Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, educació, estudis, filosofia, grups

Millorar l’empatia dels altres. Com fer-ho?

Quan estem patint petites molèsties reaccionem més a les molèsties dels que tenim en el nostre entorn.

comprension Segons un Estudi fet pel Doctor Chen Wang, si una persona toca una superfície rugosa, es més empàtica que si no ho fa.

L’empatia és la capacitat que te una persona de posar-se en el lloc de l’altre i sentir el que està sentint en aquell moment. En l’estudi es va demostrar que quan les persones estan notant petites molèsties com tocar una superfície rugosa eren més conscients de les molèsties del seu entorn més proper, i col·laboraven més en les donacions de caritat que les persona que no la van tocar.

Tal com diu el Doctor Chen Wang, “aquest estudi ajudarà a millorar les campanyes publicitaries de les Organitzacions Benefiques per aconseguir més donacions”.

I per a nosaltres aquest estudi ens pot ajudar a aconseguir que el nostre entorn ens entengui més: “Si tens mal al peu i no et fan cas, prova de posar una pedreta dins la seva sabata de l’altre persona i quan l’estigui notant, comentar-li que et fa mal al peu… qui sap.. potser t’entendrà més i t’ajudarà a fer allò que no puguis fer.

Estudi publicat al Journal of Consumer Psychology
Imatge extreta de Tarima.net
Extret PsicoBlog

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, estudis

Efectes de la música en el nostre cervell

Escoltar música provoca en el nostre cervell un augment en la secreció de Dopamina (hormona que estimula les nostres neurones i contribueix a que experimentem plaer i una sensació de benestar semblant a quan mengem, prenem drogues, o practiquem sexe, entre altres)

En un estudi fet per Valorie Salimpoor i Robert Zatorre de la Universitat McGill de Montreal es va comprovar com l’exposició a cançons que agradaven als participants provocaven una secreció de dopamina. Després d’exposar als participants de l’estudi a música instrumental i estudiar-los a través de resonàncies magnètiques, es va concloure que es segrega dopamina mentre s’escolta la cançó, però, uns segons abans de la part de la cançó que ens agrada tant, o després d’haver-la escoltada es produeixen secrecions extres de dopamina. Escoltar música, doncs, ajuda a incrementar el nostre optimisme, reduir la nostra ansietat, augmenta la nosra creativitat i en definitiva la nostra felicitat.

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, drogues, estudis, neurociència

La tasca de selecció de Wason

Les persones som éssers capaços de fer raonaments més o menys complexos però també de fer deduccions o inferències de forma ràpida i sense ser-ne totalment conscients.

Què és una inferència deductiva? A partir d’unes premisses s’arriba a unes conclusions, així doncs, la inferència deductiva és vàlida quan a partir d’unes premisses verdaderes s’arriba a una conclusió sempre verdadera. Per exemple: “Si plou em quedo a casa”.”Plou”, “doncs, em quedo a casa”.

El raonament amb condicionals es molt important i encara que ha de semblar que partint d’unes inferències verdaderes sempre hauríem de resoldre-ho correctament, no és així, les persones cometem molts errors.

Wason va fer la següent investigació sobre el raonament (1966; Wason i Johnson-Laird, 1972) que us convido a fer-la com un joc.

Tasca de selecció de Wason

A continuació us presentem 4 targetes. En cada una hi ha escrit alguna cosa. Junt amb les targetes us presentarem la regla que pot ser verdadera o falsa dins d’una situació simulada. Heu d’indicar quina targeta o targetes de les que es presenten seria necessari tombar per decidir si la regla es compleix o no es compleix.

1 Primer supòsit: Problema abstracte: Et presentem les següents 4 targetes. Totes tenen una lletra a una cara i un número a l’altra. Totes han de complir la següent regla “Si hi ha una A per una cara, llavors hi ha un 5 a l’altra cara”

Has de dir quina targeta o targetes necessitaries tombar per saber si la regla es verdadera o falsa.

A continuació expliquem la solució

Etiquetat amb:
Publicat a estudis, experimentació

Fantasies vs. expectatives

Sovint diem que tenir somnis d’èxit del nostre futur és beneficiós i ens serveix com una bona font de motivació, però, és del tot cert? Quina relació hi ha entre les fantasies que ens fem d’una situació i les expectatives que esperem d’aquesta mateixa situació?

Els investigadors després d’estudiar en quin grau es fantasieja i com afecta la nostra fantasia (imaginar una cosa que volem que passi en el futur) i les nostres expectatives (basades en experiències passades) en 4 situacions diferents:

  • Trobar una feina
  • Passar un examen
  • Passar per una operació
  • Trobar un soci

Van arribar a la conclusió que en algunes situacions fantasiejar en positiu sobre una situació podia ser perillós donat que les persones que van estar més temps experimentant fantasies en positiu van obtenir resultats més negatius: per exemple a l’hora de trobar una feina els que van passar més temps fantasiejant positivament van aconseguir unes condicions pitjors (n’havien buscada menys o la que havien trobat era menys remunerada), i per contra si les fantasies eren negatives s’aconseguien resultats millors.

Fantasiejar en positiu ens permet anticipar l’èxit però no ens alerta sobre els problemes que s’hauran d’afrontar per arribar-hi.

Això no vol dir que pensar en positiu en el futur sigui problemàtic ni que fantasiejar sigui perillós. Les expectatives es construeixen sobre unes bases sòlides, mentre que les fantasies positives sovint es construeixen en l’aire, i per això s’ha de tenir en compte que pot reduir els nostres esforços per assolir l’objectiu.

Podeu consultar l’article a PsyBloc

Etiquetat amb:
Publicat a estudis

Les abelles són molt més intel·ligents que nosaltres

Tal com publiquen a la revista Science Daily científics de la Universitat de Londres han descobert que les abelles aprenen a volar la ruta més curta entre les flors, és a dir saben resoldre el problema del viatjant a una velocitat superior a com ho faria un ordinador.

El problema del viatjant (també conegut com a problema del viatjant de comerç) és un dels problemes més estudiats en el camp de l’optimització combinatòria computacional.

L’objectiu és trobar una ruta que, començant i acabant en una ciutat concreta (A), passi una sola vegada per cadascuna de les ciutats (B, C i D) i minimitzi la distància recorreguda pel viatjant.

Si un ordinador fos capaç de calcular la longitud de cada combinació en un microsegon, trigaria una mica més de 3 segons a resoldre el problema per a 10 ciutats, una mica més de mig minut a resoldre el problema per a 11 ciutats i 77.146 anys a resoldre el problema per a només 20 ciutats.

Segons aquest estudi les abelles ho poden resoldre sense l’ajut de cap ordinador i amb un cervell petit com una llavor. El doctor Nigel Raine va utilitzar flors artificials per comprovar que les abelles un cop localitzaven les flors aprenien a buscar la ruta més curta per arribar-hi.

Per això conclou dient que donat que el nostre estil de vida es basa en xarxes com el transit a les carreteres, el flux d’informació en la web, Etc. cal continuar estudiant a les abelles per podem aprendre d’elles i aconseguir millorar la gestió en les nostres xarxes.

Comentat també a Suport neuropsicologia

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, curiositats, estudis

Davant d’una escena de dolor, el perceps?

Segons investigadors del Regne Unit el cervell podria percebre el dolor dels altres.

Moltes persones sempre han dit que senten el dolor quan veuen escenes on n’hi ha. Moltes d’aquestes persones fins hi tot eviten les pel·lícules de terror i les imatges cruentes de les noticies per tal de no sentir aquest dolor.

Doncs, segons Stuart W. G. Derbyshire, de la Universitat de Birmingham això seria més que una resposta empàtica: en el seu estudi van veure que les persones que diuen sentir el dolor dels altres a part de tenir més activitat en les regions emocionals del cervell també en tenen en les regions cerebrals sensibles al dolor.

L’autor així ho explica després de fer l’experiment amb 108 estudiants universitaris. D’aquests, un terç van confessar que a part de tenir una reacció emocional també havien experimentat una mica de dolor en el lloc de la lesió. En aquestes persones se’ls hi va descobrir activitat en els centres emocionals del cervell igual com als altres, però a més també una activitat molt intensa en les zones associades al dolor.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista Pain. Per accedir al text complert: www.sciencedirect.com/science/journal/03043959

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, percepció

L’amor i l’odi van de la mà?

Es va fer un estudi sobre les regions del cervell que s’activaven durant l’enamorament, específicament quan el voluntari mirava una fotografia de la cara del seu/va enamorat/da. Més tard, es va fer un estudi similiar utilitzant fotografies que portaven els voluntaris de persones que odiaven. D’aquesta manera, anaven mirant una pantalla on sortien cares neutres, del mateix sexe i que mostraven una expressió semblant i ocasionalment apareixia la cara de la persona odiada.

El resultat va mostrar que les regions que s’activaven en ambdós experiments eren força similars tant en la resposta a l’amor com en la d’odi. Per exemple, en els dos casos s’activaven les zones relacionades amb la por, les situacions angoixants i en activitats agressives. En l’amor s’especula que s’activi regió de l’agressivitat per la possibilitat de lluitar davant un rival.

En les zones que es diferenciaven l’amor i l’odi es pot trobar la regió frontal encarregada al judici crític i al raonament que es desactivava durant l’amor. En l’odi, aquesta regió s’activava molt de tal manera que van poder apreciar una relació directa entre el nivell d’activitat prefrontal i el grau amb què els voluntaris afirmaven odiar a la persona en qüestió.

Així doncs, potser la dita “de l’amor a l’odi hi ha un pas” és més certa del que ens pensàvem…

Font: Centpeus

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, estudis, experimentació, neurociència

Risc que tenen les drogues segons els joves de 15 a 24 anys

Quin grau de risc tenen les següents drogues per a la salut de les persones? Dades extretes de l’Estudi fet per “Eurobarometer de la Comissió Europea” el maig del 2008.

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, estudis

A qui no vols tenir de veí?

En l’estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Els condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics. Maig del 2008”, a una població de 2000 persones majors de 18 anys i residents a Catalunya, entre altres se’ls va preguntar a qui no voldrien tenir de veí. Aquestes són les respostes:

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, grups, social

Resultat i conclusions sobre el qüestionari per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web

Fem públics els resultats i les conclusions del Qüestionari que FirefoxCAT i Psico-ajuda vam penjar per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web.

Tot i que la nostra intenció era publicar els resultats el juny, ens hem vist incapaços de processar tota la informació, crear els gràfics i treure’n conclusions fins avui. Per això des d’aquí demanem les nostres disculpes.

Amb una participació de 166 internautes, a continuació s’exposen les conclusions que n’hem extret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a enquestes, internet

El cervell ens amaga informació

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, neurociència

25 segons és el que inverteixes per mirar aquesta web

Segons un estudi fet per Jakob Nielsen els internautes llegeixen un 28% de les paraules escrites en una web. 25 segons és el mínim que un internauta fa servir per llegir una pàgina web. A part, cada usuaris es deixa 4,4 segons més per cada 100 paraules addicionals.

Jakob Nielsen va observar els hàbits de 25 usuaris i com utilitzaven els navegadors. Un dels problemes d’aquest estudi és que han realitzat la prova amb internautes que tenien un coeficient intel·lectual per sobre de la mitja, per la qual cosa la seva velocitat de lectura era més alta.

Segons l’estudi l’hipertext és la forma més utilitzada a l’hora de navegar. L’hipervincle supera inclús els botons de navegació de la web.

La tercera característica més utilitzada és el botó d’anar enrere amb el qual pots anar a llocs que anteriorment has visitat.

De totes maneres es pot concloure que els visitants no llegeixen gaire i es dediquen a “comprendre el diseny de les webs i les caracteristiques de navegació així com buscar imatges”

Font: La Tejedora, Elpais.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats

150 el número Dunbar

Quin és el límit cognitiu de relacions socials estables que un ésser humà pot mantenir? la resposta, segons Robin Dunbar és de 150.
El número Dunbar es considera el límit cognitiu de número de persones amb les quals pots mantenir unes relacions estables, conèixer als membres i les relacions que hi ha entre tots ells, sense que per això hi hagi d’haver una estructura d’autoritat piramidal.

Un dels llocs comuns on es pot veure aquest efecte de 150 persones és en les llistes de correu, fòrum o comunitats virtuals. Fins a 100 o 150 la relació sol ser interessant perquè tots es solen conèixer, a partir de 150 es converteix en una relació més impersonal.

La base de la seva teoria es basa en una equació amb les variables mida del grup i la mida del cervell. Dunbar va començar a comparar aquesta predicció en diferents grups d’humans en períodes i cultures també diferents, va observar que el tamany de les tribus també s’acostava a aquest valor, inclús un poble granger de la era neolítica.

Va teoritzar que un grup d’aquesta mida devia tenir un incentiu molt alt per a mantenir-se junt. Segons ell perquè un grup d’aquesta mida es mantingui junt un 42% del temps, s’havia d’estar fidel a la socialització. Relacionant aquesta informació a l’ésser humà es dedueix que 150 és el número màxim de relacions socials estables.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Grafologia – Signa i contesta les preguntes

Segons la Viquipèdia la grafologia és l’estudi de l’escriptura com a reveladora de la personalitat, de l’activitat, la intel·ligència i el temperament humà. El teu cervell com a nucli del sistema nerviós dirigeix els músculs que mouen la teva mà sobre el paper, per la qual cosa es considera l”escriptura molt semblant a la teva empremta digital.

A partir de diferents tècniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l’escriptura com la mida de la lletra, la inclinació, la força del traç, etc. i encara que hi ha estudis en els quals es diu que no hi ha una relació exacte entre l’escriptura i les característiques de personalitat, i en d’altres s’ha demostrat que diferents grafòlegs arriben a conclusions diferents, el cert és que avui dia aquesta tècnica s’utilitza.

Així doncs, et proposo la següent prova:

El que primer has de fer i MOLT IMPORTANT és agafar un full de paper sense quadricular completament en blanc i fes la teva signatura, la que fas normalment. Ara clica en aquesta adreça i contesta les preguntes.

Font: Grafologico.com

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats

Premis Ig Nòbel 2007 en lingüística: Les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan es parla al revés

La revista humorística de ciència Annals of Improbable Research entrega cada any a Harvard els premis que són el reconeixement a treballs científics seriosos sobre temes que en principi no ho semblen però que estan basats en la investigació i contribueixen a despertar l’interès per la ciència.

Els guanyadors d’aquest premi en el camp de la Lingüística van ser Juan Manuel Toro, Josep Trobalon y Nuria Sebastián Gallés, de la Universitat de Barcelona, per un estudi que demostra que “les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan les persones parlen aquestes llengües al revés“.

Gràcies a l’estudi es va estudiar “Els efectes de parlar al revés i la variabilitat de l’orador en la discriminació del llenguatge per les rates”. Van escollir els idiomes holandès i japonès perquè tenen uns ritmes molt diferents, i es va descobrir que les rates tenen la capacitat de diferenciar entre dues llengües igual que els humans, i després es va comprovar que si les llengües es parlaven al revés no aconseguien, al igual que els humans, diferenciar-les.

Els investigadors, diuen que hi ha un mecanisme que els humans utilitzen per adquirir el llenguatge que es compartit per altres animal mamífers no primats i per tant que no és exclusiu dels humans.

Aquest estudi demostra que la capacitat per captar els ritmes diferents de la parla no es exclusiva de les persones i els primats.

Font : VilaWeb

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, curiositats
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu