El cervell ens amaga informació

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, neurociència

25 segons és el que inverteixes per mirar aquesta web

Segons un estudi fet per Jakob Nielsen els internautes llegeixen un 28% de les paraules escrites en una web. 25 segons és el mínim que un internauta fa servir per llegir una pàgina web. A part, cada usuaris es deixa 4,4 segons més per cada 100 paraules addicionals.

Jakob Nielsen va observar els hàbits de 25 usuaris i com utilitzaven els navegadors. Un dels problemes d’aquest estudi és que han realitzat la prova amb internautes que tenien un coeficient intel·lectual per sobre de la mitja, per la qual cosa la seva velocitat de lectura era més alta.

Segons l’estudi l’hipertext és la forma més utilitzada a l’hora de navegar. L’hipervincle supera inclús els botons de navegació de la web.

La tercera característica més utilitzada és el botó d’anar enrere amb el qual pots anar a llocs que anteriorment has visitat.

De totes maneres es pot concloure que els visitants no llegeixen gaire i es dediquen a “comprendre el diseny de les webs i les caracteristiques de navegació així com buscar imatges”

Font: La Tejedora, Elpais.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats

150 el número Dunbar

Quin és el límit cognitiu de relacions socials estables que un ésser humà pot mantenir? la resposta, segons Robin Dunbar és de 150.
El número Dunbar es considera el límit cognitiu de número de persones amb les quals pots mantenir unes relacions estables, conèixer als membres i les relacions que hi ha entre tots ells, sense que per això hi hagi d’haver una estructura d’autoritat piramidal.

Un dels llocs comuns on es pot veure aquest efecte de 150 persones és en les llistes de correu, fòrum o comunitats virtuals. Fins a 100 o 150 la relació sol ser interessant perquè tots es solen conèixer, a partir de 150 es converteix en una relació més impersonal.

La base de la seva teoria es basa en una equació amb les variables mida del grup i la mida del cervell. Dunbar va començar a comparar aquesta predicció en diferents grups d’humans en períodes i cultures també diferents, va observar que el tamany de les tribus també s’acostava a aquest valor, inclús un poble granger de la era neolítica.

Va teoritzar que un grup d’aquesta mida devia tenir un incentiu molt alt per a mantenir-se junt. Segons ell perquè un grup d’aquesta mida es mantingui junt un 42% del temps, s’havia d’estar fidel a la socialització. Relacionant aquesta informació a l’ésser humà es dedueix que 150 és el número màxim de relacions socials estables.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Grafologia – Signa i contesta les preguntes

Segons la Viquipèdia la grafologia és l’estudi de l’escriptura com a reveladora de la personalitat, de l’activitat, la intel·ligència i el temperament humà. El teu cervell com a nucli del sistema nerviós dirigeix els músculs que mouen la teva mà sobre el paper, per la qual cosa es considera l”escriptura molt semblant a la teva empremta digital.

A partir de diferents tècniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l’escriptura com la mida de la lletra, la inclinació, la força del traç, etc. i encara que hi ha estudis en els quals es diu que no hi ha una relació exacte entre l’escriptura i les característiques de personalitat, i en d’altres s’ha demostrat que diferents grafòlegs arriben a conclusions diferents, el cert és que avui dia aquesta tècnica s’utilitza.

Així doncs, et proposo la següent prova:

El que primer has de fer i MOLT IMPORTANT és agafar un full de paper sense quadricular completament en blanc i fes la teva signatura, la que fas normalment. Ara clica en aquesta adreça i contesta les preguntes.

Font: Grafologico.com

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats

Premis Ig Nòbel 2007 en lingüística: Les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan es parla al revés

La revista humorística de ciència Annals of Improbable Research entrega cada any a Harvard els premis que són el reconeixement a treballs científics seriosos sobre temes que en principi no ho semblen però que estan basats en la investigació i contribueixen a despertar l’interès per la ciència.

Els guanyadors d’aquest premi en el camp de la Lingüística van ser Juan Manuel Toro, Josep Trobalon y Nuria Sebastián Gallés, de la Universitat de Barcelona, per un estudi que demostra que “les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan les persones parlen aquestes llengües al revés“.

Gràcies a l’estudi es va estudiar “Els efectes de parlar al revés i la variabilitat de l’orador en la discriminació del llenguatge per les rates”. Van escollir els idiomes holandès i japonès perquè tenen uns ritmes molt diferents, i es va descobrir que les rates tenen la capacitat de diferenciar entre dues llengües igual que els humans, i després es va comprovar que si les llengües es parlaven al revés no aconseguien, al igual que els humans, diferenciar-les.

Els investigadors, diuen que hi ha un mecanisme que els humans utilitzen per adquirir el llenguatge que es compartit per altres animal mamífers no primats i per tant que no és exclusiu dels humans.

Aquest estudi demostra que la capacitat per captar els ritmes diferents de la parla no es exclusiva de les persones i els primats.

Font : VilaWeb

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, curiositats
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu