Coaching per a pares i mares a l’Hospitalet de Llobregat

El coaching és una disciplina que ajuda a millorar les habilitats d’aquella persona o grup que està davant d’una situació.  A vegades quan es parlar de coaching pensem en el coaching per a empreses, o per a equips esportius, però també hi el coaching per pares i mares.

Aquesta setmana hem acabat el “Taller de Coaching per a pares i mares d’Infantil, de l’AMPA de l’Escola Canigó” impartit per la psicòloga Gemma Ruiz, membre del nostre equip, formadora de formadors i especialista en coaching.

Cada cop es demanen mes aquests tipus de tallers perquè ajuden als pares en la tasca d’educar:

  • Com enfocar el repte de ser pare,
  • Com establir una bona comunicació amb els fills,
  • Gestionar les emocions en la comunicació i ensenyar als nostres fills a que les gestionin.
  • L’Afecte com a fil de comunicació.
  • Ajudar-los a ser autònoms.
  • Com conviure amb els nostres mòbils, ordinadors i poder-ho compaginar amb els nostres fills.
  • Com ajudar als nostres fills a gestionar totes aquestes eines informàtiques.

En definitiva com aprendre a gaudir de la tasca de ser pares i mares

Si voleu més informació sobre les sessions dels tallers de coaching us podeu posar en contacte amb nosaltres (es podem fer també a altres localitats)

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a conducta, fills, grups, joves, Tallers

TDAH des del punt de vista dels pares


Cas: Quan l’Adrià tenia 6 anys els professors de l’escola van avisar els seus pares. L’aprenentatge de l’Adrià era més lent, amb molt poca capacitat d’atenció i sense poder estar quiet massa estona en el mateix lloc. Els van recomanar que anessin a un especialista.

Després de proves van diagnosticar a l’Adrià un Trastorn per dèficit d’’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’Adrià cada vegada anava a més: no podia estar massa estona escoltant, s’havia d’estar movent contínuament. A més tot el dia s’estaven barallant amb el seus pares, però amb el problema que no anava millorant, sinó més aviat al contrari.

Els seus pares van començar a desmoralitzar-se amb un fort sentiment de culpa La mare va caure en un estat de tal nerviosisme que va provocar que l’Adrià no l’obeís. Va arribar a un punt que la seva mare li va agafar mania.

Aquest, que és un cas real, és una de les situacions en que es poden trobar molts dels pares. Sempre havien pensat que el seu fill estava evolucionant com un altre nen, però de cop (normalment es detecta a partir dels 5, 6 anys d’edat i es caracteritza per la presència de tres símptomes fonamentals: el dèficit d’atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat) comencen a aparèixer els problemes. Davant seu tenen un nen amb el qual, els costa comunicar-s’hi, sembla que el nen no té la maduresa per assimilar el que se li ensenya i se li està dient. Però no es aquest el màxim problema. El problema és la família, els amics, tota la gent que t’envolta que et va dient:

“Quin nen tant mal educat….” “Això amb un parell de bufetades s’arregla….”

És aquest el màxim problema, la pressió que es va fent contínuament als pares, cosa que fa augmentar la seva inseguretat i priva que puguin actuar tranquil·lament amb el seu fill.

Per això, si teniu un fill en aquesta situació no ho vulgueu passar-ho vosaltres sols, poseu-vos en contacte amb altres pares que us ajudaran. (poder ensenyar a com tractar el vostre fill de la millor manera, us poden proposar com organitzar els caps de setmana perquè no siguin tant estressants pel nen i per vosaltres, etc.). Segur que amb unes bones pautes podreu afrontar la situació molt millor.

Bibliografia: “Manual de terapia de conducta en la infancia”

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, salut

Els teus fills sí,…. Però, i Tu?

Cas :
La Clara es una dona casada, té dos fills de 3 i 6 anys i està encantada fent de mare. Tot el dia està amb els nens, tant, que s’ha oblidat de la seva pròpia vida.Fins ara no hi havia hagut cap problema, ella era feliç i evidentment els nens també. Aquest estiu però la Clara s’ha trobat una mica buida ha vist que cada vegada els seus fills son més independents i a ella li queden moltes hores mortes (quan estan al parc, quan estan a la platja, etc.) Ha parlat d’això amb alguna amiga seva, però com que encara tenen els nens petits no la poden entendre. No sap que fer.

Possible solució :
Això va per totes les mares que es pensen que dedicant la seva vida als fills ja en tenen prou per omplir la seva.

En primer lloc s’ha d’intentar recordar que aquests fills que quan son petits necessiten del vostre ajut, un cop arriben a una edat ja no els cal. Per tant el que es bo es que de mica en mica els aneu preparant perquè s’acostumin a no tenir-vos disponibles per tot.

Segur que en algun moment us heu trobat que els vostres fills donen per segur que poden disposar de vosaltres en qualsevol moment, Oi? Doncs es això justament el que heu d’evitar. Han d’aprendre que quan vosaltres esteu ocupades fent alguna cosa “pròpia vostra” /”pròpia teva” (no de la família), ells t’han de respectar.El que seria bo es que trobessis una afició (restauració de mobles, pintura, estudiar, etc.) només teva, i si ells volen, deixa’ls que t’ajudin, et poden aportar idees o ajudar-te a fer coses, etc.

Cal que els teus fills et vegin com a persones amb aficions pròpies i no només com a mare (que també, però no únicament). Segur que això a la llarga farà que et respectin més, que et vegin com una “persona” diferent a la unitat familiar.


Explicació :
S’ha intentat obrir els ulls a les mares joves que pensen que dedicant-se als fills ja en tenen prou. Es una manera d’evitar els sentiment d’inutilitat que més endavant aquestes mares van agafant, sobretot quan els seus fills marxen de casa.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu