Com alliberar-nos dels pensaments repetitius

Imaginem aquest exemple:

La nostra ment és un ordinador. En aquest ordinador hi ha programes (pensaments) que es posen en marxa per executar una tasca, però també hi ha programes encarregats a deixar en estat de “repòs” l’ordinador quan no el volem utilitzar.

La majoria d’aquests programes funcionen correctament. Amb ells aconseguim l’objectiu que perseguim i per això també ens ajudem dels records, les lletres, els números, és a dir dels coneixements en general.

Però, algun cop tenim algun programa que no funciona correctament . Son programes tant potents que ens poden bloquejar altres programes, i fins hi tot el funcionament total de  l’ordinador. Son els pensaments repetitius!!

 

Aquest exemple ens ajudarà a poder entendre el malestar que ens provoquen aquests pensaments.

Quina és la nostra feina interior per poder sentir-nos millor amb nosaltres mateixos?:

1r – Detectar aquests pensaments repetitius. No cal analitzar-los (aquest anàlisi ja es farà en teràpia) simplement adonar-nos que, igual com el programa d’ordinador que no funciona bé, ens està bloquejant tot el nostre funcionament de la nostra ment.

2n- Adonar-nos que aquests pensaments repetitius son externs a nosaltres.  Es a dir que no son exclusius nostres, ni son únics.

Imaginem que un dia ens aixequem amb una melodia d’una cançó al cap, i l’estem repetint durant tot el dia. Aquesta melodia es externa, i la tenim dintre la nostra ment. I a més a més no l’estem “controlant”. Amb els pensaments repetitius/intrusius, també ens passa el mateix, son el resultat d’una activitat externa de la nostra ment (Igual com un virus que entra en el nostre ordinador, però que també està en altres ordinadors).

No som nosaltres que “funcionem malament” sinó que simplement tenim “aquest virus/pensament intrusiu” que hem de treure per poder fer funcionar correctament la nostra ment.

3r- Aprendre a poder apagar tots els programes d’ordinador menys el que ajuda a deixar l’ordinador en estat de “repòs”.

En un principi aprendrem a apagar tots els programes a la vegada, i ens quedarem en estat de repòs, de manera que, quan tindrem més pràctica aconseguirem només apagar o treure del nostre ordinador el programa/virus que ens està bloquejant tot l’ordinador.

Com fer-ho? 

Començarem amb una relaxació progressiva del nostre cos, i un cop aconseguim relaxar el cos, en centrarem en el present.  En un punt, en una sensació, en una part molt concreta del nostre cos, etc. de manera que cada vegada que aparegui un pensament (sigui repetitiu o no) l’apartarem sense recriminar-nos perquè l’hem tingut, i tornarem a posar l’atenció en aquest punt. Agafarem aquest pensament i com si estiguéssim sobre d’un núvol el llençarem daltabaix, això ens farà sentir més descarregats i podrem tornar a centrar-nos en aquest punt del present. Ho anirem repetint tantes vegades com calgui.

És important que tinguem en compte que per aconseguir activar el programa de respòs de la nostra ment/ordinador cal una mica de pràctica. I recordem que igual com els començaments d’un entrenament, costa obtenir resultats, si hi dediquem una estona cada dia, al final ho aconseguirem.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a filosofia, meditació, teràpies

Trastorn obsessiu-compulsiu en un nen

Cas:

L’Albert, un nen de 8 anys espabilat i intel.ligent. A l’escola va perfecte i la professora no ha notat res d’extrany.
A casa, però, fa coses curioses : cada nit tanca les cortines, obre el seu llit i col.loca be el coixi, ho fa tres cops abans de començar a posar-se el pijama. Si hi ha alguna interrupció li provoca una gran malestar.
Es treu les sabatilles i les deixa a terra del reves donant un cop cada vegada que les posa del dret, també ho fa tres vegades. Abans de dormir-se ha d’anar al lavabo 3 vegades.
Tots les joguines han d’estar perfectament col.locades i les ha de comprovar cada vegada que surt de l’habitació.
En principi això no li representa cap malestar, però ara voldria convidar a altres amics a casa seva i no pot perquè sinó li descol.locarant totes les seves joguines. A casa han vist que aquests comportaments no son normals.
Possible sol·lució:
En primer lloc comentar que si algú es troba en una situació semblant amb el seu fill o amb algú conengut, que vagi a un professional que us podrà ajudar. Si veieu, però que la cosa no es tant exagerara, podeu fer algunes coses que us suggereixo :
De moment el que la família ha de fer es no prestar gaire atenció al que fa, com si no se li donés importància. Llavors heu d’agafar de la llista de coses que normalment fa i que considereu que son menys perturbadores per ell, podeu anar impedint que les faci (mai prohibint, simplement anar distraient-lo de manera que se li passi l’ocasió de fer-ho). Quan logreu que ja consideri normal no fer aquesta cosa (per exemple de les coses que fa l’Albert, podriem dir que el que li provoca menys malestar es col.locar be el coixir… doncs podeu intentar al anar a dormir, cada vegada que ell vagi a col.lcar el coixir, podeu distreure’l de manera que es col.loqui al llit sense haver-ho fet. Això es farà fins que veieu que ja no li cal fer aquest acte. Després continuareu treballant la següent cosa que us sembli que es menys important, per exemple podrieu obrir-li vosaltres mateixos el llit i us podeu esperar fins que estigui dins del llit, etc.etc.
Tot això s’ha d’anar fent cada dia i no es passarà a la següent situació fins que la primera no estigui completament “superada”.
Explicació:
S’ha explicat els procediments conductuals. En persones grans els tractaments d’exposició i prevenció de la resposta han quedat completament constatats en diferents estudis, encara que aquestes tècniques per si soles no tenen la solució definitiva. S’ha de tractar les obsessions amb teràpies cognitives.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a salut, teràpies
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu