“Situació política de Catalunya” – Xerrades gratuïtes per a gestionar les nostres emocions

7/10/2017 AQUESTA ACTIVITAT HA QUEDAT ANUL·LADA. (podeu consultar altres activitats que fem al Centre)

Per a tots aquells que estigueu a Catalunya, i tingueu mogudes emocionals per la situació política del moment, el nostre Centre organitza xerrades gratuïtes per ajudar-vos a gestionar i alliberar les emocions (ràbia, frustració, etc.) d’una manera adaptativa.

Aquestes xerrades tenen com a condició indispensable que “no es pot parlar de política, només sobre les emocions que estem tenint”.

Qui pot assistir-hi? estan pensades…

  • Per a tots els que sou partidaris de votar
  • Per a tots els que no sou partidaris de votar
  • Pe als que voleu votar Si
  • Per als voleu votar no.
  • Per als joves que es el primer cop que viviu una situació política tant extrema
  • Per als no tant joves que heu viscut la dictadura i ara se us obren un altre cop antigues emocions.
  • Per a tu, mosso d’esquadra
  • Per a tu ciutadà…
  • Per a tots

El Centre LluverasPsicologia organitzarà xerrades gratuïtes d’una hora i mitja cada dijous a les 19,30h sempre que hi hagi un mínim de 5 persones.

Lloc:  Sala de tallers del Centre, a la Rbla. Just Oliveras 48 4t 6B 08901 L’Hospitalet de Llobregat

Per assistir-hi s’ha de reservar abans a través del correu electrònic lluveraspsicologia@gmail.com (s’aniran fent grups a mida que hi hagi gent).

Etiquetat amb: , ,
Publicat a coaching, conducta, xerrades

Por 13 razones – Assetjament escolar – l’Efecte Bola de Neu

Segona entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones Parlar-ne o millor no parlar-ne!)

L’Efecte Bola de Neu, és el poder que s’autoatribueixen els que t’envolten per fer engrandir i riure’s duna etiqueta que t’han posat.  En l’últim capítol de la primera temporada Alexis Jones (founder of I am that girl & protecthe) explica com la protagonista Hanna Baker pateix aquest “Efecte Bola de Neu”

Quan la persona, l’adolescent, té aquella pressió per estar bé físicament, per estar guapa volent tenir una bona imatge i algú es passa fent comentaris d’aquesta persona menyspreant-la (per exemple dient-li que és una puta, o que ningú la voldrà mai.. etc) passes a estar etiquetada.
És a partir d’aquí que es produeix l’Efecte Bola de Neu:  s’està donant permís a la resta de gent, de companys, a què tractin a aquesta persona malament i ells responen contribuint a engrandir aquesta etiqueta (es passa a considerar a la noia o noi com un objecte sexual en comptes de com una persona humana). I mica en mica com una bola de neu que va rodant es va anat fent més i mes gran fins que ja no la pots aturar.

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, conducta, joves, series, social

Por 13 razones – Parlem-ne? o millor no parlar-ne!

La Série de Netfilx està basada en el best seller de l’autor Jay Asher. Cada capítol de la 1a temporada revelen 13 de les raons per les quals Hannah Baker, la protagonista, es va suïcidar.

L’argument principal és el suïcidi, però hi ha altres temes també importants com l’assetjament escolar (en parlarem en una altra entrada) i abusos sexuals que porten a la protagonista al desenllaç final.

La sèrie, ha obert un debat de si és bo o no que els adolescents vegin la sèrie perquè pot influir de manera negativa en el seu comportament. Hi ha instituts de EEUU, d’Austràlia, etc. que han prohibit parlar-ne.

Però, no és bo que hi hagi debats sobre aquests temes?

L’objectiu de parlar-ne, no és tant veure el suïcidi com a una sortida resolutiva, sinó, poder adonar-nos que la base de tot està en aprendre a comunicar com ens sentim.

En un dels moments de la sèrie hi ha una expressió que diu

Quan l’emoció és té tant a dintre i costa tant expressar el que sents!!!!

És això, hem de potenciar la part de Comunicació Emocional: l’important és ensenyar a aquest noi o noia, ja des que és petit a què pugui i sàpiga expressar tot allò que li passa. Així s’aconseguirà poder ajudar més fàcilment i posar remei en aquells aspectes que es calgui.

Podeu veure la segona entrada comentant “Por 13 razones” l’Efecte bola de neu (assetjament escolar) .

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, joves, series, social, teràpies

La culpa. Que és la culpa?

És una de les emocions més destructives que tenim.  Però, Que és la culpa? i Com ens podem alliberar d’ella quan no ens cal tenir-la?

Posem un exemple:

Imaginem que un nen petit trenca un plat.  El nen, com que pensa que ha actuat malament i sap que la seva mare el renyarà, s’imposa ell mateix un castic. Es castiga tancant-se a la seva habitació (per exemple). 

El que està sentint el nen es “culpa”.  Ell pensa que ha actuat malament i per tant s’imposa ell mateix un castic.

Els adults, també fem el mateix, quan pensem que hem actuat malament, ens sentim culpable, i ens imposem un castic. El castic que ens imposem és “fer-nos sentir malament”.  Quan fem alguna cosa que creiem incorrecte (discutir amb algú que estimem, o fer alguna cosa mal feta sota el nostre punt de vista) ens castiguem. El castic que ens autoimposem es obligant-nos a estar constantment pensant en això i no permetent-nos sentir-nos be.

Continuem amb la historia:

La mare, quan arriba, i veu el plat trencat, i veu que el nen, ell mateix s’ha imposat el castic, no el castiga tant.  La mare pensa… “pobret! ell mateix ja veu que ha actuat malament, no cal que el castigui jo”.

En aquest moment, la culpa ha ajudat al nen a no rebre un castic molt fort.

Els adults ens passa el mateix, moltes vegades després d’haver actuat malament, el nostre sentiment de culpa ens ajuda a que l’altra persona no ens castigui tant.  Però continuant amb l’exemple, la pregunta és:

Si la mare se’n va a treballar, el nen, Cal que continuï tancat a l’habitació? o pot sortir? (i quan la mare torni, si ho creu convenient ja es tornarà a tancar a l’habitació?).

La resposta suposo que estareu d’acord es que No, no cal que es quedi tancat a l’habitació si la mare no ho veu. El castic que ell mateix s’ha imposat, no cal que el continuï fent si la mare no hi és.

Els Adults també caiem en aquest parany, hem actuat malament, ens hem auto-castigat, i la pregunta és, cal que continuïs castigant-te si l’altre persona en aquests moments no la tens davant? Per exemple, Si t’has discutit amb algun amic, i li has dit coses molt grosses, i l’amic no el tens davant, son les 12 de la nit, per exemple, Cal que estiguis castigant-te perquè creus que t’has portat malament amb ell? no es més pràctic (o lògic), ara que ell no es davant teu, relaxar-te i posar-te a mirar una pel·lícula, y demà quan el tornis a veure si cal li demanes disculpes.. o no! ?

Mai ens han ensenyat que les emocions son unes eines que tenim, però que no hem de ser esclaus d’elles!!, al contrari, les emocions ens ajuden en molts moments (al nen li ha anat molt be el sentiment de culpa, perquè ha aconseguit que la seva mare no el renyi tant, a l’adult l’ha ajudat a que la discussió fos menys intensa). No entrarem a analitzar què està ben fet i que està mal fet, perquè això ho hem anat adquirint de petits per influencia de la societat, la família, l’educació, la religió, etc. L’important aquí, es aprendre que moltes vegades ens quedem enganxat a aquesta “culpa” i no te cap utilitat pràctica.

Es bo que aconseguim veure les emocions d’una manera més “pràctica”. Xoca una mica i sobretot perquè hem rebut aquesta educació en la qual es premia a la persona que te aquest sentiment de culpa.. i si, és correcte, si t’has discutit amb algú i et sap molt greu perquè li has dit coses molt grosses, es correcte que analitzis i intentis rectificar el teu comportament, pero això no treu que quan la persona no estigui davant teu, hagis d’estar castigant-te.

En el nostre Centre treballem per aconseguir no ser esclaus de les nostres emocions, perquè, encara que en moments, es inevitable que l’emoció ens domini, en d’altres aquesta emoció no ens cal per res.

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, educació, EFT, EMDR, hipnosi, teràpies

Estàs ofegant les teves emocions?

Sempre hi ha raons per tancar-nos i dedicar-nos a la feina, a la parella, o als fills.

Ens podem centrar en una persona, o situació concreta per tal de no pensar o sentir les emocions, però tot això s’acabarà reflectint en el nostre cos. El cervell emocional s’ha de manifestar i moltes vegades apareixen problemes físics (estrès, ansietat, la fatiga inexplicable, etc)

Damasio va afirmar que la vida psíquica era el resultat de la bona entesa entre dos cervells, el cervell cognitiu (el cervell conscient, i racional) i el cervell emocional (inconscient, i sentimental).

Broca va parlar del cervell límbic com el controlador de les nostres emocions i del cervell cortical com el controlador de la cognició, el llenguatge i el raonament.

Avui dia, es creu que encara que els processos emocionals i cognitius son diferents, els mecanismes neuronals que els suporten son similars.

Però aquests processos o cervells (l’emocional i el cognitiu) reben la informació de l’exterior i a partir d’aquí poden col·laborar o competir. Serà això el que determinarà el que sentim, com actuem, en definitiva com veiem el mon i als altres.

Però que passa si el cervell cognitiu controla l’atenció conscient i amb la seva capacitat, anul·la les reaccions emocionals?

Pot ser que a la llarga s’acabi perdent el contacte davant de les crides de socors del cervell emocional (per exemple si des de joves s’ha après a no manifestar les emocions…. “els nens no ploren”) pot provocar un temperament no suficientment sensible i per tant serà més complicat prendre decisions.

Investigadors de Berkeley han suggerit que el que pesa més en el nostre cor, no son tant les emocions negatives sino la supressió d’aquestes emocions negatives per part del cervell.

Bibliografia: “Curación emocional”- David Servan-Schreiber

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, salut
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu