La meva parella té problemes amb la cocaïna i jo m’estic amargant.

Quarta consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola,
Volia agrair-vos la possibilitat que ens doneu per poder fer consultes. M’agrada això de poder explicar el meu cas per si hi ha algú que també està en aquesta situació. De vegades em sento com si jo fos un cas a part de la resta del mon.
Be, el que us volia comentar es que la meva parella te problemes amb la cocaïna. Jo intento ajudar-lo però no puc. Li dic que vagi amb algú però ell no vol. Cada dia es més difícil conviure amb ell, sempre son mentides, mals humors i agressivitat (no m’ha pegat, però gairebé).
Ell no reconeix que te el problema. Diu que quan vulgui ho deixarà, però jo se que no. I jo, mentrestant m’estic amargant, se que l’he de deixar i fer la meva vida, però no puc. No m’imagino sense ell.
Moltes gràcies

Resposta

Hola Mafalda,

Gràcies per confiar amb nosaltres i explicar les teves preocupacions a Psico-ajuda. Si algú es troba amb la mateixa situació i llegeix aquest post l’ajudarà.

Referent a la problemàtica que està tenint la teva parella, cal que per part teva tinguis molta i molta paciència.  Cal com a primer pas ajudar-la a que s’adoni que te un problema. Mafalda, veig que la teva parella encara està aquí, encara no creu que tingui un problema, per tant, la teva tasca, si el vols ajudar, es anar convencent-lo, sobretot argumentant els pros i els contres, perquè vegi que no pot continuar així. Per aconseguir que es posi a mans d’un professional cal primer que s’adoni que té un problema.

Ara bé, Mafalda, això que t’he explicat es pensant amb ell i la seva problemàtica, però aquí hi ha una cosa molt important, i es que tu has d’estar molt i molt forta per poder ajudar-lo. Comentes que es molt difícil viure amb ell perquè te mals humors, i agressivitat per tant això has d’aprendre a gestionar-ho.

Si et sembla analitza el que estàs vivint: Potser et passa que si ell està be, tu també estàs be? i quan ell està malament? Que et passa quan ell està malament? Com es veu afectat el teu equilibri?  Disposes de recursos per poder afrontar la situació? Això es el mes important Mafalda, cal que tu estiguis segura de tu mateixa, forta i sabent el que tens entre mans. Pensa si et cal ajuda per sentir-te be amb tu mateixa, segura i amb recursos.

Un cop tu ja t’has protegit, i et sent forta, llavors sí que pots ajudar-lo a ell, però recorda, l’ajuda ha de ser amb condicions.  Ell no ha de saber que et té incondicionalment perquè llavors pot haver-hi abús d’aquests mals humors i d’aquesta agressivitat.  Ell ha de veure que l’ajudes, però sempre portant tu el control. I si en algun moment creus que l’has de deixar perquè això no ex compleix, doncs endavant. M’explico?

Mafalda, per tant aquí hi ha una tasca important que has de fer amb tu mateixa. Quan ho aconsegueixis, et sentiràs molt millor i això et permetrà ajudar-lo.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, drogues

Anonimat, desconfiança, agressió

El canal 33 emet cada dijous uns documentals de la BBC on s’expliquen de manera molt didàctica diferents estudis psicològics.

Un d’aquests estudis consistia en analitzar el comportament de les persones que viuen a la ciutat i comparar-la amb el comportament d’altres persones que vivien en un poble.

  • En un primer moment van deixar una carta que semblava que li havia caigut al carter davant d’una bústia de correu. La pregunta era, la gent la recollirà i la tirarà a la bústia? Segons el que van observar la gent de la ciutat passava sense agafar-la, en canvi la gent del poble, s’aturava i la introduïa a la bústia.
  • En una segona prova, en comptes de la carta es va posar una persona estirada a terra que suposadament necessitava ajuda. Quan això es va fer en el poble tothom es va aturar a ajudar a la persona. A la ciutat de 150 persones que van passar tant sols 6 van ajudar.

Davant d’aquests resultats els investigadors es van preguntar el perquè i van pressuposar que era per por a la possible agressió dels desconeguts. A partir d’aquí van iniciar un nou estudi per saber si existia una relació directa entre l’agressió i conèixer o no conèixer a la persona:

Per això van agafar a sis persones perquè disparessin amb bales de pintura a alguna d’unes quatre persones que feien de blanc. Van fer creure als participants que es volia saber la punteria que tenien amagant el veritable objectiu de l’estudi.

Abans de començar la prova van presentar dues de les persones que feien de blanc a aquestes sis persones de manera que arribessin a intimar-se i conèixer-se. Després se’ls va fer disparar a una de les quatre persones de les quals dues eren aquests coneguts i els altres dos no.

Els resultats van ser que tots van disparar als desconeguts, per tant quedava provat que existeix una relació directa entre l’agressió i l’anonimat.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Un nen pot aprendre a ser agressiu?

Albert Bandura va fer un experiment (Bobo doll) sobre l’agressivitat i l’aprenentatge social en els nens, és a dir la forma que aprenen per imitació.

Va utilitzar un nino inflable “Bobo” que tenia el tamany d’un nen i en un grup de 36 nens els va exposar a diferents patrons de conducta on interactuava un adult i el ninot.

A un dels grups el va exposar a conductes agressives i a l”altre no. El que volia estudiar era si els nens repetien la conducta agressiva quan l’adult no estava davant.

En el supòsit on es volien ensenyar conductes agressives, l’adult agafava el ninot “Bobo” i l’insulta al mateix temps que l’agredia físicament. En l’altra supòsit el model no agressiu jugava amb totes les joguines i al “Bobo” l’ignorava.

Un cop els nens havien vist o un dels supòsits o l’altra, tornaven a entrar a la sala on hi havia totes les joguines i el Bobo. Els investigadors estudiaven la seva conducta i si agredien en Bobo o no.

Segons els resultats van observar que els que havien vist el model agressiu tendien a agredir també en Bobo en un 38.2% dels nois i un 12,7% per les noies.

De les conductes agressives, les verbals van ser les més imitades. I Per contra va ser escassa o nul·la l’agressivitat que van mostrar el grup que no havia vist agressions.

Aquest estudi ha sigut pioner en l’estudi de l’agressivitat i ha aportat dades a la teoria de l’aprenentatge social basat en la imitació per part dels nens.

Dibuix: yodibujo.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

BLOG ACTION DAY 2007 Relació entre temperatura i agressió

  Avui es el dia que molts blocaires de tot el mon ens hem posat d’acord per enfocar el nostre post cap al medi ambient. S’ha organitzar des de la pàgina blogactionday . És per això que des d’aquest modest bloc parlarem de com ens afecten els canvis de temperatura a nosaltres, a la nostra salut, i per tant al nostre estat d’ànim.

Les variacions de temperatura afecten al comportament de l’home. Hi ha uns vectors ambientals que afecten a la salut i al comportament: el soroll i les vibracions, la contaminació, les radiacions i ionització de l’aire, i la temperatura i condicions atmosfèriques.

Ens centrarem aquí en com afecten les variacions de la temperatura ambiental i la percepció que en tenim. Aquesta percepció està en funció de la temperatura real, del moviment de l’aire, la humitat, l’estat fisiològic del nostre organisme, el tipus d’alimentació i el tipus d’activitat que estem realitzant en aquell moment.

Ja al 1833 el sociòleg Quételet va formular la “llei tèrmica de la delinqüència” segons la qual els delictes violents son més provables en els períodes de forta calor. En altres estudis s’ha comprovat la temperatura mitjana de moltes ciutat i la influència directa i lineal que hi ha en l’augment de la temperatura i els disturbis que es produeixen a la ciutat.

Al 1972, però Barón va exposar la relació de U invertida entre calor i agressió (la calor produeix un efecte negatiu a la persona, a més calor més efecte negatiu i per tant es produeix un augment de l’agressió, però només si la intensitat d’aquest efecte no sobrepassa certs límits, una intensitat extrema de calor i per conseqüent d’efecte negatiu pot provocar la fugida)

Aquests estudis son útils per veure els efectes que provoquen els canvis de temperatura en les persones, però el que s’hauria d’intentar es que aquests canvis no es produïssin. Evidentment, hi ha moments que son inevitables, dintre del procés natural, però en el que s’ha de treballar és en que la mà de l’home no acceleri aquests canvis en els cicles biològics que estan en marxa.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, percepció
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu