Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, Problemes parella, teràpia de parella, teràpies

Maltractaments – Noies maltractades

En altres posts ja hem parlat del maltractaments des del punt de vista del noi controlador. Avui però, aquest post va dirigit a les noies.Vegem aquests exemples:

maltractaments 3

Cas 1
Fa un temps em van venir a la consulta una parella, la noia tenia molts gelos, i això estava provocant que la relació de parella fos cada cop més complicada.

Aquesta noia havia tingut altres relacions anteriors en les quals havia patit maltractament psicològic. Amb aquestes anterior parelles ella havia après que ell estava constantment pendent del que ella feia. Llavors, quan arribava a un punt tal de control, aconseguia deixar-lo.

Ara, però, amb aquesta parella, ella sense adonar-se’n, volia que ell repetís el mateix patró.  Li semblava que, si ell no estava enviant-li missatges constantment, i vigilant a l’hora que arribava a casa, això era perquè no l’estimava prou.

Cas 2
Fa un temps va venir a la meva consulta una noia que s’havia separat i que en aquell moment estava amb una altra parella.  El motiu de la consulta va ser perquè tenia un trastorn d’afartament.

Ella havia patit maltractament amb l’anterior parella i amb aquesta també estava repetint el mateix patró.

Igual com el Cas 1, aquesta noia sense adonar-se’n,  estava acostumada a les exigències de l’altre fins el punt que si no rebia aquest tracte de control ella ho considerava com si l’altre passes d’ella.

SI ESTÀS PASSANT PER UNA SITUACIÓ SEMBLANT

Quan estem en una situació semblant normalment no ens n’adonem.  Com en els exemples anteriors, en el primer cas es va al psicòleg perquè hi ha problema de gelos i en el segon cas hi ha un trastorn d’afartament.

En realitat hi ha un patró mal après de relació de parella.  Pel motiu que sigui (sigui la família, sigui l’escola, els amics, sigui la primera parella, etc.) aprenem un patró de relació.  I pensem que aquest patró es el correcte (considerem correcte que ell sàpiga en tot moment els nostres moviments, si sortim amb altre gent, a l’hora que tornem a casa, si tenim algú a casa nostra, etc.)

L’important es que ens en puguem adonar.  Pregunta’t si aquesta relació que estàs tenint no et fa sentir massa “controlada”? Encara que te l’estimis tant que t’agradi que estigui pendent de tu, pensa si no estàs perdent la teva autonomia. Pensa si, Et sents “anul·lada”.

Aquest patró de relació també es pot produir amb les amistats.  A vegades tenim una amiga tan amiga que sembla que et vol absorbir i no et deixa tenir d’altres amigues?

 Mai has de permetre quedar anul·lada perquè una altra persona ho vulgui.

 

Podeu consultar també “El respecte – la violència en les parelles”

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves, teràpies

La infertilitat i la relació de parella

La infertilitat és un esdeveniment vital estressant que genera un fort impacte emocional en la persona i que pot amenaçar a la relació de parella.

Davant de la infertilitat cada parella pot respondre de diferent manera, però així hi tot constitueix una situació d’estrès crònic comparable amb l’aparició d’una mort o malaltia molt greu. El fet que les parelles es sotmetin a un gran nombre de visites al metge, a tractaments, i a relacions sexuals programades pot suposar una pressió en la parella molt accentuada.

És per tot això que l’estabilitat de la parella com a relació queda alterada: la comunicació entre ells en queda ressentida perquè un dels membres (moltes vegades ell) per no voler generar més patiment a la seva parella, i per tal de protegir-la no expressa les seves emocions i es reprimeix davant d’ella. Com a conseqüència ella experimenta desatenció i la sensació que està sola davant de la situació, provocant un ressentiment contra ell.

Les relacions sexuals de la parella també solen quedar afectades. En molts dels casos es disminueix la qualitat i la freqüència, per una disminució del desig, sobretot provocada per la programació de les relacions sexuals. En algunes situacions s’arriba a que el sexe es converteix en una experiència dolorosa per la incapacitat d’arribar a concebre el fill.

Les parelles que es trobin en aquestes situacions has de saber que la teràpia cognitiva-conductual ha demostrat la seva eficàcia tant pel que fa a l’afrontament del diagnòstic com durant el tractament. Es treballen les reaccions que pateix la parella:

  • L’estat de xoc i la negació per no voler-ho acceptar.
  • La culpabilització a l’altre membre de la parella per la incapacitat per concebre, o a si mateix per estar privant a la seva parella de la possibilitat de tenir fills.
  • Sentiment de pèrdua de control i d’aïllament social per tal de protegir-se davant dels sentiments de ràbia o enveja davant d’altres familiars o amics que no tenen aquest problema.

Imatge: Galeria Alvaro Rovia

Bibliografia:

  • Guerra D. (1998) Como afrontar la infertilidad. Barcelona editorial Planeta.
  • Terapia de pareja en infertilidad. Noelia Flores Robaina, Cirsitna Jenaro Rio i Carmen Moreno Rasset. Universidad de Salamanca. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)
Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, salut

Mites sexuals en la relació de parella

Continuant amb el post Mites sobre la sexualitat en l’home exposem ara els mites sexuals sobre la relació de parella segons Labrador (1994) amb un petit comentari en cada un d’ells:

  • Sexe o relacions sexuals volen dir coit. La resta són conductes substitutives, i fins i tot aberrants. Qualsevol altra cosa que no sigui el coit no compte. No vulguis arribar ràpidament al coit i abandonis la resta de conductes que l’envolten perquè a part que són molt complaents, pot ser que això faci no acabis de gaudir completament.
  • Donat que l’única relació complerta és realitzar el coit, aquest s’ha de fer sempre que es tinguin interaccions sexuals. Tots els contactes físics han d’anar guiats al coit. Prova de tenir relacions sense realitzar el coit, ja veuràs que la satisfacció que obtindràs serà igual de bona.
  • Ni l’home ni la dona poden dir mai que “no” al sexe. Quants cops no hem sentit l’excusa del mal de cap (fins hi tot un li va regalar a la seva parella una caixa d’aspirines per aquest mal de cap tant “freqüent”). És tant difícil dir-li a la teva parella que no en tens ganes? Si veieu que la cosa és molt freqüent haureu de posar-hi remei, però si simplement és algun cop, no passa res, avui tu, demà jo.
  • El sexe ha de ser sempre natural i espontani: pensar, parlar o llegir sobre el sexe trenca aquesta espontaneïtat i per conseqüència fa més difícil gaudir del sexe. No t’ha passat mai que tens una temporada que no et ve de gust tenir relacions? sempre trobes una excusa o altre per anar allargant-ho. Doncs en aquests períodes és molt bo parlar-ne amb la parella i fins i tot mirar junts alguna pel·lícula, o llegir algun llibre junts que us ajudarà a tornar a agafar les ganes que havíeu perdut.
  • És un error tenir fantasies sexuals durant les interaccions sexuals, en especial durant el coit. Les fantasies sexuals ajuden a incrementar les ganes de tenir contacte sexual amb la teva parella i a millorar-les.
  • Si dues persones s’estimen han de saber com gaudir del sexe junts. Cal que la parella parli del que a cada un li agrada o li desagrada més.
  • En la relació sexual cada un coneix instintivament el que la seva parella pensa o vol. No et sentis culpable per no saber-ho, millor parla-l’hi i pregunta-li el que li agrada.
  • Una bona relació sexual requereix un orgasme. Aquesta pressió que hi ha de sempre voler arribar a l’orgasme moltes vegades cohibeix a les parelles i fa que el contacte sexual no sigui del tot relaxat. Aprèn a gaudir encara que no s’arribi a l’orgasme. Si no és avui, serà demà.
  • El sexe només és bo si els dos arriben a l’orgasme al mateix temps i de forma conjunta. El procés d’excitació d’un i de l’altre membre de la parella pot ser que no es produeixi al mateix temps, per la qual cosa és molt normal que l’orgasme s’aconsegueixi a diferent moment. Simplement cada u ha d’acompanyar a l’altre fins que també l’aconsegueixi.
  • Si el sexe funciona bé, llavors anirà bé la relació de parella. Quan en una parella el sexe està funcionant correctament, la parella es manté molt millor, però no és només aquesta condició la que cal perquè funcioni una parella.
  • Existeixen certes regles absolutes i universals sobre el que és “normal” i el que és “anormal” en el sexe. T’agradaria fer certes accions amb la teva parella que penses que no son normals? Has de tenir present que si no hi ha lesions i la teva parella també li agraden, endavant, simplement n’heu de parlar.
Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, teràpies sexuals

Et molesten coses de la parella?

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

– Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

— Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

– Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies sexuals

Falta de desig sexual

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Possible solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell us podria ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica (si hi ha alguna fòbia, o algun trastorn psicològic, etc.), de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc), de totes maneres si encara no us heu decidit el que podeu començar a intentar ho podríem resumir de la següent manera:

En primer lloc us heu d’informar, hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)

En segon lloc heu de pensar que el problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

En tercer lloc heu de pensar que cada un de vosaltres heu de prendre consciència de les vostres sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement s’han de fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). S’ha d’acceptar que abans de res s’ha de crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica s’ha d’anar repetint aquesta fase, fins que s’ha reduït l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara continueu tenint problemes millor que us poseu en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (trastorns d’erecció en l’home, ejaculació precoç, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una avaluació i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoç, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.

25/08/2015 Podeu consultar per fer algun taller que s’organitzen periòdicament Institut d’estudis de sexualitat en la parella

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu