Independentistes – unionistes = Psicologia social

Qui mes qui menys ens hem posicionat en un dels dos costats, però no entrarem aquí a valorar qui té raó.  Estem trepitjant un terreny molt delicat, així que i donat que en cada un dels dos costats tenen psicòlegs que estan marcant els camins per assolir l’èxit, us proposem un exercici:

Per un moment deixem les emocions i des de la distància intentem entendre del què estem essent víctimes tant els uns com els altres.

Benvinguts al mon de la psicologia social!

Primer: Que cal per aconseguir l’èxit? primer de tot crear una Identitat social del Grup: Tenir un grup d’individus completament cohesionat entre ells per poder aconseguir mes fàcilment l’objectiu final (uns per a la república i els altres per a la unitat espanyola)

Com s’aconsegueix? En aquest blog ja explicàvem el 2009 com s’aconsegueix crear aquesta identitat social, no n’hi ha prou en que l’individu pertanyi a un grup social, sinó que cal que aquest individu tingui una significació emocional i de pertinença en el grup per la qual cosa tal com deia Tajfel i Turner l’any 1979 només cal crear un objectiu comú.

Així doncs, per part dels independentistes com que aquest aspecte ja existia des de fa molt temps ara simplement es va treballant perquè aquest grup s’uneixi més i mes.
Per part dels unionistes com que aquesta identitat social de grup no existia, l’estan creant ara. (podeu veure l’entrada que ja vam escriure l’any 2009 sobre la teoria de la identitat social)

Segon: Com mantenir cohesionat el grup? junt amb tenir aquest objectiu final molt definit, cal estigmatitzar els individus que no en formen part (podeu llegir també Grups diferents – nivell d’intolerància). Així doncs, quan algú per individual fa alguna cosa, es comença a treballar a través de les xarxes, de la premsa, etc. perquè aquest individu no sigui vist com a tal sinó com a membre de l’altre grup.

I ara, la pregunta és Què podem fer nosaltres?

  • Urgentment i primer de tot es adonar-nos-en.  Estan utilitzant una estratègia i n’hem de ser conscients. Les conseqüències de tot això poden ser molt greus.
  • No nosaltres som els bons i els altres son els dolents. Si fem un repàs a comentaris a través del Twitter es veu clarament que tots estem essent víctimes d’aquest engranatge i que estem caient en l’etnocentrisme (el nostre grup es el centre de tot).

Si em permeteu un exercici que es pot fer: cada vegada que algú de l’altre grup faci algun comportament que no acceptem, pensem en ell com a individu, no com a col·lectiu.  Així doncs, imaginar-lo interactuant amb la seva família, imaginant-lo interactuant amb nens, amb animals, veure’l que igual com nosaltres te les seves preocupacions, les seves pors, les seves debilitats, ajudarà a entendre que si fa això es perquè està essent víctima d’aquesta estratègia i no se n’èsta adonant.

 

Si voleu llegir altres entrades sobre psicologia social

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, grups, social

Actituds davant el conflicte

Es solen adoptar diferents actituds quan ens toca enfrontar-nos en algun conflicte. Aquestes actituds estan relacionades amb la relació que tenim amb els altres i la importància que donem als objectius a aconseguir, és a dir, si ens importa la persona i l’interès que tenim per “guanyar” el conflicte.
Trobem cinc aptituds diferents:

  • La competició: Jo guanyo i tu perds – És una situació en la que aconseguir el que jo vull és el més important, encara que s’hagi de passar per sobre de qui sigui. El més important és que jo guanyi (i per aconseguir-ho, és més fàcil que perdin els altres). És com el que succeeix en l’esport. Perdre, en aquesta situació, es tradueix en ser eliminat, destruït, esborrat, apart de no aconseguir els objectius.
  • L’acomodació: Jo perdo i tu guanyes – Per estalviar-me l’afrontació amb l’altre, no intento ni plantejar els meus objectius.Aquest tipus de model d’actitud es troba tant o més extens que el de la competició.Es pot confondre respecte o bona educació amb el fet de no valdre els nostres propis drets perquè ens pot provocar malestars o tensions. Aquesta actitud té com a efecte que ens anem aguantant fins que no podem més.
  • L’evasió: Jo perdo i tu perds – Aquesta actitud es refereix a que ni els objectius ni la relació interessa. No s’aconsegueixen ni es compleixen cap dels dos.
  • La cooperació o col·laboració: Jo guanyo i tu guanyes – Aconseguir els propis objectius és molt important, però mantenir la relació també ho és. Es tracta de que tots surtin guanyant. Cooperar no és acomodar-se, no es pot renunciar a allò que ens és fonamental.És el model que s’intenta encaminar en el procés educatiu.
  • El compromís o la negociació – Es tracta de que les dues parts guanyin en el que els és fonamental ja que no poden arribar al 100%. Arribar a un acord: 60%-40%, 50%-50%,…No s’ha de confondre amb la competició ja que si una de les parts creu no haver guanyat en allò fonamental, llavors ja s’ha convertit en un model de competició o d’acomodació.

Aquestes actituds no són sempre habituals en la seva forma més pura. Tampoc es pot dir que hi hagi actituds més bones o més dolentes però ja ens podem fer una idea sobre quines actituds prenem, hem pres i què podem esperar de prendre algun d’aquests tipus d’actituds.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu