Et deixes influir per la publicitat? Psicologia social

Els experts en publicitat es dediquen a buscar les maneres per convèncer als altres i com aconseguir que arribin a fer el que ells volen. En psicologia social s’analitzen aquestes tècniques. Hi ha sis principis d’influència :

  • reciprocitat (tractem a la gent segons ella ens tracta),
  • que el producte sigui escàs (es valora més),
  • validació social (tendència a actuar com els altres),
  • autoritat (ens sentim que tenim l’obligació d’obeir al que mana),
  • simpatia (fem el que vol la gent que estimem),
  • coherència (volem que les nostres accions siguin coherents amb allò que hem fet anteriorment),

Comentarem ara les tres tècniques principals que es basen en els principis psicològics del compromís i la coherència per aconseguir l’acceptació :

-Tècnica del “peu a la porta” : Exemple : es demana a un barri alt de la ciutat que deixin col·locar a la porta de cada casa un cartell de 8 cm. que posa “al volant sigues prudent”. La majoria diu que sí. Al cap de dues setmanes es demana que deixin col·locar un gran cartell molt cridaner i poc estètic sobre el mateix tema. La majoria de gent també accedeix. Per què? Els experts diuen que les persones que han cedit, es veuen com posseïdores d’aquesta “idea”, com si elles compartissin el que posa en el cartell i es veiessin en l’obligació de continuar fent propaganda.

-“Legitimació de favors insignificants” : Exemple : es demana un euro (una quantitat ridícula) per una ajuda benèfica com si aquesta aportació fos importantíssima. La persona acaba donant més diners que els que li demanen (estan treballant l’autoconcepte que té la persona que es sentirà com un “garrepa” si no accedeix a la petició que li fan).

Tècnica de “la bola baixa” : Exemple : Una agència de viatges t’ofereix un viatge de 15 dies al Carib tot pagat per 300,00 euros. Tu no tenies pensat anar al Carib, però veus l’oferta i la trobes tant bona que abans d’anar a l’agència a contractar el viatge comences a lligar tots els teus plans per mirar si el podràs fer, un cop decidit vas a l’agència, el treballador t’ensenya l’hotel, el lloc etc. Un cop decideixes que acceptes, llavors no pot ser, t’has d’allotjar en un altra hotel, a 60 km de la platja, etc. Al final contractes un viatge al Carib per 800,00 euros. L’explicació és que encara que “una bola baixa” destrossi la base del que volem fer, és molt difícil que canviem d’opinió.

Molts estudis han comprovat l’eficàcia d’aquestes tècniques.

Ara quan aneu a comprar alguna cosa, ja podeu pensar quina tècnica estan utilitzant amb vosaltres i si us convé deixar-vos influir.

Bibliografia : Psicologia social  (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

Article divertit sobre “el bloqueig de l’escriptor”

Potser algun cop voleu començar a escriure i esteu davant del full de paper en blanc  o davant de l’ordinador i no sabeu per on començar?  A això s’anomena el Bloqueig de l’escriptor.

El Dr. Dennis Upper, psicòleg de la Unitat de Teràpia del Comportament de l’Hospital de veterans de Borckton, Massachusetts, va escriure un article científic “sorprenent” sobre aquest problema psicològic.

La informació l’hem extret del bloc “La Aldea Irreductible” . Us adrecem directament a la seva pàgina on podreu trobar l’article complert i uns comentaris que ens ajuden a somriure una mica.

El fallit auto-tractament d’un cas de “Bloqueig de l’escriptor”

http://2.bp.blogspot.com/-XWI-DvytW6g/UphZpCCfpkI/AAAAAAAAPO4/O-v680GW_Po/s1600/pap1.jpg

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats

Relació entre el to de veu i el número de fills

Els homes amb un to de veu més greu tenen més fills que els que tenen la veu més aguda.

El to de veu permet predir l’èxit reproductiu de caçadors-recol·lectors homes. Així comença l’article de la revista Solociencia.com, en el qual expliquen que segons un estudi fet sobre els patrons reproductius dels hadza, tribu caçadora-recol·lectora de Tanzània, els homes amb una veu més greu es van convertir en pares de molts més nens, que els altres.

L’estudi fet pels investigadors Coren Apicella, David Feinberg i Frank Marlowe. va consistir en gravar 49 homes i 52 dones entre 18 i 55 anys, la paraula Hujambo (hola) davant d’un micròfon. Aquestes gravacions van ser analitzades per la seva freqüència bàsica i es van comparar amb la quantitat de fills que cada participant va declarar que tenia. Els investigadors van descobrir que tenint en compte les edats, els homes amb un to de veu més greu tenien més nens, independentment que aquests haguessin subreviscut o no.

Les dones, en general, troben les veus masculines greus més atractives, sobretot quan estan en fase més fèrtil del seu cicle menstrual, però en la societat actual hi ha massa factors que interfereixen per saber l’èxit reproductiu en funció del to de veu, per això es va fer l’estudi en aquesta tribu de Tanzània. Existeix una relació entre l’augment del nivell de testosterona present en l’home i el to de veu, així com amb l’augment de la capacitat física dels homes per a caçar.

Donada la semblança de l’estil de vida d’aquesta tribu amb els nostres avantpassats, aquest factor podria ser un indicador de la manera que els éssers humans hem evolucionat. Segons Apicella, podria ser que en un inici el to de veu masculí no es diferencies tant del femení i que a través d’una selecció de parella hagués anat evolucionant cap a aquesta diferenciació.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, curiositats

L’estat controla el teu pensament

Tal com explica Marvin Harris en el llibre “Introduccíón a la antropología general” l’Estat controla el teu pensament. Si, encara que tots pensem que no ens deixem manipular, i que ens adonem quan ens volen fer creure una cosa que no és certa, no tenim manera d’alliberar-nos d’aquest control que l’Estat té sobre nosaltres.

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

– Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

– Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

– La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

– La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes: Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, educació, filosofia, social

Els adults i el Pare Noel

Aquest tema es per a majors de 8 anys.

Ara que encara estem lluny dels Nadals, i que la publicitat de moment no ens bombardeja , és una bona ocasió per reflexionar del perquè de la figura del Pare Noel. Una figura que cada vegada està més present entre nosaltres.

Eric R. Wolf en un article sobre Santa Claus, (aquí li diem el Pare Noel) es qüestiona com podem entendre la figura del Pare Noel en la nostra societat. En una societat basada en l’exercici racional de la ciència i la tecnologia, dedicada a la producció massiva de béns, com hi pot tenir cabuda aquest figura?

Segons diu Wolf, el Pare Noel (Santa Claus) és una figura completament mítica, inventada pels adults, amb una imatge d’avi simpàtic, que representa la bona vida, l’abundància i la riquesa, que es dedica a repartir als nens joguines que provenen del seu taller màgic.

En la nostra societat, el món dels adults està basat en la competició interpersonal, els que tenen més èxits guanyen béns i poder, cosa que no passa en el món del Pare Noel : Si en l’economia real opera el principi de “a cada un segons la seva riquesa”, en l’economia del Pare Noel les regles s’inverteixen , “cada un rep segons les seves necessitats”.
Per tant l’explicació segons ell, és que el Pare Noel forma part d’un complex ideològic entre les relacions dels adults i els nens, perquè, encara que es vol que els nens creixin en molts sentits, els pares, i la societat en general, impedeixen que entrin en el mon real dels adults.

Els pares són els que obliguen als nens a creure en el Pare Noel, necessiten oferir-los regals cars per tal de provar-se a si mateixos la seva pròpia vàlua. Els adults somien amb una infància perduda, una edat daurada que només poden trobar per regressió. Quant més temps mantinguin aquesta creença que els nens son “feliços”, més temps els adults es podran convèncer a sí mateixos que també ells van ser feliços.

Què us sembla? obrim aquest debat per si voleu opinar en el fòrum de la pàgina web de Psico-Ajuda.

Referència : E. R. Wolf, Santa Claus: Notes on a Collective Representation. En R.A. Manners (ed.) process and pattern in culture: Enssays in Honor of Julian H. Steward. Chicago 1964, Aldine Pub. Co.

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, social
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu
Demana visita
Pilar Lluveras, psicòloga hipnòloga de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona