"La ment no es un got per a omplir, sinó un llum per encendre" – Plutarc de Queronea

“La ment no es un got per a omplir, sino un llum per encendre” – Plutarc de Queronea

Aquesta frase m’ha recordat un fragment del primer llibre de la col·lecció de Sherlock Holmes “Estudi en escarlata” : on el sr. Watson al veure que Sherlock Holmes desconeix uns conceptes bàsics de ciència, literatura, etc. considerats gairebé de cultura general, queda molt sorprès.

El sr. Sherlock Holmes veient la seva sorpresa, li contesta:

“Miri, considero que, originalment, el nostre cervell és com una petita habitació buida que hem d’anar omplint amb tants mobles com vulguem. Un ximple arreplega tot el que va trobant sense ordre ni concert, de manera que els coneixements que li podrien ser útils, ja no hi caben. S’ha d’anar molt en compte de posar coses a l’habitació que és el seu cervell; És un error pensar que aquesta petita habitació té parets elàstiques i que pot eixamplar-se sense límits.”

 

Etiquetat amb:
Publicat a cites

Efectes de la música en el nostre cervell

Escoltar música provoca en el nostre cervell un augment en la secreció de Dopamina (hormona que estimula les nostres neurones i contribueix a que experimentem plaer i una sensació de benestar semblant a quan mengem, prenem drogues, o practiquem sexe, entre altres)

En un estudi fet per Valorie Salimpoor i Robert Zatorre de la Universitat McGill de Montreal es va comprovar com l’exposició a cançons que agradaven als participants provocaven una secreció de dopamina. Després d’exposar als participants de l’estudi a música instrumental i estudiar-los a través de resonàncies magnètiques, es va concloure que es segrega dopamina mentre s’escolta la cançó, però, uns segons abans de la part de la cançó que ens agrada tant, o després d’haver-la escoltada es produeixen secrecions extres de dopamina. Escoltar música, doncs, ajuda a incrementar el nostre optimisme, reduir la nostra ansietat, augmenta la nosra creativitat i en definitiva la nostra felicitat.

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, drogues, estudis, neurociència

Les abelles són molt més intel·ligents que nosaltres

Tal com publiquen a la revista Science Daily científics de la Universitat de Londres han descobert que les abelles aprenen a volar la ruta més curta entre les flors, és a dir saben resoldre el problema del viatjant a una velocitat superior a com ho faria un ordinador.

El problema del viatjant (també conegut com a problema del viatjant de comerç) és un dels problemes més estudiats en el camp de l’optimització combinatòria computacional.

L’objectiu és trobar una ruta que, començant i acabant en una ciutat concreta (A), passi una sola vegada per cadascuna de les ciutats (B, C i D) i minimitzi la distància recorreguda pel viatjant.

Si un ordinador fos capaç de calcular la longitud de cada combinació en un microsegon, trigaria una mica més de 3 segons a resoldre el problema per a 10 ciutats, una mica més de mig minut a resoldre el problema per a 11 ciutats i 77.146 anys a resoldre el problema per a només 20 ciutats.

Segons aquest estudi les abelles ho poden resoldre sense l’ajut de cap ordinador i amb un cervell petit com una llavor. El doctor Nigel Raine va utilitzar flors artificials per comprovar que les abelles un cop localitzaven les flors aprenien a buscar la ruta més curta per arribar-hi.

Per això conclou dient que donat que el nostre estil de vida es basa en xarxes com el transit a les carreteres, el flux d’informació en la web, Etc. cal continuar estudiant a les abelles per podem aprendre d’elles i aconseguir millorar la gestió en les nostres xarxes.

Comentat també a Suport neuropsicologia

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, curiositats, estudis

Diferències cerebrals 2

Un dels cervells més estudiats és el de les persones que pateixen esquizofrènia.

Tot i que hi ha casos d’esquizofrènia amb cervells normals, el cervell esquizofrènic generalment es veu diferent a simple vista mostrant un dimorfisme important.

El cervell esquizofrènic sol presentar un menor pes cerebral, una menor profunditat de les cissures, un eixamplament ventricular,…

A la imatge es poden veure més clarament aquestes característiques. Es mostren dos cervells de dos bessons idèntics de 28 anys, el qual el dret és el que pateix esquizofrènia:

esquizofrenia

Es pot veure que conté moltes més parts fosques a l’interior del cervell (ventricles) i a les “escletxes” (cissures) que estan molt més obertes i separades.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Diferències cerebrals I

Les malalties que afecten al cervell produeixen canvis de tot tipus: cognitiu, emocional, conductual,… A vegades els canvis fins i tot es poden veure a simple vista al diferenciar-los entre un cervell normal i un cervell malalt. Això succeeix per exemple amb l’Alzheimer:

En aquesta primera imatge es pot veure el cervell de la dreta (Alzheimer) que presenta un tamany més reduït ja que els cervells de malalts d’alzheimer pesen menys, també presenta més forats al cervell (solcs cerebrals), més espaciats i la regió encarregada del judici més reduïda.

En aquesta imatge també es pot apreciar el tamany reduït i solcs més amples del cervell amb alzheimer. També es pot apreciar la diferència entre el cervell sa i el malalt el reduït tamany que presenta aquest últim a les zones de memòria i llenguatge, bastant afectades amb la malaltia d’Alzheimer.

A la última imatge es poden apreciar les diferències des d’un altre punt de vista:

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Per què Badallem?

Descobreixen que el badallar serveix per refredar el cervell, segons l’article que surt publicat a la revista CLARÍN.COMDescubren que el bostezo es un mecanismo para enfriar el cerebro“.

L’article explica que en un principi s’atribuïa el badall amb l’avorriment i amb la falta d’oxigen a la sang.

Segons el professor de Psicologia de la Universitat de Nova York, Albany, el Dr. Andrew Gallup, el badall es una forma a la que recorre el nostre organisme para refredar el cervell.

Van fer un estudi demanant a voluntaris que miressin un vídeo on es veia a gent rient i badallant. Els observadors van registrar els cops que badallaven els voluntaris. A alguns dels participants se’ls hi va demanar que respiressin pel nas o que es posessin draps freds i calents al front per tal de refredar el cervell, cosa que va provocar que aquests voluntaris deixessin de badallar.

Conclou l’estudi dient que el badall serveix per estar més alerta, més despert, per la qual cosa i segons la seva opinió, el badall contagiós hauria evolucionat per ajudar als grups a mantenir-se atents davant dels perills.

Via: PSIQUIATRIA.COMDescubren que el bostezo es un mecanismo para enfriar el cerebro

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, curiositats
Lluveras Psicologia
categories
arxiu
Demana visita