L’efecte Stroop

Comencem amb un exemple:

Digues fort el color de cada una d’aquestes paraules (recorda que has de dir el color, no el que posa)

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Ara prova amb aquests:

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Suposo que aquesta segona vegada t’haurà costat una mica més, no?

Prova-ho ara amb els noms en japonès

kiiro orenlliaoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

I ara amb japonès però amb els colors canviats

kiiro orenlliaoi guree murasakikuroi akai pinku midori

Si no saps japonès segur que t’ha resultat molt més fàcil dir els noms dels colors quan les paraules estaven en japonès encara que el color i la paraula no coincideixin. Això té una explicació:

És el que s’anomena efecte Stroop, un tipus d’interferència que s‘ha suggerit que es degut a que hi ha certes vies neuronals que es superposen i que participen de manera paral·lela en el procés de dir el color i en el de llegir la paraula (una via es dedicaria a mirar el color, i l’altra a llegir la paraula de manera que entre les dues es produeix una interferència que ens dificulta en el cas que no hi hagi concordança).

Les vies de lectura estarien més reforçades en el cervell degut a l’experiència prèvia, la qual cosa facilitaria el proces de les vies encarregades de dir el color quan l’estimul del color i la paraula concorden.

Si els estímuls son incongruents llavors les vies de lectura interferiran amb les encarregades de nombrar el color. Però només hi haurà interferència si entenem l’idioma en el que estan escrites les paraules.

Cal dir que l’efecte Stroop també es troba en altres modalitat sensorials. Si esteu interessats podeu llegir tot l’escrit a Psicoteca

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència

El teu cervell s’activa més navegant per Internet que llegint un llibre.

Un nou estudi referma els beneficis d’utilitzar Internet en el nostre cervell. La cerca d’informació per la xarxa involucra una major extensió dels circuits neuronals que no s’arriben a activar mai amb la lectura. Cal destacar, però, que només passa amb aquelles persones que tenen coneixements previs d’Internet.

Aquest estudi el va fer Gary Small de la Universitat de Califòrnia i es va publicar a l’American Journal of Geriatric Psychiatry, i entre altres coses exposa que fer servir Internet mobilitza els centres del cervell i permet exercitar el raonament. Utilitzar els buscadors a Internet estimula els punts que controlen la presa de decisions complexes, però la intensitat de les funcions augmenta en els navegants que tenen experiència amb Internet.

L’estudi es va realitzar amb 24 voluntaris d’entre 55 i 76 anys, dels quals la meitat sabien fer servir les eines informàtiques l’altra meitat no. Una tasca simple i quotidiana com buscar a la web sembla millorar els circuits cerebrals en adults grans, la qual cosa demostra que els nostres cervells son sensibles i poden seguir aprenent a mida que envelleixen.

Font: Gaceta tecnológica

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, neurociència

El que Einstein no tenia

De petita, el meu ídol no era cap cantant ni actor ni dibuix animat sinó que era l’Albert Einstein; trobava fascinant la combinació de bogeria i intel·ligència que el caracteritzava i em sorprenia que darrera aquella imatge hi pogués haver una persona tant intel·ligent. Ja fa molt de temps que volia escriure un article sobre intel·ligència, i és que sempre li he tingut un cert respecte a aquesta paraula i també admiració per aquells que la tenen com a característica.

En aquest article explico el què és per mi la intel·ligència i també explico exactament el que diu el títol: el que Eisntein no tenia.

Si voleu saber més… http://annabasora.blogspot.com/2008/10/el-que-einstein-no-tenia.html

Etiquetat amb:
Publicat a neurociència

L’oïda correcta per escoltar

Tots alguna vegada hem sentit a parlar de problemes en l’ensenyament que poden ser provocats per la lateralitat. Son qüestions que cada vegada s’estan estudiant amb més profunditat sobretot en els nens donat que es poden aconseguir grans millores.

Però per tu que ja has passat aquestes edats, t’has aturat a pensar si no estàs forçant més del compte el teu cervell? Utilitzes l’oïda correcta per escoltar?

Els estudis actuals sobre la lateralitat en persones normals consisteixen a presentar informació al camp visual o auditiu a un costat i a l’altre del nostre cervell per veure si hi ha diferències en l’eficàcia en les feines.

En el camp visual la informació s’ha presentat per exemple en el camp visual dret, per tant la informació es projectarà a l’hemisferi esquerre, i a la contra es presenta en el camp visual esquerre projectant-se a l’hemisferi dret.

En el camp auditiu s’utilitza la tècnica de l’escolta dicòtica, amb la presentació simultània d’estímuls diferents a cada oïda. Gràcies a aquesta tècnica s’ha descobert que hi ha un avantatge de l’oïda dret (hemisferi esquerre) en la identificació de paraules, i un avantatge de l’oïda esquerra (hemisferi dret) en la identificació dels tons musicals i emocionals. Aquesta diferència queda contrarestada per una transferència massiva d’informació des d’un hemisferi a l’altra a través de les fibres dels cos callós.

El funcionament és el següent, quan l’hemisferi que rep la informació és el més capacitat per processar-lo, per exemple quan l’hemisferi esquerre rep estímuls verbals o l’hemisferi dret rep estímuls visoespaials, aquest hemisferi s’encarrega directament del processament. Si la informació es projecta sobre l’hemisferi menys capacitat aquesta informació es transfereix a l’altra hemisferi degradant la informació.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, neurociència

Estàs ofegant les teves emocions?

Sempre hi ha raons per tancar-nos i dedicar-nos a la feina, a la parella, o als fills.

Ens podem centrar en una persona, o situació concreta per tal de no pensar o sentir les emocions, però tot això s’acabarà reflectint en el nostre cos. El cervell emocional s’ha de manifestar i moltes vegades apareixen problemes físics (estrès, ansietat, la fatiga inexplicable, etc)

Damasio va afirmar que la vida psíquica era el resultat de la bona entesa entre dos cervells, el cervell cognitiu (el cervell conscient, i racional) i el cervell emocional (inconscient, i sentimental).

Broca va parlar del cervell límbic com el controlador de les nostres emocions i del cervell cortical com el controlador de la cognició, el llenguatge i el raonament.

Avui dia, es creu que encara que els processos emocionals i cognitius son diferents, els mecanismes neuronals que els suporten son similars.

Però aquests processos o cervells (l’emocional i el cognitiu) reben la informació de l’exterior i a partir d’aquí poden col·laborar o competir. Serà això el que determinarà el que sentim, com actuem, en definitiva com veiem el mon i als altres.

Però que passa si el cervell cognitiu controla l’atenció conscient i amb la seva capacitat, anul·la les reaccions emocionals?

Pot ser que a la llarga s’acabi perdent el contacte davant de les crides de socors del cervell emocional (per exemple si des de joves s’ha après a no manifestar les emocions…. “els nens no ploren”) pot provocar un temperament no suficientment sensible i per tant serà més complicat prendre decisions.

Investigadors de Berkeley han suggerit que el que pesa més en el nostre cor, no son tant les emocions negatives sino la supressió d’aquestes emocions negatives per part del cervell.

Bibliografia: “Curación emocional”- David Servan-Schreiber

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, salut

La privacitat del nostre pensament

Avui a la premsa ha sortit publicat que aviat sortirà a la venda un casc EPOC, que pot llegir el nostre pensament, dissenyat per la firma australiana Emotiv System.

Amb el casc, un jugador de videojocs podrà desplaçar el seu personatge fent servir només el pensament o bé podrà fer desaparèixer un objecte imaginant que no hi és.

Inicialment està creat per tenir una aplicació immediata en el món del videojoc, però també tindrà utilitat en el món de la medicina.

Però, com pot modificar la nostra vida? Imaginem per exemple que aquest casc es posa a la venda pel públic en general. Trobar-te que la gent que t’envolta pot saber el que penses en cada moment, no és això una invasió a la nostra intimitat?

Font : El casc que llegeix el pensament

Etiquetat amb:
Publicat a jocs, neurociència

El cervell ens amaga informació

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, neurociència

Però, com em puc mesurar la meva intel·ligència emocional?

La Intel·ligència emocional, un concepte que està molt de moda, però exactament que és, i com se que jo en tinc o no en tinc.

Gràcies al periodista Daniel Goleman es va iniciar el debat sobre que és la intel·ligència i si el coeficient intel·lectual té relació amb l’èxit de la persona en el sentit més ampli (triomfar amb les relacions socials, sentimentals, etc).

Els investigadors de Yale i de New Hampshire van definir l’anomenat coeficient emocional com una intel·ligència lligada a la comprensió i a la gestió de les nostres emocions, i que es podia mesurar en funció de 4 aspectes:

  • La capacitat per a identificar el teu propi estat emocional i el dels altres.
  • L’aptitud per a comprendre el desenvolupament natural de les emocions
  • L’aptitud per raonar sobre les pròpies emocions i la dels altres
  • La capacitat per regular les pròpies emocions i la dels altres.

Segons els investigadors aquestes 4 aptituds són els fonaments per tenir el domini d’un mateix i èxit social.

Exemple (extret del llibre ´La cura emocional” de David Servan-Schreiber) ”

“Una jove i brillant investigadora de la facultat de medicina de Pittsburgh havia acceptat participar en un experiment per saber la localització de les emocions en el cervell. S’havia de situar dintre d’un escàner IRM (permet detectar els canvis d’activitat de les neurones en funció del contingut del pensament i les emocions) i veure pel·lícules amb imatges violentes.

Quan va veure les imatges, el ritme del seu cor i la tensió arterial van augmentar considerablement. Llavors se li va proposar d’abandonar l’estudi i ella sorpresa va respondre que estava bé i que no entenia perquè se li preguntava això. Ella no n’era conscient.

Aquest es un exemple típic de persona amb una CI molt elevat i el seu coeficient emocional deplorable, no tenia consciència de les seves pròpies emocions i al mateix temps estava també sorda a les emocions dels altres”.

Bibliografia: “La cura emocional” David Serva-Schreiber

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència

Parlar sense parlar


Surt un nou sistema anomenat Audeo, que l’ha ideat Corporación Ambient, on el nostre pensament a través de senyals nervioses es pot transformar en paraules.

Quan nosaltres pensem en una paraula, les nostres cordes vocals s’activen dèbilment de la mateixa manera que si la diguéssim en veu alta. Aquesta tensió que fem a les cordes vocals pot ser reconeguda a través d’uns sensors especials, i convertir-la en la paraula que s’ha pensat.

L’objectiu principal d’aquest dispositiu és ajudar a les persones que tenen problemes neurològics relacionats amb la part motriu de la parla. És a dir per aquelles persones que per algun problema neurològic saben el que volen dir però no aconsegueixen expressar-ho en veu alta (com passa amb l’afàsia de Broca (vegeu els comentaris d’aquesta entrada)

Aquest fenomen es coneix com discurs subvocal. El sistema ha de conèixer els nostres pensaments donat que perquè s’activin les cordes vocals el pensament ha de ser intencional, és a dir hem de pensar en allò que volem dir.

Per ara el sistema només reconeix 150 patrons vocals. S’està investigant per poder tenir-ho acabat a finals d’any amb un vocabulari infinit de fonemes.

Font: DePsicología.com

Etiquetat amb:
Publicat a experimentació

Entrevista a la neuropsicòloga Montserrat Junqué Referent al post "Petits problemes d’aprenentatge"

La neuropsicòloga Montserrat Junqué, va manifestar el seu desacord al contingut del post “petits problemes d’aprenentatge”. Per això crec que és d’interès aquesta entrevista:

– Davant d’un problema d’aprenentatge no molt considerable, quin consideres que és el moment en el qual els pares s’han de decidir a portar el nen al neuropsicòleg? Davant qualsevol problema d’aprenentatge, sigui greu o no, els pares han de córrer de seguida a mirar què passa, si pot ser abans dels 7 anys millor, perquè les àrees implicades tanquen aviat i llavors no hi ha res a fer.

I evidentment, és un neuropsicòleg que ho ha de determinar, un optometrista pot veure si l’entrada és bona o no, però no pot veure com es registra aquesta entrada dins el cervell, que és el qui la llegeix.

– Com treballa un neuropsicòleg per poder ajudar a un nen en els seus primers problemes d’aprenentatge? En el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura intervenen moltes funcions cognitives i diverses àrees cerebrals: percepció, relacions visuoespacials, memòria visual, memòria auditiva, memòria de treball, llenguatge expressiu i comprensiu, planificació, etc.

La neuropsicologia fa un estudi de totes les funcions cerebrals i s’obté un perfil amb les habilitats i dishabilitats específiques. Llavors es fa un tractament basat en l’estimulació o reeducació de les funcions alterades, comptant amb el suport de les funcions normals.

Als 12 anys la majoria de zones cerebrals necessàries per l’aprenentatge de la lectoescriptura ja estan formades i no es poden modificar, per tant s’ha d’actuar abans, de seguida que hi hagi el mínim indici.

– Creus realment que l’exercici visual (millorar la fixació, la ràpidesa, en definitiva aprendre a mirar amb el cervell i no amb els ulls) no pot millorar en cap moment la capacitat lecto-escriptora? Els exercicis perceptius i visuoespacials evidentment que estimulen aquestes funcions, però ningú ha dit que hagin de ser els optometristes els que els indiquin. La majoria d’aquests exercicis els han recomanat durant anys els psicòlegs que es dediquen als trastorns d’aprenentatge quan han detectat alteracions d’aquestes característiques: els ulls no llegeixen és el cervell qui ho fa i l’estudi del funcionament del cervell és feina de la Neuropsicologia.

Per altra banda, l’optometria s’ha posat de moda i segons les meves fonts d’informació hi ha centres que utilitzen sistemes de captació de clients no gaire ètics, principalment en escoles privades. I jo, particularment, m’he trobat amb algun cas de Dislèxia que havia estat tractat amb aquest mètode, evidentment sense cap resultat.

Per més informació podeu consultar la seva pàgina web MonserratJunqué.cat

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge

Els teus hemisferis estan connectats!

Han fet molts estudis amb pacients amb el cervell dividit (pacients comissurotomitzats) als quals se’ls ha seccionat el “cos callós” (cuerpo calloso) parcial o totalment.

Hi ha anècdotes molt curioses :

-Sperry va trobar que si es posava alguna cosa a la mà dreta d’una de les persones després de l’operació, aquesta podia dir el que era. Però si se l’hi posava a la mà esquerra no podia : la sensació de l’objecte a la mà dreta va a l’hemisferi esquerre, on es troba també la zona del llenguatge, però si la sensació la tenia a la mà esquerra anava a l’hemisferi dret, hemisferi que no pot parlar.

– Si als dos hemisferis dividits se’ls hi presenten simultàniament objectes diferents en cada camp visual ( per exemple una taronja en el camp ocular dret i una poma al camp ocular esquerra) i es demana que agafi amb cada mà l’objecte que ha vist, es produeix una competència entre les dues mans donat que cada una tracta d’agafar l’objecte que ha vist el seu hemisferi, i es provoca una lluita entre les mans per aconseguir agafar el seu objecte.

– Segons Gazzaniga (1995) en la seva Hipòtesi del Cervell Intèrpret considera que el cervell té una organització on hi ha d’haver un sistema que doni coherència a les sortides , i aquesta funció la dona l’hemisferi esquerre que actua de cervell interpret, es a dir s’ocupa de donar interpretacions per explicar les actuacions que té la persona, tant internes com externes donant relacions causals.

Això ho corrobora un experiment on es presentaven simultàniament a un pacient, 2 imatges diferents a cada un dels camps visuals :
En el camp visual esquerra (per tant ho veia l’hemisferi dret) : Una escena d’una casa nevada amb un ninot de neu.
En el camp visual dret (per tant ho veia l’hemisferi esquerre) : Una pota de pollastre. El pacient tenia que seleccionar després de diverses imatges les que estiguessin relacionades amb cada un dels hemisferis: La mà esquerra va seleccionar una pala, donat que ho relacionava amb l’escena de la nevada. La mà dreta va seleccionar el cap d’un pollastre que es corresponia amb la pota del pollastre. Per tant, els dos hemisferis van fer la feina correctament.

El resultat sorprenent va ser que quan se li va preguntar al pacient perquè havia escollit aquests estímuls. El subjecte, es a dir el seu hemisferi esquerre (l’encarregat de la parla), va contestar donant una resposta coherent sobre el cap del pollastre (l’havia agafat amb la dreta, i per tant l’hemisferi esquerre podia contestar be), però quan va haver d’explicar perquè havia agafat la pala (que l’havia agafat amb l’esquerra) va contestar que perquè havia de netejar el galliner (cosa errònia). Això vol dir que l’hemisferi esquerre no coneixia la resposta (perquè l’hemisferi dret no li havia pogut traspassar la informació), però va fer una interpretació errònia però coherent.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, experimentació, neurociència

Estudien la manera de poder saber les teves intencions abans que tu mateix en siguis conscient

Llegint l’entrevista a la revista “Muy Interesante” del mes d’agost de 2007, al Dr. Michael Gazzaniga, Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, fundador de la neurociencia cognitiva i autor del llibre “El cerebro etico”, he considerat oportú comentar alguns dels punts més destacats :

Exposa entre altres coses que s’està treballant en augmentar la memòria i també a esborrar-la : si volem recordar alguna cosa, podríem prendre medicaments per poder fer-ho, però, i si volem oblidar? S’ha localitzat les àrees del cervell relacionades amb la supressió dels mals records, una zona del còrtex prefrontal, la circumvolució frontal mitja i la inferior dreta. Això obra la porta a preguntar-se si es podrà arribat a poder prendre un medicament per oblidar certa situació viscuda?. (si voleu consultar més informació sobre el tema a “Elmundo.es

Així mateix comenta també una altra investigació recent que apunta la possibilitat de llegir les intencions d’algú abans que les porti a terme. Cosa que obriria el camí a preguntar-se si això faria perdre la privacitat del nostre pensament i si seria una manera de controlar-lo: diu que el teu cervell decideix el que vols realitzar molt abans que tu en siguis conscient, per tant s’està treballant per arribar a esbrinar a través del teu cervell el que tens previst de fer encara que tu no en siguis conscient.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, experimentació, neurociència
Lluveras Psicologia
categories
arxiu
Demana visita