Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpies

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1

miedo a volarAhir vaig rebre un correu d’una persona que havia d’agafar un vol la setmana passada i no el va agafar per por. Es va canviar el bitllet per aquest divendres d’aquesta setmana però encara està paralitzada per la por que està sentint.

La persona contacta amb mi per fer sessions de teràpia. Però, donat que no hi ha temps material per veure’ns, li passo unes pautes “d’emergència” per poder gestionar aquesta por.

De moment penjo els dos correus que li he enviat el dimarts i avui dimecres (els següents els anirem penjant properament) potser hi ha algú més que te aquest mateix problema i això el pot ajudar:

DIMARTS (1r CORREU amb unes petites pautes)

Hola,  comencem?

“el fet es que marxes divendres”, No? doncs has de partir de la base que encara no saps si marxaràs o no. De moment no et cal pensar ni decidir si divendres marxaràs. Fixa’t, potser avui estàs pensant que divendres marxaràs, i al final no ho fas, o al revés… per tant, avui, dimarts, no et cal pensar si marxes o no. Deixa aquesta decisió pel mateix divendres. Et sembla be?

Per tant, avui estem a dimarts i pensem com gestionar la por “d’aquest dimarts” (la por del dimecres, dijous, etc… ja la treballaràs el dia que toqui. Ara només ens cal centrar-nos en la por del dimarts).

Vull que vegis la teva por com si fos un tratge que portes posat a sobre i que no et deixa fer res. Només has de treure-te’l avui (encara que demà de cop se’t torni a posar… no et preocupis per això, perquè demà ja treballarem…)

Fixa’t, si et treus la pressió d’haver de decidir si faràs el viatge o no (perquè com hem dit ja ho decidiràs el mateix divendres) t’adonaràs que la quantitat de por es redueix, i ara només et cal adonar-te que aquesta por d’avui dimarts es completament inútil. Potser, es més la pressió que et posen els teus amics, familiars perquè et diuen que ja hauries de saber si marxaràs o no, que res més. Digue’ls-hi que no saps si marxaràs, que ja decidiràs el mateix divendres, i així et treus pressió de sobre).

Ara la pregunta per aquest dimarts, es …. Et pots permetre treure’t aquesta por d’avui? imaginant que la por es un tratge que portes posat,….et pots permetre treure’t el tratge de la por, penjar-lo a l’armari i posar-te a mirar una pel·lícula o anar a treballar? i demà… si se’t torna a posar (que segur que si!) ja treballaràs amb la por de demà?

Per tant, avui quan pensis si marxes o no, digues-te a tu mateixa “ja ho decidiré demà o divendres… avui em permeto estar tranquil·la”.

DIMECRES (2 CORREU amb unes petites pautes)

Hola, Avui estem a dimecres, i com et vaig comentar ahir, avui treballarem amb la por d’aquest dimecres.

Que tens previst fer aquest dimecres? Pensaves fer la maleta? … doncs anem a fer la maleta sense pensar en res més… D’acord?

Fas la maleta encara que al final, divendres potser no marxes… Entens? de moment es dimecres i només fem la maleta. Avui no decideixes si marxes o no… això ho pensaràs divendres

La feina amb el teu “tratge de la por” es el mateix que ahir. Es adonar-te que portes posat aquest tratge ara, en aquest moment potser estàs esmorzant o treballant, per exemple. Veus que no et serveix de res?… doncs treu-te’l el penges a l’armari i permetre’t estar una estona tranquil·la.

Durant el dia, sense adonar-te se’t posarà el tratge. Quan t’adonis que el portes posat, para’t un moment i digues-te a tu mateixa “ara el porto posat i veig que no em serveix de res”… per tant això et farà adonar-te’n que et pots alliberar-d’ell.

Amb això t’adonaràs que el tratge es “de posar i treure”, la qual cosa et permetrà veure que TU estàs aconseguir el control de les teves emocions.

Practica aquest dimecres, …però també ens cal saber aquesta por.. A que es? a anar a un lloc desconegut?.. a haver d’enfrontar-te a una nova vida? .. o a haver de pujar a un avió per si cau? por a la mort? o es por al dolor? quina es la teva por… pot ser que estàs tan posada dins del tratge de la por que ni tan sols saps a que tens por.

Ei… pero ara no vull que destinis massa temps en pensar a que tens por”.. estàs prop del dia previst i no cal desgastar massa energia en això.. només.. permetre’t pensar-hi una hora o dues, t’ajudarà a entendre’t, i a adonar-te que sabent a que tens por, treure’t el tratge encara es més fàcil.

Continuarà (els correus dels següents dies fins que marxi els anirem publicant els propers dies)

 

 

Dibuix extret de viajes y cocina

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat

Quan la por es converteix en patologia

A la Montse li fa por volar i ho arregla no agafant mai l’avió.

La por de per sí no és una patologia, al contrari és una emoció que ajuda a adaptar-nos al nostra ambient, però quan la por supera un cert punt, l’ésser humà es bloqueja i es incapaç de reaccionar d’una manera idònia.

Per tant el que marca la diferència entre la por com a emoció natural i útil, i la por com a reacció patològica és que el primer incrementa la nostra capacitat per manejar la realitat mentre que el segon ens limita i inclús ens anul·la aquesta capacitat, podent provocar el pànic.

Per tractar aquestes pors patològiques hi ha moltes perspectives psicològiques i psiquiàtriques que estan enfocades segons diferents teories: Segons si es creu que aquestes pors estan provocades per traumes de la infantesa, o per una alteració genètica, o segons les relacions familiars que s’han tingut des del naixement, o segons si estan condicionals per l’ambient, etc.

Però no és tant important voler saber perquè es forma una patologia fòbica com estar atent als fenòmens fòbics, els successos que els provoquen i intervenir per poder canviar-los. Centrar-se en com la persona construeix la trampa en la que entra i de la qual ja no pot aconseguir sortir-ne sola: les persones tendeixen a evitar totes les situacions o condicions que li puguin provocar aquesta por incontrolable, i mica en mica això va provocant que cada vegada vagi incrementant les evitacions.

Bibliografia: Más allá del miedo – Giorgio Nardone

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Fòbia a la sang/injeccions/mal

Tenir una mica de por a la sang és força normal, però hi ha gent que té fòbia, fins al punt d’evitar intervencions mèdiques importants per a la seva salut.

És millor no intentar ignorar aquesta fòbia si la tens, perquè tard o d’hora, en alguna situació de la teva vida, hauràs de trobar-t’hi. Hi ha diferents tècniques per poder-hi fer front, aquí n’exposarem una d’elles.

El patró fisiològic de resposta que es dona amb aquesta fòbia es molt diferent a les altres. Es produeix una resposta disfàsia, es a dir en un moment inicial es produeix un increment de la pressió i del ritme cardíac, però ràpidament hi ha una caiguda de la pressió sanguínia i del ritme cardíac la qual cosa pot provocar un desmai.

Cal dir que els que pateixen aquesta fòbia només presenten aquesta resposta disfàsica davant dels estímuls de la sang però no davant d’altres estímuls fòbics o estressants.

Un dels tractaments amb millor resposta es la “Tensió aplicada” que consta de 5 sessions en les quals, en la primera s’explica al pacient el que li passa quan veu sang i en que consistirà aquest tractament:

  • Aprendre a tensar els grans grups musculars
  • Aprendre a identificar els primers signes de la caiguda de pressió arterial amb la finalitat d’utilitzar-los com unes senyals per a aplicar la tensió.

La tècnica de la tensió aplicada consisteix a asseure’s en una cadira i tensar els músculs dels braços, tors i cames durant 10-15 minuts el suficient per sentir calor a al cara. després s’han de deixar anar i quedar en un estat normal, no de relaxació. Després de 20 o 30 segons s’ha de tornar a tensar i destensar. Es repeteix 5 vegades, i a casa s’ha de repetir varies vegades.

En les següents sessions es comencen a ensenyar imatges de gent ferida amb l’objectiu que el pacient reconegui els primers símptomes de la caiguda de la pressió sanguínia, i que també practiqui el tractament de tensió aplicada.

En altres sessions s’acompanya al pacient davant de situacions on s’extregui sang, així mica en mica va coneixent la seva manera de reaccionar i la manera de posar-hi remei.

Si la pateixes no ho deixis passat i posa’t a mans d’un psicòleg.

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

La por a volar

(hi ha una entrada posterior:  Fobies-Realitat virtual amb EMDR i hipnosi clínica)

En Lluís es un noi d’uns 22 anys i té un problema. Li fan molta por els avions. La por que té és tanta que no en vol agafar cap. Això fins ara no li molestava, però ara veu que no pot anar amb els seus amics de viatge. Es vol treure aquesta por.

Possible solució :
Per tots aquells que tingueu por als avions, però també es pot pensar per
d’altres pors que tingueu (no totes, vigileu si teniu por a la sang, no es pot intentar resoldre per aquest sistema), que us sembla que us supera i que no podeu afrontar-la, us explicaré com es pot solucionar. Millor si busqueu un psicòleg que us ajudi, segur que us anirà més be :

Cal que tingueu present que la por als avions (ens centrarem en aquesta por) es degut a alguna experiència desagradable que vas tenir i que potser no recordes, o a alguna persona molt propera a tu. Per tant el que hem de treure es aquesta ansietat que et provoca el pujar a un avió. El que has d’aprendre es una resposta diferent, oposada a la ansietat.

En primer lloc has d’aprendre a relaxar-te (dies endarrera vaig explicar un dels sistemes de relaxació, ho pots provar), has de practicar cada dia per agafar practica. Quan ja en saps, podràs començar a treballar per reduir l’ansietat.

Fes-te una llista de deu situacions que et provoquem ansietat de menys a més (per exemple, com a menys potser es veure un avió dibuixat, i com a més es estar pujat dintre l’avió i que es mogui molt).

Ara hauràs de començar la pràctica pròpiament dita, has de relaxar-te i has d’imaginar la situació que hagis posar un últim lloc de la llista, la de menys ansietat (seguint l’exemple imagina’t un avió dibuixat). Has d’estar relaxat i has d’aconseguir que quan imaginis l’avió dibuixat no et provoqui ansietat.

Quan hagis practicat durant uns dies i ja no et provoqui cap por, pots passar a la segona situació de la llista, i així progressivament fins arribar a l’últim punt.

Has de tenir en compte que el que practiques es a imaginar situacions, que no les vius de veritat, però com si ho fessis. Si dubtes de la utilitat del sistema, només cal que quan estiguis relaxat imaginis una llimona partida per la meitat, llavors, pensa que l’estàs llepant i que estàs notant el gust de la llimona. Ara para’t un moment i analitza què estàs sentint en aquest moment; Segur que estàs fent saliva. Doncs això et demostra que amb la imaginació podem aconseguir moltes coses.

Explicació :
Intentar superar la fòbia als avions a través de la desensibilització sistemàtica a través de la imaginació.

Etiquetat amb: ,
Publicat a Ansietat, salut

Fòbia a les aranyes

hi ha una entrada posterior:  Fobies-Realitat virtual amb EMDR i hipnosi clínica)

Cas :
En Pere s’ho estava passant malament perquè tenia molta por a les aranyes. Fins ara només era això, quan veia una aranya tenia un gran ensurt i fugia com un boig. Més tard els seus amics se’n van adonar i van començar a deixar-li dibuixos d’aranyes a la taula de la seva escola. cosa que mica en mica va anar fent que en Pere es tornés violent i s’anés distanciant dels seus amics. Més endavant, un dia va anar a veure la pel·lícula Spiderman i va haver de sortir del cine.

Amb tot això els seus pares van veure que hi havia un problema que encara que ara semblava poc important mica en mica s’aniria fent més complicat de conviure amb ell.

Es van posar en contacte amb un psicòleg i es van posar a treballar junts.

Possible solució :
Si tens algun problema semblant pensa que encara que ara et sembli que no té cap importància, pot ser que més endavant et trobis en alguna situació que això et privi de fer coses (per exemple, podria ser que algun dia tinguessis l’oportunitat d’anar a algun lloc on t’hi poguessis trobar aranyes).

Si ho comences a treballar amb un professional pots superar aquesta “fòbia” i més endavant et semblarà impossible el que sens en aquest moment.

Primer, per tant, t’he de recomanar que et posis en contacte amb un psicòleg. Si de moment no ho vols fer, pots començar fent una llista de les coses que et fan més por de les aranyes, de menys a més, i te les has d’anar presentant de mica en mica, primer les que fan menys por i mica en mica les altres. Això s’ha d’anar fent al llarg del temps que dependrà de si t’acostumes. primer et poses la cosa que menys por et fa (per exemple, veure escrita la paraula aranya, veure-la dibuixada, posar-te’n una a la mà, etc.), un cop la veus durant una setmana seguida i ja no et provoca cap por, pots passar a la següent cosa que hagis posat a la llista. Quan aquesta ja no et provoqui por, passes a la tercera i així successivament. Però tingues en compte que un professional t’ajudarà més perquè t’anirà fent les progressions adequades i a més a més perquè te eines per poder-te mesurar la por que et provoca. A més els de casa teva també et poden ajudar a anar introduint el tema mica en mica (segons el que digui el psicòleg) o fer-te de model (vull dir que algun germà teu pot anar fent els passos amb tu, i així tu vas veient que no passa res).

Ja veuràs que molt aviat això ja estarà superat.

Ànims!!!!!!!!!!!!

Explicació : L’objectiu del tractament es l’eliminació de la fòbia a les aranyes. També pot ser que es marquin altres objectius com per exemple en aquest cas reduir la violència cap als companys i els incidents a la classe etc.

El sistema que s’ha proposat es la desensibilització sistemàtica en viu, on la persona un cop està relaxada se li presenta el primer ítem de la jerarquía que ell mateix ha posat, repetint-se el procés fins a completar la jerarquía.

Amb la pràctica reforçada s’han de donar instruccions verbals per ajudar a la conducta d’aproximació a l’estímul fòbic. Hi ha d’haver la pràctica en viu, gradual i reiterada. A més ha de tenir un reforçament social (de la familia o amics que col.laborin animant-lo). I anar donant retroalimentació o informació sobre la conducta d’aproximació continuament.

(25/08/2015 per tractar les fòbies hi ha altres eines molt més efectives com la hipnosi clínica, EMDR, EFT)

Etiquetat amb:
Publicat a salut
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu