No sempre estem preparats per canviar una conducta

Imaginem aquesta situació

En Joan té una addicció a Internet, als ordinadors, als videojocs. És passa unes 10 hores a l’ordinador i anul·la activitats per poder-hi estar més estona. La seva família no sap com el pot ajudar perquè ell creu que no té cap problema.

Quan hem de fer un canvi en la nostra vida, quan hi ha algun problema que hem de modificar, ens cal primer de tot estar preparats.

Primer hem de saber que tenim el problema, després hem de valorar si val la pena canviar la nostra conducta per solucionar el problema i després ho hem de fer. Un cop fet haurem de pensar com mantenir-la i com aconseguir estar preparats per si tornem a recaure en el problema inicial.

Això que acabem d’explicar i que ens sembla tant evident, son les etapes que recorre la persona i que els psicòlegs James Prochaska i Carlo DiClemente, van definir com les “fases pel canvi” i és aplicable a moltes addicions.

Les fases són les següents:

fases-del-canviPrecontemplació: En aquesta fase no sabem que tenim un problema, no en som conscients. En aquests casos per molt que et diguin que has de canviar la conducta no ho faràs perquè no ho creus necessari.

Contemplació: Comences a examinar els pros i els contres del canvi. En aquest cas ja saps que tens un problema, però encara no fas res per solucionar-lo. Simplement comences a pensar-hi.

En aquest cas si algú et vol ajudar t’anirà bé que t’ajudi a descobrir els avantatges que podràs aconseguir si canvies.

Preparació: Ja acceptes que tens el problema, però no saps com afrontar el canvi. T’ajudaran si t’orienten i t’ensenyen els diferents camins que pots agafar per suprimir la conducta.

Actuació: Disposes d’un pla concret per abordar el problema i canviar. Cal doncs marcar-te un objectiu concret i fer-ho en un temps determinat, uns 6 mesos. Els que t’envolten et poden ajudar a mantenir aquest canvi al llarg dels dies.

Manteniment: A partir dels 6 mesos que ja has canviat la conducta es considera que comença aquest període, en el qual es importantíssim que t’ajudin a anar recordant els objectius que t’havies marcat i el pla que estàs mantenint.

Més tard s’ha afegit la recaiguda com una fase que es pot donar i que s’ha de tenir present per tal d’estar preparat.

La persona va passant per les diferents fases com en una espècie d’espiral. En alguna d’aquestes fases es pot recaure i pot ser que es torni endarrere (es pot retrocedir una fase o més). És important saber-ho i estar preparat per tal de no desanimar-se. La majoria de les persones aprenen de les seves experiències en les recaigudes.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, drogues

Sóc verge i estic enganxat a les pàgines de sexe d’Internet

Sisena consulta d’aquesta secció

Consulta

Bé, em passa una cosa des de fa potser ja massa temps.
El fet és que passo dels 30 i encara sóc verge. Això fa sentir-me malament amb mi mateix. Per què? Bàsicament perquè quan algú parla de sexe, jo haig de dissimular… El fet, és que ara també m’he enganxat a les pàgines de sexe d’internet, i necessito mirar-les força sovint. Això m’està afectant en la meva personalitat.
Moltes gràcies.

Resposta

Hola Pvil12

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda.

Dit això Pvil12, si et sembla analitzem la situació dividint-la en parts. Segur que et serà més fàcil poder resoldre cada part per separat:

  • En primer lloc analitzem el ser verge.
  • En segon lloc el què representa per tu ser-ho, què representa pels altres que tu ho siguis i com et sent tu davant dels altres.
  • En tercer lloc analitzem el teu comportament amb les pàgines d’Internet, i fins a quin punt estàs notant que t’està modificant la teva conducta i la teva personalitat.

Et sembla be que ho enfoquem d’aquesta manera?

Doncs comencem

Ser verge

Pvil12, començar a tenir relacions amb una altra persona a vegades no és fàcil. Potser busquem trobar la persona que ens agradi més, que ens faci sentir còmodes, etc.  Pot ser que no la trobem. Pot ser que fins passats molts anys no arribem a trobar la persona que busquem.

Però el que hem de considerar es si pels motius que siguin ens sentim bloquejats a l’hora d’intentar relacionar-nos amb aquelles persones (siguin del mateix sexe o no) que ens atrauen sexualment parlant.  És això el que et passa? Et sents bloquejat i no pots arribar a tenir un encontre còmode?

Pvil12 a vegades, quan ens sentim “tallats” davant de les possibles persones que podrien ser la nostra parella, ens fa que no arribem a actuar d’una manera natural i es porta a predre oportunitats de poder tenir una amistat més profunda amb algú.  És això el que et passa?

Doncs, Pvil12, un exemple et pot ajudar a entendre-ho: és com “parlar amb públic”.  Hi ha gent que quan ha de parlar amb públic es sent bloquejat, i que fa? Doncs acaba evitant la situació. Podria ser que fos el teu cas?. Com que et sents incòmode davant d’una possible parella, doncs, l’evites?

Si és això el que creus que et passa, pensa que aquest comportament el pots canviar a base d’aconseguir més autoestima amb tu mateix i marcant-te unes pautes (aprendre a comunicar-te millor amb els altres… amb “tàctiques” com per exemple pensar abans les frases que diràs quan estiguis davant d’algú, etc. etc)

Et recomano un llibre que et pot ajudar: “Intel·ligència emocional d’en Ferran Salmurri (no tinc comissió, eh! Però d’aquest llibre pots treure coses per aprendre a comunicar-te millor amb els altres, etc. )

Que representa per tu ser verge.

Aquest punt es molt curt.  Simplement imagina’t que estàs en una illa deserta, i allà, on no hi ha ningú que et jutgi, imagina’t què sentiries essent verge.  Veritat que no t’importaria? Per tant, per tu de forma individual, molt probable que no t’importi ser verge.Tot el problema recau a que et sents jutjat pels altres.  Es això?. Doncs passem al següent punt

Que representa pels altres que tu siguis verge

Pvil12 estem en aquesta societat que és molt  “falsa”.  En aquesta societat la gent representa un paper que a vegades no es correspon amb la realitat que està vivint.  Tots hem de demostrar que som els millors, els més forts, els més competents, i això també inclou a que hem de ser els millors amb les nostres relacions de sexe.  Molts fan veure que funcionen tant i tant bé al llit!, que tenen infinites relacions sexuals, i que totes, totes! son tant i tant satisfactòries!.

Pvil12 Això es mentida. No et deixis impressionar per aquest model.  Potser es culpa de les pel·lícules, o potser d’aquest model competitiu de societat. Es igual quin sigui el motiu! El que no has de permetre es que aquest paper que tothom representa et faci sentir vulnerable a tu com a persona. Et pot ajudar imaginar que els estàs veient per un foradet de la paret, i segur que et sorprendria veure per exemple la poca freqüència en que tenen relacions, i després veure la baixa qualitat.  Però es clar! evidentment això només en podem parlar aquí, perquè si ho comentes amb algú, segur que aquest algú mai et reconeixerà que això li passa a ell.

Dit això, però, Pvil12, el problema recau a que donis tanta importància al que la gent pensi de tu. Això és principalment, la cosa que has de treballar.  Aquest valor que dones als altres no només et pot provocar malestar amb això, sinó també en altres situacions de la vida.

Hem d’intentar sentir-nos segurs de nosaltres mateixos de manera que el que puguin dir o pensar els altres no ens arribi a afectar.

Pero… Com aconseguir-ho?  Doncs aquí sí que t’aniria be posar-te a mans d’un professional.  Però també, si vols, hi ha llibres d’autoajuda que et poden “ajudar”.  Fins hi tot aquest llibre que t’he comentat abans també t’aportarà coses que si les practiques t’ajudaran a sentir-te millor (a més a més, si aconsegueixes aprendre a comunicar-me més amb les teves possibles parelles, a la vegada això et donarà més seguretat amb tu mateix!)

Ja veus Pvil12, aquesta es la tasca que has de treballar.

Consultar pàgines de sexe per Internet

Pvil12 Aquest punt es també una part delicada del que t’està passant.  Per un costat, pensa que si aconsegueixes millorar els anterior punts, això t’ajudarà a no tenir tanta dependència a mirar Internet.

Però, podries obrir la teva ment a pensar que consultar pàgines de sexe per Internet d’una manera freqüent es converteix en un problema quan un mateix va veient que això li està afectant al seu comportament, a la seva manera de ser,

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, general

El nostre fill està tot el dia jugant a l’ordinador.

Tercera consulta d’aquesta secció.

Consulta

Bona nit,

Estic molt enrabiada. El nostre fill de 25 anys esta tot el dia jugant a l’ordinador. Quan li diem que ho deixi s’enfada i fins hi tot, si està al mig d’una partida ens arriba a contestar malament. Ell ho reconeix però diu que això no es cap problema, que s’ho passa be. Que podem fer com a pares?

Gràcies

Resposta

Hola Claudia

El problema que veieu amb el vostre fill cada vegada es més comú. Els pares s’adonen que el fill passa massa estona davant de l’ordinador, però quan se li diu, ell no en fa cas, Per què? Perquè no hi està veient cap problema.

Analitzem pas a pas: Jugar a jocs d’ordinador pot crear una addicció? Si.  Com sabem que ja s’hi ha convertit? Cal estar atents quan es presenten situacions com les següents:

  • Quan deixa de fer feines que hauria de fer per estar-se a l’ordinador.
  • Quan deixa d’anar amb els seus amics per jugar a l’ordinador.
  • Quan abans de posar-se a l’ordinador diu que només s’hi estarà una estona i al final no troba mai el moment d’aixecar-se de la cadira perquè no pot deixar el joc.
  • Quan si se li diu que deixi de jugar es torna irritable amb nosaltres pel simple fet d’haver-li dit (en casos més extrems pot arribar a ser violent amb la persona que li diu).

Tot això ja ens estan dient que aquí hi ha alguna cosa que no està anant a l’hora i vosaltres ja ho esteu veient amb el vostre fill.

Però, llavors, com ajudar-lo?

Claudia perquè una persona es deixi ajudar, primer cal que aquesta persona s’adoni que té un problema, per tant, i donat que el vostre fill diu que no el té, la tasca que teniu com a pares es ajudar-lo a que ell mateix s’adoni que té un problema i que cal solucionar-lo.

Per això i amb molta i molta paciència, heu d’anar parlant amb ell. Aneu fent-li reflexions per fer-li veure la situació. Penseu que encara que sembli que no, mica en mica això anirà quallant. Però sobretot Claudia, heu d’anar ajudant-lo a que s’adoni, d’una manera tranquil·la, perquè sinó podeu aconseguir l’efecte contrari. Ja m’entens!

Li podeu proposar la següent situació: si realment ell juga només quan vol jugar (això es el que us diu, no?), dieu que faci una prova abans de posar-se a jugar, i que es comprometi a complir un horari (per exemple 2 hores) de manera que quan faci aquest horari deixi de jugar. Ell mateix s’adonarà que no ho compleix. Llavors Claudia, serà quan heu d’aprofitar per ajudar-lo a fer-li veure que si ell no compleix l’objectiu vol dir que ell no està controlant la situació i que es el joc i l’ordinador que l’està controlant a ell.

També podeu comentar-li que heu fet aquesta consulta perquè vosaltres esteu veient que alguna cosa no va be. I Claudia, encara que s’enfadi tot això mica en mica ajudarà a que ell un dia sense saber perquè farà el “clic” i s’adonarà que realment li cal ajuda.

Claudia, sap greu perquè en molts casos, la família pateix perquè veu que la persona s’està autodestruint per culpa d’aquesta addicció (siguin jocs d’ordinador, sigui cocaïna, etc.) però no es pot ajudar a aquella persona que creu que no li cal ajuda. Podeu consultar també aquest altre post que es va publicar a la Web: No sempre estem preparats per canviar una conducta

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes

Saber coses noves és addictiu

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats, estudis

L’addicció al sexe, un mite?

Segons explica dePsicologia.com, el concepte de ser addicte al sexe és un invent de les clíniques privades i els m1180894940_fitjans de comunicació. Ni es reconeix com a oficial en psicologia o psiquiatria ni hi ha cap estudi científic que provi que es pot ser addicte.

L’especialista en addicions Philip Hopley, doctor del Priory Hospital a Londres, diu que “la major preocupació és quan els problemes relacionats amb el sexe s’etiqueten com a addicció quan de fet és un problema de control d’impulsos. Què constitueix un sexe normal, promig o saludable? No hi ha un límit recomanable per als adults com per exemple l’alcohol”.

El psiquiatra Phillip Hodson aclara que en lloc d’addicció s’hauria de parlar de mania o compulsivitat, no d’addicció.

Font: depsicologia.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, conducta, general

Perquè les drogues creen addicció. Teories

droguesEs considera una droga a qualsevol substància que introduït en l’ésser viu és capaç de modificar una o més funcions de l’organisme relacionades amb la conducta, comportament, percepció o estat d’ànim, independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura.

L’explicació del perquè les drogues creen addicció ha estat molt discutida. El model moral, el biològic, la hipòtesi de l’automedicació, i la teoria de l’aprenentatge, son les teories que han intentant explicar les addiccions. Actualment la més acceptada és la teoria de l’aprenentatge social.

Aquestes teories es fonamenten amb el següent:

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, salut

Amfetamines. Si en vols prendre, primer pensa-t’ho!

Si has pres amfetamines ja deus saber que produeix efectes estimulants, sensació de benestar, eufòria, et dona energia, se’t redueix el cansament i la son, augmentes la sensació d’alerta, et millora el rendiment intel·lectual i psicomotor.

Sembla que tot siguin coses positives. Per què, doncs, hauríem de deixar de prendre’n?

anfetasQuan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.

Quan s’acaben els efectes agradables apareix una sensació de baixada (crash) amb disfòria, cansament, depressió, decaiguda, irritabilitat. Aquestes baixades son més intenses si el consum d’amfetamines ha estat alt o s’ha consumit de forma repetida.

És molt freqüent que es consumeixin de forma compulsiva (en forma d’afartaments) durant un o dos dies, justament per evitat aquestes baixades. Això provoca que la persona quedi en un estat total d’esgotament físic i mental, durant uns dies després.

El problema més greu és que aquests efectes indesitjables poden aparèixer en qualsevol moment, fins el punt que una dosi que s’havia tolerat bé un dia, pot no ser ben tolerada un altra i provocar aquestes efectes negatius com:

Hipertensió arterial, arítmies greus, tremolors, vertigen, convulsions, tensió muscular, i fins hi tot provocar efectes mortals.

A nivell psicològic apareix disfòria, insomni, confusió, apareixen conductes freqüents d’agressivitats amb conductes de violència i risc.

Així mateix també cal alertar que les amfetamines provoquen:

  • Tolerància que es va incrementant iniciant-se el consum en forma de “binges” (afartaments) per poder mantenir l’eufòria. Aquesta afartaments duren unes 12-48 hores i acaben amb l’esgotament del subjecte.
  • Sensibilització (increment de la resposta després d’administrar-se provocant estats psicòtics) i
  • Dependència.
  • Síndrome d’Abstinència, una necessitat irresistible de consumir (craving). Comença a les poques hores d’haver-ne pres amb disfòria, depressió agitació ansietat, Etc. Entre la primera i la 10 setmana el desig de consumir-ne va augmentant i apareixen molts epissodis de craving fins i tot amb l’aparició d’idees suicides.

Més informació a “Las anfetaminas” – P. Robledo Universitat Pompeu Fabra i al Wiki de Psico-Ajuda.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a drogues

Per què quan bec em costa arribar a l’orgasme?

Cada vegada que bec em sento eufòric, content, més segur de mi mateix. Estic molt “agut” amb els meus amics, noto que tothom s’ho passa millor amb mi i m’ajuda a adreçar-me a les noies.

Però quan vull tenir relacions sexuals no reacciono com a mi m’agradaria. Em dificulta l’erecció.

L’alcohol té efectes oposats: per un costat et provoca eufòria i desinhibició, però per l’altra hi ha descoordinació motora, alteracions, confusió mental, etc. que provoca en els nois dificultats per aconseguir l’erecció i l’orgasme i en les noies dificultat per la lubricació, per la qual cosa la penetració fa mal i també costa més arribar a l’orgasme.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a drogues, salut

Afició o addició

La frontera entre una afició i l’addicció és una mica difusa. Així ho comentava el director del Centre de Salut Mental de Martorell, José Antonio Larraz quan explicava que s’ha detectar un canvi significatiu entre la població juvenil i les addicions.

S’han incrementat les persones que pateixen addicions a aspectes com el gimnàs, la moda, les dietes, i les noves tecnologies.

Es considera addicció quan aquesta afició arriba a provocar interferències en les activitats normals de la nostra vida, i es tradueix en patologia psíquica com l’abandonament de les conductes normals, la pèrdua d’atenció a l’escola o a la feina, la despreocupació per la higiene o el vestuari, o l’aïllament social.

Font: Psiquiatria.com



Etiquetat amb:
Publicat a salut

Comportament sexual compulsiu

D’aquest tema sempre se’n fa molta broma! Però per la persona que el pateix és un greu problema. Molts no reben tractament perquè intenten mantenir-ho en secret. Intenten portar una vida de cara als altres normal, però aquesta addicció provoca que cada vegada busquin tenir més trobades sexuals de tots tipus (en viu, per Internet, amb revistes, etc.) arribant a quedar alterada tota la seva vida.

sexe, addicció, comportament compulsiu

El comportament sexual compulsiu mai s’havia considerat com una addició, encara en l’actual DSM IV tampoc (a afectes de diagnosi es considera conducta “hiperactiva sexual” o “compulsiva sexual”). Però avui dia, ja s’estudia com un trastorn similar a les altres addicions (alcohol, droga, etc.).

Segons Goodman (1997) el comportament sexual compulsiu és una forma de comportament sexual on el patró característic és l’error en el control del comportament sexual, encara que les conseqüències destructores siguin per a la persona que la pateix o per als altres, és a dir encara que aquest comportament perjudiqui a un mateix o als altres no es pot deixar de tenir-lo.

Si el comparem amb l’addició a d’altres substàncies, hi ha moltes semblances:

  • El desordre típicament comença a l’adolescència i segueix un curs crònic.
  • És continua mantenint el comportament encara que les conseqüències siguin perjudicials.
  • Des del punt de vista subjectiu de la persona hi ha una gran preocupació, una excitació mentre s’està preparant l’activitat.
  • Provoca ansietat i l’alteració de l’humor per culpa del comportament creant un sentiment de pèrdua de control.
  • S’experimenta tolerància donat que el comportament es repeteix, i la potència per produir efectes de reforçament positiu tendeixen a disminuir.
  • S’experimenta també el fenòmen d’abstinència amb una disconformitat psicològica i/o física quan el comportament es discontinu.
  • Hi ha tendència a la recaiguda és a dir retornar als patrons destructors del comportament després d’haver aconseguit un període d’abstinència o control. Queden afectats aspectes de la vida de la persona donant prioritat al comportament inadequat.
  • Afectació en la relació d’aquests individus amb els altres i amb ells mateixos, incloent-hi l’autoestima, essent ells el propi centre, etc.
  • I es produeix un reconeixement de l’addició com l’ansietat, pèrdua de control, tolerància i abstinència característic en l’addició sexual així com també a l’addicció a les altres substàncies.

El tractament es pot seguir amb teràpia psicològica tant grupal com individual. Es treballa conjuntament amb el sentiment de culpa, el malestar que provoca la perdua de control, l’ansietat. Però davant de tot ha d’existir la voluntat de la persona de reconeixer que ho pateix i voler intentar recuperar-se.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies sexuals

Conductes addictives. Les recaigudes

Eres fumador? bevies? menjaves compulsivament? prenies drogues?…., és a dir eres víctima d’una conducta addictiva? Ara ja et sembla que la tens controlada, i segur que la hi tens, però cal estar previngut.

Avui et volem recordar que en qualsevol moment pots patir una recaiguda (tornada a la conducta addictiva d’abans de forma regular, aquí no s’inclou una caiguda puntual i esporàdica), per això et volem recordar les causes principals de les recaigudes. Són les següents:

  • Els estats emocionals negatius: situacions en les quals pots experimentar un estat emocional, un estat d’ànim o alguns sentiments negatius.
  • Els conflictes interpersonals: situacions que inclouen un conflicte actual o recent associat a alguna relació interpersonal, és a dir vigila els problemes o entrebancs que et puguis trobar en la teva vida, com problemes a la feina, amb la família, amb els amics, etc. perquè et podrien portar a un estat emocional negatiu i tot junt podria ser la causa d’una recaiguda.
  • La pressió social: Situacions en les quals la persona respon a la influència d’altres persones (amics, companys de feina, la mateixa família, etc.). Si una persona és capaç de respondre eficaçment davant d’una situació de risc, la probabilitat de recaiguda és més baixa.
Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Addiccions / Conductes addictives

En un principi es considerava que una persona patia una addicció en funció de la major o menor dependència a la substància química que la provocava. Aquesta addició podia ser tant física com psíquica.

Actualment com a conductes addictives, s’han inclòs també aquelles conductes que sense tenir una base química, tenen la capacitat de produir dependència.

Gossop (1989) considera que en una addicció hi ha quatre elements essencials

  • Un fort desig o sentiment compulsiu per realitzar la conducta particular (sobretot quan el fet de realitzar-la no està disponible)
  • Capacitat deteriorada per a controlar la conducta (en el seu començament, manteniment o controlar el nivell en que passa aquesta conducta).
  • Malestar i angoixa emocional quan la conducta no es pot fer o es deixa de fer.
  • I persistir amb la conducta encara que hi ha una clara evidència que és aquesta conducta per si mateixa la que està provocant els problemes.

La persona es veu controlada per la seva addicció i quan no la pot portar a la pràctica es troba malament, per la qual cosa l’addicció es converteix en el centre de la seva vida. La incapacitat per controlar la conducta la fa sentir malament.

Del que avui dia no es dubte és que qualsevol activitat humana té el potencial de convertir-se en una conducta addictiva. Algunes es poden descriure com addiccions negatives donat que son jutjades com a perjudicials per a l’individu i per a la societat (WSanigaratne et al, 1990), però n’hi ha d’altres que son jutjades com a positives (el jugador de futbol i la seva vida d’aïllament social, el treballador excessiu, etc).

Entre les conductes addictives s’inclouen també el joc patològic, el treballador compulsiu, la compra compulsiva, el menjar compulsiu, les conductes sexuals addictives, etc.

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Consum de drogues i activitat física

Segons un estudi fet pel Dr. Ricardo Fabián Biondi i publicat a Alcmeonla, revista argentina de clínica neuropsiquiàtrica sobre “la importancía de la actividad física en el tratamiento de deshabituación a las drogas“, destaca l’educació física com una de les èines indispensables de prevenció i per al tractament de la deshabituació a les drogues de manera que els centres que es dediquen a aquesta tasca la considerin com a part del seu tractament.

El treball parteix del supòsit que l’activitat física ajuda a desfer barreres, bloquejos i fixacions pel que fa a tensions musculars, però també ajuda psíquicament: al fer activitat física es produeix una integració entre el cos i la ment provocant molts canvis positius en la conducta.

Ricardo Fabián va seleccionar un grup de 25 pacients dels dos sexes i d’edats diferents, que estaven en fase de desintoxicació i un cop avaluats medicament, durant el període d’abstinència van iniciar també classes d’educació física, seguint un treball individual per cada un dels pacients.

Després d’uns dies van començar a obtenir millores físiques (es millora la coordinació, qualitat del son, etc.), però sobretot psicològiques i socials (menys ansietat, van començar a aprendre a controlar els impulsos nerviosos, i per tant van saber manejar la seva conducta, van aprendre a comunicar-se amb els companys, i a responsabilitzar-se amb el joc, tant si guanyaven com si perdien, etc.)

Com a conclusió, i segons els resultats obtinguts en aquest estudi, l’activitat física aplicada de forma individual segons les condicions de cada persona, és un component essencial per al tractament de deshabituació en la drogodependència i molt més important en la seva prevenció donat que redueix o elimina aquells factors de risc, així com ensenya a moure’s millor en societat.

Font : La importancia de la actividad física en el tratamiento de deshabituación a las drogas

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, salut

Els videojugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen

Els jugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen: Segons un estudi fet per la Universitat Complutense de Madrid i l’Associació de Videojugadors, sobre “Els hàbits de consumir drogues, alcohol i tabac entre videojugadors i no videojugadors (joves i adults)” els jugadors consumeixen lleugerament menys drogues, alcohol i tabac que els altres.

L’estudi es va fer amb nois i noies de 18 a 24 anys obtenint un més baix consum entre els videojugadors que entre els altres, cosa que ha portat als investigadors a suposar que la pròpia experiència del joc es suficientment gratificant com per a no haver de consumir drogues i alcohol.
Javier Rodríguez responsable de Sega a Espanya, ha explicat que aquestes dades corroboren el que segons ell ja se sabia, “que els videojocs no son nocius ni han d’associar-se a altres hàbits o conductes perjudicials per a la salut”. Continua dient que hi ha una tendència a potenciar els jocs en equip i que fins i tot s’està introduint la modalitat del joc familiar o social, fomentant així la comunicació i el companyerisme allunyant als usuaris de la imatge tradicional de persones solitàries amb hàbits nocius.
Font : Juegos PC
Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, jocs, joves

Et sembla que beus una mica massa

Cas :
En Robert es un noi que fa poc que va acabar la carrera d’econòmiques. Actualment està treballant a una empresa multinacional i té un bon sou. Dos dies a la setmana es reuneix amb un grup d’amics, i els caps de setmana també els veu.

Es molt sociable, coneix molta gent de diferents ambients. Quan surt amb els amics normalment va a fer un parell de copes, al plegar de la feina sempre surten amb els companys i també van a fer unes copes. Quan es retroba amb els antics companys d’universitat també i a més sempre troba a un o altre dels veïns i van a parar a algun bar a fer una copa. Els caps de setmana normalment surt a ballar i també pren alcohol.

Últimament als matins comença a notar que li costa aixecar-se, té mal de cap i hi ha hagut dies que ha arribat tard a la feina, cosa que li ha fet pensar que potser entre una cosa i una altra veu massa alcohol.

Resposta :
Nota : Aquesta explicació es pensada per aquelles persones que com el Robert sembla que no tenen greus problemes de dependència amb l’alcohol, però que a la llarga la poden tenir.

Creus que tu estàs en el mateix cas que el Robert?, Doncs si vols, hi ha un programa molt senzill que dura 4 sessions i es pensat per gent com tu, la idea es que no has de deixar definitivament de prendre alcohol (si tu no vols), simplement es qüestió de controlar la quantitat que en prens.

Si de moment penses que no val la pena anar a un especialista per fer aquest programa, te l’intentaré comentar per si vols fer alguna cosa al respecte :

Primer hauries de fer una avaluació per assegurar-te que estàs com el Robert, vull dir que no tens una greu dependència, el psicòleg et donaria eines per poder avaluar-te millor, però pots fer-te tu mateix una prova, deixa de veure una o dues setmanes (però de veritat, vull dir sense res d’alcohol, ni cervesa, eh?). Si ho pots aguantar ja es una gran cosa.

Segon, ara has de decidir que vols fer si deixar de beure per sempre o si vols aprendre a veure de forma controlada. Suposem que t’inclines per aquesta segona opció, has de començar primer apuntant-te el que beus, quina quantitat beus i en quins moments beus.

Quan ja estiguis acostumat a anar apuntant tot això, hauràs d’anar agafant situació a situació (de les que tinguis apuntades) i intentar imaginar-te la mateixa situació però sense beure alcohol, m’explicaré, imagina’t que una de les situacions que has apuntat es que “sortint de la feina vas amb un dels companys a fer una copa al bar del costat”. Una de les situacions canviades poden ser que en comptes de prendre alguna cosa amb alcohol pots demanar alguna cosa per picar i un refresc. O també pots canviar la situació i en comptes de baixar al bar del costat pots proposar-li que l’acompanyes un tros fins a casa seva, etc.

Consisteix a que tinguis present sempre totes les situacions que normalment prens l’alcohol i que en suprimeixis unes quantes, de manera que el resultat final sigui que prens menys alcohol al llarg del dia.

Explicació :
Basat en el programa de beure controlat de Sobell i Sobell (1993): Es un programa molt senzill de 4 sessions i el que pretén no es que es deixi de veure definitivament (encara que també es pot fer amb aquesta intenció) sinó que es begui de forma controlada.

No cal dir que per poder realitzar aquest programa de forma adequada caldria anar a un psicòleg especialista

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, drogues, salut

Vols deixar de fumar?

Cas :
L’Andreu, en Joan, la Paqui, l’Enric, la Joana etc.  tots tenen una cosa en comú. Fumen. Estan pensant en deixar-ho. No saben com fer-ho, ho han provat moltes vegades i mai ho han aconseguit.

Resposta :
Aquesta explicació va per tots aquells que ara esteu llegint això i us esteu plantejant deixar de fumar. Hi ha molts sistemes per fer-ho. El millor es la hipnosi clínica, però si no us decidiu: podeu consultar a través d’Internet que hi ha tractaments per seguir, o comprar-vos un llibre d’autoajuda. els programes que fan per la televisió també ajuden. Es poden seguir tractament mèdics substitutius de la nicotina, o acupuntura, amb EFT, hipnosi etc.
Aquí jo us parlaré dels tractament psicològics, i d’aquests els que ara per ara han donat millors resultats :

– Primer : Es molt important que us prepareu. Això vol dir que decidiu un dia concret que serà el dia que deixareu de fumar. Ho heu de dir a tots els que us envolten, inclús fer com un petit contracte (per exemple amb la vostra parella, amics, etc…) comprometent-vos a deixar de fumar a partir del dia X.

– Segons : Abans d’arribar al dia X començarem utilitzant diferents tècniques. Us parlaré d’algunes però es molt important que si us decidiu a utilitzar-les primer ho pregunteu a algun especialista (no son adequades per a tothom) :

Hi ha el que es diu fumar ràpid i consisteix a que cada vegada que fumeu, feu calades cada 6 segons fins el punt que comencereu a trobar-vos malament (amb nàusees, mareig, etc). També es pot marcar un temps i anar fent calades fins arribar a aquest temps que prèviament s’ha establert. Aquesta tècnica s’ha de prendre amb moltes precaucions (s’ha de tenir bona salut física, no tenir sobre-pes, no patir malalties cardiovasculars, tenir la pressió dintre la normalitat, que es tingui menys de 40 anys, etc.).

Es pot fer també la tècnica de retenir el fum dintre la boca fins que provoca mals sabor, picors etc. (aquesta tècnica potser es menys arriscada que l’altre i pot donar també bons resultats).

Arribat el dia X es deixa de fumar.

– Tercer un cop ja s’ha deixat de fumar us heu d’entrenar en habilitats per poder afrontar les situacions de risc : Penseu per exemple que us prepareu per fumar i de seguida heu d’imaginar que sentiu sensacions desagradables (per exemple les nàusees que sentíeu quan fumàveu fent calades rapides) Això heu de tenir en compte que s’ha d’entrenar bastant, per evitar que torneu a caure.

Si treballeu aquestes tres fases, us en podeu sortir, però penseu que una cosa es el fet de deixar de fumar (es pot aconseguir, relativament fàcil) i l’altre es continuar sense fumar (això es el que heu de treballar vosaltres sols o amb un especialista que us ajudi).

Explicació :
En aquesta explicació s’han utilitzat els programes multicomponents. Són els que han donat millor resultat fins el moment. Dintre de les tècniques s’han comentat el fumar ràpid i retenir el fum a la boca. Amb aquests programes es dona també molta importància al fet de treballar les habilitats per a afrontar les situacions de risc un cop ja s’ha deixat de fumar.

Comentar també que es podrien utilitzar altres tècniques, les de tipus aversiu (xocs elèctrics, saciació, etc.), d’autocontrol, la reducció gradual etc.

Etiquetat amb: ,
Publicat a Ansietat, drogues, salut
Lluveras Psicologia
categories
arxiu
Demana visita