Dolç, salat, agre, àcid, amarg .. i l’ “umami”

Localitzen un sisè sabor, l’umami, que s’identifica amb les grasses, i podria ser la clau per reduir en el futur els problemes d’obesitat.

Segons explica la revista Psiquiatria.com, un equip d’investigadors de la Universitat de Deakin a Melbourne, junt amb col·laboradors de la Universitat d’Adelaide, van observar que hi ha persones sensibles a aquest sabor, i que aquestes persones tendeixen a menjar menys quantitat de grassa i per tant son menys propensos a patir sobrepès.

Després de l’estudi suggereixen que “donat que les grasses son altament accessibles i molt comuns en les dietes actuals, pot ser que els nostre sistema gustatiu pot tornar-se insensible al sabor de la grassa amb el temps, per la qual cosa faria que algunes persones fossin més susceptibles al consum excessiu d’aliments grassos” segons Keast

Per accedir al text complert journals.cambridge.org/action/displayJournal?jid=BJN

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, percepció

El nou paràmetre social: l’aspecte físic

aspecte físicEn l’actualitat, si formar part d’una classe social o tenir més o menys diners ja no són els paràmetres per mesurar-nos i comparar-nos amb els veïns, quins són els nous paràmetres socials?

Per molts són les possessions, però indubtablement el nostre aspecte físic també forma part d’aquests paràmetres. L’aparença, el bon aspecte i l’aptitud física són ara la mesura del nostre “valor social”

Estem exposats al següent missatge “aconseguir la bellesa és una qüestió d’esforç, i si no s’aconsegueix és perquè no fem el necessari“.

Sembla com si l’objectiu de ser “bella” fos accessible a qualsevol que li dediqui el temps suficient, que faci exercici i que mengi poc. Tenir bon aspecte s’ha convertit en el nostre passatemps més important encara que en realitat no sigui divertit, més aviat per a la majoria es una cerca que ens tortura.

Tots en som víctimes: s’ha posat de moda i resulta políticament correcte afligir-se per l’ambient, plantem arbres per salvar el planeta, ens sap greu quan hi ha vessaments de petroli, però ens plantegem qèe signifiquen tants productes químics per aconseguir tenyir-nos els cabells, posar-nos cremes dermatològiques, o menjar aliments sintètics? On està l’aflicció per l’aspecte humà de l’ambient?

Qualsevol es pot sentir identificat amb la següent situació:

” Al matí destino una hora a vestirme-me, posar-me cremes, escollir la roba que fa que sembli més prim/a i preocupar-me davant del mirall. Després vaig a treballar, a l’autobús tracto de veure qui té millor aspecte que jo. Passo el matí a la feina pensant a no menjar-me l’entrepà i què fer per evitar el dinar. Cap a les tres de la tarda estic tant mort/a de gana que no puc fer res més que pensar en el sopar. Aquesta recompensa arribarà després de l’hora que dedico a fer aeròbic. I, sortir de nit? Es una broma? he de començar a preocupar-me per tenir un bon aspecte, demà”.

Font: S.E. Medicina psicosomatica y Psicologia Médica. Imatge: Centro joven Fuensalida

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, social

Els trastorns alimentaris i els estudis de la nostra àvia

estudis universitarisLes filles de pares universitaris tenen un doble risc de rebre tractament per desordres alimentaris que les filles de pares que només han rebut una educació a nivell primari. Però el risc és 6 vegades més gran entre les noies que tenen àvies maternes que han rebut educació universitària.

Així ho demostra l’estudi fet pels investigadors de l’Institut Karolinska d’Estocolm, segons el qual es pot afirmar que a mida que augmenta l’educació dels pares o avis també ho fa el risc que les noies siguis hospitalitzades per anorèxia o bulímia. Així mateix encara s’accentua més aquest risc entre les noies que treuen notes altes.

Es pressuposa que aquestes noies pateixen o perceben més pressió de la família, i també hi ha probabilitat de tenir certs trets de personalitat com el perfeccionisme que les fa relativament més vulnerables als desordres alimentaris.

Tal com diuen els investigadors, amb aquest estudi no es pot provar que una educació millor i els èxits escolars portin a patir trastorns alimentaris, però si suggereix que les noies de famílies de més èxit acadèmic tenen un risc relativament més gran de patir-los.

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Test de silueta per saber el grau de disconformitat amb el teu cos

test siluetesLes autores del test, Carmen Maganto i Soledad Cruz, de la Facultat de Psicologia de la Universitad del País Basc expliquen que l’alteració de la imatge corporal és un indicador del risc de patir un trastorns de la conducta alimentària, i que per això la seva avaluació en els adolescents tant nois com noies és tant important.

Aquest test permet avaluar el grau d’insatisfacció i distorsió de la imatge corporal en els adolescents de 14 a 18 anys per establir el risc de TCA. També permet avaluar el model estètic corporal del subjecte incluint-hi les atribucions dels pares i dels progenitors.

La durada és de 10 minuts i actualment està inclòs en el programa PICTA (programa d’imatge corporal i trastorns de l’alimentació) i s’està utilitzant en els Serveis Públics de Salut del País Basc.

Font: Infobae.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, tests

Les dietes

dietesA partir d’ara començaran amb l’operació biquini i amb les dietes per aconseguir un cos més prim.

Quan es decideix començar una dieta es fitxem uns objectius (perdre X quilos). La idea és que quan s’arribi a aquest número de quilos es deixarà o potser s’intentarà fer una dieta de manteniment.

Per un altre costat disposem de força informació sobre els trastorns de la conducta alimentària, però en cap moment ens plantegem que ens pugui passar a nosaltres.

Que fa que una persona que aparentment està normal arribi a fer un trastorn en la conducta alimentaria (i per tant un trastorn mental)?

Hi ha uns factors que predisposen, i juntament amb una dieta restrictiva provoca el desencadenant: les persones amb estats emocionals negatius acompanyats d’ansietat i depressió, la inseguretat, la necessitat d’aprovació, l’estres amb poques habilitats per fer-hi front, etc.

S’ha de reconèixer que molts de nosaltres en tenim d’aquests factors per tant el risc a patir un trastorn de conducta alimentària hi és.

Així hi tot pensem que “a nosaltres no ens passarà“. Però imaginem una situació que segur que molts s’hi han trobat (encara que es poden donar moltes variants):

Es comença una dieta i per tant es redueix la quantitat de menjar de manera més o menys estricte. La persona s’està autoimposant una disciplina.. És molt probable que tard o d’hora es “salti” la dieta.

Si això passa és molt probable que es mengin els aliments “prohibits” o es faci un afartament. (menjar molta quantitat en poca estona i amb pèrdua de control). Normalment això s’interpreta com una falta catastròfica i la persona experimenta un sentiment de culpa molt intens.

A partir d’aquí la situació ja queda completament alterada, la persona intenta posar-hi remei prenent laxants o provocant-se el vòmit. S’intentarà continuar amb la dieta exigida, però, ara, cada vegada que es torni a saltar la dieta s’anirà repetint aquest patró de conducta.

Actualment els casos amb trastorns de la conducta alimentària estan augmentant considerablement. Si es vol fer una dieta, millor tenir-ho present i i fem-la amb l’ajuda d’un professional.

Bibliografia: Técnicas de intervención en los trastornos del comportamiento alimentario – Saldaña, Tomás y Bach

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Pateixes algun trastorn en la conducta alimentària?

trastorn-conducta-alimentaria1

Posem el test “Eating Attitudes Test” (Eat 26/Cheat 26 Garner & Garfinkel, 1979; Garner et al.,
1982). que valora el comportament alimentari anorèxic/bulímic.

L’EAT-26 és un instrument eficient per a detectar els individus amb conductes alimentàries anòmales i que presenten risc de patir un TCA.

Cal respondre totes les preguntes. A cada una d’elles es pot contestar:

  • a) sempre
  • b) habitualment
  • c) sovint
  • d) alguna vegada
  • e) rarament
  • f) mai

Es puntua de la següent manera: a) sempre=3, b) habitualment=2, c) sovint=1, d) alguna vegada=0, e) rarament=0, f) mai=0 (excepte la pregunta 25 que puntua 0,0,0,1,2,3, és a dir de forma oposada).

  1. Engreixar-me m’horroritza.
  2. Procuro no menjar encara que tingui gana.
  3. Em preocupo molt pel menjar.
  4. A vegades em quedo molt tip/a del menjar, però em veig incapaç de parar de menjar.
  5. Tallo els aliments en trossos petits.
  6. Tinc molt de compte amb les calories dels aliments que menjo.
  7. Evito, especialment, aliments rics en hidrats de carboni (com el pa, l’arros, patates, etc.)
  8. Noto que els altres preferirien que mengés més.
  9. Vomito després d’haver menjats.
  10. Em sento molt culpable després d’haver menjat.
  11. Estic preocupada. Desitjo estar més prim/a.
  12. Penso que he de cremar calories quan faig exercici.
  13. Els altres pensen que estic massa prim/a.
  14. Estic preocupat/da amb la idea de tenir grassa al cos.
  15. Tardo més a menjar que les altres persones.
  16. Evito menjar aliments dolços.
  17. Menjo aliments de règim.
  18. Sento com si els aliments em controlessin.
  19. Demostro autocontrol en els menjars.
  20. Tinc la sensació que els altres em pressionen perquè mengi.
  21. Passo massa temps pensant i preocupant-me pel menjar.
  22. Em sento incomode després de menjar dolços.
  23. Em comprometo a fer règim.
  24. M’agrada notar l’estomac buit.
  25. M’agrada provar nous sabors.
  26. Em venen ganes de vomitar després dels menjars.

Si has obtingut una puntuació de 20 o més tens alguna alteració en la teva conducta alimentària. Si vols pots contactar amb l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia).

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, tests

Com puc ajudar a la Rosa? – l’anorèxia nerviosa

A la meva dona, la Rosa, fa tres anys que li van diagnosticar anorèxia nerviosa. Ara té trenta-quatre anys i som pares d’en Pol, que tot just acaba de fer cinc anys. Des que la Rosa va caure en aquest greu trastorn, hem viscut el pitjor malson que em podia imaginar.

Així comença una de les històries que s’exposen en el llibre “Què li passa? – Quan els trastorns del comportament alimentari entren a casa” – Guia per a famílies. Fet per l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia), i on s’expliquen pautes per ajudar a les famílies dels afectats.que

Fins ara l’anorèxia nerviosa era una malaltia que afectava sobretot a les adolescents, però actualment s’ha demostrat que hi ha un altre període de risc, sobretot amb els embarassos i amb l’entrada de la menopausa.

En aquests casos la parella que conviu amb la persona afectada tindrà un protagonisme molt significatiu. El que ha de tenir molt clar és que la millor manera per sortir-se’n és que l’ajudi a posar-se en tractament, i que ell també estigui obert a rebre el suport que li calgui per poder i saber afrontar aquesta malaltia. Que tingui cura d’ell mateix per poder tenir cura dels altres.

Cal mostrar a la teva parella que l’estimes com a persona, independentment dels canvis que pugui tenir en l’aspecte corporal.

A l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia hi han els GAM (Grups d’ajuda mútua) format per persones afectades pel trastorn, hi ha grups pels afectats per la malaltia, com uns altres pels familiars.

Podeu consultar ACAB o truqueu al telèfon d’informació i ajuda 902.116.986

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, salut

El perfeccionisme! necessitat de controlar-ho tot


Hi ha persones que volen fer qualsevol activitat de forma brillant fins arribar al punt d’exigir-se més del que cal, per aconseguir que tot surti perfecte.

Aquestes persones consideren el perfeccionisme com una cosa positiva, volen fer les coses bé i mai es perdonen un error. Intenten evitar que se’ls hi escapi res.

Quan aconsegueixen fer les coses perfectes només estan preocupades per voler fer-les encara més i més perfectes i es converteixen en els seus propis jutges donat que no valoren els seus èxits pensant que tot podia haver estat millor.

El perfeccionista amb aquesta cerca de la perfecció vol que el seu benestar emocional no quedi afectat, normalment actua per evitar la desaprovació, el rebuig i la critica dels altres. Són persones que encara que aconsegueixen èxits, dubten sempre d’elles mateixes.

Aquest perfeccionisme es pot donar en tots els camps de la vida, a la feina (voler fer bé la feina fins a l’extrem que no s’accepten els errors), en la relació amb la parella (no voler expressar el que senten fins a l’extrem que s’arriba a ser una altra persona per tal que no quedi afectada aquesta relació), amb la imatge corporal (tenir un cos perfecte), etc.

Cal modificar els pensaments negatius: una bona manera es fitxant-se que els altres també tenen errors i tenir-ne és el més normal del món. I molt important és avaluar els èxits en funció de si s’ha gaudit del què es fa, sense pensar en el que s’ha aconseguit.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, percepció

Realitat virtual en els trastorns d’alimentació

La realitat virtual s’ha mostrat eficaç en el tractament de molts trastorns psicològics. En els trastorns alimentaris i sobretot per treballar amb la imatge corporal l’aportació de la realitat virtual permet tenir una visió de la imatge que té la pacient de manera global, en 3 dimensions i permet veure de quines parts del cos la pacient es sent insatisfeta, i quina gradària considera que tenen.

A través de la realitat virtual es pot ajudar a diferenciar entre la creença i la percepció demostrant que el que els pacients els sembla percepció realment no ho és, sinó que son creences i pensaments negatius sobre el seu cos. És a dir ajuda a ensenyar als pacients els aspectes centrals del trastorn de la imatge corporal i permet combatre-la de forma més directa i frontalment.

Permet integrar diferents tipus de tècniques de teràpia. es pot integrar la psicoeducació, la reestructuració cognitiva, etc. Permet treballar la consciència de la malaltia i a més en el mateix escenari podem utilitzar tècniques visuals on poden veure’s també el seu cos amb un pes saludable (no volen augmentar de pes perquè tenen por de convertir-se en obeses).

La primera experiència en el tractament de la imatge corporal en població no clínica amb la tècnica de realitat virtual va ser feta per Riva, Melis i Bolzoni (1997). Amb aquest i els posteriors treballs que s’han realitat es confirma l’eficàcia de les tècniques de la realitat virtual davant de les estratègies “tradicionals” sobretot en el tractament de les alteracions de la imatge corporal que ha estat l’aspecte més treballat en la major part dels estudis fets fins ara.

En la tesis doctoral del Sr. José Heliodoro Marco a més a més afegeix que:

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Què fer quan el teu fill no vol menjar?

Com comentàvem en un altre post, sovint, els nens tenen problemes per menjar. Perquè el nen accepti el menjar, l’objectiu de la intervenció en aquests casos és aconseguir que, de manera progressiva, el nen accepti aquells aliments o formes de preparació que fins ara havia rebutjat. A continuació mostrem diferents estratègies:

– Rebuig d’aliment produït pel sabor :
o Barrejar l’aliment rebutjat amb un aliment preferit per al nen i que pugui emmascarar el sabor del rebutjat. És necessari anar incrementant la quantitat d’aliment rebutjat, de manera gradual, fins aconseguir que se’l pugui menjar sense haver-lo de barrejar.
o Donar-li el seu menjar preferit només si prèviament ha ingerit el que rebutja (per exemple, una cullerada de macarrons després de menjar una cullerada de peix…). També s’ha d’anar augmentant progressivament la quantitat de menjar rebutjat.

– Rebuig a menjar aliments sòlids:
o Buscar un àpat al dia en que es pugui dedicar temps
o Seleccionar algun dels aliments preferits del nen i oferir-li petites quantitats sense triturar.
o Reforçar efusivament (verbal o materialment) qualsevol intent del nen per menjar l’aliment sòlid.
o Davant qualsevol negativa de menjar, se l’hi ha de retirar l’atenció.
o Passat un temps prudencial, retirar el menjar que quedi al plat i tornar-li a posar a al següent àpat, procurant no donar-li menjar entre hores. (sempre consultant prèviament al pediatre)

– Negativa a menjar sol:

o Primer de tot és important controlar si ja té edat per realitzar aquesta conducta i si té les habilitats necessàries o si és un aprenentatge inadequat dels hàbits d’autonomia. Si és aquest últim cas,els passos serien:
* Ajudar al nen a agafar la cullera i portar-la a al boca.
* A mesura que domini aquest pas, deixar al nen que sigui ell sol el que l’agafa i se la porta a la boca.
* Reforçar qualsevol conducta d’agafar la cullera o portar-la a l boca.
* Ensenyar-lo a agafar petites quantitats de menjar i portar-les a la boca.
* Entrenar-lo a fer servir tots els coberts i les diferents funcions.
* Reforçar l’ultima conducta apresa i no les anteriors.
* Passat un temps prudencial, retirar el menjar.

En tots els casos s’ha de felicitar per les conductes adequades i ignorar les conductes inadequades. Escollir un àpat al dia que es pugui dedicar tot el temps necessari per aplicar les tècniques, ser constant en l’aplicació i generalitzar-ho als diferents àpats i situacions.

Totes aquestes tècniques s’han d’utilitzar de manera transitòria, com a instrument per a aconseguir una conducta alimentària saludable. Sempre sota supervisió d’un professional.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, aprenentatge, conducta, fills

Problemes menors d’alimentació infantil

L’alimentació és una de les funcions corporals bàsiques que evoluciona més en els primers anys de vida del nen. Els canvis afecten tant al tipus d’aliment que ingereixen com a la seva textura i la forma d’elaboració.

Aquests canvis estan mediatitzats per la cultura, solen estar regulades per el pediatra i adaptades a cada nen en funció del seu estat de salut. Tot això fa que el nen hagi d’aprendre a menjar nous i variats aliments, noves i variades formes d’elaboració i aprendre a menjar seguint les normes i el ritme que marquen els adults. L’adquisició dels hàbits es produeix lentament i és freqüent que en aquest procés es produeixin alguns problemes, com excessiva velocitat al menjar que pot produir vòmits, excessiva lentitud al menjar, negació a menjar determinats aliments,…

Un cop s’ha confirmat, a través del pediatra, que no hi ha cap problema de salut en el nen i que aquests problemes d’alimentació no afecten al guany normal de pes ni en produeixen una disminució, es pot aplicar una intervenció psicològica.

La majoria dels tractaments dels problemes alimentaris en la infància solen basar-se en procediments conductuals i amb la participació dels pares (prèviament entrenats). La importància de la participació dels pares recau en que aquests problemes solen donar-se en nens petits, normalment menors de 7 anys, que succeeixen a casa seva i varis cops al dia.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, aprenentatge, conducta, educació

Si m’opero estaré més guap@ i la gent m’acceptarà més

La societat ens ha imposat un model de bellesa que per molts es converteix en un gran problema: una busqueda per ser acceptat i per tenir un “cos perfecte”.

La dismorfofòbia o trastorn Dismòrfic Corporal, és un trastorn psicològic amb un funcionament similar a altres desordres com l’anorèxia o la vigorèxia. Consisteix a tenir una preocupació i ansietat excessiva davant d’un defecte corporal mínim o inclús imaginat, que porta a la persona que el pateix a prendre mesures dràstiques com entrar a la sala d’operacions una vegada darrera l’altra.

La revista 5 Sentidos cita l’escala de Yale Brown Obsessive Compulsive Scale Modified for Body Dysmorphic Disorder i planteja 12 preguntes claus per saber si algú està essent víctima de la dismorfofòbia:

  • Has estat preocupat/a per la teva imatge corporal?
  • Quina preocupació es?
  • Que penses sobre el teu nas, cabells, melucs, …?
  • Voldries que la teva preocupació fos menor?
  • Penses molt en el defecte que et molesta?
  • Gastes molts diners donant-li voltes a la idea? Quants?
  • La teva preocupació es que no estàs prou prim o que pots convertir-te en massa gras?
  • Interfereix amb la teva vida social o amb la família?
  • El teu defecte et provoca estrès?
  • Ha interferit en la teva vida social?
  • Ha interferit a l’escola o a la feina?
  • Hi ha situacions que evites, com per exemple, sortir o mirar-te al mirall?

Si contestes afirmativament a aquestes 12 preguntes has de fer alguna cosa per intentar combatre la dismorfofòbia.

La solució com explica la neuropsicòloga Gladys B. Granada no està en el quirofan, l’únic mètode per a solucionar-ho és a través de la teràpia psicològica de reestructuració cognitiva i psiquiàtrica, i com més aviat millor.

Font: Univisión

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Bulímia nerviosa

La Montse, està estudiant una carrera universitària, però des de fa 3 anys té problemes amb el menjar. Ella no és que sigui molt prima, però de tant en tant quan menja massa després es provoca el vòmit. Sempre ho ha portat d’amagat, però la seva parella marxarà a viure a un altre lloc, i la por a sentir-se sola ha provocat que aquest problema amb el menjar se li dispari. Ara no sap que fer.

Et sents com la Montse? no ho has dit a ningú, i no saps que fer?

La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència de forces episodis en els quals la persona menja grans quantitats de menjar en un període de temps curt (els afartaments).

Durant aquests episodis es té la sensació que no pots controlar la teva conducta, que no pots parar. Aquests episodis van seguits d’un sentiment molt fort d’auto repulsa i culpa, que donen com a resultat la inducció als vòmits, fer servir purgants etc. per tal de contrarestar els efectes dels afartaments.

Una altra forma per contrarestar-los és la restricció alimentària o no menjar, encara que no és tan dràstic com en l’anorèxia nerviosa donat que, encara que hi ha una preocupació per la silueta, el pes és normal segons l’edat i l’altura.

Hi ha 2 tipus de bulímia, la que s’anomena purgativa que s’utilitzen laxants i el vòmit per contrarestar els afartaments, i la bulímia no purgativa en la qual es fan servir altres conductes com fer exercici físic, no menjar, etc.

Cal que sàpigues sobretot que si et passa un cas semblant al de la Montse, hauries de demanar ajuda a un psicòleg. Ell o ella t’ajudarà, com més tardis a intentar arreglar-ho més es costarà després.

Bibliografia: Manual de Terapia de conducta Vol.II autor: Miguel A. Vallejo Pareja

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

El teu perfil nutricional

El ritme de vida que portem ens fa que cada vegada l’alimentació la considerem més com una cosa secundària. Si vols saber quin és el teu perfil nutricional, accedeix a

I ara que ja saps que hauries de millorar la teva alimentació, pots consultar la pàgina de la Generalitat d’alimentació i nutrició , et donarà les pautes correctes.

Salut

Etiquetat amb:
Publicat a alimentació, salut

Ortorèxia, potser la pateixes i no ho saps

L’ortorèxia és un trastorn alimentari caracteritzat per l’obsessió per poder menjar aquell menjar que “consideres saludable”. L’objectiu d’aconseguir-lo interfereix amb la teva vida normal, fins a provocar problemes mèdics.


Aquest concepte el va utilitzar per primera vegada Steevin Bratman el 2002, en el seu llibre “Health food junkies” i actualment per diagnosticar-lo s’utilitzen els seus criteris :

  • Dedicar més de 3 hores al dia a pensar la teva dieta sana.
  • Preocupar-se més per la qualitat dels aliments que pel plaer de consumir-los.
  • Disminució de la qualitat de vida a mida que es va augmentant la pseudoqualitat de l’alimentació.
  • Sentiments de culpabilitat quan no es compleixen les conviccions dietètiques.
  • Planificació excessiva del que menjaràs a l’endemà.
  • Aïllament social provocat pel teu tipus d’alimentació.

Normalment són persones molt estrictes, controlades i exigents amb elles mateixes i amb els altres. L’adolescència, les noies, els que es dediquen a fer esports com el culturisme, l’atletisme i altres, son els grups més vulnerables donat que son molt sensibles davant del valor nutritiu dels aliments i les seves repercussions sobre la figura o imatge corporal. La seva personalitat sol ser extremista, és a dir de tot o res, de gras o prim, etc.

Una de les característiques son les conductes obsessives, es comença a generar odi i repulsió a certs menjars. Només consumeixen aliments específics, de cert tipus: orgànics, vegetals, sense conservants, sense grassa, gairebé no mengen carns només fruites o aliments crus. Es veuen obligats a buscar aquests aliments de forma obsessiva, i si no els troben prefereixen no menjar fins que els aconsegueixen. La forma de preparació també influeix, els aliments es tallen d’una forma determinada, per la qual cosa fugen dels restaurants per pànic a no saber que menjaran i com els hi serviran.

Tu creus que pots ser una d’aquestes persones? Pensa que no per consumir aquest tipus d’aliment tindràs més salut i estabilitat en la teva vida. Pensa que la teva salut està en risc perquè has deixat de prendre el menjar variat. Aquest trastorn també necessita que un professional t’ajudi.

Font : Centre ABB, Psiq.Info

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, joves, salut

Et sembla que menges sense control?

Cas:
La Laura es una noia d’uns 22 anys, estudiant i de sempre ha tingut problemes en el control del menjar, quan està mirant la televisió sempre ha d’estar “picant” alguna cosa, i ara últimament se n’ha adonat que mentre estudia no para de menjar.

El problema és que li sembla que està agafant més quilos de compte i a més a més es troba malament de tant menjar. Ho vol controlar però no pot.

Possible solució:
Et sents com la Laura? Potser estàs anant tot el dia a la nevera a menjar? No pots deixar de menjar dolços, per exemple? O xocolata? Doncs, va, et proposaré una manera d’intentar controlar-ho.

Primer – T’has de convèncer que realment aquesta manera de menjar es un risc per la teva salut. Has de mirar la teva dieta actual de què consta (quantitat, qualitat, varietat, etc ), cada quan menges (número de vegades…) com menges (si mastegues molt o poc, si gaudeixes menjant…) si tens gana, si pots accedir fàcilment als aliments, etc. tot això ho has d’anar apuntant, així un cop ho consultis t’adonaràs que la teva manera de menjar no es del tot l’adequada (si vas a un especialista, ell té més mitjans per ajudar-te a auto-avaluar-te). També hi ha uns qüestionaris per avaluar aquesta manera de menjar incorrecte on se’t pregunta per exemple si menges peix, llegums, si acostumes a picar moltes llaminadures etc., però la millor manera és auto-observant-te tu mateixa, per exemple durant uns 15 dies.

Pots fer-te una taula on hi consti el tipus de menjar, el temps invertit, si tenies molta o poca gana (pot fer-ho en una escala de 1 al 10) etc. (la taula la pots fer com tu vulguis, apuntant el que et sembli).

Quan tinguis feta aquesta taula amb els teus hàbits llavors agafa un full i apunta els beneficis que aconseguiràs si aconsegueixes controlar els teus hàbits amb el menjar, i en una altra columna apunta els desavantatges, a curt i a llarg termini.

Tot això tant llarg i que sembla tan complicat només ho hem fet perquè te n’adonis dels teus hàbits, de si són incorrectes, i que et convencis que has de canviar-los.

Segon – Ara marca’t un objectiu, però que sigui real, no et passis, vull dir que no diguis, per exemple no menjaré mai més xocolata, si no que posa’t uns objectius que puguis complir. La qüestió està en que tinguis un objectiu final, però que no l’aconseguiràs immediatament, i uns objectius petits que aniràs aconseguint de mica en mica: per exemple com a objectiu senzill pots posar-te menjar cada dia fruita i verdura, o obligar-te a sopar amb la teva família, tots junts parlant i comentant coses.

Aquí t’he posat petits exemples, però tu has de pensar quines coses pots posar com a objectius, i començar per les més senzilles per tu, i després anar fent les següents, vull dir que si per exemple a tu et costa molt deixar de menjar entre hores, doncs de moment no vulguis lluitar contra això directament, primer agafa un altra objectiu que tampoc no facis be (per exemple menjar verdura i fruita, o esmorzar cada matí abans de sortir de casa…) i després de mica en mica ja intentaràs aconseguir el que sigui més complicat.

I ara centrant-nos amb la Laura quan estudia, per evitar que mengi tota l’estona, haurem d’eliminar de la taula qualsevol cosa de menjar (xiclets, galetes, refrescs, etc..). Podrà entrenar-se a no menjar mentre estudia. Quan hagi aconseguir el seu petit objectiu (se l’haurà marcat abans, per exemple estudiar una lliçó) llavors es podrà aixecar i anar a beure o menjar alguna cosa, però a la zona de menjar, mai a la taula d’estudiar.

Explicació :
S’ha enfocat aquí el que s’anomena trastorn alimentari compulsiu (TAC), el programa consisteix en 3 fases, una primera de motivació i anàlisi (la persona se n’ha d’adonar que ha de modificar la conducta) la segona fase d’adquisició d’habilitats i recursos necessaris per poder fer front al canvi, i la tercer de consolidar els canvis aconseguits.

Per tant el que fem primer de tot és anar modificant les conductes alimentàries que fan incorrectes, però no s’ha de voler fer-ho tot bé, des d’un bon principi. tenim temps i podem anar fent.

 

agost 2015   hi ha altres maneres per resoldre aquesta problemàtica.  Moltes vegades es menja sense control per culpa de l’ansietat.  Amb hipnosi clínica, EMDR, EFT i la teràpia Cognitiva conductual es pot ajudar a resoldre-ho

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, salut
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu
Demana visita
Pilar Lluveras, psicòloga hipnòloga de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona