El fenomen Facebook

El facebook és una web de xarxes socials que et permet contactar amb amics i coneguts que potser feia anys que no veies. Des que es va obrir al públic ha estat tot un fenomen i en poc temps va passar a ser una de les webs socials més importants i amb més de 110 milions de membres a tot el món.

No només pots trobar amics i coneguts, contactar amb persones amb interessos similars, fer negocis, trobar parella, jugar i compartir fotos, sinó que fins i tot periodistes utilitzen el facebook per buscar contactes, el servei d’inteŀlligència secret britànic busca gent per reclutar i ja s’han plantejat fer-ne una peŀlícula.

Tot i així, el facebook no s’ha salvat de tenir detractors. El fet de contactar per internet amb els amics fa dubtar de la veracitat d’aquestes amistats, també sembla que alguns competeixin per tenir el màxim de contactes possibles o, es titlla als usuaris de narcicistes. Aquest últim es basa en un estudi fet a la Universitat de Geòrgia on van passar uns qüestionaris de personalitat a 130 usuaris de Facebook i van analitzar el contingut dels seus perfils online. Uns observadors sense entrenament també van mirar els perfils i van dir en quin grau els hi semblaven narcicistes o egoïstes.

Els resultats van mostrar que el número d’amics i comentaris en el mur (lloc on escriure comentaris) que una persona tenia al seu perfil correlacionava amb com de narcicista es mostrava. Aquesta visió narcicista seria similar a com de narcicista és la persona en el món real, formant nombroses relacions però superficials amb els altres. Aquests, també són més propensos a tenir fotos de perfil glamoroses o “autopromocionals” mentre que altres tendeixen a la foto ràpida.

Sigui com sigui, el que està clar és que el Facebook s’ha convertit en el fenomen de la temporada que no té ni edat, ni sexe, ni cultura.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, estudis, internet

Resultat i conclusions sobre el qüestionari per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web

Fem públics els resultats i les conclusions del Qüestionari que FirefoxCAT i Psico-ajuda vam penjar per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web.

Tot i que la nostra intenció era publicar els resultats el juny, ens hem vist incapaços de processar tota la informació, crear els gràfics i treure’n conclusions fins avui. Per això des d’aquí demanem les nostres disculpes.

Amb una participació de 166 internautes, a continuació s’exposen les conclusions que n’hem extret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a enquestes, internet

Les dones utilitzem menys Internet

La diputada al Congrés, Lourdes Muñoz Santamaria basant-se en el baròmetre del CIS de febrer va analitzar les diferències entre homes i dones segons l’accés i l’ús que fan d’Internet.

Va observar que hi ha una diferència d’un 14,6% entre la utilització d’Internet entre homes i dones, i que el motiu pels qual la dona no l’utilitza és perquè no en sap.

Continua explicant que Internet és un espai d’oportunitats per a les persones, per la qual cosa és molt important que la dona arribi a tenir accés en igualtat de condicions que l’home per tal que pugui disposar de les mateixes oportunitats, i proposa que cal dedicar més esforços per aconseguir-ho.

Aquí podeu accedir a totes les dades desglossades per sexe.

En un altre article publicat a Europapress la coordinadora i professora titulada de la UIB de l’àrea de Psicologia Social, Victòria Ferrer, va admetre que l’ús d’Internet en les dones és diferencial donat que els homes l’utilitzen per l’oci i quan ho necessiten, mentre que la dona desconeix els recursos que li pot oferir Internet.

Font: Donesenxarxa

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet

Qüestionari per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web


Fa poc que ha sortit el Firefox 3 amb més de 8 milions de descàrregues. FirefoxCAT i Psico-ajuda hem cregut adient penjar un qüestionari per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors.

Si voleu col.laborar, és molt curt i així tindrem una idea de si existeixen diferències segons el navegador que s’utilitza. Cliqueu.

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet

Estil de vida sense control. La tecnologia, causa o conseqüència?

La tecnologia no és la responsable del nostre estil de vida, sinó un instrument que utilitzat de forma indiscriminada pot tenir efectes no desitjats per la nostra salut.

Així ho afirmen en l’estudi “Estil de vida, salut i societat de la informació” fet pels Dr/es. Eulàlia Hernàndez, Manuel Armayones i Lourdes Valiente del Grup de Recerca Psinet.

Segons ells la tecnologia (Internet, banda ample, iPods, etc.) són un conjunt d’instruments que utilitzem les persones per a les nostres activitats diàries.

Nosaltres escollim la informació i els mitjans necessaris per a dirigir la nostra activitat personal i laboral, i per tant som nosaltres mateixos que ens marquem la pròpia xarxa dinàmica de relacions.

Els canvis en l’estil de vida de les persones no depenen tant de la tecnologia sinó de com utilitzem aquesta tecnologia. Destaquen que la necessitat de fer 3 o 4 feines en paral·lel provoca una pressió que desemboca en un sentiment d’insatisfacció i frustració. La persona se sent incapaç de controlar-les per la qual cosa intenta utilitzar dispositius d’última tecnologia per superar aquesta situació.

Conclouen que el que s’ha de perseguir es intentar ajudar a la persona a tornar a aconseguir el control de la pròpia vida asserenant l’estil de vida. Només així es podran utilitzar totes les possibilitats que li ofereix la tecnologia i obtenir el màxim rendiment personal.

En un post anterior Pateixes tecnoestrès? es va esposar una visió diferent, la tecnologia era la causa que ens provoca aquesta pèrdua de control.

Perdem el control i per això intentem buscar solucions en la tecnologia? o pel contrari és la tecnologia que ens fa perdre el control? Hem obert un tema al fòrum.

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb:
Publicat a general, internet

25 segons és el que inverteixes per mirar aquesta web

Segons un estudi fet per Jakob Nielsen els internautes llegeixen un 28% de les paraules escrites en una web. 25 segons és el mínim que un internauta fa servir per llegir una pàgina web. A part, cada usuaris es deixa 4,4 segons més per cada 100 paraules addicionals.

Jakob Nielsen va observar els hàbits de 25 usuaris i com utilitzaven els navegadors. Un dels problemes d’aquest estudi és que han realitzat la prova amb internautes que tenien un coeficient intel·lectual per sobre de la mitja, per la qual cosa la seva velocitat de lectura era més alta.

Segons l’estudi l’hipertext és la forma més utilitzada a l’hora de navegar. L’hipervincle supera inclús els botons de navegació de la web.

La tercera característica més utilitzada és el botó d’anar enrere amb el qual pots anar a llocs que anteriorment has visitat.

De totes maneres es pot concloure que els visitants no llegeixen gaire i es dediquen a “comprendre el diseny de les webs i les caracteristiques de navegació així com buscar imatges”

Font: La Tejedora, Elpais.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats

Test d’addicció a la xarxa

A Psico-ajuda hem preparat el segon test. Aquest cop és sobre l’addicció a la xarxa. El podeu utilitzar per avaluar-vos vosaltres mateixos. Consta de 15 preguntes amb resposta de 0 a 3. Segons el total de la puntuació que obtens et mostra el grau d’addicció a la Xarxa, des de baix, lleu, moderat, intens o extremadament intens.

El grau de precisió i fiabilitat no queda garantit, però et pot servir a tu mateix perquè t’adonis que alguna cosa no funciona.

Si amb els teus propis esforços per superar aquesta situació no obtens resultats i et sents atrapat, és el moment d’anar a veure un especialista o si més no, fer una consulta privada.

Entreu a fer el TEST D’ADDICCIÓ A LA XARXA

Etiquetat amb: ,
Publicat a tests

ARA SÍ, VIDEOJOCS TERAPÈUTICS

A l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha posat en marxa un projecte de creació dels primers videojocs amb finalitats terapèutiques per intervenir en determinats trastorns mentals i d’altres patologies.

El projecte que s’anomena Playmancer a European Serious Gaming 3D Enironment s’inscriu en el marc dels anomenats “Serious Games” concepte que es refereix a aquells jocs d’ordinador amb unes finalitats que van més enllà que les purament lúdiques, com per exemple els de tipus psicològic, educatiu, etc. Hi participen 10 investigadors de cinc països, de l’Hospital de Bellvitge participen el Dr. Fernando Fernández Aranda, coordinador de trastorns alimentaris i la Dra. Susana Jiménez Murcia, coordinadora de la Unitat de joc patològic, com a responsables dels aspectes clínics.

Amb aquest projecte es volen desenvolupar jocs que puguin formar part de les eines terapèutiques per intervenir en alguns trastorns. Concretament un videojoc que serveixi com a eina en algun trastorn de l’alimentació i de l’addicció patològica al joc.

Els jocs tindran un entorn gràfic de realitat virtual en tres dimensions, i els prototips estaran a punt el proper mes de novembre, data a partir de la qual es podran començar a recollir els primers resultats.

font: Bloc Biblioteca del campus de C. Salut Bellvitge

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Pateixes tecnoestrès

Efecte que està provocant la tecnologia en tots nosaltres (aquest comentari està escrit al desembre del 2007 però ara al 2015 encara està completament vigent):

Imaginem un adult que està treballant a l’ordinador, que mentrestant rep un correu electrònic, li sona el mòbil, l’agenda electrònica l’avisa d’una reunió, té una vídeo conferència programada, etc.

Segons Larry Rosen, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, s’ha d’aprendre a posar uns límits per tal que sigui ell qui controla a la tecnologia.

Hi ha una àrea del cervell que s’ocupa de controlar les multiaccions. El cervell utilitza uns mecanismes o bifurcacions que ajuden, en el moment que calgui, a distreure temporalment la nostra atenció, a concentrant-nos en una altra de les activitats que es presentin, de manera que després podem tornar a la primera tasca sense cap problema.

Quan hi ha sobrecàrrega el problema és que aquestes feines s’emmagatzemen fins que el cervell troba un bon moment per tornar-les a treure (normalment es a la nit).

Ara imaginem a un jove de 18 anys, que està a l’ordinador, té connectat el messenger on està mantenint 3 converses a l’hora al mateix temps, està escoltant música, buscant informació per un treball de l’institut, copiant un CD, li sona el mòbil, de lluny està mirant la televisió i té una revista de cotxes oberta que també està fullejant.

Aquest jove està actuant com si tot això fos normal. Ell ja s’ha criat d’aquesta manera i no el sorprèn estar fent mil coses a l’hora.

Segons diu Rosen, en el seu llibre “Tecnoestrés”, aquesta multiactivitat provocada per les noves tecnologies dificulta la concentració. El cervell es fa addicte a l’excés d’activitat i fa que sigui incapaç de concentrar-se en una de sola. Diu que algunes persones es tornen tant immerses en la tecnologia que corren el risc de perdre la seva pròpia identitat,

Per tant voldrà dir això que la nova generació que puja pot fer moltes més coses que nosaltres a meitat de temps? Millorarem en el rendiment, encara que potser es baixarà una mica en la qualitat a l’hora d’executar diferents tasques? O tot això només voldrà dir que els joves ja s’estan criant amb “tecnoestrès”?.

Idea extreta article revista Muy interesante 2007.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a internet, joves, salut

Cibersexe-exhibicionisme, Hi ha alguna relació?

Abans de començar voldria que em perdonessin els experts, hauria d’haver fet un treball de camp com en Toni Ibànez&Emma Piquer en el seu llibre “Loracle imminent“. Cal dir, però, que he comptat amb la col.laboració de membres del fòrum del Racó Català que m’han ajudat a fer aquest post (hi ha comentaris fets per ells), a tots ells el meu agraïment.

La intenció inicial era fer un post sobre l’exhibicionisme, però després de consultat per Internet vaig trobar que aquesta paraula es relacionava amb un altre tipus d’exhibicionisme. D’aquí va sorgir l’interès d’averiguar si hi pot haver alguna similitud entre l’exibicionisme tradicional i el que es fa a través de la xarxa :

En Valentí té 25 anys, fa un any que està vivint amb la seva parella, però ja va tres vegades que quan discuteixen, surt de casa i se’n va a la porta de la Universitat. Quan veu una noia que va sola se li posa davant i li ensenya els genitals. Les tres vegades que ho ha fet, les noies espantades han marxat corrents. Ara, però, cada vegada més sovint s’adona que està pensant com tornar a trobar una noia sola per tornar a repetir l’escena.

L’exhibicionista com a parafília, generalment no té intenció de tenir cap activitat sexual posterior, moltes vegades el que vol és sorprendre i espantar, obtenint una sensació de domini. Normalment comença a actuar abans dels 18 anys. l’hi passa en períodes de crisis emocionals.

La qüestió és, amb el cibersexe, pot existir aquesta sensació de domini que obté l’exhibicionista tradicional? Aquest plaer que sent quan s’exposa davant de les noies ensenyant els seus genitals, es pot experimentar o ho experimenten també les persones (siguin nois o noies) davant d’una càmera web?

El cibersexe (trobada sexual virtual entre dues o més persones connectades a través de la xarxa) però , no busca la submissió de l’altra, hi ha un contacte voluntari amb la persona i no només es basa en el sexe :

“Existeix aquest sentiment de dolor o d’alegria en un mateix, quan l’altra persona t’escriu i davant la pantalla veus que t’està demanant ajuda, veus que t’explica les seves preocupacions que ni als seus amics mes íntims els hi diria. Ets part de les seves vides. En un període de temps aconsegueixes establir una gran amistat amb elles fins al punt d’arribar al cyber sexe”

Aquest descripció ens mostra un cibersexe diferent a la simple relació que s’establiria per obtenir plaer a través de la xarxa, perquè encara que és l’objectiu pel qual s’inicia la relació, no és l’única. En molts casos s’està buscant una interacció més profunda amb la persona, s’intenta trobar algú amb qui compartir sensacions molt intimes:

“Quan s’aconsegueix que una altra persona et faci exhibicionisme per la webcam és com un premi ja que t’ho has treballat durant una bona estona”.

Per tant, sembla, que no hi ha cap relació entre el cibersexe i l’exhibicionisme com a patologia, donat que la tecnologia és un mitjà i no una finalitat. Serveix com a pont a través del qual ens permet tenir accés a una sexualitat diferent de la convencional, però acceptada per les dues parts, mai imposada per una de les parts (volem pensar que tots estan mantenint contactes de forma voluntària).

Per una altra banda, s’hauria d’analitzar si realment aquesta relació a través del cibersexe es gaire diferent a la convencional o una eina més, donat que mentre s’està intentant aconseguir plaer a través del cibersexe no s’està fent res més que imaginar el que estarien fent amb sexe real.

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet, teràpies sexuals

Ets més solidari a través d’Internet que a la vida real?

Sembla que s’està demostrant que les persones som molt més solidàries a través d’internet. Som molt més desinteressades i quan algun ens demana ajuda (per buscar certa informació, quan et pregunten com fer una cosa o una altra, etc.) no dubtem a donar la nostra ajuda. Això queda contraposat amb la dificultat que té molta gent a ajudar als altres en la vida real, quan ens trobem a algú pel carrer, potser ni ens aturem a ajudar-lo (si està buscant un carrer, o si l’hem d’ajudar a travessar el carrer, etc.)

En aquest bloc ja es va parlar que Internet reforça els llaços socials, però que fa que siguem més solidaris a través d’internet?

Segons diuen els experts existeix una “ètica del hacker” que ha sorgit en les comunitats virtuals. Himanen, en la seva obra “La ètica del hacker y el espíritu de la era de la información”, comença primer per definir el que vol dir un hacker (normalment es creu que és un delinqüent o pirata informàtic) segons ell és aquell que treballa amb passió pel que fa (per exemple poden haver hackers que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que es un deure per ells compartir la informació i el.laborar sofware lliure (exemples : firefox.cat, SomGNU, etc. ). No se’ls ha de confondre amb els crakers, que serien aquells usuaris destructius amb l’objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes.

Segons Himanen, la ètica hacker és una nova moral que desafia l’esperit capitalista. L’ética del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió del treball amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor per si mateixos i el benefici es xifra en fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la franquesa.

Així mateix hi ha un estudi fet per Pau Contreras “Me llamo Kofman” (Identidad hacker: una aproximación antropológica – Gedisa, Barcelona 2004 – ISBN: 84-9784-007-0), on diu que les agrupacions hackers donen lloc a unes configuracions socials en xarxa que es caracteritzen per la seva capacitat de generar coneixement i innovació. Aquestes configuracions en xarxa anomenades “intel.ligències-xarxa” presenten unes propietats socials basades en la “meritocràcia” (forma de govern basat en el mèrit) .

Continua dient que les organitzacions socials dels grups hackers son molt similars a les utilitzades en les societat primitives, amb lideratges no coercitius i sistemes de reputació basats en l’ètica hacker com característiques fonamentals.

Després de tota aquesta explicació, ens podríem aturar un moment i pensar que potser la societat actual en la que vivim està tant deteriorada que seria bo que es fixés en el món d’Internet, per poder agafar exemples de com es pot organitzar una manera de viure molt més “sana”.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, conducta, internet, social

Internet reforça els llaços socials

Amb el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) s’estan produint moltes innovacions tant tecnològiques com tècniques. L’amplia penetració de les TIC a la nostra societat ha provocat el que s’anomena Organitzacions Virtuals, un nou sistema laboral on el treball no està subjecte a paràmetres fixes de temps i espai: el teletreball (el treballador es troba situat en una ubicació diferent de l’oficina central) i els equips de treball virtuals (la interacció entre els seus membres es dóna a través d’alguna combinació de sistemes electrònics de comunicació).

Una de les grans preocupacions en el camp psicològic és si aquest canvi en el sistema organitzacional pot provocar problemes en els vincles afectius i les relacions socials dels treballadors i persones en general.

Segons un estudi fet per Pew Internet and American Life Proyect i sociòlegs de la Universitat de Toronto, Internet i l’Ús del correu electrònic expandeix les relacions que la gent manté en el mon online. La web potencia les capacitat socials i no reemplaça altres formes de comunicació entre les persones (podeu consultar la font Clarin.com
Diuen que la gent no només socialitza a través de la web, sinó que la fa servir per prendre decisions importants, sol·licitar informació valuosa i buscar ajuda quan li fa falta.

Segons aquest informe la web no només no reemplaça el contacte personal o telefònic, sinó que el complementa i ajuda a mantenir els vincles actius : “a mida que hi ha més vincles a través d’internet hi ha més contacte per telèfon i personalment”.

Pels investigadors el que s’està transformant de veritat es la conformació dels grups, que fins ara es feien per proximitat, i ara es considera que el que reuneix a la gent a Internet no es la geografia, sinó la comunitat d’interessos : es crea un llaç solidari de compartir el coneixement a través de la xarxa formant part del que s’anomena la cultura d’internet.

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, internet, social
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu