La meva parella té problemes amb la cocaïna i jo m’estic amargant.

Quarta consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola,
Volia agrair-vos la possibilitat que ens doneu per poder fer consultes. M’agrada això de poder explicar el meu cas per si hi ha algú que també està en aquesta situació. De vegades em sento com si jo fos un cas a part de la resta del mon.
Be, el que us volia comentar es que la meva parella te problemes amb la cocaïna. Jo intento ajudar-lo però no puc. Li dic que vagi amb algú però ell no vol. Cada dia es més difícil conviure amb ell, sempre son mentides, mals humors i agressivitat (no m’ha pegat, però gairebé).
Ell no reconeix que te el problema. Diu que quan vulgui ho deixarà, però jo se que no. I jo, mentrestant m’estic amargant, se que l’he de deixar i fer la meva vida, però no puc. No m’imagino sense ell.
Moltes gràcies

Resposta

Hola Mafalda,

Gràcies per confiar amb nosaltres i explicar les teves preocupacions a Psico-ajuda. Si algú es troba amb la mateixa situació i llegeix aquest post l’ajudarà.

Referent a la problemàtica que està tenint la teva parella, cal que per part teva tinguis molta i molta paciència.  Cal com a primer pas ajudar-la a que s’adoni que te un problema. Mafalda, veig que la teva parella encara està aquí, encara no creu que tingui un problema, per tant, la teva tasca, si el vols ajudar, es anar convencent-lo, sobretot argumentant els pros i els contres, perquè vegi que no pot continuar així. Per aconseguir que es posi a mans d’un professional cal primer que s’adoni que té un problema.

Ara bé, Mafalda, això que t’he explicat es pensant amb ell i la seva problemàtica, però aquí hi ha una cosa molt important, i es que tu has d’estar molt i molt forta per poder ajudar-lo. Comentes que es molt difícil viure amb ell perquè te mals humors, i agressivitat per tant això has d’aprendre a gestionar-ho.

Si et sembla analitza el que estàs vivint: Potser et passa que si ell està be, tu també estàs be? i quan ell està malament? Que et passa quan ell està malament? Com es veu afectat el teu equilibri?  Disposes de recursos per poder afrontar la situació? Això es el mes important Mafalda, cal que tu estiguis segura de tu mateixa, forta i sabent el que tens entre mans. Pensa si et cal ajuda per sentir-te be amb tu mateixa, segura i amb recursos.

Un cop tu ja t’has protegit, i et sent forta, llavors sí que pots ajudar-lo a ell, però recorda, l’ajuda ha de ser amb condicions.  Ell no ha de saber que et té incondicionalment perquè llavors pot haver-hi abús d’aquests mals humors i d’aquesta agressivitat.  Ell ha de veure que l’ajudes, però sempre portant tu el control. I si en algun moment creus que l’has de deixar perquè això no ex compleix, doncs endavant. M’explico?

Mafalda, per tant aquí hi ha una tasca important que has de fer amb tu mateixa. Quan ho aconsegueixis, et sentiràs molt millor i això et permetrà ajudar-lo.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, drogues

La droga. Vigila el que compres!

Sembla que en el mercat de la droga s’estan distribuint unes “piruletes” com si fossin MDMA.

EnergyControl explica que el mercat d’èxtasi està patint problemes i està costant aconseguir-ne. Al mateix temps s’està detectant un augment d’adulteració segons els anàlisis que s’han fet.

Les piruletes no son MDMA, no és una nova droga. Energy Control recomana prudència a l’hora de comprar MDMA i que s’utilitzi el test de Marquis per assegurar-se que la mostra que s’ha comprat conté MDMA (a Energy Control tenen un servei d’anàlisi on ho pots portar per tal que ho analitzin).

Consulta: Energy Control

Etiquetat amb:
Publicat a drogues

Perquè les drogues creen addicció. Teories

droguesEs considera una droga a qualsevol substància que introduït en l’ésser viu és capaç de modificar una o més funcions de l’organisme relacionades amb la conducta, comportament, percepció o estat d’ànim, independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura.

L’explicació del perquè les drogues creen addicció ha estat molt discutida. El model moral, el biològic, la hipòtesi de l’automedicació, i la teoria de l’aprenentatge, son les teories que han intentant explicar les addiccions. Actualment la més acceptada és la teoria de l’aprenentatge social.

Aquestes teories es fonamenten amb el següent:

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, salut

Amfetamines. Si en vols prendre, primer pensa-t’ho!

Si has pres amfetamines ja deus saber que produeix efectes estimulants, sensació de benestar, eufòria, et dona energia, se’t redueix el cansament i la son, augmentes la sensació d’alerta, et millora el rendiment intel·lectual i psicomotor.

Sembla que tot siguin coses positives. Per què, doncs, hauríem de deixar de prendre’n?

anfetasQuan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.

Quan s’acaben els efectes agradables apareix una sensació de baixada (crash) amb disfòria, cansament, depressió, decaiguda, irritabilitat. Aquestes baixades son més intenses si el consum d’amfetamines ha estat alt o s’ha consumit de forma repetida.

És molt freqüent que es consumeixin de forma compulsiva (en forma d’afartaments) durant un o dos dies, justament per evitat aquestes baixades. Això provoca que la persona quedi en un estat total d’esgotament físic i mental, durant uns dies després.

El problema més greu és que aquests efectes indesitjables poden aparèixer en qualsevol moment, fins el punt que una dosi que s’havia tolerat bé un dia, pot no ser ben tolerada un altra i provocar aquestes efectes negatius com:

Hipertensió arterial, arítmies greus, tremolors, vertigen, convulsions, tensió muscular, i fins hi tot provocar efectes mortals.

A nivell psicològic apareix disfòria, insomni, confusió, apareixen conductes freqüents d’agressivitats amb conductes de violència i risc.

Així mateix també cal alertar que les amfetamines provoquen:

  • Tolerància que es va incrementant iniciant-se el consum en forma de “binges” (afartaments) per poder mantenir l’eufòria. Aquesta afartaments duren unes 12-48 hores i acaben amb l’esgotament del subjecte.
  • Sensibilització (increment de la resposta després d’administrar-se provocant estats psicòtics) i
  • Dependència.
  • Síndrome d’Abstinència, una necessitat irresistible de consumir (craving). Comença a les poques hores d’haver-ne pres amb disfòria, depressió agitació ansietat, Etc. Entre la primera i la 10 setmana el desig de consumir-ne va augmentant i apareixen molts epissodis de craving fins i tot amb l’aparició d’idees suicides.

Més informació a “Las anfetaminas” – P. Robledo Universitat Pompeu Fabra i al Wiki de Psico-Ajuda.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a drogues

Risc que tenen les drogues segons els joves de 15 a 24 anys

Quin grau de risc tenen les següents drogues per a la salut de les persones? Dades extretes de l’Estudi fet per “Eurobarometer de la Comissió Europea” el maig del 2008.

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, estudis

Addiccions / Conductes addictives

En un principi es considerava que una persona patia una addicció en funció de la major o menor dependència a la substància química que la provocava. Aquesta addició podia ser tant física com psíquica.

Actualment com a conductes addictives, s’han inclòs també aquelles conductes que sense tenir una base química, tenen la capacitat de produir dependència.

Gossop (1989) considera que en una addicció hi ha quatre elements essencials

  • Un fort desig o sentiment compulsiu per realitzar la conducta particular (sobretot quan el fet de realitzar-la no està disponible)
  • Capacitat deteriorada per a controlar la conducta (en el seu començament, manteniment o controlar el nivell en que passa aquesta conducta).
  • Malestar i angoixa emocional quan la conducta no es pot fer o es deixa de fer.
  • I persistir amb la conducta encara que hi ha una clara evidència que és aquesta conducta per si mateixa la que està provocant els problemes.

La persona es veu controlada per la seva addicció i quan no la pot portar a la pràctica es troba malament, per la qual cosa l’addicció es converteix en el centre de la seva vida. La incapacitat per controlar la conducta la fa sentir malament.

Del que avui dia no es dubte és que qualsevol activitat humana té el potencial de convertir-se en una conducta addictiva. Algunes es poden descriure com addiccions negatives donat que son jutjades com a perjudicials per a l’individu i per a la societat (WSanigaratne et al, 1990), però n’hi ha d’altres que son jutjades com a positives (el jugador de futbol i la seva vida d’aïllament social, el treballador excessiu, etc).

Entre les conductes addictives s’inclouen també el joc patològic, el treballador compulsiu, la compra compulsiva, el menjar compulsiu, les conductes sexuals addictives, etc.

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Prens cocaïna?

Cas:
La Verònica és una noia de classe mitja-alta, té 18 anys i acaba de començar el primer curs a la Universitat. A la Universitat ha conegut un grup d’amics que li han deixat provar cocaïna. En un principi la Verònica va començar només per curiositat, a ella no li fa falta prendre res per divertir-se, per això normalment no veu gaire alcohol, i en prou feines fuma, però amb la cocaïna ha descobert que tant bon punt en pren, arriba a un estat d’eufòria, d’alegria tal, que no ho pot comparar amb res, cosa que l’ha portat a repetir l’experiència diversos cops.

De moment es reuneixen de tant en tant i en prenen, però ja fa uns dies que està notant que per aconseguir el mateix estat que abans n’ha de prendre més sovint i més quantitat. A més a més quan li acaba l’efecte, la sensació es molt desagradable : li apareix una buidor, cau en un estat depressiu i molta tristor.

Últimament hi ha dies que no es pot aixecar, està esgotada i no pot dormir. La qüestió està que si pren una dosi de cocaïna això se li passa momentàniament, encara que després torna a estar igual o potser pitjor que abans.

A casa seva han començat a notar que hi ha alguna cosa que no va be. No saben el que li passa, més aviat es pensen que té una depressió. La qüestió és que han decidit anar a veure un psicòleg.

Resposta:
Estàs llegint això? potser et sents identificat/ada? Encara no has demanat ajut a ningú? Vols que intentem analitzar conjuntament el que et passa?

Estigues tranquil, ara només estàs tu i l’ordinador, pots analitzar si realment el prendre cocaïna t’està afectant a tu físicament o a la teva vida, vull dir que potser hi ha dies que no pots continuar si no et prens una mica de cocaïna? o potser quan, després de prendre’n arribes a casa i caus en un abatiment tant gran que no et veus en cor de continuar, o potser comences a tenir problemes físics.

Si has pogut adornar-te’n que alguna cosa no funciona, has aconseguit fer un pas endavant. Molt be, aquest és el camí. de moment ara veus que has de fer alguna cosa. No, no pensis que això passarà i que amb la cocaïna podràs tornar a fer la vida d’abans. Pensa que ara que ja veus que t’està fent mal, hem de començar a treballar.

Primer no cal que et digui que t’aniria molt be que algú t’ajudés, evidentment és un camí llarg que tindràs alts i baixos i que potser tot sol et serà difícil. De totes maneres si encara no et decideixes et procuraré “ajudar” en el que pugui:

– Has d’observar-te. És important que t’apuntis cada vegada que prens la droga, on la prens, en quines circumstàncies, intenta saber perquè en aquell moment la prens etc. (el psicòleg té eines per ajudar-te a avaluar millor totes les teves conductes que envolten la situació i a més a més t’ajudarà a trobar les tècniques millors per poder deixar la cocaïna).

– És molt important que segons aquesta observació es pugui saber si hi ha dependència o no. Pot ser ara tu que estàs llegint, pensis que només en prens de tant en tant i que realment no estàs “enganxat/da” …. doncs això és el que has de saber, amb aquesta observació i avaluació podràs saber si realment ets depenent de la cocaïna. De totes maneres, no és que t’ho vulgui posar molt negre, però la cocaïna és molt additiva, vull dir que per poca que en prenguis, de seguida en depens.

– Be, un cop assumim que depens de la cocaïna i que t’està perjudicant . Un cop assumim que seria interessant deixar-la perquè t’està privant de poder portar una vida normal (potser has perdut alguna feina per culpa de la droga???, potser no pots anar a classe com t’agradaria????), el següent pas és que et desintoxiquis (no t’espantis!!!!!! vull dir que has d’aconseguir que el teu cos no li quedin restes de la droga). Aquí vull que pensis, i això és molt important que la cocaïna en si mateixa no provoca dependència física (un cop estàs desintoxicat), vull dir que la falta de la substància, per ella mateixa no fa que en vulguis tornar a prendre, si no que el problema és més psicològic.

– Per aconseguir-ho has de intentar modificar els teus hàbits. Mira la llista que t’has fet, intenta esbrinar en quins moments la prens (per exemple quan esteu avorrits amb els teus amics ?) i procurar que aquests moments anteriors a la presa de la droga no es donin. si veus que t’és impossible aconseguir-ho has d’anar amb algú que t’ajudi (hi ha molts que per aconseguir-ho s’ingressen voluntàriament en algun centre que els ajuda). El problema es que quan aconsegueixes que el teu cos quedi net de droga el que s’ha de treballar és entrenar-te perquè puguis refusar aquesta droga. T’ha de quedar clar que en realitat no és el cos que et demana la droga, si no el cap (per tant hem d’ajudar-te a trobar la manera de controlar aquesta demanda que et fa el cap).

Això no cal que et digui que és un procés llarg, que hauràs de tenir paciència, i que potser algun cop tornaràs a caure, però que si ets conscient d’això, podràs treballar-ho. Aquí, però si que ja et recomano que vagi amb algú que et donarà tècniques per entrenar perquè aconsegueixis aquestes habilitats de control. Pensa (o potser no cal que t’ho digui, que ja ho saps) que l’efecte de la cocaïna és tant immediat, que de seguida obtens recompenses agradables, però també vull que recordis cada vegada que això se’t passi per cap que quan s’acaba l’efecte de la droga la sensació és tant “buida”, tant “trista”, tant de “desconsol” i tant llarga en el temps que no compensa el haver-ne pres.

Com

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, drogues, salut
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu