psiquiatres (bàsicament són psiquiatres i algun psicòleg), i els familiars etc.

És interessant veure com ens ensenya el punt de vista dels afectats i la gran humanitat que tenen. Són persones que superen en mols casos a aquelles que es consideren “normals”, persones que, per la seva situació i per intentar explicar-se a elles mateixes el que els hi passa, han hagut de desenvolupar una capacitat de reflexió i d’humanitat extrema.

El trastorn de l’esquizofrènia es caracteritza per una sèrie de símptomes psicòtics (idees delirants, al·lucinacions , pensaments i llenguatge desorganitzat, comportament extravagant o violent, etc.) i símptomes negatius (aixafament, apatia, moviments més lents, pobres de llenguatge etc.). Es produeix un aïllament social, atacs d’ira, pèrdua d’interès, etc

La relació que tenen amb el món, amb la societat en general es d’incomprensió, sempre se’ls ha considerat “bojos” i “violents”. En el vídeo també s’explica que estadísticament els malalts amb esquizofrènia son menys agressius que la població en general.

La situació que viuen les famílies que envolten aquests malalts, i les pors que tenen els mateixos afectats, por a fer mal als altres, a no controlar la situació (en aquest cas seria bo reflexionar i adonar-nos que quan un esquizofrènic pateix un brot psicòtic, el que està sentint en aquell moment es bàsicament por).

Per últim, també no voldria deixar de comentar un altre aspecte que també cal que s’analitzi amb detall, pel que fa al tractament que reben: Per problemes econòmics de la nostra societat ens limitem a donar medicaments a aquests malalts sense moltes vegades rebre una teràpia que encara que més lenta, pot arribar a ajudar-los a reconduir les seves crisis. Es mostra en aquest vídeo la confrontació entre psiquiatres i psicòlegs en el tipus de tractament més idoni per aquestes situacions.

Acabo dient que em sorprèn que davant de fets palpables com son els resultats obtinguts dels diferents tractaments, interessos de tipus econòmic marquin el camí a seguir, encara que se sàpiga que no es el millor pel malalt.


www.Tu.tv

Etiquetat amb: , ,
Publicat a salut, teràpies, testimonis, vídeos
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu