Teràpia a domicili, Pros i Contres

La Teràpia a domicili és la modalitat de teràpia psicològica en la qual el psicòleg es desplaça a casa del pacient per a fer les sessions de teràpia. Moltes vegades la persona no es veu amb forces per anar a la consulta del psicòleg per diferents motius i li cal fer la teràpia des de casa.

Avantatges des del punt de vista del pacient

  • Comoditat : no s’ha de desplaçar
  • Millora el clima terapèutic, sobretot en les primeres sessions perquè el pacient no te les pors d’haver d’anar a un lloc nou.
  • Es pot ser la tasca amb més d’un membre de la família si la situació ho requereix.
  • Altres.

Avantatges des del punt de vista del psicòleg

  • Veus el pacient en el seu ambient
  • El veus mes relaxat
  • Pots conèixer el seu entorn, família, veïns, etc. i els rols que juga el pacient en cada un d’aquests entorns
  • Fer la teràpia en el mateix lloc del dia a dia facilita a que la persona pugui recuperar aquestes sensacions que tal treballar.
  • Altres.

Desavantatges des del punt de vista del psicòleg

  • El pacient s’acomoda
  • El psicòleg no controla l’entorn (poden haver interrupcions, etc)
  • Els desplaçaments cap a la casa del pacient

Desavantatges des del punt de vista del pacient

  • El pacient s’acomoda a la situació i no afronta moltes de les pors.
  • Mes despesa per fer la teràpia

 

En el nostre Centre fem teràpia a domicili a través de la nostra psicòloga col·laboradora a Barcelona.  Apliquem també el Mètode Lluveras on integrem la hipnosi clínica, el EMDR i la EFT. Es fusiona aquesta teràpia a domicili amb  la teràpia en el despatx del psicòleg, de manera que sense forçar a la persona, es va treballant en el seu domicili les sessions que calguin i quan el pacient es veu preparat, es passen a fer les sessions a la consulta (telèfon de contacte Pilar Lluveras 600334250)

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a EFT, EMDR, hipnosi, Psico-reiki, Teràpia a domicili, teràpies

Teràpia online – Treballes o estudies a l’estranger, o, et costa sortir de casa?

Estàs a l’estranger en un entorn diferent del teu i et sents sol/a.  Estàs a casa, i no tens forces per anar a fer teràpia.  Creus que et cal ajuda?

Donat que hem tingut molta demanda per casos com el teu, hem decidit a partir d’ara fer teràpia online.

Consulta en línia a CITA.iO

Per a aquelles persones que els sigui impossible assistir a la consulta o per complementar la teràpia presencial s’ofereix la possibilitat de fer teràpia online.

La tramitem a través de la plataforma de pagament segur CITA.iO. Com a alternativa, també ens pots trobar a: Estabilitas.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpia online

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpies

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1

miedo a volarAhir vaig rebre un correu d’una persona que havia d’agafar un vol la setmana passada i no el va agafar per por. Es va canviar el bitllet per aquest divendres d’aquesta setmana però encara està paralitzada per la por que està sentint.

La persona contacta amb mi per fer sessions de teràpia. Però, donat que no hi ha temps material per veure’ns, li passo unes pautes “d’emergència” per poder gestionar aquesta por.

De moment penjo els dos correus que li he enviat el dimarts i avui dimecres (els següents els anirem penjant properament) potser hi ha algú més que te aquest mateix problema i això el pot ajudar:

DIMARTS (1r CORREU amb unes petites pautes)

Hola,  comencem?

“el fet es que marxes divendres”, No? doncs has de partir de la base que encara no saps si marxaràs o no. De moment no et cal pensar ni decidir si divendres marxaràs. Fixa’t, potser avui estàs pensant que divendres marxaràs, i al final no ho fas, o al revés… per tant, avui, dimarts, no et cal pensar si marxes o no. Deixa aquesta decisió pel mateix divendres. Et sembla be?

Per tant, avui estem a dimarts i pensem com gestionar la por “d’aquest dimarts” (la por del dimecres, dijous, etc… ja la treballaràs el dia que toqui. Ara només ens cal centrar-nos en la por del dimarts).

Vull que vegis la teva por com si fos un tratge que portes posat a sobre i que no et deixa fer res. Només has de treure-te’l avui (encara que demà de cop se’t torni a posar… no et preocupis per això, perquè demà ja treballarem…)

Fixa’t, si et treus la pressió d’haver de decidir si faràs el viatge o no (perquè com hem dit ja ho decidiràs el mateix divendres) t’adonaràs que la quantitat de por es redueix, i ara només et cal adonar-te que aquesta por d’avui dimarts es completament inútil. Potser, es més la pressió que et posen els teus amics, familiars perquè et diuen que ja hauries de saber si marxaràs o no, que res més. Digue’ls-hi que no saps si marxaràs, que ja decidiràs el mateix divendres, i així et treus pressió de sobre).

Ara la pregunta per aquest dimarts, es …. Et pots permetre treure’t aquesta por d’avui? imaginant que la por es un tratge que portes posat,….et pots permetre treure’t el tratge de la por, penjar-lo a l’armari i posar-te a mirar una pel·lícula o anar a treballar? i demà… si se’t torna a posar (que segur que si!) ja treballaràs amb la por de demà?

Per tant, avui quan pensis si marxes o no, digues-te a tu mateixa “ja ho decidiré demà o divendres… avui em permeto estar tranquil·la”.

DIMECRES (2 CORREU amb unes petites pautes)

Hola, Avui estem a dimecres, i com et vaig comentar ahir, avui treballarem amb la por d’aquest dimecres.

Que tens previst fer aquest dimecres? Pensaves fer la maleta? … doncs anem a fer la maleta sense pensar en res més… D’acord?

Fas la maleta encara que al final, divendres potser no marxes… Entens? de moment es dimecres i només fem la maleta. Avui no decideixes si marxes o no… això ho pensaràs divendres

La feina amb el teu “tratge de la por” es el mateix que ahir. Es adonar-te que portes posat aquest tratge ara, en aquest moment potser estàs esmorzant o treballant, per exemple. Veus que no et serveix de res?… doncs treu-te’l el penges a l’armari i permetre’t estar una estona tranquil·la.

Durant el dia, sense adonar-te se’t posarà el tratge. Quan t’adonis que el portes posat, para’t un moment i digues-te a tu mateixa “ara el porto posat i veig que no em serveix de res”… per tant això et farà adonar-te’n que et pots alliberar-d’ell.

Amb això t’adonaràs que el tratge es “de posar i treure”, la qual cosa et permetrà veure que TU estàs aconseguir el control de les teves emocions.

Practica aquest dimecres, …però també ens cal saber aquesta por.. A que es? a anar a un lloc desconegut?.. a haver d’enfrontar-te a una nova vida? .. o a haver de pujar a un avió per si cau? por a la mort? o es por al dolor? quina es la teva por… pot ser que estàs tan posada dins del tratge de la por que ni tan sols saps a que tens por.

Ei… pero ara no vull que destinis massa temps en pensar a que tens por”.. estàs prop del dia previst i no cal desgastar massa energia en això.. només.. permetre’t pensar-hi una hora o dues, t’ajudarà a entendre’t, i a adonar-te que sabent a que tens por, treure’t el tratge encara es més fàcil.

Continuarà (els correus dels següents dies fins que marxi els anirem publicant els propers dies)

 

 

Dibuix extret de viajes y cocina

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat

Control de l’Ansietat

giphy

http://www.minhavida.com.br/

Etiquetat amb:
Publicat a Ansietat

Ansietat i Realitat virtual

L’ansietat es defineix com una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir (Viquipedia).

Terapia virtual 1

L’ansietat, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. Per un costat hi ha una percepció d’amenaça generalitzada i per un altre costat la persona se sent incapaç d’afrontar els esdeveniments que considera amenaçants que se li presenten. Els afectats aprenen a estar hipervigilants per descobrir aquestes amenaces (a la wiki de Psico-ajuda podeu llegir més sobre l’ansietat).
Per resoldre-ho s’ha d’anar a un psicòleg per tal de fer teràpia psicològica.

La realitat virtual es una eina molt bona per treballar en teràpia: la persona es posa unes ulleres i comença a veure i viure les situacions temudes per tal que, de mica en mica, vagi veient que no cal estar en un estat d’amenaça constant.

La teràpia virtual es va fent d’una forma gradual, hi ha diferents situacions, com aquesta que es mostra a la imatge: s’està simulant que la persona agafa el metro (en el procés virtual es pot començar simulant que se surt de casa, es va pel carrer, s’entra al metro, es puja al metro etc.)

La teràpia virtual també s’utilitza per a altres pors o fòbies (a les aranyes, a les agulles, a anar amb avió, etc.)

Si voleu tractar el vostre problema amb teràpia virtual, juntament amb hipnosi clínica, EMDR i EFT, us podeu adreçar a la psicòloga Pilar Lluveras.

Imatge del programa virtual  de Virtualret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, EFT, EMDR, hipnosi, Realitat Virtual, teràpies

Em bloquejo quan he de fer moltes coses i no sóc capaç de sortir d’aquest bucle

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

A la feina em bloquejo quant he de fer moltes coses a la vegada. Es la sensació de no fer una cosa perquè en tindria que està fent una altre. Això em provoca un angoixa terrible i fa que quedi malament en tothom.

No soc capaç de sortir d’aquest bucle i acabo perdent tot el temps.

Resposta

Hola Francesc,

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Referent a la teva consulta on exposes que et costa concentrar-te i arribar a ser “resolutiu” en les teves tasques, sembla com si estiguessis passant un període d’estrès. Potser es això?

Davant d’aquests períodes, es poden fer 3 coses:

–  Demanar ajuda externa a un psicòleg perquè t’ajudi a enfocar la vida de diferent manera.
–  Intentar resoldre-ho tu mateix (amb llibres d’autoajuda i amb sessions de relaxació).
–  No fer res.

Es evident que si ens has enviat aquesta consulta, l’última opció la descartes perquè el problema t’està preocupant. No?,

Llavors tens les dues primeres opcions:

Si em permets opinar, et recomano la primera opció. A vegades pensem que el què ens passa a nosaltres no li passa als altres i que no ens pot ajudar ningú.  Si vols, pots llegir els comentaris que em posa la gent que han fet unes quantes sessions de teràpia (només a tal de guia potser t’ajudarà a adonar-te que hi ha més gent com tu (En aquest link , a comentaris http://www.psico-ajuda.cat/qui-som/pilar)

Però si finalment vols intentar treballar-ho tu sol, el que si que et recomano es que cada dia destinis una estona per fer relaxació.

Et dono les pautes per fer una relaxació enfocada sobretot en aquesta sensació que tens davant aquest bloqueig:

Col’loca’t en un lloc tranquil, i comença. La intenció es que prenguis consciència de si tens alguna part tensa del teu cos.  per tant comença posant l’atenció en els teus peus i assegura’t que no hi ha cap part tensa.  Quan estiguis segur, llavors fixa’t en les teves cames i fes el mateix (et pot ajudar imaginar que les poses dintre l’aigua i que mica en mica es van relaxant, o també pots imaginar que et fan un massatge relaxant i poc a poc la teva musculatura es va relaxant).

Quan tinguis les cames relaxades, pots fixar-te en la teva esquena. i fer el mateix, ves fent un repas de tota la musculatura i assegura’t que no hi ha cap múscul tens…. i així ho vas fent amb el cap, els braços, etc. etc.

Quan tinguis tot el teu cos relaxat, imagina’t que estàs dintre el teu cap. Te’l pots imaginar com si fos un hotel amb un passadís molt llarg i moltes habitacions.  Entra dintre de cada una de les habitacions i fixa’t que estan plenes de molta porqueria (seria el que et provoca aquest bloqueig i que no et deixa concentrar en les tasques d’una manera resolutiva).  Imagina’t que amb una manega molt i molt gran i amb molta potencia vas netejant les habitacions. Imagina’t que surt molta aigua, a molta pressió i fixa’t com va empenyent aquests garbuix (com si fossin coses negres, com brutícia etc.) de manera que tot això que tens dintre de la teva ment vagi sortint del teu cap, i vagi baixant per tot el teu cos fins al peu.  Llavors imagina’t que poses el teu peu en aigua i ho vas traient. Fixa’t com l’aigua queda bruta i tu et vas sentint més net per dintre i més relaxat i tranquil.

Francesc la idea es que et permetis imaginar tot això, i quan ho aconsegueixis segur que et sentiràs més net per dintre, i per tant més distès.  Si ho fas cada dia una estona, mica en mica aniràs sentint-te millor cosa que et farà poder concentrar-te millor.  A part, pots agafar algun llibre d’autoajuda que també t’anirà molt i molt be.

Una abraçada,

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, salut, teràpies

Ansietat i hipnosi

L’ansietat és una resposta adaptativa del nostre organisme completament normal que s’activa per poder reaccionar davant de situacions que puguin ser una amenaça i/o comportar perill. Quan aquesta amenaça ha desaparegut i continuem en aquest estat d’alerta, i amb pensaments i imatges que ens provoquen emocions negatives i incontrolables, es considera l’ansietat com a patologia.

Però el motiu d’aquest post no es per definir l’ansietat, sinó per intentar guiar a aquelles persones que estan patint aquesta ansietat constantment i aparentment sense motiu.  La persona que pateix ansietat es sent completament incompresa.  Et troba que la gent que l’envolta li diu a cada moment que s’ha de prendre la vida d’una manera mes tranquil·la, i ella no sap com fer-ho.


Trastornos de ansiedad per tranerpra

Moltes vegades aquestes persones han estat anant a psicòlegs i es saben la teoria de memòria: “s’ha de tenir pensaments positius, i no s’ha de pensar en allò que et preocupa, etc.”. Però, si això no funciona que s’ha de fer?

Quan la teva ment racional ja no pot solucionar els teus problemes…
Quan la teva ment racional ja no sap com gestionar les teves pors…
Quan la teva ment racional sap que no s’ha de preocupar però no aconsegueixes treure’t la preocupació del cap…

Es l’hora de buscar una nova manera de solucionar aquesta “conducta desadaptativa”: Teràpia amb hipnosi i EFT (tècnica d’alliberament emocional)

Etiquetat amb: ,
Publicat a hipnosi

Els cervells dels creients redueixen l’ansietat

Segons els resultats de dues investigacions realitzades a la Universitat de Toronto a Canadà, creure en Déu pot bloquejar l’ansietat i minimitzar l’estrès.

En aquest estudi, els participants van ser sotmesos a la denominada tasca Stroop mentre tenien una sèrie d’elèctrodes col.locats als seus cranis per mesurar-ne l’activitat.

Els resultats van mostrar que, comparats amb els no creients, els participants religiosos mostraven una activitat significativament menor durant la prova a l’escorça cingulada anterior del cervell (zona que ajuda a modificar el comportament quan és necessari el control i l’atenció, normalment com a resultat d’algun fet que ens produeix ansietat, com el de cometre un error). Segons explica el professor de psicologia Michael Inzlicht, aquesta part del cervell podria ser una alarma cortical que sona quan un individu acaba de cometre un error o d’experimentar incertesa.

Com més fort era el fervor religiós dels participants i més creien en Déu, menor activitat es detectava a l’escorça cingulada anterior com a resposta als seus propis errors a la prova i menys quantitat d’errors es cometien. Fins i tot després de contemplar altres característiques dels participants com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat, els participants creients cometien menys errors.

Així doncs, es pot dir que la gent religiosa sent menys ansietat i es senten menys estressats quan cometen un error. Aquesta constatació demostra que la fe té un efecte calmant als creients perquè els fa sentir menys ansiosos davant d’allò desconegut i davant dels seus propis errors.

Tot i així, Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix en excés però també pot resultar molt útil ja que ens alerta quan estem cometent algun error. Així, si no experimentem ansietat al cometre un error, correm el perill de no tenir l’impuls suficient per canviar o millorar el nostre comportament i repetir els mateixos errors un cop darrere l’altre.

Els resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.

Font: tendencias21.net

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, curiositats, estudis

Efectes de la ira i l’ansietat

Un gran número d’estudis revela que la ira és molt perjudicial per al nostre benestar físic. Un d’ells comenta que alliberar-se de la ira acumulada reduïa el dolor crònic de l’esquena. El projecte sobre el perdó de la Universitat de Standford va revelar que és impossible ser feliç i estar sa si un està amargat i enfadat per la manera injusta que l’han tractat.

Sembla ser que ens han condicionat per a afrontar qualsevol situació que ens produeixi estrès, ja sigui la sirena d’un cotxe de policia o un irritant conflicte amb la parella o un company de treball, com si es tractés d’una crisis. En aquests moments el nostre cos genera i secreta adrenalina i cortisol, les hormones de l’estrès. El cor s’accelera, la respiració es torna més ràpida i la ment va a cent per hora. L’alliberació de sucre que acompanya aquesta reacció activa els músculs i la tensió sanguínia es dispara; això fa que un sigui més propens a patir un infart.

Aquest procés no és perjudicial si la tensió o el sobresalt és breu i molt poc freqüent, com estar a punt de tenir un accident mentre conduïm, però l’agitació emocional que produeix la ira i el rancor equivalen a tenir constantment accidents i les hormones acaben convertint-se en toxines. L’efecte depressor del cortisol sobre el sistema immunològic s’ha associat amb unes malalties greus. Segons el professor Stafford Lightman, de la Universitat de Bristol, “el cortisol desgasta el cervell i porta a l’atrofia cel.lular i a la pèrdua de memòria. També puja la tensió arterial i el nivell de sucre en sang, endureix les artèries i fomenta les cardiopaties.

Font: psicologaenpractiques

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut

Diferència entre fòbia i por

Molt sovint, les persones parlem de pors i de fòbies indistintament però no són el mateix. Abans de distingir-les però, hem de parlar de l’ansietat.

L’ansietat és una resposta adaptativa del nostre organisme completament normal que s’activa per poder reaccionar davant de situacions que puguin ser una amenaça i/o comportar perill.

La resposta de l’ansietat és produeix a nivell psicofísic (sudoració, augment de la taxa cardíaca i la pressió arterial, canvis de temperatura,…), a nivell motor (per impedir, ajornar o interrompre el contacte amb la situació o estímul que produeix ansietat) i a nivell cognitiu (avaluació de la situació, expectatives,…)

ansietat

Així doncs, podem definir la por com l’ansietat que es produeix davant d’estímuls específics. La seva intensitat és proporcional al perill percebut i desapareix un cop s’ha acabat el perill o quan hem vist que no era tant perillós com pensàvem.

En canvi, la fòbia és una por desproporcionada davant d’un estímul (o situació) que té una llarga durada, difícil de controlar racional i voluntàriament i que interfereix en la vida quotidiana de la persona de manera greu.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a general

TEST D’ANSIETAT

Des de Psico-ajuda acabem de preparar un test sobre l’ansietat que el podeu utilitzar per avaluar-vos vosaltres mateixos. Consta de 15 preguntes amb resposta de 0 a 3.

Segons el total de la puntuació que obtens es mostra el teu grau d’ansietat des de molt baix, lleu, moderat, intens o extremadament intens.

El grau de precisió i fiabilitat no queda garantit, donat que fem poques preguntes, però aquest test i d’altres que anirem posant et servirà perquè tu mateix t’adonis de l’ansietat que tens en un moment donat, i l’evolució que fas al llarg dels dies (el pots repetir per veure’t els canvis).

Si amb els teus propis esforços per superar un problema de l’estat d’ànim no obtens resultats i et sents atrapat, és el moment d’anar a veure un especialista o si més no fer una consulta privada.

Entreu a fer el TEST D’ANSIETAT

Etiquetat amb: ,
Publicat a psico-ajuda, tests

Model vitamínic-Estrès laboral

Hi ha moltes teories sobre l’estrès laboral. Una de les més curioses es la teoria que es basa en el Model Vitamínic (Warr, 1987), segons aquest model l’entorn laboral influeix sobre la salut mental de forma similar a com les vitamines actuen sobre la salut física.

El model explica com les vitamines C i E milloren la salut, mentre que les vitamines D i A en excés tenen conseqüències negatives. Traslladant aquesta idea a l’entorn laboral Warr identifica nou característiques de la feina que poden influir sobre la salut psicològica dels treballadors. Es divideixen en 2 grups segons el seu efecte:

La seguretat física, el sou i el significat de la feina es relacionen linealment amb la salut psicològica similar a com les vitamines C i E ho fan amb la salut física. Això implica que a mida que augmenten aquestes característiques millorarà la salut psicològica, fins a arribar a un punt en el qual encara que continuïn creixent ja no produiran efectes significatius.

Les altres característiques que són les demandes laborals, autonomia laboral, recolzament social, poder utilitzar les teves habilitats, varietat a la feina i la retroalimentació, mantenen una relació curvilínia en forma de “U” invertida, es a dir a mida que aquestes característiques augmenten, millora el benestar psicològic fins a arribar a un punt en el qual si continuen augmentant, la salut psicològica començarà a ressentir-se’n. D’aquesta forma tant per defecte com per excés aquestes sis característiques influiran negativament sobre la salut psicològica. Així doncs i referent a l’estrès laboral, aquest model proposa que la presència moderada d’aquestes últimes característiques es beneficiosa però l’excés resultarà perjudicial.
Hi ha altres models que expliquen l’estrès laboral. En propers post els anirem comentant.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social

Et sobrepassa el ritme de la teva vida diària?

Cas :
La Rosalia es una noia de 17 anys, sempre ha anat be en els estudis, a més a més es nedadora, entrena cada dia un parell d’hores, i a casa seva ajuda a la seva mare que està malalta.

Mai ha tingut cap problema, però aquest curs, entre que ha fet el primer de batxillerat, i que a natació li ha proposat formar part de la selecció catalana, ha anat més de bòlid. De cop s’ha trobat que no té temps per fer res. Han hagut dies que li semblava que no rendia com abans i que no podria fer-ho tot.Pensava que quan acabés el curs tot això se li passaria, però ara veu que continua igual, li han aparegut sentiments d’inutilitat i fracàs per no poder fer front a allò que fins ara havia estat fent sense cap problema. El que li preocupa més es que va molt esgotada.

No sap com sortir-se’n i està pensant deixar d’estudiar i la natació també.

Possible solució :
Nota : Aquest cas d’exemple el podeu aplicar a qualsevol de les situacions que cadascun de nosaltres podem estar vivint : Si en compte d’estudiar, es la feina que us atabala, o si per contra es una malaltia llarga d’algun familiar, etc. etc. Podeu aplicar el que us proposo, sempre recordant que un especialista us ajudaria molt millor que el que us pugi dir jo.

El que si que vull que tingueu en compte es que pot ser que us trobeu amb una situació puntual que us provoqui “estrès” per la situació en sí, per exemple, el vostre casament, o un examen o en el cas de la Rosalia podria ser el fet de formar part de la selecció catalana, etc. En aquests casos l’estrès només es un estat d’alerta que es pot considerar “natural” sempre que sigui temporal.

Quan aquest estrès que hauria de ser temporal es converteix en crònic es quan hem de prendre mesures. A la llarga ens pot afectar a la salut i a l’estat d’ànim.

Començarem per les diferents parts que es poden treballar :

– Les demandes que cada un de nosaltres tenim de l’ambient (per exemple, la Rosalia tenia per un costat la seva mare malalta, els estudis, i els entrenaments més forts, ara però, ha acabat el curs i només ha d’ajudar a la seva mare i continua tenint entrenaments a mig gas). El que podem fer es intentar “controlar” el que es pugui de l’ambient : per exemple la Rosalia, doncs si cada dia ja sap que haurà de preparar el dinar per la seva mare, intentar tenir-ho tot preparat de manera que quan s’hi posi no l’agafi com de sobte. Etc. Etc. En aquests casos pot anar be, fer una llista de les feines previstes durant el dia de manera que es pugui administra millor el temps.

– Els problemes que tenim nosaltres mateixos a l’hora d’avaluar les situacions : Quan apareix una situació nova (per exemple que la mare de la Rosalia just aquell dia no es pugui aixecar del llit perquè li fa mal la panxa), si la Rosalia quan ho sap jutja aquesta situació com a “perillosa” (amenaçant, estressant, etc.) la viurà pitjo que si no ho fa, per tant per aquestes possibles situacions que ens podem trobar, es molt aconsellable que us poseu en mans d’un especialista perquè us ajudarà a fer entrenaments per anar disminuint el valor afectiu d’aquests estímuls.

Per un altre costat heu d’analitzar la pròpia valoració dels vostres recursos. Que us passa ??? que potser penseu que no podreu afrontar-vos a aquestes situacions que ja d’entrada valoreu com a estressants ??? Doncs aquí també podeu treballar-ho amb un especialista. Es qüestió d’aconseguir més autoestima i seguretat per poder afrontar les situacions amb més calma.

– Com trobar la millor solució davant dels problemes que tenim?? Pensem quin es el nostre objectiu (Tornem a la Rosalia, el seu objectiu es que la seva estigui correctament atesa, i al mateix temps que ella pugui continuar amb els estudis i els entrenaments). Marcar els objectius es molt important perquè us ajudarà realment a saber que hem d’aconseguir.

– Per prendre les conductes adequades podeu fer servir gent que es trobi en una situació semblant a la vostra per poder-la imitar, fer-la servir de model ( si d’un bon començament no pots fer tot el que l’altra persona ja fa en normalitat, procura primer anar fent una coses i després mica en mica unes altres fins a poder “copiar-la”).

Com a final no cal dir que si teniu algú que us pot ajudar a intentar sortir d’aquesta situació us anirà molt be. Aquesta persona (amic, familiar etc.) es bo que us vagi animant per anar assolint cada un dels objectius marcats.

Conclusió : En aquest comentari he volgut posar una conclusió perquè tots els que us trobeu en una situació d’estrès en que penseu que no us en podeu sortir, mireu justament el cas del nostre exemple La Rosalia. L’he posat d’aquesta manera perquè fem tots una autoreflexió : la Rosalia està més malament ara que ha acabat el curs. Durant tot l’hivern ha anat aguantant la situació com a pogut, i ara que en principi no hauria d’anar tant atabalada es quan nota que ja no pot i que no se’n surt. Us passa també a vosaltres ??? doncs es això el que justament heu d’aconseguir controlar.

Explicació :

Tota aquesta explicació per afrontar l’estrès està basada en el decàleg contra

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, salut, teràpies

Tics amb la cara

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l’escola es riuen d’ella. Està constantment fent “ganyotes” amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d’ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

Possible solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, vull que sàpigues que això també es pot solucionar, el que primer hauries de fer és anar a un psicòleg perquè avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera? o saltes? o gesticules amb les mans?, o potser repeteixes l’últim so de la paraula que acabes de sentir? o dius una frase “obscena”? etc. etc.). Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l’adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te’n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t’ajudés a fer-te’n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d’estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t’has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d’apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d’arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t’aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t’ajudarà millor que el que t’he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t’ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s’hauria d’avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d’avaluació es basen fonamentalment amb l’entrevista, auto-registres, l’observació sistemàtica de la conducta. S’utilitzaran escales d’avaluació.

Els tractaments més efectius son els conductuals, el procediment d’inversió de l’hàbit. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l’ajut social i l’exposició de la milloria.

 

25/08/2015  Per tractar els tics hi ha moltes eines que amb menys temps son mes efectives que aquest sistema. Si hi ha oportunitat val la pena treballar-ho amb un professional

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, fills, salut
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu
Demana visita
Pilar Lluveras, psicòloga hipnòloga de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona