Saber llegir i escriure és més important del que sembla

Moltes vegades ens hem preguntat perquè serveixen els ensenyaments que aprenem. És tant important saber llegir o escriure, ara que cada vegada la tecnologia avança més i aviat podran llegir el nostre pensament sense haver de parlar?

Si no sabéssim ni llegir ni escriure, tindríem pensament? Segons un estudi sobre les capacitats intel.lectuals de les persones analfabetes realitzat per Luria i els seus col.laboradors, referent a la classificació i categorització d’objectes es van trobar entre d’altres proves que els subjectes analfabets eren incapaços de posar dintre de la mateixa categoria a 3 objectes diferents (per exemple, una forquilla, una cullera, i un ganivet, dintre la categoria coberts), és a dir que el raonament de la persona analfabeta està lligat a un context situacional concret marcat per la seva experiència prèvia.

Per poder fer una classificació d’objectes cal l’abstracció del pensament, és a dir descontextualitzar l’objecte que es tingui davant (per exemple, si tens davant una forquilla, per poder classificar-la com un cobert primer l’has de separar mentalment del plat de macarrons on l’has trobat). Això no és un fet universal, és a dir que no tots els essers humans pel sol fet de ser-ho ja ho poden fer, sinó que es fruit de llargs anys d’estudi i pràctica intel.lectual, fruit de l’escolarització (el pensament de les societats orals, sense escriptura no posseeixen les mateixes característiques de descontextualització i abstracció).

Segons Luria la competència cognitiva que es posa de manifest en el pensament abstracte no es innat sinó que és el producte de llargues i dramàtiques actuacions.

Nota: Gràcies al post de la Psicòloga en pràctiques sobre “Victor el nen salvatge

” m’he recordat d’aquestes dades.

Bibliografia : Lectura y conocimiento – Juan A. García Madruga

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge

Un joc per combatre l’estrès

A Toronto, Canada (Reuters) han tret un joc d’ordinador en línia que consisteix a trobar entre moltes cares, la cares que estan somrient.

Les proves han mostrat que jugar-hi només durant 5 o 10 minuts cada dia ajuda a acabar amb l’estrès i augmentar la confiança en sí mateix. La idea és que a través del joc repetitiu la ment s’atreveixi a centrar-se en els aspectes positius de la vida.
En una prova de camp es va demanar a un grup que havia jugat a l’exercici de “trobar el somriure” i deien que es sentien menys estressats, tenien una autoestima més alta, a les seves feines rendien més i demostraven tenir més confiança en sí mateixos. Segons Badwin, tenien els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès un 17% més baix.
Similar a la popular sèrie de jocs “Brain Age” de la Nintendo DS, que estimula el cervell amb exercicis de matemàtiques i memòria, “MindHabits” sembla que funciona be pel casos d’estrès. Els resultats de l’estudi apareixen en el número d’octubre de la Revista de l’Associació de Psicologia Americana de Psicologia Social i de Personalitat
Aquest post semblaria una propaganda d’aquest joc, però en un post anterior “És pot aprendre a ser feliç?” vam comentar el següent estudi que pot estar-hi relacionat :.”“Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius

El joc es pot trobar en línia a Mindhabits disponible amb una versió de prova gratis. L’esperança és que sigui útil per qualsevol que pateixi estrès i potser altres trastorns.

Font : Reuters
Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, jocs, salut

Experiment Kellogg – Dos germans, un ximpanzé i un nadó

Consultant la pàgina Anfrix he recordat l’Experiment Kellogg : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d’Indiana va introduir una ximpanzé “Gua” de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill “Donald” de 10 mesos. Volia comparar científicament l’evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.Pretenia saber que separava a l’humà de l’animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l’evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.

El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l’humà de l’animal. Podeu veure l’experiment en els tres vídeos de Youtube.
El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s’esperava, no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d’animalització imitant el patró característic d’aquests simis, molt de retard en l’adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.Cal comentar que es desconeix la validesa científica d’aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, vídeos

Geografia, història,.. l’ensenyament!

Dies enrere va sortir un article on es comentava que Catalunya estem a la cua de la UE en la qualitat del sistema educatiu. Un altre dia, en el programa “No em ratllis!” de TV3 van preguntar a uns nens que tenien entre 6 i 11 anys on estava situada Catalunya dins de la península ibèrica i cap dels que van aparèixer ho sabia.

Sembla doncs que alguna cosa no funciona en l’actual sistema educatiu, però estàs segur que quan tu estudiaves s’aprenia molt més que ara?

Pel que fa a l’aprenentatge de la història moltes vegades no es té en compte la complexitat d’aquesta disciplina. El seu aprenentatge implica que l’estudiant agafi diferents conceptes socials i històrics per la qual cosa ha d’utilitzar una perspectiva intertextual semblant a l”hipertext” com a capacitat de comprendre i integrar informació procedent de diferents tipus de text.

L’alumne ha d’entendre i extreure coneixement dels llibres de text, ha d’integrar d’una forma activa els nous coneixements amb els seus coneixements previs, construir una representació mental complexa, etc. Per la qual cosa, si no hi ha un bon aprenentatge és difícil que s’arribi a aprendre correctament.

Vosaltres, heu adquirit correctament aquest coneixement? Segur que no us limitàveu a estudiar la lliçó d’història que preguntaven en aquell moment independentment de la relació que això podia tenir amb la geografia, la literatura, l’evolució econòmica, etc. etc.?

 

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, jocs, joves

Aprens tant ràpid com les mosques?

Sabies que les mosques tenen la capacitat d’aprendre? En un article publicat pel Sr. Fernando Blanco on parlava d’un estudi del Dr. Martín Heisenberg les mosques també aprenen.

La mosca de la fruita no té un cicle vital de gaire durada (no viu gaire més d’una setmana en estat salvatge) cosa que permet estudiar diferents fenòmens com l’aprenentatge des d’una basant genètica o bioquímica amb gran llibertat d’acció, cosa pràcticament impensable amb altres espècies més complexes.

La qüestió està en com es podrà investigar sobre l’aprenentatge en unes criatures tan estranyes per nosaltres? Es relativament fàcil ensenyar a una rata de laboratori pressionar una palanca per a que aconsegueixi menjar, però a unes mosques?.

El Dr. Martín Heisenberg va idear un original sistema que es pot anomenar “simulador de vol”. La mosca està lligada amb un fil molt prim de cobre connectat a un sensor que pot detectar torsions del fil, així quan la mosca en suspensió vola en una direcció determinada i canvia de direcció, la torsió del fil la delatarà. Hi ha una pantalla que anirà canviant per donar a la mosca una sensació de llibertat.

Un cop col·locada la mosca en el simulador es van disposar 2 estímuls visuals en posicions diferents davant de la mosca. En la fase d’entrenament cada vegada que la mosca volava en direcció a una de les figures en concret, una làmpada escalfava l’abdomen produint-li una sensació desagradable (condicionament aversiu). Després d’una sèrie d’assajos en els quals es castigava a la mosca cada vegada que s’acostava, es treien aquests estímuls aversius per veure si la mosca havia après la lliçó.

Així es va comprovar que els insectes escollien preferentment la direcció que no havia estat associat a la descarrega, per la qual cosa sembla que son capaces d’associar una determinada figura amb un perill , encara que passades 24 hores sense rebre un nou entrenanemt ja havien oblidat aquesta associació i volaven indistintament en qualsevol direcció.

Un altre procediment força freqüent en els laboratoris és el que s’anomena “escola de mosques” i ens serveix per descobrir la memòria olfactiva d’aquests animals.

Una “escola de mosques” és una construcció força senzilla, només s’ha de tancar a un grup de mosques en un recipient pel qual es fa circular una corrent d’aire carregat de diferents olors i amb les parets electrificades a voluntat de l’experimentador (normalment s’utilitzen estímuls aversius). Es tracta d’anar aparellant una olor concreta amb la dolorosa sensació de la descarrega elèctrica. Una vegada s’han acabat els assajos en fase de prova, es permet a les mosques volar lliurament entre dues estances cada una d’elles impregnada amb un dels dos olors. La majoria d’elles acaben per instal.lant-se en l’habitacle de l’olor no associat amb la descarrega demostrant que l’aprenentatge s’ha produït.

Font : Psicoteca

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, aprenentatge, experimentació

Sí a l’educació emocional a les escoles

Aquest dia (octubre 2007) escoltava al programa de radio “Prohibit als pares” una intervenció d’una noia de 15 anys que explicava que havia trobat a la seva parella amb la seva germana de 17. La qüestió no hagués passat d’aquí (situació que per ella mateixa ja es bastant forta), sinó que, en el programa van parlar per telèfon tant amb el noi com amb la germana de 17 anys, demostrant, aquesta, la poca importància que li donava al fet d’haver pres la parella a la seva germana (de la postura del noi, no cal ni parlar-ne).

Això m’ha decidit a comentar el que ja fa temps està dient Eduard Punset, i molts d’altres: s’ha de promoure l’ensenyament de l’educació emocional a les escoles.

Així mateix en el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri exposa que la societat està patint molts canvis i que els coneixements, valors i actituds de que disposem actualment, no segueixen una evolució paral·lela. Que els problemes psicològics de la població, augmenten i sobretot entre els joves i els adolescents. Que tots disposem dins nostre de possibilitats de canvi, d’aprenentatge, d’entrenament i de millora.

L’educació emocional té com a objectiu, donar a l’individu recursos i estratègies que li permetin tenir un major control de la pressió, tant interna com externa, i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès : disposar d’una major autoestima, d’un bon autocontrol, tant de la conducta com de les emocions, d’un pensament positiu i d’unes relacions interpersonals adequades.

Referent a l’exemple que he posat a dalt, vull suposar que si aquesta noia de 17 anys hagués après o exercitat una mica d’empatia (comprendre i tenir en compte els sentiments de la seva germana de 15) no hagués arribat fins a aquest punt, o si més no, hagués pogut exposar-li, abans de res, el perquè volia sortir amb el mateix noi.

Tal com comenta Ferran Salmurri es tracta d’iniciar un aprenentatge i un entrenament a l’escola amb dues finalitat, la prevenció i la millora de l’educació emocional i de la salut psicològica.

Bibliografia: “Llibertat emocional” Ferran Salmurri. Editorial “La Magrana

Si voleu comentar alguna cosa podeu adreçar-vos al fòrum de la web psico-ajuda

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves

Què tal amb les mates?

Hi ha la creença que el coneixement de les matemàtiques que s’aprenen no serveixen per aplicar-les al món real, però cal considerar que si el nen té un bon aprenentatge en resolució de problemes, això ajudarà a poder-ho aplicar a les altres matèries.

Com s’aprenen les matemàtiques? Suposem l’exemple següent :

“En Joan té 6 pomes i en dona 2 a l’Anna. quantes pomes li queden?
En aquest exemple el nen no tindrà problemes perquè pot resoldre el problema de manera superficial, es a dir agafa una paraula clau que estigui a l’anunciat (“queden”) i així ja sap el que ha de fer, una resta.

Imaginem ara aquest altre exemple :

“En Joan dona 2 pomes a l’Anna. N’hi queden 4. Quantes pomes tenia ?”
En aquest segon exemple ja hi ha una complicació lingüística més gran, podríem dir que s’acosta més a les situacions que apareixen en el mon real. Molts dels nens aquest problema ja no el saben fer.

Per tant, que un nen aprengui matemàtiques i per conseqüència la resolució de problemes en general, depèn de que l’estratègia didàctica que s’utilitzi permeti a l’alumne resoldre problemes i que li exigeixi que se’ls representi de forma significativa (semànticament, es a dir, que els entengui).

Però, donat que el sistema educatiu és el que hi ha (no deu ser gaire bo vista la gran quantitat de fracassos escolars), us proposo que si voleu treballar aquest aspecte amb els vostres fills, els ajudeu a que es representin mentalment els problemes, en aquest cas és tan fàcil com agafar les pomes i ajudar al fill que vagi descomposant el problema fins a esbrinar què li demanen.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació

Es pot aprendre a ser feliç?

Penjo aquest vídeo d’un programa que va emetre la 2 de TVE sobre la felicitat.



Resum :

Segons la Psicologia Moderna sí. Es pot aprendre a ser feliç si entrenem diferents aspectes :

Primer : S’han de fer activitats que ens agradin (escoltar musica, menjar un pastís, etc…)
Segon : Fer les aficions que ens agradin encara que no ens reportin cap benefici concret.
Tercer : S’ha de buscar sentit a la vida més enllà d’un mateix. El que realment aporta molta felicitat es formar part d’un grup i fer alguna cosa per aquest grup.

Si es compara aquesta felicitat amb la que s’obté per exemple amb al joc, es veu que amb aquest últim es un estat positiu però momentani, al cap del temps tornes a la mateixa situació d’abans. També s’ha vist que ni millorant l’educació, ni canviant de país, ni disposant de bona salut etc., tot això no garanteix la felicitat. Però sí l’amor, l’amor a una parella, l’amor als amics, a la intensitat de les relacions socials, etc.

Es creu que hi ha un sistema immunològic cognitiu que s’activa davant de situacions emocionals de tristesa. Independentment de l’edat, sexe, els diners etc., hi ha característiques de la ment que podem corregir per promoure una major felicitat.

Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius.

Comentari :
El vídeo es una mica llarg, però es força interessant.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, comentaris, salut, vídeos
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu