Com millorar la nostra memòria – El Palau de la memòria

Hi ha una tècnica molt curiosa que ens ajuda a millorar la nostra “memòria” i s’anomena “El Palau de la Memòria”.

Té els seus orígens en el segle V a.C. quan el poeta Simonides de Ceos de manera sorprenent es va adonar que va poder recordar la gent que estava asseguda en un banquet a Tesalia sense esforç i a més també recordava on estaven asseguts cada un d’ells. Per això se’l considera el creador d’aquesta tècnica.

El palau de la memòria és un truc o tècnica consistent en imaginar espais en què disposem els mots o frases que volem recordar. Es un mètode semblant a com funciona el nostre cervell i et permet ser l’”arquitecte” de la teva memòria: consisteix a vincular conceptes amb estances, així per exemple podem construir el nostre Palau de la memòria com vulguem.

Encara que el millor es imaginar un lloc conegut per nosaltres, posem ara un exemple, imaginem de moment un espai petit, per exemple una entrada d’una casa amb el seu rebedor que ens porta al menjador on hi ha 3 portes. Una d’elles va cap al bany, l’altre cap a la cuina i l’altre a l’habitació, que a més te un balcó.  Agafem una llista de coses que hem de recordar, i posem un o dos conceptes en cada habitació de les que hem imaginat.

Per ajudar-te a retenir-la has d’imaginar aquest objecte de la paraula que vols retenir amb una imatge que sigui ja per ella mateixa “atípica” (una caricatura, una posició sexual, uns colors molt vius, etc.) i cada objecte el poses a les habitacions:

Imagina’t que volem recordar la llista de la compra on hi ha plàtans, enciam, pollastre, etc.:  Sempre faràs el camí igual, començant per l’entrada, després al menjador, després a la cuina, etc. Imagina’t que a l’entrada de la casa, l’enciam es el que t’obra la porta, imagina’t aquest enciam, mira-li les fulles de l’enciam, quin tipus d’enciam es, si està mig pansit o no, etc. Tots els detalls.  Vas cap al menjador i t’hi trobes plàtans ballant per dins del menjador… mira els plàtans, els tipus de plàtans (si son gran, petits, verds o no etc.) tots els detalls, mira quants n’hi ha, etc.. . Després vas a la cuina i et trobes la cuina plena de pollastres corrent per la cuina, etc.

Recorda que quan et construeixis el teu “palau de la memòria” ha de ser un lloc conegut per a tu, i que poses les coses que has de recordar a dins de cada habitació en llocs també coneguts per tu i no posar-hi més de 8 o 9 objectes a cada estança.

Si has de recordar moltes coses, fes-te un conjunt de palaus de la memòria que no cal que siguin explícitament cases independents, poden ser habitacions: per l’experiència s’ha vist que es millor utilitzar cases o habitacions conegudes, d’amics, l’oficina de la feina, etc. Cada una d’aquestes cases o habitacions han de ser identificatives, o per cada membre de la teva família per exemple: la teva germana tindrà una habitació i allà hi tindràs els conceptes de química que vols recordar. a l’altre habitació, que serà la del teu avi hi hauran els conceptes d’informàtica que també has de recordar, i a l’altre habitació que serà la de la teva parella, hi hauran els conceptes d’aeronàutica que també hauràs de recordar, etc. O també pots fer habitacions per les teves aficions: l’habitació dels jugadors de futbol tindran els conceptes de química, i l’habitació de les músiques que t’agraden tindran els conceptes d’Informàtica, i l’habitació de les novel·les tindran els conceptes de… etc.

 

Aquí, si ja has provat aquest sistema i veus que et funciona, es pot passar al següent nivell:  posar més objectes identificats a cada una de les habitacions (dins l’habitació dels jugadors de futbol, a un jugador concret, li pots posar al costat una pilota, unes vambes un escut etc, i cada una d’aquesta coses pot tenir un concepte que has de recordar… etc.

I, ja saps que com tot, com més es pràctica més domini s’aconsegueix.

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge

El Tetris per a millorar els efectes del Trastorn d’Estrès Postraumàtic

Segons un Estudi jugar al Tetris després d’una situació traumàtica ajuda a reduir en un 62% els pensaments intrusius.

En aquest bloc ja a l’any 2008 parlàvem dels efectes beneficiosos que te el Tetris, referint-nos sobretot als efectes relaxants i d’organització mental (Tetris – Posar ordre als problemes), ara, però, nous estudis avalen que jugar al Tetris després d’haver patit una situació traumàtica ajuda a disminuir els pensaments intrusius.

Els participants de l’estudi fet per la doctora Lalitha Iyadurai, havien estat afectats per un accident de cotxe en les últimes sis hores. A un grup d’ells se’ls va animar a jugar al Tetris, i a l’altre grup no.  Els resultats van concloure que en les setmanes posteriors, els que havien jugat al Tetris havien tingut un 62% menys de pensaments intrusius que els que no hi havien jugat, i a més els pensaments intrusions que havien tingut desapareixien més ràpidament.

Es pensa que jugar al Tetris influeix a com es guarden els records dins la memòria i això porta a continuar  investigant per si es pot demostrar que jugar al Tetris interfereix a que els records traumàtics no es fixin tant intensament dins la memòria a llarg plaç.

Nota:  Si tens alguna situació traumàtica que et provoca malestar no dubtis a contactar amb nosaltres

 
Estudi publicat en el Journal Molecular Psychiatry
Font: PsicoBlog

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a curiositats, EMDR, intervenció emergències, teràpies

Per què no recordem els primers anys de vida?

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, neurociència

Qui pogués tenir la memòria dels ocells!

Si un dia et dediques a mirar el moviment que fan els ocells, t’adonaràs que es mouen d’una forma controlada, saben on buscar el menjar, com aconseguir-lo, on guardar-lo (hi ha ocells que guarden una gran quantitat de menjar), saben tornar al lloc on han deixat el menjar, i el saben localitzar. La qüestió es com s’ho fan?

De moment l’única manera d’estudiar-ho és fent un experiment en un laboratori per intentar controlar totes les variables i explicacions alternatives possibles :

Un dels experiments més sorprenents es va publicar el 1999 pels psicòlegs Clayton y Dickinson de la Universitat de Cambridge. Van demostrar que els gaigs (una espècie d’ocell, “arrendajos”) recorden perfectament no només on han amagat el menjar, sinó també quin tipus de menjar van enterrar en cada amagatall, i fins i tot quan el van enterrar (es pot consultar l’article de Clayton, Bussey i Dickinson, 2003).

Per demostrar això, Clayton y Dickinson van deixar que uns quants ocells emmagatzemessin dos tipus de menjar, cacauets i cucs en uns cubilets que els investigadors havien preparat. Cada ocell tenia per ell diferents cubilets i al costat s’havien posat uns objectes per permetre als ocells tenir referències espaials que els servissin posteriorment de guia durant el procés de recuperació del menjar (veure fotografia).


Una vegada que cada ocell havia enterrat tots els aliments de què disposava, la primera prova consistia en saber si recordarien els amagatalls i si recordarien què havien amagat en cada lloc. També es va suposar que podent disposar dels dos aliments els ocells preferirien menjar els cucs (el seu menjar preferit) abans que els cacauets.

Quan es va tornar els ocells al recinte experimental unes hores després van anar directament als llocs on havien amagat els cucs. Per tant l’experiment demostra que sabien perfectament què havien amagat i on.

Per saber ara si recordaven no només el què havien amagat i on, sinó també quan, van repetir l’experiment i en comptes de fer-ho com abans a les poques hores, van deixar passar més temps. Llavors es van trobar que els ocells ni es molestaven a buscar els cucs, ells ja sabien que estaven podrits (perquè havia passat massa temps) i anaven directament als cacauets encara que no els hi agradaven tant.

Cal dir, però, que aquesta recuperació selectiva dels cacauets en comptes dels cucs, quan han passat moltes hores, només ho fan els ocells que prèviament han tingut l’oportunitat d’aprendre-ho, es a dir recorden perfectament però han de tenir experiència per saber que alguns aliments es fan malbé amb el temps.

Font : Aquest article està extret de Psicoteca

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, curiositats
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu