Violència masclista amagada

La violència masclista està definida per les Nacions Unides com aquells actes (coacció, privació de llibertat, etc.) vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona. (podeu consultar la wikipèdia)

Així doncs quan es diu la frase:

“M’obligaràs a fer allò que no vull fer”

El masclista s’està traient tota la responsabilitat de sobre i la delega a la dona: així, si ella actua malament, ell te dret a pegar-la!!!

Si algun dia has sentit aquest frase, o l’has dit, pensa-hi: cap comportament de la teva parella justifica, mai, mai, cap acte de coacció o violència, calen altres maneres per a resoldre-ho. Demana ajuda!!

 

 

Fotografia extreta de Liberoquotidiano

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta

Por 13 razones – Assetjament escolar – l’Efecte Bola de Neu

Segona entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones Parlar-ne o millor no parlar-ne!)

L’Efecte Bola de Neu, és el poder que s’autoatribueixen els que t’envolten per fer engrandir i riure’s duna etiqueta que t’han posat.  En l’últim capítol de la primera temporada Alexis Jones (founder of I am that girl & protecthe) explica com la protagonista Hanna Baker pateix aquest “Efecte Bola de Neu”

Quan la persona, l’adolescent, té aquella pressió per estar bé físicament, per estar guapa volent tenir una bona imatge i algú es passa fent comentaris d’aquesta persona menyspreant-la (per exemple dient-li que és una puta, o que ningú la voldrà mai.. etc) passes a estar etiquetada.
És a partir d’aquí que es produeix l’Efecte Bola de Neu:  s’està donant permís a la resta de gent, de companys, a què tractin a aquesta persona malament i ells responen contribuint a engrandir aquesta etiqueta (es passa a considerar a la noia o noi com un objecte sexual en comptes de com una persona humana). I mica en mica com una bola de neu que va rodant es va anat fent més i mes gran fins que ja no la pots aturar.

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, conducta, joves, series, social

Por 13 razones – Parlem-ne? o millor no parlar-ne!

La Série de Netfilx està basada en el best seller de l’autor Jay Asher. Cada capítol de la 1a temporada revelen 13 de les raons per les quals Hannah Baker, la protagonista, es va suïcidar.

L’argument principal és el suïcidi, però hi ha altres temes també importants com l’assetjament escolar (en parlarem en una altra entrada) i abusos sexuals que porten a la protagonista al desenllaç final.

La sèrie, ha obert un debat de si és bo o no que els adolescents vegin la sèrie perquè pot influir de manera negativa en el seu comportament. Hi ha instituts de EEUU, d’Austràlia, etc. que han prohibit parlar-ne.

Però, no és bo que hi hagi debats sobre aquests temes?

L’objectiu de parlar-ne, no és tant veure el suïcidi com a una sortida resolutiva, sinó, poder adonar-nos que la base de tot està en aprendre a comunicar com ens sentim.

En un dels moments de la sèrie hi ha una expressió que diu

Quan l’emoció és té tant a dintre i costa tant expressar el que sents!!!!

És això, hem de potenciar la part de Comunicació Emocional: l’important és ensenyar a aquest noi o noia, ja des que és petit a què pugui i sàpiga expressar tot allò que li passa. Així s’aconseguirà poder ajudar més fàcilment i posar remei en aquells aspectes que es calgui.

Podeu veure la segona entrada comentant “Por 13 razones” l’Efecte bola de neu (assetjament escolar) .

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, joves, series, social, teràpies

Coaching per a pares i mares a l’Hospitalet de Llobregat

El coaching és una disciplina que ajuda a millorar les habilitats d’aquella persona o grup que està davant d’una situació.  A vegades quan es parlar de coaching pensem en el coaching per a empreses, o per a equips esportius, però també hi el coaching per pares i mares.

Aquesta setmana hem acabat el “Taller de Coaching per a pares i mares d’Infantil, de l’AMPA de l’Escola Canigó” impartit per la psicòloga Gemma Ruiz, membre del nostre equip, formadora de formadors i especialista en coaching.

Cada cop es demanen mes aquests tipus de tallers perquè ajuden als pares en la tasca d’educar:

  • Com enfocar el repte de ser pare,
  • Com establir una bona comunicació amb els fills,
  • Gestionar les emocions en la comunicació i ensenyar als nostres fills a que les gestionin.
  • L’Afecte com a fil de comunicació.
  • Ajudar-los a ser autònoms.
  • Com conviure amb els nostres mòbils, ordinadors i poder-ho compaginar amb els nostres fills.
  • Com ajudar als nostres fills a gestionar totes aquestes eines informàtiques.

En definitiva com aprendre a gaudir de la tasca de ser pares i mares

Si voleu més informació sobre les sessions dels tallers de coaching us podeu posar en contacte amb nosaltres (es podem fer també a altres localitats)

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a conducta, fills, grups, joves, Tallers

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

Estudiar matemàtiques!

Contínuament surten idees generalitzades de l’existència de diferències biològiques entre nens i nenes pel que fa a les capacitats i a l’aprenentatge en càlcul, aritmètica, etc.

La frase “les dones no tenen habilitat pels números ni les matemàtiques” encara està massa viva entre nosaltres i cal dir que no és gens certa.

Segons el treball fet per Jane S. Hyde i col·laboradors, i publicat a la revista Science, no hi ha diferències estadísticament significatives en les capacitats cognitives entre els nois i les noies.

Les noies obtenen tant bons resultats com els nois en els exàmens estandanditzats de matemàtiques a Estats Units per la qual cosa es reafirma que la influència dels estereotips i valors socials respecte al gènere son determinants en molts dels aspectes per a les persones, entre els que hi ha la motivació a l’hora d’escollir els estudis universitaris o configurar el seu futur professional.

L’equip de la Dra. Jane S. Hyde va analitzar a 7.200.000 joves de 10 estats dels Estats Units, amb els exàmens que feien per accedir a les diferents universitats arribant a la conclusió que no hi ha diferències entre els dos gèneres en l’estudi de les matemàtiques.

La falta de dones en les carreres relacionades amb les ciències exactes s’explicaria per l’organització social i la jerarquia de gènere en l’accés i consolidació d’alguns llocs de treball , és a dir pel que s’ha anomenat “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant (tema relacionat Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?)

Font: Infocop

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, social

Sí a l’educació emocional a les escoles

Aquest dia (octubre 2007) escoltava al programa de radio “Prohibit als pares” una intervenció d’una noia de 15 anys que explicava que havia trobat a la seva parella amb la seva germana de 17. La qüestió no hagués passat d’aquí (situació que per ella mateixa ja es bastant forta), sinó que, en el programa van parlar per telèfon tant amb el noi com amb la germana de 17 anys, demostrant, aquesta, la poca importància que li donava al fet d’haver pres la parella a la seva germana (de la postura del noi, no cal ni parlar-ne).

Això m’ha decidit a comentar el que ja fa temps està dient Eduard Punset, i molts d’altres: s’ha de promoure l’ensenyament de l’educació emocional a les escoles.

Així mateix en el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri exposa que la societat està patint molts canvis i que els coneixements, valors i actituds de que disposem actualment, no segueixen una evolució paral·lela. Que els problemes psicològics de la població, augmenten i sobretot entre els joves i els adolescents. Que tots disposem dins nostre de possibilitats de canvi, d’aprenentatge, d’entrenament i de millora.

L’educació emocional té com a objectiu, donar a l’individu recursos i estratègies que li permetin tenir un major control de la pressió, tant interna com externa, i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès : disposar d’una major autoestima, d’un bon autocontrol, tant de la conducta com de les emocions, d’un pensament positiu i d’unes relacions interpersonals adequades.

Referent a l’exemple que he posat a dalt, vull suposar que si aquesta noia de 17 anys hagués après o exercitat una mica d’empatia (comprendre i tenir en compte els sentiments de la seva germana de 15) no hagués arribat fins a aquest punt, o si més no, hagués pogut exposar-li, abans de res, el perquè volia sortir amb el mateix noi.

Tal com comenta Ferran Salmurri es tracta d’iniciar un aprenentatge i un entrenament a l’escola amb dues finalitat, la prevenció i la millora de l’educació emocional i de la salut psicològica.

Bibliografia: “Llibertat emocional” Ferran Salmurri. Editorial “La Magrana

Si voleu comentar alguna cosa podeu adreçar-vos al fòrum de la web psico-ajuda

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves

L’esport de competició i els nens

Cas:
Em dic Andreu i formo part de l’equip de la meva escola. jugo a futbol i aquesta tarda jugarem la final escolar.
Tothom està molt emocionat. Tenen ganes de veure’ns jugar, però el que els importa més es veure’ns guanyar. Moltes vegades quan estem jugant, veiem com els nostres pares criden i criden, contra l’arbitre, contra els altres pares, i fins i tot alguna vegada ens criden a nosaltres perquè no ho fem be.
A mi no m’acaba d’agradar això, el meu pare es posa molt vermell quan crida i em fa una mica de por, però com que veig que ells volen que jo continuï jugant doncs no dic res, però sempre estic patint per si no ho faig prou be.
Explicació:

Aquesta es la història de l’Andreu que segur que la podeu aplicar a molts de vosaltres, quan ereu més petits, o ara que sou grans, amb els vostre fills.
La problemàtica de l’esport escolar és, si ha de ser tant competitiu com els grans volem o simplement s’ha de jugar sense competir. No es bo que els nens intentin cada vegada superar-se en el mon de l’Esport?? Però, Cal que els pares es preguin l’esport dels seus fills com una competició de grans??
Segons l’”Informe Skip” sobre els hàbits esportius dels nens, el nen amb l’esport agafa habilitats, i els valors necessaris per afrontar l’etapa adulta. Aprèn el valor del treball, de l’esforç , i amb una competició “sana” es poden descobrir a si mateixos, conèixer les seves carències i treballar per superar-les.
Per tant si considerem que l’esport competitiu per nens es bo, que es el que falla? Potser aquí els pares, haurien de fer una reflexió de si realment no s’està pressionant massa aquest fill perquè el que es desitja es que triomfi en allò que ell mateix no ho ha pogut fer mai.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, esport, fills

El teu fill no es concentra prou en les feines que fa

Cas :
El Nil es un nen de 6 anys, i el seu professor veu que no esta atent i no sap desenvolupar els problemes que per la seva edat hauria de saber resoldre.
Ha parlat amb els pares per intentar resoldre això.

Possible solució :
En aquest cas i si el vostre fill també té aquest problema, en primer lloc heu d’anar a un especialista, per mirar que no pateixi d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció; encara que no s’ha de diagnosticar el trastorn d’hiperactivitat abans dels 7 anys, ja es poden detectar comportaments anòmals abans.

Si simplement es que ha d’aprendre a “organitzar-se” per saber desenvolupar les tasques podeu seguir un sistema que justament es va pensar pels nens hiperactius impulsius que treballaven massa ràpid i amb molts errors, l’objectiu es que el nen aprengui a parlar-se internament, cosa que li fa més facil pensar i prendre consciencia del que està fent :

Vosaltres heu d’actuar de models : dibuixareu un dibuix, però abans us donareu instruccions en veu alta (per exemple : que he de fer? He de fer un dibuix…. el faré a poc a poc … primer he de fer una línia cap a baix…be, ara he de fer una línia cap a la dreta … m’he equivocat… no passa res, esborro i continuo…)

Després el vostre fill farà el dibuix mentre que tu aniràs dient en veu alta les instruccions similars a les anteriors, adaptant-les a allò que estigui el nen.

Següent pas el nen ha de fer el dibuix dient ell mateix les instruccions en veu alta semblants a les anteriors.

Ara el nen ha de fer el dibuix però aquest cop les instruccions se les ha de donar ell mateix en veu baixa.

Per últim el nen ha de fer el dibuix donant-se les instruccions però sense verbalitzar-les.

Això ho podeu aplicar també a qualsevol entrebanc que es trobi el vostre fill (sigui un problema de matemàtiques, o una redacció de l’escola etc.)

Explicació :S’ha explicat l’entrenament en autoinstruccions proposat per Meichenhaum i Goodman. Permet la realització i l’afrontament d’una determinada feina.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu