L’experiment d’Skinner

Skinner i el condicionament operant es basava en una manera d’aprenentatge on la conseqüència (l’estimul reforçador, en el següent exemple el menjar) es contingent a la resposta que emet el subjecte (si la rata pressiona la palanca hi ha menjar i si no la pressiona no hi ha menjar), és a dir el condicionament operant implica l’execució d’una conducta (avui dia es parla de condicionament instrumental).

Tal com es veu en el dibuix la caixa d’Skinner té en el seu interior una palanca. Quan l’animal la pressiona fa que un dispositiu automàtic subministri a la seva menjadora una quantitat fixa de menjar. Cada vegada que l’animal pressiona la palanca, la conducta es registrada per un aparell a través del qual podem observar si hi ha resposta o no.

En l’experiment l’animal li fan passar gana, i en algun moment, mentre està buscant menjar i per casualitat pressionarà la palanca fent que caigui menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa, per la qual cosa a partir de llavors anirà repetint cada vegada amb més freqüència l’acció.

skinner

L’aplicació d’aquest experiment en casos pràctics, des del punt de vista de la psicologia s’ha fet amb les teràpies de modificació de conducta en el tractament d’adults amb problemes i de nens amb trastorns de conducta. També s’ha utilitzat per a la millora dels mètodes educatius i d’aprenentatge, des de l’ensenyament preescolar a la superior, en l’aprenentatge professional i en els negocis.

Skinner amb aquesta teoria també va explicar com el premi intermitent podria justificar gran part de la bogeria humana. El fet de donar menjar de forma aleatòria a la rata, feia que la rata accionés la palanca de manera incontrolada, i gairebé impulsiva. Si ho apliquem a nosaltres podríem entendre perquè hi ha persones que es juguen fins l’última moneda per guanyar algun premi al cassino, per exemple.

Llibre: Cuerdos entre locos Grandes experimentos psicològicos del siglo XX. Lauren Slater (Alba editorial 2006)

Etiquetat amb:
Publicat a experimentació

La teoria dels sis graus de separació

La teoria dels sis graus de separació és una teoria que diu que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altre persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no tenen més de cinc intermediaris (en total, connecten a través de sis enllaços). Seria com que tot el món coneix a algú que coneix a algú que coneix a algú…

La teoria es va proposar inicialment el 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy en una història anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el número de coneguts creix exponencialment amb el número d’enllaços a la cadena i que només un petit número d’aquests són necessaris perquè tot el conjunt de coneguts es converteixin en la població humana sencera.

Actualment també s’està fent un experiment per si aquesta teoria es pot aplicar al Facebook on es pretén comprovar a través de tots els contactes de cada persona que s’uneixi a l’experiment.

La psicòloga Judith Kleinfeld que ha estudiat el tema conclou que aquesta teoria podria ser un equivalent acadèmic a les llegendes urbanes. Si és certa aquesta teoria o no, encara no està clar però us poso un video que aplica aquesta teoria entre músics i cantants i aconsegueix aplicar-la:

Video Teoria sis graus

Font: microsiervos.com; doovive.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, estudis, experimentació, grups, vídeos
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu