Saber coses noves és addictiu

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats, estudis

Els cervells dels creients redueixen l’ansietat

Segons els resultats de dues investigacions realitzades a la Universitat de Toronto a Canadà, creure en Déu pot bloquejar l’ansietat i minimitzar l’estrès.

En aquest estudi, els participants van ser sotmesos a la denominada tasca Stroop mentre tenien una sèrie d’elèctrodes col.locats als seus cranis per mesurar-ne l’activitat.

Els resultats van mostrar que, comparats amb els no creients, els participants religiosos mostraven una activitat significativament menor durant la prova a l’escorça cingulada anterior del cervell (zona que ajuda a modificar el comportament quan és necessari el control i l’atenció, normalment com a resultat d’algun fet que ens produeix ansietat, com el de cometre un error). Segons explica el professor de psicologia Michael Inzlicht, aquesta part del cervell podria ser una alarma cortical que sona quan un individu acaba de cometre un error o d’experimentar incertesa.

Com més fort era el fervor religiós dels participants i més creien en Déu, menor activitat es detectava a l’escorça cingulada anterior com a resposta als seus propis errors a la prova i menys quantitat d’errors es cometien. Fins i tot després de contemplar altres característiques dels participants com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat, els participants creients cometien menys errors.

Així doncs, es pot dir que la gent religiosa sent menys ansietat i es senten menys estressats quan cometen un error. Aquesta constatació demostra que la fe té un efecte calmant als creients perquè els fa sentir menys ansiosos davant d’allò desconegut i davant dels seus propis errors.

Tot i així, Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix en excés però també pot resultar molt útil ja que ens alerta quan estem cometent algun error. Així, si no experimentem ansietat al cometre un error, correm el perill de no tenir l’impuls suficient per canviar o millorar el nostre comportament i repetir els mateixos errors un cop darrere l’altre.

Els resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.

Font: tendencias21.net

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, curiositats, estudis

La influència en les xarxes socials tindria una base genètica

Si temps enrere parlàvem del Facebook com a un fenomen social i s’apuntava que era un lloc per als narcissistes,des de la web DePsicologia ens expliquen que investigadors de la universitat de Harvard i de la de Califòrnia, han descobert que el nostre lloc en la xarxa social està influenciant, en part, pels nostres gens.

L’estudi pioner va mostrar que la popularitat o el número de vegades que un individu era nombrat com un amic i la possibilitat que aquests amics es coneguessin entre si, era fortament heretable.

A més a més, la ubicació dins de la xarxa o la tendència a ser el centre d’un grup, també estava vinculada genèticament. Tot i així, els investigadors es van sorprendre al veure que el número de persones
nombrades com amics per un cert individu no semblava ser hereditari.

L’estudi va incloure dades de xarxes socials de la National Longitudinal Study of Adolescent Health, que tenia dades de 1110 adolescents bessons idèntics i no idèntics. Els investigadors van comparar les xarxes socials d’aquests dos tipus de bessons i van descobrir més similituds entre bessons idèntics que entre bessons no idèntics.

James Fowler comenta que “una cosa que ens ha mostrat l’estudi és que les xarxes socials tendeixen a ser una part fonamental de la nostra herència genètica. Podria ser que la selecció natural actua no només en si es pot resistir a un refredat o no, sinó que també amb qui estarem en contacte.”

Font: depsicologia.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, experimentació, general, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu