Els rics son més propensos a transgredir les normes – Experiment

Com més rics més es transgredeixen les nomes!!!  Segons un estudi fer per la Universitat de Berkeley les persones més riques es salten més les normes que els altres (no s’aturen davant dels passos a zebra, fan trampes en el joc, etc.).   Aquest comportament està avalat per 30 estudis més, així doncs el seguent pas es preguntar-se, Que té la riquesa que porta a aquest comportament?

En el següent estudi s’atribueix el rol de ric o de pobre de forma aleatòria a cada un dels jugadors del Monopoli que està adaptat intencionadament. Durant el joc es veu com es comporta la persona rica, com tracta a l’altre company de joc i com de mica en mica es va atribuint a ell com a persona i a les seves habilitats personals els factors que determinant el ser “ric”M Així doncs, mica en mica es va separant de tot el que l’ha ajudat a ser ric i comença a tenir un tracte mes incorrecte en vers els altres.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, experimentació, vídeos

En un cas d’emergència, Per què de vegades no ajudem?

Incident de Kitty Genovese: A finals dels anys seixanta una dona jove va ser brutalment assassinada quan tornava a casa en un barri de Nova York. Mentre un sol home atacava i apunyalava a Kitty Genovese durant uns quaranta-cinc minuts, va haver 38 testimonis que van presenciar l’incident des del començament fins al final sense fer res. Els testimonis no eren psicòpates ni sàdics que gaudissin amb el sofriment dels altres, eren persones normals, veïns de la dona. Només un d’ells al cap de mitja hora va trucar a la policia.

Explicació:
Els psicòlegs socials van analitzar el perquè tots aquests testimonis no van ajudar. Van arribar a la conclusió que si no era per causes de la personalitat (que ja hem dit que no), era per variables de la situació i com les interpretem quan ens troben en elles.

Un dels factor que influeix en donar la teva ajuda es la quantitat d’observadors, com més gent hi ha observant la situació menys ajuda rebrà l’afectat. A aquest efecte es diu “efecte de l’espectador” un procés de decisió que es produeix a la ment de l’individu i que fa que ajudi o no ajudi. Quan hi ha més d’un observador es produeix una difusió de la responsabilitat (cap d’ells se’n sent responsable).

Segons Latané i Darley (1970) diuen que hi ha 5 passos consecutius, i que cada un desemboca o be en el següent o be cap a la no intervenció depenent del que decideixi en cada cas :

L’individu es troba davant de la situació:

S’adona que el que passa es alguna cosa anormal? (Si és que no l’individu no actuarà. Si es que sí continuarà en el punt 2).

Ho interpreta com una emergència ? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que sí, continuarà en el punt 3).

Assumeix la responsabilitat d’intervenir? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que sí continuarà en el punt 4).

Es considera capacitat per ajudar? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que si continuarà en el punt 5)

Pren la decisió d’intervenir.

Font : Psicologia social-Uned (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb:
Publicat a social

No sempre estem preparats per canviar una conducta

Imaginem aquesta situació

En Joan té una addicció a Internet, als ordinadors, als videojocs. És passa unes 10 hores a l’ordinador i anul·la activitats per poder-hi estar més estona. La seva família no sap com el pot ajudar perquè ell creu que no té cap problema.

Quan hem de fer un canvi en la nostra vida, quan hi ha algun problema que hem de modificar, ens cal primer de tot estar preparats.

Primer hem de saber que tenim el problema, després hem de valorar si val la pena canviar la nostra conducta per solucionar el problema i després ho hem de fer. Un cop fet haurem de pensar com mantenir-la i com aconseguir estar preparats per si tornem a recaure en el problema inicial.

Això que acabem d’explicar i que ens sembla tant evident, son les etapes que recorre la persona i que els psicòlegs James Prochaska i Carlo DiClemente, van definir com les “fases pel canvi” i és aplicable a moltes addicions.

Les fases són les següents:

fases-del-canviPrecontemplació: En aquesta fase no sabem que tenim un problema, no en som conscients. En aquests casos per molt que et diguin que has de canviar la conducta no ho faràs perquè no ho creus necessari.

Contemplació: Comences a examinar els pros i els contres del canvi. En aquest cas ja saps que tens un problema, però encara no fas res per solucionar-lo. Simplement comences a pensar-hi.

En aquest cas si algú et vol ajudar t’anirà bé que t’ajudi a descobrir els avantatges que podràs aconseguir si canvies.

Preparació: Ja acceptes que tens el problema, però no saps com afrontar el canvi. T’ajudaran si t’orienten i t’ensenyen els diferents camins que pots agafar per suprimir la conducta.

Actuació: Disposes d’un pla concret per abordar el problema i canviar. Cal doncs marcar-te un objectiu concret i fer-ho en un temps determinat, uns 6 mesos. Els que t’envolten et poden ajudar a mantenir aquest canvi al llarg dels dies.

Manteniment: A partir dels 6 mesos que ja has canviat la conducta es considera que comença aquest període, en el qual es importantíssim que t’ajudin a anar recordant els objectius que t’havies marcat i el pla que estàs mantenint.

Més tard s’ha afegit la recaiguda com una fase que es pot donar i que s’ha de tenir present per tal d’estar preparat.

La persona va passant per les diferents fases com en una espècie d’espiral. En alguna d’aquestes fases es pot recaure i pot ser que es torni endarrere (es pot retrocedir una fase o més). És important saber-ho i estar preparat per tal de no desanimar-se. La majoria de les persones aprenen de les seves experiències en les recaigudes.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, drogues

El joc. Com es comuniquen amb tu?

I aquí va un altre joc. Intenta analitzar com els que t’envolten es comuniquen amb tu, i com pots modificar-ho.

En la psicologia de la comunicació i segons el paradigma formal-transaccional, tots tenim 3 nivells de comunicació (inclou com parlem i com ens movem segons la situació):

  • Com a pares: Presentem actituds i parallenguatges més aviat neutres, amb formes tradicionals i amb molts consells.
  • Com a adults madurs: presentem actituds orientades a la percepció objectiva i al control dels sentiments però amb comunicacions lògiques i racionals.
  • Com a fills: deixem que es manifestin els nostres sentiments i estats psicològics.

Aquests 3 nivells es poden alternar segons l’interlocutor i les circumstàncies. Posem un exemple, imagina’t la teva relació amb el teu cap, a la feina (relació adult, adult):

  • Li porto l’informe que em va demanar.
  • Molt bé, sembla molt interessant, gràcies.

O aquest altre exemple amb una relació fill-pare:

  • No se si sabré com fer l’informe que em demana.
  • Vinga home, vostè es una persona molt competent i ho farà igual de bé que l’altra vegada.

És molt interessant saber que una manera d’actuar determina en l’interlocutor una altra manera de fer-ho: si el teu cap actua com a pare i et diu: “has fet malament aquest treball”. La resposta que tindràs es molt probable que serà com a fill i contestaràs per exemple “no he tingut temps”. Si les interaccions amb els altres deixen de ser complementàries es quan apareixen els problemes, per tant si volem tenir unes respostes de diferent nivell només ens hem d’adreçar de diferent manera.

Bibliografia: Psicologia de la comunicación – Alex Mucchielli

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, jocs

Formes típiques de resposta no assertiva

Hi ha quatre errors típics en la manera de respondre davant una situació que comporta tensió:

Bloqueig:
Conducta: cap, quedar-se paralitzat
Pensament: A vegades no hi ha un pensament clar, la persona es queda amb la ment en blanc, d’altres s’envia automissatges ansiògens i repetitius: “haig de dir alguna cosa” “i ara què faig?”.
Aquest tipus de resposta sol causar una gran ansietat i és viscuda com a quelcom terrible i insuperable.
L’ interlocutor la interpretarà en funció del seu estil de pensament: “quina barra, es queda mirant sense dir res”, “qui calla otorga”,…

Sobreadaptació:
Conducta: respon en funció del que creu que és el desig de l’altre.
Pensament: atenció centrada en l’altre persona: “si li dono la meva opinió s’enfadarà”, “voldrà que l’hi doni la raó?”.
És molt comuna de les persones submises.

Ansietat:
Conducta: tartamudeig, suor, retorçament de mans, moviment estereotipats, …
Pensaments: “m’ha enganxat”, “i ara què dic?”. La persona dóna ràpides instruccions respecte a com comportar-se, però aquestes solen portar una gran càrrega d’ansietat.
Aquest tipus de comportament pot anar des d’una resposta correcta que afronta la situació amb ansietat, fins a un bloqueig que no permetrà a la persona pensar res.

Agressivitat:
Conducta: elevació de la veu, cops de porta, insults,..
Pensament: “ja no aguanto més”, “això és insuportable”, “a veure si es pensa que sóc idiota”,… poden utilitzar qualsevol frase desafiant.
Aquesta conducta a vegades, segueix a la d’ansietat. La persona es sent ansiosa, té la necessitat d’explotar i de sortir airós de la situació.

Font: La asertividad. Olga Castanyer

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta

Dilema del Presoner – Conflicte entre grups

Imagina’t 2 grups que estan obligats a competir entre sí per aconseguir alguna cosa. Com ho aconseguiran? Pot ser que el teu grup guanyi i que al mateix temps també tingui un beneficiï l’altre grup. També es pot donar que al voler aconseguir l’objectiu, els dos grups quedeu perjudicats. I per últim pot passar que el teu grup es beneficiï i l’altre quedi perjudicat o al revés.

Que et sembla, col·laboraries amb l’altre grup per aconseguir millors resultats? O preferiries guanyar menys per tal que l’altre tampoc guanyés?

Per estudiar com es comporta normalment un grup quan entre en conflicte amb un altre per aconseguir un objectiu, els investigadors han provocat aquest joc experimental anomenat “Dilema del presoner” (veure la figura) de manera que els grups que participen han d’aconseguir el millor resultat possible per a ells. L’important és que si es posen d’acord per elaborar una estratègia conjunta amb l’altre grup, aconseguiran millors guanys per a tots dos.

A cada un dels dos grups representats a la figura se’ls hi dona dues possibilitats d’elecció A i B que al combinar-se entre sí generen quatre caselles. La casella AA es beneficiosa per a tots dos. La casella BB es perjudicial per a tots dos, la casella AB es perjudicial pel propi grup però beneficiosa per l’altre i a l’invers en la casella BA. Escollir A significa cooperar amb l’altre grup, mentre que escollir B és entrar-hi en competència.

Sembla que l’expectativa més raonable hauria de ser que els grups agafessin l’opció AA donat que els afavoreix a tots dos, però les nombroses investigacions demostren que la resposta predominant és el conflicte entre els grups (opció B). Es creu que això es degut a la manca de confiança entre els grups cosa que provoca una forma d’interactuar més competitiva

Un segon aspecte a destacar d’aquestes investigacions és que si el joc és individual (un individu contra un altre) el comportament és diferent, tendeix a cooperar (casella AA), per tant hi ha una discontinuïtat entre el comportament interindividual i l’intergrupal.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, estudis, grups, social, Teràpia de grup

Et sembla que beus una mica massa

Cas :
En Robert es un noi que fa poc que va acabar la carrera d’econòmiques. Actualment està treballant a una empresa multinacional i té un bon sou. Dos dies a la setmana es reuneix amb un grup d’amics, i els caps de setmana també els veu.

Es molt sociable, coneix molta gent de diferents ambients. Quan surt amb els amics normalment va a fer un parell de copes, al plegar de la feina sempre surten amb els companys i també van a fer unes copes. Quan es retroba amb els antics companys d’universitat també i a més sempre troba a un o altre dels veïns i van a parar a algun bar a fer una copa. Els caps de setmana normalment surt a ballar i també pren alcohol.

Últimament als matins comença a notar que li costa aixecar-se, té mal de cap i hi ha hagut dies que ha arribat tard a la feina, cosa que li ha fet pensar que potser entre una cosa i una altra veu massa alcohol.

Resposta :
Nota : Aquesta explicació es pensada per aquelles persones que com el Robert sembla que no tenen greus problemes de dependència amb l’alcohol, però que a la llarga la poden tenir.

Creus que tu estàs en el mateix cas que el Robert?, Doncs si vols, hi ha un programa molt senzill que dura 4 sessions i es pensat per gent com tu, la idea es que no has de deixar definitivament de prendre alcohol (si tu no vols), simplement es qüestió de controlar la quantitat que en prens.

Si de moment penses que no val la pena anar a un especialista per fer aquest programa, te l’intentaré comentar per si vols fer alguna cosa al respecte :

Primer hauries de fer una avaluació per assegurar-te que estàs com el Robert, vull dir que no tens una greu dependència, el psicòleg et donaria eines per poder avaluar-te millor, però pots fer-te tu mateix una prova, deixa de veure una o dues setmanes (però de veritat, vull dir sense res d’alcohol, ni cervesa, eh?). Si ho pots aguantar ja es una gran cosa.

Segon, ara has de decidir que vols fer si deixar de beure per sempre o si vols aprendre a veure de forma controlada. Suposem que t’inclines per aquesta segona opció, has de començar primer apuntant-te el que beus, quina quantitat beus i en quins moments beus.

Quan ja estiguis acostumat a anar apuntant tot això, hauràs d’anar agafant situació a situació (de les que tinguis apuntades) i intentar imaginar-te la mateixa situació però sense beure alcohol, m’explicaré, imagina’t que una de les situacions que has apuntat es que “sortint de la feina vas amb un dels companys a fer una copa al bar del costat”. Una de les situacions canviades poden ser que en comptes de prendre alguna cosa amb alcohol pots demanar alguna cosa per picar i un refresc. O també pots canviar la situació i en comptes de baixar al bar del costat pots proposar-li que l’acompanyes un tros fins a casa seva, etc.

Consisteix a que tinguis present sempre totes les situacions que normalment prens l’alcohol i que en suprimeixis unes quantes, de manera que el resultat final sigui que prens menys alcohol al llarg del dia.

Explicació :
S’ha intentat comentar un programa de beure controlat de Sobell i Sobell (1993): Es un programa molt senzill de 4 sessions i el que pretén no es que es deixi de veure definitivament (encara que també es pot fer amb aquesta intenció) sinó que es begui de forma controlada.

No cal dir que per poder realitzar aquest programa de forma adequada caldria anar a un psicòleg especialista

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, drogues, salut

Experiment Milgram – Estàs segur que tu no ho faries?

L’experiment que va fer Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes, consistia a distribuir a un grup de participants uns per fer la tasca de “mestre”, i els altres per fer la “d’alumnes”. Els primer feien preguntes que els alumnes havien de contestar. Cada vegada que els participants que feien d’alumnes s’equivocaven rebien una descarrega elèctrica que els hi subministrava el que feia de mestre (les descarregues cada vegada eren més fortes).
Consistia a veure fins a quin punt el que feia de mestre continuava subministrant descarregues a l’alumne per continuar obeint a l’investigador que li deia que havia de continuar, o si deixava de subministrar-les per evitar el dolor del que feia d’alumne. No cal dir que els crits que feien els alumnes eren simulats pero els que feien de mestre no ho sabien.

Els resultats van mostrar que més d’un 65% dels participants van subministrar més voltatge que el límit en el qual l’alumne deixava de donar senyals de vida.

Què podem arribar a fer tots nosaltres només tenint algú que ens dirigeixi (ho podem aplicar a tots els àmbits, tant a l’esport, com a la política, com a qualsevol ideologia, etc.). Segons Milgram podem fer totes aquestes “atrocitats” perquè delegem la nostra responsabilitat a l’autoritat i així ens alliberem davant d’aquests tipus de fets. Més tard s’ha comprovat que la distància amb l’alumne també influeix (com més lluny, més fàcil aplicar les descarregues).

Vegeu (no es el vídeo original es una adaptació posterior)

Etiquetat amb: , ,
Publicat a experimentació, social, vídeos

Tics amb la cara

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l’escola es riuen d’ella. Està constantment fent “ganyotes” amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d’ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

Possible solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, vull que sàpigues que això també es pot solucionar, el que primer hauries de fer és anar a un psicòleg perquè avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera? o saltes? o gesticules amb les mans?, o potser repeteixes l’últim so de la paraula que acabes de sentir? o dius una frase “obscena”? etc. etc.). Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l’adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te’n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t’ajudés a fer-te’n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d’estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t’has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d’apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d’arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t’aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t’ajudarà millor que el que t’he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t’ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s’hauria d’avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d’avaluació es basen fonamentalment amb l’entrevista, auto-registres, l’observació sistemàtica de la conducta. S’utilitzaran escales d’avaluació.

Els tractaments més efectius son els conductuals, el procediment d’inversió de l’hàbit. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l’ajut social i l’exposició de la milloria.

 

25/08/2015  Per tractar els tics hi ha moltes eines que amb menys temps son mes efectives que aquest sistema. Si hi ha oportunitat val la pena treballar-ho amb un professional

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, fills, salut
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu
Demana visita
Pilar Lluveras, psicòloga hipnòloga de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona