Independentistes – unionistes = Psicologia social

Qui mes qui menys ens hem posicionat en un dels dos costats, però no entrarem aquí a valorar qui té raó.  Estem trepitjant un terreny molt delicat, així que i donat que en cada un dels dos costats tenen psicòlegs que estan marcant els camins per assolir l’èxit, us proposem un exercici:

Per un moment deixem les emocions i des de la distància intentem entendre del què estem essent víctimes tant els uns com els altres.

Benvinguts al mon de la psicologia social!

Primer: Que cal per aconseguir l’èxit? primer de tot crear una Identitat social del Grup: Tenir un grup d’individus completament cohesionat entre ells per poder aconseguir mes fàcilment l’objectiu final (uns per a la república i els altres per a la unitat espanyola)

Com s’aconsegueix? En aquest blog ja explicàvem el 2009 com s’aconsegueix crear aquesta identitat social, no n’hi ha prou en que l’individu pertanyi a un grup social, sinó que cal que aquest individu tingui una significació emocional i de pertinença en el grup per la qual cosa tal com deia Tajfel i Turner l’any 1979 només cal crear un objectiu comú.

Així doncs, per part dels independentistes com que aquest aspecte ja existia des de fa molt temps ara simplement es va treballant perquè aquest grup s’uneixi més i mes.
Per part dels unionistes com que aquesta identitat social de grup no existia, l’estan creant ara. (podeu veure l’entrada que ja vam escriure l’any 2009 sobre la teoria de la identitat social)

Segon: Com mantenir cohesionat el grup? junt amb tenir aquest objectiu final molt definit, cal estigmatitzar els individus que no en formen part (podeu llegir també Grups diferents – nivell d’intolerància). Així doncs, quan algú per individual fa alguna cosa, es comença a treballar a través de les xarxes, de la premsa, etc. perquè aquest individu no sigui vist com a tal sinó com a membre de l’altre grup.

I ara, la pregunta és Què podem fer nosaltres?

  • Urgentment i primer de tot es adonar-nos-en.  Estan utilitzant una estratègia i n’hem de ser conscients. Les conseqüències de tot això poden ser molt greus.
  • No nosaltres som els bons i els altres son els dolents. Si fem un repàs a comentaris a través del Twitter es veu clarament que tots estem essent víctimes d’aquest engranatge i que estem caient en l’etnocentrisme (el nostre grup es el centre de tot).

Si em permeteu un exercici que es pot fer: cada vegada que algú de l’altre grup faci algun comportament que no acceptem, pensem en ell com a individu, no com a col·lectiu.  Així doncs, imaginar-lo interactuant amb la seva família, imaginant-lo interactuant amb nens, amb animals, veure’l que igual com nosaltres te les seves preocupacions, les seves pors, les seves debilitats, ajudarà a entendre que si fa això es perquè està essent víctima d’aquesta estratègia i no se n’èsta adonant.

 

Si voleu llegir altres entrades sobre psicologia social

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, grups, social

La força que té el grup

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, filosofia, grups, vídeos

Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, educació, estudis, filosofia, grups

Teràpia individual en grup

Fer teràpia surt car: Son unes hores que el psicòleg destina exclusivament per a la persona i això encareix molt la teràpia. Donat que fer teràpia és, en molts casos, imprescindible, se’ns presenten els següents reptes:

  • Com poder aconseguir abaratir els costos?
  • Com poder fer una teràpia més assequible i a la vegada que pugui ser igual d’efectiva que la individual?

Iniciem aquest nou format de teràpia “Teràpia individual en grup”  Una nova manera de fer les sessions de teràpia!!!!

A partir de març en el nostre centre de l’Hospitalet de Llobregat (Pilar Lluveras i equip) donem l’oportunitat per a qui vulgui, fer sessions de teràpia combinant les sessions individuals amb d’altres que es faran en grups reduïts de 3 a 6 persones. (Fer la sessió en grup permet que el preu de la sessió es redueixin a més de la meitat)

  • En les sessions individuals d’una hora es treballarà mes directament amb la problemàtica de cadascú.
  • En les sessions en grup d’una hora i mitja es donaran pautes per afrontar les situacions, de manera que la persona no haurà d’explicar la seva situació personal a ningú.

Rbla Just Oliveras 48 4º 4A 08901 L’Hospitalet Ll. telf. 600.33.42.50 plluveras@gmail.com

Mes informació

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a EFT, EMDR, hipnosi, psico-ajuda, Teràpia de grup, teràpies

Vols participar en una sessió gratuita d’hipnosi en grup?

Dijous 1 de desembre tindrà lloc en el Centre MedHipnosis una nova sessió gratuïta d’hipnosi en grup, oberta a tota persona interessada en acostar-se per primera vegada a la pràctica de la hipnosi o be per a millorar-ne el seu coneixement.

unnamedCom sempre, l’activitat tindrà lloc d’11 a 12 hores a la seu de MedHipnosis (Via Laietana 57, 3º 3ª, Barcelona – metro Urquinaona).

Cal confirmar amb antelació la participació donat que l’aforament de la sala es limitat. Si vols assistir-hi, envia un correu electrònic o be truca al 649 326 413.

Es demana compromís d’assistència (si ja s’ha reservat plaça)  i de puntualitat per a no interrompre la sessió un cop iniciada.

Etiquetat amb: ,
Publicat a general, grups, hipnosi

Dofins, treball en equip!

Quan es fa un treball en grup cal marcar un objectiu comú i establir la feina que farà cada membre del grup per aconseguir aquest objectiu. Es fa un balanç d’organització de recursos i s’escull un responsable que d’acord amb tots els membres decideix el moment d’actuar.

Un cop aconseguit l’objectiu s’analitzen els resultats obtinguts i el funcionament del grup per tal de millorar-ho, si cal, de cara a properes actuacions.

Els dofins ens demostren una manera de treballar en equip on aconsegueixen uns resultats amb un precisió perfecte. Han inventat un mètode de caçar en grup completament nou. En aquest vídeo de la BBC es pot veure com treballen. Mentre un dels membres fa aixecar la pols del fons marí creant un cercle per empresonar els peixos, els altres estan esperant l’arribada d’aquests peixos que fugen quan es senten empresonats.

Aquests dofins ens mostren un treball en equip perfecte, tots els membres coneixen la seva pròpia posició en el grup i es això el que marca l’èxit de la tasca. Potser hauríem d’aprendre’n.

Vegeu Els dofins i els jocs

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, conducta, grups, vídeos

La identitat social

Segons la teoria de la identitat social la primera vinculació de l’individu a una categoria social es produeix a través de la identitat social és a dir el subjecte té el coneixement que pertany a un grup social però no només això, sinó que hi veu una significació emocional i valorativa de la seva pertinència (Tajfel, 1972).

No es suficient una divisió simple “del nostre grup i el grup d’ells”: ho demostra l’estudi que van fer Robbie i Horwitx (1969) en el qual es va voler comprovar si la simple divisió dels individus en dues classes (la classe dels blaus i la classe dels verds) produïa l’efecte de sentir-se identificat en el propi grup. Van observar que simplement amb aquesta categorització no es produïa la identitat social.

La situació, però, canviava quan els membres del grup compartien un mateix objectiu (per exemple perseguir un mateix premi): Tajfel i col. 1971 van dividir un grup d’estudiants en dos grups, suposadament en funció de les seves preferències estètiques: se’ls hi demanava que jutgessin estèticament uns quadres de dos pintors. en aquesta activitat ells no obtenien cap benefici directe. En funció de les preferències que havien manifestat se’ls separava en dos nous grups i van observar que es produia “un tracte de favor pels altres membres del seu grup”.

Així doncs, els resultats van demostrar que separar els subjectes en grups segons un criteri, sigui aquest important o no, produeix efectes de diferenciació intergrupal. Gràcies a aquest estudi i a molts més que es van fer posteriorment és va donar més valor al concepte de competició social i identificació social inadequada que es produeix quan el grup al qual pertany l’individu no li proporciona una identitat social positiva (Tajfel i Turner 1979)

Bibliografia: Psicologia Social – J. Francisco Morales- Carmen Huici y col.

Etiquetat amb: ,
Publicat a grups, social

Per què acceptem les normes?

En el Centre d’estudis d’opinió s’ha publicat l’Omnibús del mes de novembre, estudi realitzat amb 1.400 enquestes telefòniques a persones de 18 o més anys, de Catalunya.

Entre les preguntes que es van fer comentarem les respostes a la pregunta “Estàs d’acord amb la limitació de la velocitat per millorar la qualitat de l’aire (disminuir la contaminació) i reduir accidents?” Si mireu els gràfics veureu que una marcada majoria està d’acord amb aquesta norma imposada.

Quina explicació es pot donar a aquesta acceptació tant rotunda a una norma, en principi contrària als nostres interessos?

normes21

barresnormes2

Segons la psicologia de grups, a aquest fet s’anomena polarització grupal, és a dir es produeix un canvi molt marcat entre el que pensa individualment una persona i el que arriba a pensar després d’haver observat el que la majoria del grup pensa sobre aquell fet. En aquesta pregunta concreta, en un principi molts haguessin contestat que no, però després de sentir que aquesta norma és bona per a la societat i que la majoria així ho pensa s’autoconvencen que si que és bona.

Per què passa això?

Etiquetat amb: , ,
Publicat a estudis, grups, social

Ets l’únic que pensa això? repeteix-ho tres vegades!

Si una persona en un grup repeteix la mateixa opinió 3 vegades, aconsegueix un 90% de l’efecte que produeixen 3 persones diferents expressant la mateixa opinió. Així ho va afirmar Kimberlee Weaver i col·legues de la Universitat Tècnica de Virgínia, després d’un estudi que publica la revista Journal of Personality and Social Psychology.

Els investigadors van realitzar 6 estudis amb més de 1000 estudiants d’universitats diferents per mesurar l’exactitud dels individus a l’hora d’identificar les opinions del grup. Els resultats van determinar que és més probable que s’accepti una opinió com a majoritària quan molts membres del grup ho expressen, però que el fet d’escoltar-la moltes vedades d’una mateixa persona produeix gairebé el mateix efecte sobre la percepció de la persona que l’escolta.

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

El grup al qual formem part. Ens influeix?

Tots formem part d’un grup. El grup de la feina, de l’escola, del barri, de la familia, etc. Però segur que molts de nosaltres pensem que el que opini el grup no ens influeix a l’hora de prendre decisions.

Segons Festinger (1950) quan una persona està segura de quina és la resposta més adequada no hi ha cap influència del seu grup encara que una majoria no coincideixi amb la resposta.

Asch (1951, 1956) va construir un paradigma basat en estímuls perceptius no ambigus per posar a prova aquesta afirmació: va demanar als subjectes que diguessin la llagarda de 3 línies. La prova estava configurada de manera que encertar-ho era evident (hi havia diferents series i en cada una d’elles les diferències eren molt accentuades).

En una altra condició de l’experiment els subjectes participaven en grup de 8 persones on es donaven les respostes en veu alta. Els altres membres del grup eren complices amb l’experimentador i donaven respostes erronies expressament.

Amb els resultats Asch va afirmar que si que hi ha una influència del grup i que també es dona en altres tipus de tests perceptius.

Investigacions posteriors han observat que el conformisme per part de la persona cap a les respostes del grup augmenta a mida que augmenta el control dintre del grup, si hi ha molta unanimitat, segons sigui el nivell d’ambiguetat de la resposta, segons el tamany del grup, etc. Per tant que si que ens influeix el grup però hi ha molts factors que la determinen.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales – UNED

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social

Dilema del Presoner – Conflicte entre grups

Imagina’t 2 grups que estan obligats a competir entre sí per aconseguir alguna cosa. Com ho aconseguiran? Pot ser que el teu grup guanyi i que al mateix temps també tingui un beneficiï l’altre grup. També es pot donar que al voler aconseguir l’objectiu, els dos grups quedeu perjudicats. I per últim pot passar que el teu grup es beneficiï i l’altre quedi perjudicat o al revés.

Que et sembla, col·laboraries amb l’altre grup per aconseguir millors resultats? O preferiries guanyar menys per tal que l’altre tampoc guanyés?

Per estudiar com es comporta normalment un grup quan entre en conflicte amb un altre per aconseguir un objectiu, els investigadors han provocat aquest joc experimental anomenat “Dilema del presoner” (veure la figura) de manera que els grups que participen han d’aconseguir el millor resultat possible per a ells. L’important és que si es posen d’acord per elaborar una estratègia conjunta amb l’altre grup, aconseguiran millors guanys per a tots dos.

A cada un dels dos grups representats a la figura se’ls hi dona dues possibilitats d’elecció A i B que al combinar-se entre sí generen quatre caselles. La casella AA es beneficiosa per a tots dos. La casella BB es perjudicial per a tots dos, la casella AB es perjudicial pel propi grup però beneficiosa per l’altre i a l’invers en la casella BA. Escollir A significa cooperar amb l’altre grup, mentre que escollir B és entrar-hi en competència.

Sembla que l’expectativa més raonable hauria de ser que els grups agafessin l’opció AA donat que els afavoreix a tots dos, però les nombroses investigacions demostren que la resposta predominant és el conflicte entre els grups (opció B). Es creu que això es degut a la manca de confiança entre els grups cosa que provoca una forma d’interactuar més competitiva

Un segon aspecte a destacar d’aquestes investigacions és que si el joc és individual (un individu contra un altre) el comportament és diferent, tendeix a cooperar (casella AA), per tant hi ha una discontinuïtat entre el comportament interindividual i l’intergrupal.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, estudis, grups, social, Teràpia de grup

Un robot en una guarderia

Com reaccionen els nens d’una guarderia quan conviuen amb un robot humanoide?

Científics de la Universitat de Califòrnia van posar un robot humanoide en una guarderia 45 sessions durant cinc mesos. L’objectiu era comprovar si els nens eren capaços d’interactuar amb ell com un ésser humà.

El resultat que ha sortit publicat a la revista “Proceedings National Academy of Sicence”, demostra que els nens d’entre 18 mesos i 2 anys van reaccionar de manera natural i es comportaven amb ell com si fos un igual, jugaven tranquil.lament, mantenien contacte físic, el tocaven i fins i tot es preocupaven per ell cuidant-lo quan presentava símptomes de cansament.

El fet que el robot expliqués contes va fer que els nens després de les 27 sessions ja no consideressin el robot com un nino i el veiessin com un més dels seus companys.

Aquests resultats son molt esperançadors de cara a un futur per poder anar implantant la tecnologia robòtica en els centres educatius i poder ajudar al professor. Així mateix el fet que els nens el consideressin com un igual, demostra que en aquestes edats es pot aconseguir que el que nosaltres considerem diferent ells ho acceptin com a normal. Per tant si es fa conviure grups diferents en les guarderies, s’aconseguirà que tots es vegin com un més del mateix grup, manera perfecta per fer desaparèixer la intolerància. (vegeu l’article “Grups diferents, quin nivell d’intolerància tens?“).

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, fills, social

L’estat controla el teu pensament

Tal com explica Marvin Harris en el llibre “Introduccíón a la antropología general” l’Estat controla el teu pensament. Si, encara que tots pensem que no ens deixem manipular, i que ens adonem quan ens volen fer creure una cosa que no és certa, no tenim manera d’alliberar-nos d’aquest control que l’Estat té sobre nosaltres.

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

– Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

– Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

– La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

– La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes: Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, educació, filosofia, social
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu