Com hem de buscar – El Petit Príncep

El Petit Princep

– Els homes del teu pais – va dir el petit príncep-, cultiven cinc mil roses en un sol jardí… i no hi troben el que busquen…
– No ho troben – vaig respondre….
– I en canvi el que busquen es podria trobar en una sola rosa o en una mica d’aigua….
– I tant – vaig respondre.
I el petit príncep va afegir:
– Però els ulls són cecs. S’ha de buscar amb el cor.

 

El petit príncep – Antoine de Saint-Exupéry

Dibuix 324.cat

Etiquetat amb: , ,
Publicat a cites

La piramide de Maslow – Teoria de les necessitats

Treballes? Estàs motivat a la feina? Que creus que fa que ho estiguis o no? Al llarg de la història han aparegut moltes teories en funció del que consideren que és bàsic per sentir-se motivat, una d’elles és la Teoria de les necessitats o piràmide de Maslow.

És una de les teories clàssiques que van sorgir per explicar la motivació laboral, i gràcies a un anunci que feien a la TV s’ha posat de moda. La Teoria de Maslow (1943-1954) diu el següent:Maslow va proposar una jerarquia de 5 necessitats :

Nivell inferior on hi ha la necessitat de satisfer els impulsos biològics o fisiològics més bàsics, com el menjar o la vivenda.
En el segon nivell situa la necessitat de viure en un entorn estable i sense amenaces.
En el tercer, la necessitat d’afiliació, el interès per viure en societats, de relacionar-se amb els altres o de tenir amics.
A continuació apareix la necessitat d’autoestima, de valoració i reconeixement personal.
I per últim en el nivells superior es troba la necessitat d’autorealització personal.Va assenyalar que aquestes necessitats estan jerarquitzades de forma que primer es satisfà la necessitat més bàsica per anar ascendint progressivament fins arribar a la necessitat d’autorealització, com més amunt de la piràmide, més motivat està l’individu.

Aquesta teoria es potser la més coneguda pel públic en general, però la Psicologia de les Organitzacions només l’hi ha donat un valor purament històric (Creus realment que són aquestes coses les que t’ajuden a motivar-te a la feina? Donaries per bona aquesta teoria?).

Seguint aquest model de Maslow, McGregor (1960) va distingir dos punts de vista diferents sobre les persones i la seva forma de comportar-se en una Organització : Sintetitza la teoria de Maslow en 3 nivells, necessitats fisiològiques i de seguretat, necessitats socials i necessitats d’autorealització. Per aquest l’Organització no només ha de perseguir la satisfacció de les pròpies fites (teoria de la persona) sinó també la creació d’oportunitats per al creixement personal dels treballadors (teoria sobre comportament en l’Organització).

A part d’aquestes teories que estan emmarcades dintre de les anomenades clàssiques n’hi ha d’altres on es dona importància a altres aspectes (per exemple el sentiment de justícia, l’equilibri entre el que esperes rebre i el que dones, etc.) que en propers posts anirem comentant.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, filosofia, percepció, social

Un joc per combatre l’estrès

A Toronto, Canada (Reuters) han tret un joc d’ordinador en línia que consisteix a trobar entre moltes cares, la cares que estan somrient.

Les proves han mostrat que jugar-hi només durant 5 o 10 minuts cada dia ajuda a acabar amb l’estrès i augmentar la confiança en sí mateix. La idea és que a través del joc repetitiu la ment s’atreveixi a centrar-se en els aspectes positius de la vida.
En una prova de camp es va demanar a un grup que havia jugat a l’exercici de “trobar el somriure” i deien que es sentien menys estressats, tenien una autoestima més alta, a les seves feines rendien més i demostraven tenir més confiança en sí mateixos. Segons Badwin, tenien els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès un 17% més baix.
Similar a la popular sèrie de jocs “Brain Age” de la Nintendo DS, que estimula el cervell amb exercicis de matemàtiques i memòria, “MindHabits” sembla que funciona be pel casos d’estrès. Els resultats de l’estudi apareixen en el número d’octubre de la Revista de l’Associació de Psicologia Americana de Psicologia Social i de Personalitat
Aquest post semblaria una propaganda d’aquest joc, però en un post anterior “És pot aprendre a ser feliç?” vam comentar el següent estudi que pot estar-hi relacionat :.”“Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius

El joc es pot trobar en línia a Mindhabits disponible amb una versió de prova gratis. L’esperança és que sigui útil per qualsevol que pateixi estrès i potser altres trastorns.

Font : Reuters
Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, jocs, salut

El laberint de la Felicitat

D’Àlex Rovira – Francesc Miralles ARA LLIBRES SL
És una faula per ajudar a retrobar-te amb tu mateix. Hi ha una protagonista, l’Ariadna en torn de la qual roda tota la historia. Es va trobant diferents situacions i personatges que li fan reflexions que l’ajuden a autotrobar-se amb sí mateixa.

És un llibre molt lleuger que et deixa un bon gust de boca. Te’l recomano, hi pots treure molt de suc i sempre va be per tenir-lo i de tant en tant anar rellegint fragments que t’ajudaran en moments que tinguis de “baixa”.

L’Àlex Rovira es coautor del llibre La Bona Sort que també s’ha comentat en aquest bloc.


Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, contes

Els adults i el Pare Noel

Aquest tema es per a majors de 8 anys.

Ara que encara estem lluny dels Nadals, i que la publicitat de moment no ens bombardeja , és una bona ocasió per reflexionar del perquè de la figura del Pare Noel. Una figura que cada vegada està més present entre nosaltres.

Eric R. Wolf en un article sobre Santa Claus, (aquí li diem el Pare Noel) es qüestiona com podem entendre la figura del Pare Noel en la nostra societat. En una societat basada en l’exercici racional de la ciència i la tecnologia, dedicada a la producció massiva de béns, com hi pot tenir cabuda aquest figura?

Segons diu Wolf, el Pare Noel (Santa Claus) és una figura completament mítica, inventada pels adults, amb una imatge d’avi simpàtic, que representa la bona vida, l’abundància i la riquesa, que es dedica a repartir als nens joguines que provenen del seu taller màgic.

En la nostra societat, el món dels adults està basat en la competició interpersonal, els que tenen més èxits guanyen béns i poder, cosa que no passa en el món del Pare Noel : Si en l’economia real opera el principi de “a cada un segons la seva riquesa”, en l’economia del Pare Noel les regles s’inverteixen , “cada un rep segons les seves necessitats”.
Per tant l’explicació segons ell, és que el Pare Noel forma part d’un complex ideològic entre les relacions dels adults i els nens, perquè, encara que es vol que els nens creixin en molts sentits, els pares, i la societat en general, impedeixen que entrin en el mon real dels adults.

Els pares són els que obliguen als nens a creure en el Pare Noel, necessiten oferir-los regals cars per tal de provar-se a si mateixos la seva pròpia vàlua. Els adults somien amb una infància perduda, una edat daurada que només poden trobar per regressió. Quant més temps mantinguin aquesta creença que els nens son “feliços”, més temps els adults es podran convèncer a sí mateixos que també ells van ser feliços.

Què us sembla? obrim aquest debat per si voleu opinar en el fòrum de la pàgina web de Psico-Ajuda.

Referència : E. R. Wolf, Santa Claus: Notes on a Collective Representation. En R.A. Manners (ed.) process and pattern in culture: Enssays in Honor of Julian H. Steward. Chicago 1964, Aldine Pub. Co.

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, social

Es pot aprendre a ser feliç?

Penjo aquest vídeo d’un programa que va emetre la 2 de TVE sobre la felicitat.



Resum :

Segons la Psicologia Moderna sí. Es pot aprendre a ser feliç si entrenem diferents aspectes :

Primer : S’han de fer activitats que ens agradin (escoltar musica, menjar un pastís, etc…)
Segon : Fer les aficions que ens agradin encara que no ens reportin cap benefici concret.
Tercer : S’ha de buscar sentit a la vida més enllà d’un mateix. El que realment aporta molta felicitat es formar part d’un grup i fer alguna cosa per aquest grup.

Si es compara aquesta felicitat amb la que s’obté per exemple amb al joc, es veu que amb aquest últim es un estat positiu però momentani, al cap del temps tornes a la mateixa situació d’abans. També s’ha vist que ni millorant l’educació, ni canviant de país, ni disposant de bona salut etc., tot això no garanteix la felicitat. Però sí l’amor, l’amor a una parella, l’amor als amics, a la intensitat de les relacions socials, etc.

Es creu que hi ha un sistema immunològic cognitiu que s’activa davant de situacions emocionals de tristesa. Independentment de l’edat, sexe, els diners etc., hi ha característiques de la ment que podem corregir per promoure una major felicitat.

Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius.

Comentari :
El vídeo es una mica llarg, però es força interessant.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, comentaris, salut, vídeos
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu