Et sobrepassa el ritme de la teva vida diària?

Cas :
La Rosalia es una noia de 17 anys, sempre ha anat be en els estudis, a més a més es nedadora, entrena cada dia un parell d’hores, i a casa seva ajuda a la seva mare que està malalta.

Mai ha tingut cap problema, però aquest curs, entre que ha fet el primer de batxillerat, i que a natació li ha proposat formar part de la selecció catalana, ha anat més de bòlid. De cop s’ha trobat que no té temps per fer res. Han hagut dies que li semblava que no rendia com abans i que no podria fer-ho tot.Pensava que quan acabés el curs tot això se li passaria, però ara veu que continua igual, li han aparegut sentiments d’inutilitat i fracàs per no poder fer front a allò que fins ara havia estat fent sense cap problema. El que li preocupa més es que va molt esgotada.

No sap com sortir-se’n i està pensant deixar d’estudiar i la natació també.

Possible solució :
Nota : Aquest cas d’exemple el podeu aplicar a qualsevol de les situacions que cadascun de nosaltres podem estar vivint : Si en compte d’estudiar, es la feina que us atabala, o si per contra es una malaltia llarga d’algun familiar, etc. etc. Podeu aplicar el que us proposo, sempre recordant que un especialista us ajudaria molt millor que el que us pugi dir jo.

El que si que vull que tingueu en compte es que pot ser que us trobeu amb una situació puntual que us provoqui “estrès” per la situació en sí, per exemple, el vostre casament, o un examen o en el cas de la Rosalia podria ser el fet de formar part de la selecció catalana, etc. En aquests casos l’estrès només es un estat d’alerta que es pot considerar “natural” sempre que sigui temporal.

Quan aquest estrès que hauria de ser temporal es converteix en crònic es quan hem de prendre mesures. A la llarga ens pot afectar a la salut i a l’estat d’ànim.

Començarem per les diferents parts que es poden treballar :

– Les demandes que cada un de nosaltres tenim de l’ambient (per exemple, la Rosalia tenia per un costat la seva mare malalta, els estudis, i els entrenaments més forts, ara però, ha acabat el curs i només ha d’ajudar a la seva mare i continua tenint entrenaments a mig gas). El que podem fer es intentar “controlar” el que es pugui de l’ambient : per exemple la Rosalia, doncs si cada dia ja sap que haurà de preparar el dinar per la seva mare, intentar tenir-ho tot preparat de manera que quan s’hi posi no l’agafi com de sobte. Etc. Etc. En aquests casos pot anar be, fer una llista de les feines previstes durant el dia de manera que es pugui administra millor el temps.

– Els problemes que tenim nosaltres mateixos a l’hora d’avaluar les situacions : Quan apareix una situació nova (per exemple que la mare de la Rosalia just aquell dia no es pugui aixecar del llit perquè li fa mal la panxa), si la Rosalia quan ho sap jutja aquesta situació com a “perillosa” (amenaçant, estressant, etc.) la viurà pitjo que si no ho fa, per tant per aquestes possibles situacions que ens podem trobar, es molt aconsellable que us poseu en mans d’un especialista perquè us ajudarà a fer entrenaments per anar disminuint el valor afectiu d’aquests estímuls.

Per un altre costat heu d’analitzar la pròpia valoració dels vostres recursos. Que us passa ??? que potser penseu que no podreu afrontar-vos a aquestes situacions que ja d’entrada valoreu com a estressants ??? Doncs aquí també podeu treballar-ho amb un especialista. Es qüestió d’aconseguir més autoestima i seguretat per poder afrontar les situacions amb més calma.

– Com trobar la millor solució davant dels problemes que tenim?? Pensem quin es el nostre objectiu (Tornem a la Rosalia, el seu objectiu es que la seva estigui correctament atesa, i al mateix temps que ella pugui continuar amb els estudis i els entrenaments). Marcar els objectius es molt important perquè us ajudarà realment a saber que hem d’aconseguir.

– Per prendre les conductes adequades podeu fer servir gent que es trobi en una situació semblant a la vostra per poder-la imitar, fer-la servir de model ( si d’un bon començament no pots fer tot el que l’altra persona ja fa en normalitat, procura primer anar fent una coses i després mica en mica unes altres fins a poder “copiar-la”).

Com a final no cal dir que si teniu algú que us pot ajudar a intentar sortir d’aquesta situació us anirà molt be. Aquesta persona (amic, familiar etc.) es bo que us vagi animant per anar assolint cada un dels objectius marcats.

Conclusió : En aquest comentari he volgut posar una conclusió perquè tots els que us trobeu en una situació d’estrès en que penseu que no us en podeu sortir, mireu justament el cas del nostre exemple La Rosalia. L’he posat d’aquesta manera perquè fem tots una autoreflexió : la Rosalia està més malament ara que ha acabat el curs. Durant tot l’hivern ha anat aguantant la situació com a pogut, i ara que en principi no hauria d’anar tant atabalada es quan nota que ja no pot i que no se’n surt. Us passa també a vosaltres ??? doncs es això el que justament heu d’aconseguir controlar.

Explicació :

Tota aquesta explicació per afrontar l’estrès està basada en el decàleg contra

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, salut, teràpies

Tics amb la cara

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l’escola es riuen d’ella. Està constantment fent “ganyotes” amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d’ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

Possible solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, vull que sàpigues que això també es pot solucionar, el que primer hauries de fer és anar a un psicòleg perquè avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera? o saltes? o gesticules amb les mans?, o potser repeteixes l’últim so de la paraula que acabes de sentir? o dius una frase “obscena”? etc. etc.). Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l’adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te’n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t’ajudés a fer-te’n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d’estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t’has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d’apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d’arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t’aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t’ajudarà millor que el que t’he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t’ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s’hauria d’avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d’avaluació es basen fonamentalment amb l’entrevista, auto-registres, l’observació sistemàtica de la conducta. S’utilitzaran escales d’avaluació.

Els tractaments més efectius son els conductuals, el procediment d’inversió de l’hàbit. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l’ajut social i l’exposició de la milloria.

 

25/08/2015  Per tractar els tics hi ha moltes eines que amb menys temps son mes efectives que aquest sistema. Si hi ha oportunitat val la pena treballar-ho amb un professional

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, fills, salut
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu