Estic en parella però em sento sola, i estic trista

Resposta a la consulta que ens ha fet la Cloe, l’amiga invisible

 

 

 

 

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Problemes parella, teràpia de parella, vídeos

Logopèdia – Consultes gratuïtes

A partir d’avui obrim una nova secció de consultes de logopèdia.

Per si algú de vosaltres vol consultar referent a qüestions de logopèdia infantil o referent a logopèdia per a adults, la nostra responsable en logopèdia del Centre, Carla Contreras us respondrà.

La logopèdia que fa, la completa amb EFT (tècnica d’alliberament emocional) donat que molts dels problemes de logopèdia estan ocasionats per un bloqueig interior de la nostra energia.

Cal doncs treballar des de diferents punt per aconseguir millores més ràpides.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes, EFT, logopèdia

Amic de la infantesa

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola. Tinc un bon amic, del grup d’amics de tota la vida, i la història és una miqueta llarga de contar. Resulta que quan voltàvem els 15 anys ens agradàvem, però mai va passar res. Amb el temps jo vaig perdre l’interès, però pel que em contaven altres amics, ell estava enamorat de mi i ho va estar molts anys. Durant aquests anys vaig anar tenint diverses parelles. Un dia, quan teníem uns 22 anys, vaig tenir un desengany amb una d’aquestes parelles i aquest amic, per consolar-me, em va portar a sopar i de marxa, vam beure moltíssim i vam acabar al llit. Sé que només ha tingut sexe 1 cop amb una altra dona i 1 cop amb mi (alguns diuen que només amb mi).
Després d’això ell em buscava més, em trucava per telèfon constantment… jo vaig respondre evitant-lo i quan coincidíem era molt esquerpa i desagradable amb ell. Sé que li vaig fer molt mal i em sento avergonyida, però bé, al cap d’uns anys, en els quals no vam deixar de ser amics, li vaig demanar perdó i la nostra relació va tornar a ser “normal”. Això sí, evitant sempre el contacte físic. Durant aquests anys els demés amics m’han dit que ja no està enamorat de mi, tot i que alguns han insistit que fem bona parella i hauríem d’estar junts, però dient això només em giren més en contra.
El fet és que ara ja estem a la trentena i últimament ha fet unes quantes coses que m’han deixat desconcertada. En reunions socials, sempre que beu una mica de més, em busca, intenta lligar amb mi, busca contacte físic, em diu coses boniques, coqueteja, etc.
Jo no sé què interpretar. Fa broma o és veritat i només s’atreveix quan ha begut? Li torno agradar? O pitjor, mai l’hi he deixat d’agradar?
Quan ens trobem després, el noto nerviós, fins que parlo amb ell una estona i se li passa.
Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?

Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?
– I si en realitat no m’agrada, però el que em passa és que tinc por de quedar sola? No em sembla un bon motiu per començar una relació i a més crec que seria injust per ell.
– De vegades penso que si ell es llança potser li donaria una oportunitat, però, i si després no va bé? No el vull perdre com amic i, a més, com a part d’un grup, les reunions d’amics serien molt incòmodes.
– He estat enamorada i quan veia el noi en qüestió em posava molt nerviosa i sentia papallones a l’estómac. Amb ell això no em passa. Com a molt em poso una miqueta nerviosa si l’últim cop que ens vam veure em va fer insinuacions perquè anava borratxo. Això és perquè després de tants anys d’amistat ja estic còmoda amb ell? O és simplement perquè no m’atreu?
– En alguns aspectes som molt diferents. I si al final resulta que no sóc capaç de tolerar-ho?
– Em descobreixo pensant que m’agradaria que s’atrevís a dir-me alguna cosa. I si resulta que em perdo tenir una relació meravellosa per les meves pors?

Sé que som grandets i el més madur seria que parléssim, però ell no s’atreveix i jo tampoc, i al final ens sentiríem incòmodes igual.
Totes les preguntes que em faig em provoquen una lluita interna bastant gran i no sé com ho puc resoldre.

Resposta:

Hola mConfosa

Be, no ens coneixem però per la teva consulta em sembla notar que el que tens, és por a equivocar-te.  A vegades estem analitzant els pros i els contres davant d’una situació, i no avancem ni cap un costat ni cap a l’altre.

Es això, no? T’agradaria que algú et digués cap a quin costat tirar. T’agradaria que algú et pogués assegurar que si agafes aquest camí serà el correcte.  Però… Per què aquesta por a equivocar-te? es tant greu que intentis conèixer aquest amic de la infantesa, encara que després no arribeu enlloc?

No creus que estant parada davant d’aquests dos camins, et fa perdre descobrir coses? sigui anant per un camí (i apostant per intentar conèixer-lo ) o anant cap a l’altre camí que seria deixar de pensar amb ell i buscar nova gent. Estàs parada esperant… però … Esperant que?

mConfosa al final no t’adones que encara que estiguis parada, ja estàs escollint. Estàs escollint perdre’t la possibilitat d’avançar.

I una cosa molt important mConfosa: sigui el que sigui el que triïs, pensa que per tu, sempre serà el millor camí, perquè mai sabràs el que hauria passat si haguessis triat l’altre camí, per tant, això et pot donar tranquil·litat de triar.  Això espero!

I si veus que no pots, que estàs bloquejada, si que

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes

Una màscara enganxada a la cara

Aquests dies he rebut aquest correu de l’Anna i l’he volgut compartir amb tots vosaltres.

 

Hola Pilar,

T’escric per un dibuix que vaig fer fa un temps sobre com em sentia fa 10 anys i he pensat que potser el vols publicar.

Per cert, jo vaig ser la que et vaig enviar una consulta sobre autolesionar-se (amb el sobrenom d’Anna) (vegeu “Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!)

“Quan sortia al carrer se m’enganxava una màscara que m’impedia ensenyar-me tal com em sentia, cosa que a la vegada em va impedir d’explicar que sempre estava trista”.

mask_text_cat

Fa 10 anys vaig fer el batxillerat. En aquella època tenia l’autoestima pel terra, no em podia concentrar i les notes eren més aviat dolentes entre d’altres problemes.

Em sentia culpable de no aconseguir res i em veia com una persona inútil i que seria millor que no existís. Per dins estava sempre trista, però quan sortia al carrer, en un lloc públic em sentia incapaç d’explicar la meva situació, d’expressar d’alguna manera que no estava bé. Era com si tingués una maledicció on se m’enganxava una màscara que m’impedia ensenyar-me tal com em sentia, cosa que a la vegada em va impedir d’explicar que sempre estava trista. Hi va haver un company de classe amb qui ho vaig intentar, però no em va creure ja que sempre em veia bé.

El dibuix el vaig fer posteriorment a tot allò, però representa aquella sensació de tenir una màscara enganxada a la cara.

 

 

Moltes gràcies Anna pel teu dibuix.  A vegades, estem tan preocupats pel que pensin els altres, o de no decebre als altres que ens oblidem del que sentim nosaltres mateixos.  Fer aquest dibuix ja es adonar-te’n del teu estat d’ànim i de com actues davant de les diferents situacions.

Felicitats per tota la gran feina que estàs fent amb tu mateixa. Segur que amb la teva valentia d’enviar aquest correu, ajudaràs a molta gent que estigui passant pel mateix que tu vas passar fa 10 anys.

Una abraçada.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, salut, teràpies

Em sento com un paràsit que no puc anar enlloc..

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

No sóc feliç, soc covarda, no se q fer, la parella no funciona i lo més penós es q jo no tinc recursos econòmics i amb sento com un paràsit q no puc anar en lloc ni ofici ni benefici.estic malament fa moltissim temps!!!

Resposta

Hola Pilar,

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda.

Pilar, em costa poder donar-te un consell a través de la web.  Seria massa simple, massa banal i fins hi tot pot sembla ofensiu dir-te que “t’has de prendre la situació que estàs vivint d’una altra manera, …” o que ” davant d’una situació, està en les nostres mans viure-la d’una manera o d’una altra…”

Crec que dir-te totes aquestes coses encara et pot fer sentir més “desorientada”, per això, no vull  començar per aquí.

Si et sembla, analitzarem d’una forma diferent. Vols que ho fer juntes?

Asseu-t’he.  Primer, i per poder analitzar d’una forma calmada, el que cal, es poder separar els pensaments que tens de les emocions.  M’entens? Una cosa es el que penses (per exemple, penso que no puc anar enlloc), i l’altre el que estàs experimentant emocionalment (em sento malament, trista, Etc.)

Per tant el que seria bo, es que, per aquesta estona que estarem analitzant, poguessis guardar els sentiments, les emocions, que t’estan provocant aquest malestar en un calaix.  Respira fons, tanca els ulls  i de moment treu totes aquestes emocions, (la ràbia, la pena de tu mateixa, etc. etc.) i posa-les… per exemple en un calaix. Després ja treballarem amb les emocions, però ara toca treballar amb els pensaments.

Pilar, ara, posa’t els pensaments davant teu, i comencem a analitzar:  estàs convivint amb algú amb el qual no et sents feliç, econòmicament no tens recursos, no saps on anar, etc.  Estàs en un moment delicat, però encara tens moltes sortides. Si Pilar!!, busca per la zona on vius que hi ha moltes associacions de dones separades, o de dones maltractades (si vols que t’ajudi torna’t a posar en contacte amb mi!).  No et preocupis quina triar, adreça-t’hi i segur que t’ajudaran.

Un cop allà hi trobaràs psicòlegs que et poden ajudar. Un cop arribis a aquest punt ells t’ajudaran a obrir el calaix on hi has guardat les emocions per començar a treballar-hi  i aconseguir poder sentir-te be.

Ara Pilar, si em permets he pensat que en aquesta faula, per tu!:

Hi havia una vegada un rei molt capritxos que tenia una filla molt maca. El rei volia casar-la i va posar com a condició que seria escollit aquell home que fos capaç de fer volar un falcó que des de feia temps estava posat en una branca i que ningú absolutament ningú fins llavors havia aconseguit fer-lo volar.

Molts homes van aparèixer al palau i amb diferents tàctiques van intentar que l’ocell volés, fins que un matí, el rei va veure volar el falcó pel seu jardí.

Quan va preguntar a l’autor d’aquesta proesa con s’ho havia fet per fer volar el falcó, l’home li va explicar:

– No ha estat difícil, majestat, he tallat la branca i llavors el falcó s’ha adonat que tenia ales i que podia volar.

Ara tanca els ulls i pensa, que potser, igual com l’ocell que no sabia que tenia ales per poder volar, tu també tens les eines per poder fer front a aquesta situació.  Perquè, encara que, en aquest moment puguis pensar que no saps com fer-ho… deixa que treballi la teva “ment inconscient” i potser aquesta nit, o demà, o els propers dies, igual com l’ocell, t’adonaràs que tens la força per a fer front a la situació.

Una abraçada

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, psico-ajuda, teràpies
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu