Com millorar la nostra memòria – El Palau de la memòria

Hi ha una tècnica molt curiosa que ens ajuda a millorar la nostra “memòria” i s’anomena “El Palau de la Memòria”.

Té els seus orígens en el segle V a.C. quan el poeta Simonides de Ceos de manera sorprenent es va adonar que va poder recordar la gent que estava asseguda en un banquet a Tesalia sense esforç i a més també recordava on estaven asseguts cada un d’ells. Per això se’l considera el creador d’aquesta tècnica.

El palau de la memòria és un truc o tècnica consistent en imaginar espais en què disposem els mots o frases que volem recordar. Es un mètode semblant a com funciona el nostre cervell i et permet ser l’”arquitecte” de la teva memòria: consisteix a vincular conceptes amb estances, així per exemple podem construir el nostre Palau de la memòria com vulguem.

Encara que el millor es imaginar un lloc conegut per nosaltres, posem ara un exemple, imaginem de moment un espai petit, per exemple una entrada d’una casa amb el seu rebedor que ens porta al menjador on hi ha 3 portes. Una d’elles va cap al bany, l’altre cap a la cuina i l’altre a l’habitació, que a més te un balcó.  Agafem una llista de coses que hem de recordar, i posem un o dos conceptes en cada habitació de les que hem imaginat.

Per ajudar-te a retenir-la has d’imaginar aquest objecte de la paraula que vols retenir amb una imatge que sigui ja per ella mateixa “atípica” (una caricatura, una posició sexual, uns colors molt vius, etc.) i cada objecte el poses a les habitacions:

Imagina’t que volem recordar la llista de la compra on hi ha plàtans, enciam, pollastre, etc.:  Sempre faràs el camí igual, començant per l’entrada, després al menjador, després a la cuina, etc. Imagina’t que a l’entrada de la casa, l’enciam es el que t’obra la porta, imagina’t aquest enciam, mira-li les fulles de l’enciam, quin tipus d’enciam es, si està mig pansit o no, etc. Tots els detalls.  Vas cap al menjador i t’hi trobes plàtans ballant per dins del menjador… mira els plàtans, els tipus de plàtans (si son gran, petits, verds o no etc.) tots els detalls, mira quants n’hi ha, etc.. . Després vas a la cuina i et trobes la cuina plena de pollastres corrent per la cuina, etc.

Recorda que quan et construeixis el teu “palau de la memòria” ha de ser un lloc conegut per a tu, i que poses les coses que has de recordar a dins de cada habitació en llocs també coneguts per tu i no posar-hi més de 8 o 9 objectes a cada estança.

Si has de recordar moltes coses, fes-te un conjunt de palaus de la memòria que no cal que siguin explícitament cases independents, poden ser habitacions: per l’experiència s’ha vist que es millor utilitzar cases o habitacions conegudes, d’amics, l’oficina de la feina, etc. Cada una d’aquestes cases o habitacions han de ser identificatives, o per cada membre de la teva família per exemple: la teva germana tindrà una habitació i allà hi tindràs els conceptes de química que vols recordar. a l’altre habitació, que serà la del teu avi hi hauran els conceptes d’informàtica que també has de recordar, i a l’altre habitació que serà la de la teva parella, hi hauran els conceptes d’aeronàutica que també hauràs de recordar, etc. O també pots fer habitacions per les teves aficions: l’habitació dels jugadors de futbol tindran els conceptes de química, i l’habitació de les músiques que t’agraden tindran els conceptes d’Informàtica, i l’habitació de les novel·les tindran els conceptes de… etc.

 

Aquí, si ja has provat aquest sistema i veus que et funciona, es pot passar al següent nivell:  posar més objectes identificats a cada una de les habitacions (dins l’habitació dels jugadors de futbol, a un jugador concret, li pots posar al costat una pilota, unes vambes un escut etc, i cada una d’aquesta coses pot tenir un concepte que has de recordar… etc.

I, ja saps que com tot, com més es pràctica més domini s’aconsegueix.

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge

Llei de l’Efecte de Thorndike

Efecte Thorndike

Thorndike (1874-1949) va col·locar un gat a cada una de les caixes problemes (veure el dibuix): caixes que, amb una mica d’habilitat, es podien obrir de manera que l’animal si ho aconseguia, es podia escapar i aconseguir menjar.

Aquest experiment és un exemple del que més tard es va anomenar condicionament o aprenentatge operant, és a dir, un animal emet una resposta i si és recompensada en aquesta situació (amb menjar o aconseguint alliberar-se) aquesta resposta s’aprèn, i si no, aquesta resposta desapareix gradualment.

Thorndike centrant-se en l’estudi de l’aprenentatge en els animals va aconseguir un acostament teòric i metodològic en el camp de la investigació animal i en la psicologia E-R (estimul-resposta) que va anomenar connexionisme.

Va rebre moltes crítiques sobretot perquè els seus treballs van ser en el laboratori cosa que podia provocar que els animals no “raonessin” justament perquè no estaven en el seu entorn natural.

Thorndike va proposar dues lleis de la conducta;

  • La llei de l’Efecte: Les respostes que es donen en una mateixa situació i que van acompanyades o immediatament seguides de satisfacció per a l’animal, en igualtat de condicions es connectaran més intensament amb la situació de manera que quan aquesta es torni a presentar tornaran a repetir-les.
  • La llei de l’exercici: Tota resposta a una situació en igualtat de condicions es connectarà més fortament a la situació en proporció al número de vegades que ha estat connectada a aquesta situació i a la força i duració en les connexions.

Thorndike va aplicar aquestes condicions a la conducta humana i va afirmar que l’aprenentatge consistia en un increment de probabilitats de E-R (estimul-resposta) i així com l’aprenentatge animal es automàtic, l’aprenentatge humà també es inconscient. Per a ell el raonament humà el va reduir a automatisme, costum i hàbits. La consciència no era necessària per a l’aprenentatge.

Bibliografia: Historia de la psicologia – Thomas Hardy Leahey

Etiquetat amb:
Publicat a animals, aprenentatge, experimentació

Posa a prova els més petits

Vols fer un joc amb un nen?, pot ser que el resultat et sorprengui:

Mostra-li una ampolla dreta mig plena (com el primer dibuix de la figura). Ara li dibuixes l’ampolla en les altres posicions i demana-li que et marqui on creu que estarà col·locat el líquid, cal que es dibuixi la línia del nivell de l’aigua.

En un estudi fet per Corral (1994) va observar que majoritàriament els nens fins a 9-10 anys dibuixaven la línia de flotació paral·lela al fons de l’ampolla ignorant que l’ampolla estava inclinada (mireu el dibuix).

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, fills

Aprèn a organitzar-te el temps

Final de les vacances. Ara comencem a organitzar-nos pel nou curs que comença. Moltes vegades ens carreguem de més feines de les que en realitat podem fer. Intentar evitar-ho és el millor per no generar tensions i preocupacions excessives.

Com saber si estem fent més feina de la que podem? Fem el Registre d’Activitats diàries que consisteix en apuntar en una primera columna totes les activitats realitzades al llarg del dia, en una altra columna les activitats que no s’han pogut realitzar durant aquell mateix dia encara que les teníem programades per fer. I en l’última les coses que ens haurien agradat fer però per manca de temps no s’han fet.

Si ens adonem que en la segona columna (llista de coses que volíem fer i no hem pogut) i també en la tercera (coses que voldríem fer però no podem per manca de temps) és molt llarga, gairebé segur que tenim o tindrem aquest problema aviat.

Com solucionar aquesta manca de temps? Cal en primer lloc que ens marquem els objectius que volem aconseguir. És millor, de moment fer-los dia a dia, per tant començarem fent una llista del que volem fer durant el dia. Marcarem per ordre d’importància cada una de les activitats per tal de preveure el dia segons aquest ordre.

Hi ha gent que pot pensar que tenir un horari tant marcat encara pot ser més estressant és per això que la llista ens l’hem d’adaptar a la nostra forma de ser, és a dir que per algú serà millor tenir un horari concret, i per d’altres simplement sabent les prioritats ja n’hi ha prou.

Durant els primers dies, als migs dies és revisarà la llista de les prioritats que s’han marcat per veure si s’està seguint el pla establert. Evidentment al final del dia si s’han aconseguit tots els objectius del dia ens podem felicitar a nosaltres mateixos.

Mica en mica anirem organitzant-nos el temps amb objectius més llargs, però sense perdre de vista les activitats diàries.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta

Un nen pot aprendre a ser agressiu?

Albert Bandura va fer un experiment (Bobo doll) sobre l’agressivitat i l’aprenentatge social en els nens, és a dir la forma que aprenen per imitació.

Va utilitzar un nino inflable “Bobo” que tenia el tamany d’un nen i en un grup de 36 nens els va exposar a diferents patrons de conducta on interactuava un adult i el ninot.

A un dels grups el va exposar a conductes agressives i a l”altre no. El que volia estudiar era si els nens repetien la conducta agressiva quan l’adult no estava davant.

En el supòsit on es volien ensenyar conductes agressives, l’adult agafava el ninot “Bobo” i l’insulta al mateix temps que l’agredia físicament. En l’altra supòsit el model no agressiu jugava amb totes les joguines i al “Bobo” l’ignorava.

Un cop els nens havien vist o un dels supòsits o l’altra, tornaven a entrar a la sala on hi havia totes les joguines i el Bobo. Els investigadors estudiaven la seva conducta i si agredien en Bobo o no.

Segons els resultats van observar que els que havien vist el model agressiu tendien a agredir també en Bobo en un 38.2% dels nois i un 12,7% per les noies.

De les conductes agressives, les verbals van ser les més imitades. I Per contra va ser escassa o nul·la l’agressivitat que van mostrar el grup que no havia vist agressions.

Aquest estudi ha sigut pioner en l’estudi de l’agressivitat i ha aportat dades a la teoria de l’aprenentatge social basat en la imitació per part dels nens.

Dibuix: yodibujo.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

Autocrítica – Aprendre a escoltar

Escoltar és una condició molt important per poder exercir l’autocrítica. Mantenir-ser receptiu encara que el comentari estigui mal plantejat, centrar-se en el contingut i intentar ignorar els atacs personals, ajuden a aprofitar els comentaris que et fan.

“Només si ens disposem a escoltar, a estar atents als altres, a imbuir-nos del seu món, a conèixer altres llenguatges, podem ampliar el nostre univers mental, emocional i social. La prepotència condueix a la soledat” tal com ho exposa en Francesc Torralba en el seu llibre “L’art de saber escoltar”

Aprendre a rebre les crítiques no és fàcil. S’ha d’analitzar el contingut en comptes de les formes, si n’ets conscient el que moltes vegades pensaràs que és un atac t’adonaràs que només és una suggerència, i podràs relativitzar el comentari i tractar de neutralitzar-lo. Accepta’l com un regal i mira’l com l’oportunitat d’aprendre a fer millor les coses.

Així doncs quan aprenem a acceptar les critiques, podem passar a l’autocrítica com a base d’una bona crítica. Examinar les pròpies formulacions, les pròpies idees i pensaments. Moltes vegades donem per bones les nostres idees perquè els criteris dels quals partim ens pensem que son els bons.

La critica de la critica és un molt bon camí per arribar a ser més objectiu, però cal vigilar, perquè no té final. Si tot el que creiem és sistemàticament posat en dubte, no podríem dir res, ni exposar cap idea. El millor seria callar permanentment. Per tant cal fer una aposta, cal optar per un camí o un altre.

Bibliografia: “L’art de saber escoltar” de Francesc Torralba

Etiquetat amb:
Publicat a conducta

Quin dilema!

Extret de Psicoactiva.com

Que faries? Estàs conduint el teu cotxe en una nit que plou molt. Passes per davant de la parada de l’autobús on hi ha 3 persones esperant:

Una velleta que sembla que està a punt de morir.
Un amic teu que et va salvar la vida una vegada.
L’home perfecte o la dona dels teus somnis.

A quina d’aquestes persones pujaries al teu cotxe, donat que només tens lloc per a un passatger?

Pensa la resposta abans de seguir llegint

Ja ho has pensat?
Aquest és un dilema ètic-moral que una vegada es va utilitzar en una entrevista de feina.

Podries portar a la velleta perquè està a punt de morir, o podries portar el teu amic que et va salvar la vida una vegada i estàs amb deute amb ell. Però potser mai tornaràs a trobar el teu amant perfecte.

L’aspirant que van contractar (de 200 candidats) no va dubtar a donar la seva resposta.

Que va dir? Simplement va contestar:

“li donaria les claus del meu cotxe al meu amic i li demanaria que portés a la velleta a l’hospital, mentre jo em quedaria esperant l’autobús amb l’amant perfecte.

Conclusió: hem de superar les aparents limitacions que ens plantegen els problemes i aprendre a pensar creativament.

Historia extreta de Psicoactiva.com

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, curiositats

Entrevista a la neuropsicòloga Montserrat Junqué Referent al post "Petits problemes d’aprenentatge"

La neuropsicòloga Montserrat Junqué, va manifestar el seu desacord al contingut del post “petits problemes d’aprenentatge”. Per això crec que és d’interès aquesta entrevista:

– Davant d’un problema d’aprenentatge no molt considerable, quin consideres que és el moment en el qual els pares s’han de decidir a portar el nen al neuropsicòleg? Davant qualsevol problema d’aprenentatge, sigui greu o no, els pares han de córrer de seguida a mirar què passa, si pot ser abans dels 7 anys millor, perquè les àrees implicades tanquen aviat i llavors no hi ha res a fer.

I evidentment, és un neuropsicòleg que ho ha de determinar, un optometrista pot veure si l’entrada és bona o no, però no pot veure com es registra aquesta entrada dins el cervell, que és el qui la llegeix.

– Com treballa un neuropsicòleg per poder ajudar a un nen en els seus primers problemes d’aprenentatge? En el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura intervenen moltes funcions cognitives i diverses àrees cerebrals: percepció, relacions visuoespacials, memòria visual, memòria auditiva, memòria de treball, llenguatge expressiu i comprensiu, planificació, etc.

La neuropsicologia fa un estudi de totes les funcions cerebrals i s’obté un perfil amb les habilitats i dishabilitats específiques. Llavors es fa un tractament basat en l’estimulació o reeducació de les funcions alterades, comptant amb el suport de les funcions normals.

Als 12 anys la majoria de zones cerebrals necessàries per l’aprenentatge de la lectoescriptura ja estan formades i no es poden modificar, per tant s’ha d’actuar abans, de seguida que hi hagi el mínim indici.

– Creus realment que l’exercici visual (millorar la fixació, la ràpidesa, en definitiva aprendre a mirar amb el cervell i no amb els ulls) no pot millorar en cap moment la capacitat lecto-escriptora? Els exercicis perceptius i visuoespacials evidentment que estimulen aquestes funcions, però ningú ha dit que hagin de ser els optometristes els que els indiquin. La majoria d’aquests exercicis els han recomanat durant anys els psicòlegs que es dediquen als trastorns d’aprenentatge quan han detectat alteracions d’aquestes característiques: els ulls no llegeixen és el cervell qui ho fa i l’estudi del funcionament del cervell és feina de la Neuropsicologia.

Per altra banda, l’optometria s’ha posat de moda i segons les meves fonts d’informació hi ha centres que utilitzen sistemes de captació de clients no gaire ètics, principalment en escoles privades. I jo, particularment, m’he trobat amb algun cas de Dislèxia que havia estat tractat amb aquest mètode, evidentment sense cap resultat.

Per més informació podeu consultar la seva pàgina web MonserratJunqué.cat

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge

Petits problemes d’aprenentatge

El teu fill està tenint problemes d’aprenentatge a l’escola, no es concentra prou, gira les lletres, confon paraules, té una mala coordinació, etc. Potser el teu fill té problemes visuals (que no vol dir que hagi de portar ulleres):

Encara ara hi ha molt desconeixement sobre com solucionar els problemes que poden tenir els nens en l’aprenentatge. Diferents estudis han relacionat els problemes de l’aprenentatge, especialment de la lecto-escriptura amb problemes d’una disfunció visuals. Pot ser que a l’escola detectin que un nen no està progressant adequadament i no siguin conscients que potser simplement tingui un problema visual i que això es pot arreglar si es treballa a temps.

Amb l’optometria es poden detectar i ajudar a resoldre els problemes d’eficàcia visual, tant si són inherents al nen o l’adult, com si són conseqüència d’una mala adaptació al medi per culpa d’un desequilibri entre les capacitats de la persona i les exigències de la societat.

Hi ha molts centres d’optometria que es dediquen a reeducar la funcionalitat del sistema visual amb relació a l’entorn i a la resta de sistemes sensorials. Des d’aquí, i veient que encara hi ha molts pares que desconeixen aquest camp, aprofitem per exposar-ho. Si tens un fill, i està tenint problemes a l’escola prova de portar-lo a un optometrista, miraran si mou els ullsamb la ràpidesa suficient per poder llegir a la velocitat correcte, o si potser té problemes en la fusió dels dos ulls per poder fer una imatge tridimensional en el cervell.. , hi ha problemes visuals (no de visió exactament) que provoquen un processament de la informació de forma inadequada.

Font : La Terapia Visual, posible solución para los problemas de aprendizaje

Centre : Visió-3

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, fills

Sexe / Assignatura de lliure elecció

L’Institut d’estudis de la sexualitat i la parella ha posat en marxa uns cursos de formació en l’àmbit del sexe, però al mateix temps et poden servir com a Crèdits de lliure elecció per a la teva carrera. També ofereixen la possibilitat de fer-hi consultes a professionals especialitats en el tema.

Una bona manera d’adquirir coneixement: hi ha cursos de teràpies de parella, salut sexual de la dona, sexologia clínica, etc. Hi podeu fer-hi una ullada.
Etiquetat amb: ,
Publicat a joves, salut, teràpies sexuals

Saber llegir i escriure és més important del que sembla

Moltes vegades ens hem preguntat perquè serveixen els ensenyaments que aprenem. És tant important saber llegir o escriure, ara que cada vegada la tecnologia avança més i aviat podran llegir el nostre pensament sense haver de parlar?

Si no sabéssim ni llegir ni escriure, tindríem pensament? Segons un estudi sobre les capacitats intel.lectuals de les persones analfabetes realitzat per Luria i els seus col.laboradors, referent a la classificació i categorització d’objectes es van trobar entre d’altres proves que els subjectes analfabets eren incapaços de posar dintre de la mateixa categoria a 3 objectes diferents (per exemple, una forquilla, una cullera, i un ganivet, dintre la categoria coberts), és a dir que el raonament de la persona analfabeta està lligat a un context situacional concret marcat per la seva experiència prèvia.

Per poder fer una classificació d’objectes cal l’abstracció del pensament, és a dir descontextualitzar l’objecte que es tingui davant (per exemple, si tens davant una forquilla, per poder classificar-la com un cobert primer l’has de separar mentalment del plat de macarrons on l’has trobat). Això no és un fet universal, és a dir que no tots els essers humans pel sol fet de ser-ho ja ho poden fer, sinó que es fruit de llargs anys d’estudi i pràctica intel.lectual, fruit de l’escolarització (el pensament de les societats orals, sense escriptura no posseeixen les mateixes característiques de descontextualització i abstracció).

Segons Luria la competència cognitiva que es posa de manifest en el pensament abstracte no es innat sinó que és el producte de llargues i dramàtiques actuacions.

Nota: Gràcies al post de la Psicòloga en pràctiques sobre “Victor el nen salvatge

” m’he recordat d’aquestes dades.

Bibliografia : Lectura y conocimiento – Juan A. García Madruga

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge

Un joc per combatre l’estrès

A Toronto, Canada (Reuters) han tret un joc d’ordinador en línia que consisteix a trobar entre moltes cares, la cares que estan somrient.

Les proves han mostrat que jugar-hi només durant 5 o 10 minuts cada dia ajuda a acabar amb l’estrès i augmentar la confiança en sí mateix. La idea és que a través del joc repetitiu la ment s’atreveixi a centrar-se en els aspectes positius de la vida.
En una prova de camp es va demanar a un grup que havia jugat a l’exercici de “trobar el somriure” i deien que es sentien menys estressats, tenien una autoestima més alta, a les seves feines rendien més i demostraven tenir més confiança en sí mateixos. Segons Badwin, tenien els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès un 17% més baix.
Similar a la popular sèrie de jocs “Brain Age” de la Nintendo DS, que estimula el cervell amb exercicis de matemàtiques i memòria, “MindHabits” sembla que funciona be pel casos d’estrès. Els resultats de l’estudi apareixen en el número d’octubre de la Revista de l’Associació de Psicologia Americana de Psicologia Social i de Personalitat
Aquest post semblaria una propaganda d’aquest joc, però en un post anterior “És pot aprendre a ser feliç?” vam comentar el següent estudi que pot estar-hi relacionat :.”“Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius

El joc es pot trobar en línia a Mindhabits disponible amb una versió de prova gratis. L’esperança és que sigui útil per qualsevol que pateixi estrès i potser altres trastorns.

Font : Reuters
Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, jocs, salut

Experiment Kellogg – Dos germans, un ximpanzé i un nadó

Consultant la pàgina Anfrix he recordat l’Experiment Kellogg : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d’Indiana va introduir una ximpanzé “Gua” de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill “Donald” de 10 mesos. Volia comparar científicament l’evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.Pretenia saber que separava a l’humà de l’animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l’evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.

El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l’humà de l’animal. Podeu veure l’experiment en els tres vídeos de Youtube.
El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s’esperava, no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d’animalització imitant el patró característic d’aquests simis, molt de retard en l’adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.Cal comentar que es desconeix la validesa científica d’aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, vídeos

Geografia, història,.. l’ensenyament!

Dies enrere va sortir un article on es comentava que Catalunya estem a la cua de la UE en la qualitat del sistema educatiu. Un altre dia, en el programa “No em ratllis!” de TV3 van preguntar a uns nens que tenien entre 6 i 11 anys on estava situada Catalunya dins de la península ibèrica i cap dels que van aparèixer ho sabia.

Sembla doncs que alguna cosa no funciona en l’actual sistema educatiu, però estàs segur que quan tu estudiaves s’aprenia molt més que ara?

Pel que fa a l’aprenentatge de la història moltes vegades no es té en compte la complexitat d’aquesta disciplina. El seu aprenentatge implica que l’estudiant agafi diferents conceptes socials i històrics per la qual cosa ha d’utilitzar una perspectiva intertextual semblant a l”hipertext” com a capacitat de comprendre i integrar informació procedent de diferents tipus de text.

L’alumne ha d’entendre i extreure coneixement dels llibres de text, ha d’integrar d’una forma activa els nous coneixements amb els seus coneixements previs, construir una representació mental complexa, etc. Per la qual cosa, si no hi ha un bon aprenentatge és difícil que s’arribi a aprendre correctament.

Vosaltres, heu adquirit correctament aquest coneixement? Segur que no us limitàveu a estudiar la lliçó d’història que preguntaven en aquell moment independentment de la relació que això podia tenir amb la geografia, la literatura, l’evolució econòmica, etc. etc.?

 

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, jocs, joves

Aprens tant ràpid com les mosques?

Sabies que les mosques tenen la capacitat d’aprendre? En un article publicat pel Sr. Fernando Blanco on parlava d’un estudi del Dr. Martín Heisenberg les mosques també aprenen.

La mosca de la fruita no té un cicle vital de gaire durada (no viu gaire més d’una setmana en estat salvatge) cosa que permet estudiar diferents fenòmens com l’aprenentatge des d’una basant genètica o bioquímica amb gran llibertat d’acció, cosa pràcticament impensable amb altres espècies més complexes.

La qüestió està en com es podrà investigar sobre l’aprenentatge en unes criatures tan estranyes per nosaltres? Es relativament fàcil ensenyar a una rata de laboratori pressionar una palanca per a que aconsegueixi menjar, però a unes mosques?.

El Dr. Martín Heisenberg va idear un original sistema que es pot anomenar “simulador de vol”. La mosca està lligada amb un fil molt prim de cobre connectat a un sensor que pot detectar torsions del fil, així quan la mosca en suspensió vola en una direcció determinada i canvia de direcció, la torsió del fil la delatarà. Hi ha una pantalla que anirà canviant per donar a la mosca una sensació de llibertat.

Un cop col·locada la mosca en el simulador es van disposar 2 estímuls visuals en posicions diferents davant de la mosca. En la fase d’entrenament cada vegada que la mosca volava en direcció a una de les figures en concret, una làmpada escalfava l’abdomen produint-li una sensació desagradable (condicionament aversiu). Després d’una sèrie d’assajos en els quals es castigava a la mosca cada vegada que s’acostava, es treien aquests estímuls aversius per veure si la mosca havia après la lliçó.

Així es va comprovar que els insectes escollien preferentment la direcció que no havia estat associat a la descarrega, per la qual cosa sembla que son capaces d’associar una determinada figura amb un perill , encara que passades 24 hores sense rebre un nou entrenanemt ja havien oblidat aquesta associació i volaven indistintament en qualsevol direcció.

Un altre procediment força freqüent en els laboratoris és el que s’anomena “escola de mosques” i ens serveix per descobrir la memòria olfactiva d’aquests animals.

Una “escola de mosques” és una construcció força senzilla, només s’ha de tancar a un grup de mosques en un recipient pel qual es fa circular una corrent d’aire carregat de diferents olors i amb les parets electrificades a voluntat de l’experimentador (normalment s’utilitzen estímuls aversius). Es tracta d’anar aparellant una olor concreta amb la dolorosa sensació de la descarrega elèctrica. Una vegada s’han acabat els assajos en fase de prova, es permet a les mosques volar lliurament entre dues estances cada una d’elles impregnada amb un dels dos olors. La majoria d’elles acaben per instal.lant-se en l’habitacle de l’olor no associat amb la descarrega demostrant que l’aprenentatge s’ha produït.

Font : Psicoteca

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, aprenentatge, experimentació

Sí a l’educació emocional a les escoles

Aquest dia (octubre 2007) escoltava al programa de radio “Prohibit als pares” una intervenció d’una noia de 15 anys que explicava que havia trobat a la seva parella amb la seva germana de 17. La qüestió no hagués passat d’aquí (situació que per ella mateixa ja es bastant forta), sinó que, en el programa van parlar per telèfon tant amb el noi com amb la germana de 17 anys, demostrant, aquesta, la poca importància que li donava al fet d’haver pres la parella a la seva germana (de la postura del noi, no cal ni parlar-ne).

Això m’ha decidit a comentar el que ja fa temps està dient Eduard Punset, i molts d’altres: s’ha de promoure l’ensenyament de l’educació emocional a les escoles.

Així mateix en el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri exposa que la societat està patint molts canvis i que els coneixements, valors i actituds de que disposem actualment, no segueixen una evolució paral·lela. Que els problemes psicològics de la població, augmenten i sobretot entre els joves i els adolescents. Que tots disposem dins nostre de possibilitats de canvi, d’aprenentatge, d’entrenament i de millora.

L’educació emocional té com a objectiu, donar a l’individu recursos i estratègies que li permetin tenir un major control de la pressió, tant interna com externa, i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès : disposar d’una major autoestima, d’un bon autocontrol, tant de la conducta com de les emocions, d’un pensament positiu i d’unes relacions interpersonals adequades.

Referent a l’exemple que he posat a dalt, vull suposar que si aquesta noia de 17 anys hagués après o exercitat una mica d’empatia (comprendre i tenir en compte els sentiments de la seva germana de 15) no hagués arribat fins a aquest punt, o si més no, hagués pogut exposar-li, abans de res, el perquè volia sortir amb el mateix noi.

Tal com comenta Ferran Salmurri es tracta d’iniciar un aprenentatge i un entrenament a l’escola amb dues finalitat, la prevenció i la millora de l’educació emocional i de la salut psicològica.

Bibliografia: “Llibertat emocional” Ferran Salmurri. Editorial “La Magrana

Si voleu comentar alguna cosa podeu adreçar-vos al fòrum de la web psico-ajuda

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves
Lluveras Psicologia
categories
arxiu
Demana visita