L’esport i la hipnosi

esport-hipnosiEn l’aprenentatge de l’esport es molt positiu utilitzar habilitats psicològiques, entre les quals hi ha la pràctica en imaginació (abans de trobar-te en la situació concreta, has d’imaginar-la mentalment per tal de poder aprendre a controlar el que et puguis trobar).

En molts esportistes aconseguir imaginar-se les situacions els es molt difícil. Amb hipnosi el resultat és molt més ràpid i molt més efectiu.

Posem un exemple concret i imaginem un jugador de tennis (es fa amb tots els esports), amb hipnosi és fa imaginar per exemple un partit on el jugador està cometent molts errors i s’està posant nerviós perquè veu que no li surten les coses. A partir d’aquí es treballa amb el jugador els diferents aspectes per poder controlar la situació, de manera que quan estarà en la situació real del partit això ho podrà aplicar.

Amb hipnosi també es fa en sentit invers, és a dir, un cop passat el partit, es pot ajudar a l’esportista a imaginar-se en el partit que va fer ahir, per tal d’analitzar en tot moment el que va passar.

I el més positiu de la hipnosi, és que aquestes sensacions positives que l’esportista pot adquirir (en estat hipnòtic pot imaginar-se jugant el partit i guanyant-lo aplicant totes les habilitats tècniques que el seu entrenador li ha ensenyat) les pot reviure abans del partit i fins hi tot durant el partit, aconseguint per tant millors resultats esportius.

No cal dir que molts dels esportistes d’elit utilitzen aquesta eina per contribuir a millorar els seus resultats. Si esteu interessats a provar-ho cliqueu.

Imatge: BloWii

Etiquetat amb: ,
Publicat a esport, hipnosi

L’esport de competició i els nens

Cas:
Em dic Andreu i formo part de l’equip de la meva escola. jugo a futbol i aquesta tarda jugarem la final escolar.
Tothom està molt emocionat. Tenen ganes de veure’ns jugar, però el que els importa més es veure’ns guanyar. Moltes vegades quan estem jugant, veiem com els nostres pares criden i criden, contra l’arbitre, contra els altres pares, i fins i tot alguna vegada ens criden a nosaltres perquè no ho fem be.
A mi no m’acaba d’agradar això, el meu pare es posa molt vermell quan crida i em fa una mica de por, però com que veig que ells volen que jo continuï jugant doncs no dic res, però sempre estic patint per si no ho faig prou be.
Explicació:

Aquesta es la història de l’Andreu que segur que la podeu aplicar a molts de vosaltres, quan ereu més petits, o ara que sou grans, amb els vostre fills.
La problemàtica de l’esport escolar és, si ha de ser tant competitiu com els grans volem o simplement s’ha de jugar sense competir. No es bo que els nens intentin cada vegada superar-se en el mon de l’Esport?? Però, Cal que els pares es preguin l’esport dels seus fills com una competició de grans??
Segons l’”Informe Skip” sobre els hàbits esportius dels nens, el nen amb l’esport agafa habilitats, i els valors necessaris per afrontar l’etapa adulta. Aprèn el valor del treball, de l’esforç , i amb una competició “sana” es poden descobrir a si mateixos, conèixer les seves carències i treballar per superar-les.
Per tant si considerem que l’esport competitiu per nens es bo, que es el que falla? Potser aquí els pares, haurien de fer una reflexió de si realment no s’està pressionant massa aquest fill perquè el que es desitja es que triomfi en allò que ell mateix no ho ha pogut fer mai.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, esport, fills
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu