L’efecte Stroop

Comencem amb un exemple:

Digues fort el color de cada una d’aquestes paraules (recorda que has de dir el color, no el que posa)

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Ara prova amb aquests:

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Suposo que aquesta segona vegada t’haurà costat una mica més, no?

Prova-ho ara amb els noms en japonès

kiiro orenlliaoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

I ara amb japonès però amb els colors canviats

kiiro orenlliaoi guree murasakikuroi akai pinku midori

Si no saps japonès segur que t’ha resultat molt més fàcil dir els noms dels colors quan les paraules estaven en japonès encara que el color i la paraula no coincideixin. Això té una explicació:

És el que s’anomena efecte Stroop, un tipus d’interferència que s‘ha suggerit que es degut a que hi ha certes vies neuronals que es superposen i que participen de manera paral·lela en el procés de dir el color i en el de llegir la paraula (una via es dedicaria a mirar el color, i l’altra a llegir la paraula de manera que entre les dues es produeix una interferència que ens dificulta en el cas que no hi hagi concordança).

Les vies de lectura estarien més reforçades en el cervell degut a l’experiència prèvia, la qual cosa facilitaria el proces de les vies encarregades de dir el color quan l’estimul del color i la paraula concorden.

Si els estímuls son incongruents llavors les vies de lectura interferiran amb les encarregades de nombrar el color. Però només hi haurà interferència si entenem l’idioma en el que estan escrites les paraules.

Cal dir que l’efecte Stroop també es troba en altres modalitat sensorials. Si esteu interessats podeu llegir tot l’escrit a Psicoteca

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència

Capacitats dels nadons

Molts científics estan investigant sobre l’estadi inicial del nen pel que fa al món perceptiu. Actualment hi ha moltes postures: És una qüestió de propietats genètiques ja preestablertes o hi ha una interacció entre el que és innat i el que s’aprèn? Les dades actuals donen la visió d’un nadó molt més actiu del que es pensava fins ara.

Comentarem aquí una de les investigacions que van fer Eleanor Gibson i Richard Walk sobre la percepció de la profunditat en l’anomenat “Precipici visual” : van construir una espècies de llitera de dos pisos (vegeu el primer dibuix). consta d’una taula amb una coberta de vidre gruixut vorejat per una barana perquè el nen posat a sobre no pogués caure. La meitat de la superfície té un dibuix com d’un tauler d’escacs, igual com el terra del pis de baix, l’altra meitat és transparent. Això produeix un efecte com si la taula acabés a la meitat de la superfície i després seguís un precipici.

La teoria d’ells era que si un nen podia percebre la profunditat no s’aventuraria a gatejar per sobre del vidre transparent (vegeu aquest segon dibuix). L’experiment es va fer amb 36 nens de 6 mesos i mig a 14 mesos, i d’aquests només 3 es van atrevir a gatejar per sobre de la part transparent. Així mateix també ho van provar amb altres espècies, la qual cosa els va portar a afirmar que els nens perceben la profunditat, es a dir que la percepció de la profunditat podria està programada genèticament en diferents espècies animals.

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills

Veus l’home?

Agafa un rellotge i calcula el temps que tardes a veure un home en aquesta imatge:

Si el trobes en 3 segons el teu cervell està més desenvolupat que el de les altres persones
Si el troben en 1 minut el desenvolupament del teu cervell és normal.
Si tardes entre 1 i 3 minuts el teu cervell reacciona lentament, ingerir més proteïnes et pot ajudar (et recomanen menjar nous).
Si has tardat més de 3 minuts el teu cervell està molt i molt lent i l’única manera d’arreglar-ho és que assagis amb més dissenys d’aquest tipus per desenvolupar aquesta zona del cervell (també t’ajudaria una dieta de nous)

Post extret de Todo interesante

Si us serveix de consol, jo hauré de menjar moltes nous

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, percepció

Davant d’una escena de dolor, el perceps?

Segons investigadors del Regne Unit el cervell podria percebre el dolor dels altres.

Moltes persones sempre han dit que senten el dolor quan veuen escenes on n’hi ha. Moltes d’aquestes persones fins hi tot eviten les pel·lícules de terror i les imatges cruentes de les noticies per tal de no sentir aquest dolor.

Doncs, segons Stuart W. G. Derbyshire, de la Universitat de Birmingham això seria més que una resposta empàtica: en el seu estudi van veure que les persones que diuen sentir el dolor dels altres a part de tenir més activitat en les regions emocionals del cervell també en tenen en les regions cerebrals sensibles al dolor.

L’autor així ho explica després de fer l’experiment amb 108 estudiants universitaris. D’aquests, un terç van confessar que a part de tenir una reacció emocional també havien experimentat una mica de dolor en el lloc de la lesió. En aquestes persones se’ls hi va descobrir activitat en els centres emocionals del cervell igual com als altres, però a més també una activitat molt intensa en les zones associades al dolor.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista Pain. Per accedir al text complert: www.sciencedirect.com/science/journal/03043959

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, percepció

L’efecte McGurk

El que veus et pot influir amb el que sents. Això justament és l’efecte McGurk: quan el que percep el nostre cervell no es correspon amb la realitat i a més hi ha una interacció entre diferents modalitat sensorials (auditiva i visual). S’experimenta en aquest vídeo.

Quan la persona pronuncia una sil·laba està influït en el que sentim (tu entens “da” quan el que realment estàs escoltant es “ba” i s’està dient “ga“).

Amb els estudis que s’han anat fent s’ha descobert que el fet de poder veure a la persona que està parlant fa que nosaltres millorem el volum del que sentim. Més tard McGurk quan estudiava amb nens, al moment que va presentar sons diferents del que es pronunciava, amb les sil·labes “ga” i “ba” es va adonar que els nens sentien “da”. Així es va adonar que es produïa una espècie d’il.lusió auditiva.

Aquest efecte també es pot aconseguir amb altres combinacions (ka -visual i la pa – auditiu i dona una percepció de “ba”).

Amb els experiments de neuroimatge s’ha vist que la regió del cervell del surc temporal superior esquerre o àrea de l’associació, s’activa de manera diferent quan rep estímuls que concorden (els visuals i els auditius) de quan no concorden.

Article extret i adaptat de PsicoTeca

Etiquetat amb:
Publicat a percepció

Saps llegir?

Llegeix aquesta frase i contesta:

Està escrita correctament?

HI HA ARBRES

A LA

LA SELVA

Solució

Etiquetat amb: ,
Publicat a cites, curiositats, percepció

Il·lusió òptica

  1. Mira els punts roses en moviment.
  2. Ara fixa la vista en la creu central.
  3. I finalment, continua mantenint la vista a la creu central sense desviar la mirada.

Segur que al fixar la vista en la creu central en un principi has vist que el punt rosa que està en moviment es convertia en un punt de color verd clar. Al fixar més estona la vista en el centre, has anat veient que els punts roses anaven desapareixent fins que tots s’esborraven menys el punt que anava girant.

Aquest efecte s’anomena post-efecte del moviment: el moviment i el color els detectem amb parelles de neurones que s’agrupen d’una manera determinada. Si el període d’exposició s’allarga, provoca un cansament i un dels membres de cada parella de neurones se separa provocant que ens habituem a l’estimulació que estem rebent.

La retina s’ha saturat d’aquest color i hi està menys sensible que normalment. Quan posem la vista sobre l’espai en blanc el cansament es manifesta veient el color complementari, el verd clar.

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, percepció

Per què com més grans més ràpid passa el temps?

Stefan Klein, un físic entrevistat a La Contra de La Vanguardia, explica que el fet que el temps ens passi molt ràpid o molt lent depèn del nostre cervell. Aquest és l’encarregat d’associar la percepció del temps i el funcionament de la memòria.

Els joves percebem el temps més lent perquè la memòria està treballant emmagatzemant moltes dades. En canvi, la gent gran que ja ha emmagatzemat a la seva memòria gran part de les dades de la realitat en la que viuen, el temps els hi passa molt ràpid.

També passa quan estem entretinguts, durant un trajecte cap a un lloc desconegut que el camí d’anada sempre es fa més llarg que el de tornada o amb la por que en una situació de perill tenim la sensació que el temps es para. La por estimula la memòria i ens fa retenir molta informació per si es tornés a repetir una situació similar. És una característica evolutiva que ens facilita la supervivència: si a un pomer hi ha una serp, el nostre cervell es fixarà abans amb la serp que amb una poma perquè ignorar a la primera seria mortal.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, curiositats

Maneres de percebre el món

Segons la PNL la Programació Neurolingüistica de Brandler i Grinder, els individus tenim diferents maneres de percebre el món donat que utilitzem diferents maneres de representació.

Una persona per exemple percep el món i expressarà el que veu centrant-se en les dades visuals, una altra persona serà més auditiva i una tercera serà més sensitiva (centrant-se en les sensacions tàctils, gustatives i olfactives). Els diferents sistemes de percepció constitueixen diferents tipus de personalitat.

Inicialment la psicologia es va esforçar a comprendre el comportament humà procurant entendre el contingut de la ment i el passat de les persones. John Grinder y Richard Bandler amb el PNL deixen de posar l’interès en els continguts i es centren en la forma com es construeix l’experiència pròpia. Com la gent ens fem les construccions en el nostre cap segons els estímuls que rebem de l’exterior i del nostre propi interior. Així, la PNL constitueix un model formal i dinàmic de com funciona la nostra ment i percepció humana, de com procesa la informació utilitzant les estrategies internes per adaptar-se positivament.

Amb la PNL es fa una analogia amb l’ordinador utilitzant els nostres patrons. Ens permet mitjançant tècniques, reconeixer i desenvolupar habilitats per al creixement personal i millora de les relacions interpersonals, però sobretot ens permet conèixer de manera objectiva la percepció dels altres i la de nosaltres mateixos.

Utilitza sobre tot els aspectes lingüístics de la nostra comunicació donat que a través del llenguatge construim la nostra realitat.

Bibliografia: Psicologia de la Comunicación – Alex Mucchielli

Etiquetat amb:
Publicat a percepció

Tens por a la mort?

La mort, un pas que tots hem de fer. Per què la volem ignorar? Moltes vegades pensar-hi ens fa por. Exposarem aquí el que proposa el Dr. David D. Burns en el seu llibre “El manual de ejercicios de Sentirse Bien“.

Nota : Aquesta explicació està enfocada per a les persones que estan en perfecte estat de salut però que tenen por a morir. Si en aquest moment pateixes una malaltia seria, millor que et posis a mans d’un professional.

El Dr. David D. Burns explica que donat que la mort representa l’última confrontació amb allò que és desconegut no és sorprenent que les persones que pateixen ansietat li tingui por. El que primer s’ha de fer és estudiar amb detall de què es té por, Hi ha 3 fases: Una primera fins que s’entra en l’estat inconscient, en la segona en el moment concret, és a dir en el moment just de la mort, i per últim el període de temps que segueix a la mort.

– Si el que et preocupa és la primera fase, llavors del que tens por és de la vida no de la mort. De que tens por? del dolor? llavors el que s’ha de treballar és aquesta por, no de la mort. Potser però, tens por de no poder realitzar tots els teus somnis? Doncs pensa que el que estàs patint és el teu perfeccionisme i no la por a la mort .

– Si el que et preocupa és la segona fase de la mort és a dir en el moment en que ens endinsem a un estat d’inconsciència, potser apareix la por a perdre el control sobre nosaltres mateixos, cal que pensis que cada dia ho fas quan et poses a dormir, per tant si això no et fa por, per què n’hauries de tenir en el moment de la mort?

– La tercera fase, en el període que segueix a la mort pròpiament dita, una de les pors podria ser, per exemple que et despertessis quan ja t’han enterrat. Doncs torna a pensar que aquesta preocupació ja no és de la mort, sinò que si et preocupa això ja tornes a estar viu.

El Dr. David D. Burns explica que una bona manera de controlar aquesta por a la mort és apuntant els nostres pensaments negatius en un diari “d’estats anímics” (en el mateix llibre hi ha un model), que consisteix a apuntar els pensament automàtics negatius (per exemple, quan em mori no podré gaudir de moltes coses que faig ara, per exemple jugar a tennis, etc.) i intenta trobar les respostes racionals ( doncs dir-se que ara en vida no tots els dies jugo a tennis i que tampoc no resulta tant dramàtic, etc.).

Per últim explica que inclús es pot pensar en la mort de forma positiva, i un dels exemples que posa es imaginar-se que després d’un accident d’avió que estàs completament destrossat t’és impossible morir. En aquest punt segur que fins i tot tindries ganes de morir-te.

Iniciem un tema al forum de Psico-ajuda per si voleu comentar alguna cosa.

Referència llibre : “Manual de ejercicios de sentirse bien” de Dr. David D. Burns. Editorial Paidós

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, salut

L’efecte Dunning-Kruger – Com més inútil ets, més et penses que fas les coses bé!

L’efecte Dunning-Kruger es un fenomen psicològic descrit per científics de la Universitat de Cornell (Nova York, EEUU) segons el qual les persones amb poc coneixement tendeixen sistemàticament a pensar que saben molt més del que saben i a considerar-se més intel.ligents que altres persones més preparades. El fenomen rigorosament demostrat en un estudi fet pels psicòlegs Justin Krugger i David Donning va sortir publicat a The Journal Of Personality and Social Psychology, el desembre de 1999, i es basa en els següents principis:

– Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves habilitats.
– Els individus incompetents són incapaços de reconèixer les veritables habilitats en els altres.

Anteriorment tant Kruger com Dunning havien investigat sobre el fenomen conegut pels psicòlegs segons el qual la majoria de gent tendeix a valorar-se a si mateixa molt per sobre de la mitja, quan és estadísticament impossible: així, es difícilment comprensible que el 98% dels catedràtics d’Universitat, segons un estudi, estiguin convençuts que treballen millor que els altres.

Segons aquests indicis, els professors Krugger i Dunning van dissenyar un experiment que consistia en mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus i els hi van demanar una posterior avaluació. Una vegada acabat el test, els resultats van ser realment reveladors:

– Els estudiants més brillants, molt superiors als seus companys, va estimar-se que estaven per sota la mitja.
– Els estudiants mediocres es consideraven per sobre de la mitja.
– Els estudiants rematadament dolents es mostraven convençuts d’estar entre els millors: de fet, quant més inútil era l’individu, més segur estava de que feia les coses be.

Així doncs, els més incompetents, segons la doctora Kruger, patien d’un doble greuge “no només arriben a conclusions errònies, i prenen decisions desafortunades, sinó que la seva incompetència els impedeix donar-se compte d’això”.

Font : Fogonazos
Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, curiositats

Percepció del so – vibracions

El poder dels sons com a vibracions afecten el comportament dels éssers vius, en els vegetals la música actua sobre el creixement i la salut de les seves cèl·lules. En el animals la música per exemple actua com a sedant. En nosaltres també ens provoca molts canvis, sobretot en el plànol emocional ens pots afectar fins al punt de posar-nos tristos o alegres segons sigui els sons que escoltem.

Però, per què serveix tenir dues orelles i no només una? Quins avantatge té? Asseu-te i tanca els ulls en un lloc amb molt de soroll. Amb els ulls tancats ets capaç de saber des d’on provenen els diferents sons? El so provoca un efecte diferent a cada una de les nostres orelles així el podem percebre dins d’un camp espaial, es a dir el nostre cervell “calcula on han d’estar les coses” segons la diferència de so que ha captat a través de les dues orelles

La ciència ha aprofitat la percepció que tenim del so per poder perfeccionar els diferents aparells d’audició. Tots coneixem el sistema “mono” d’altaveus: és simplement so a través d’un altaveu. Més sofisticat seria el so estereofònic que consisteix a gravar el so per dos canals independents. de manera que quan s’escolta genera en nosaltres una petita sensació espaial provocada per la diferència entre el que sentim en una i en l’altra orella.
Un sistema més sofisticat es l’holofonia, tècnica d’especialització sonora, que provoca una il·lusió auditiva: es graven les seqüències de cada oïda per independent i després les gravacions es recombinen aconseguint a l’escoltar-ho que el nostre cervell crei una il·lusió espaial molt més marcada que l’ estereofònica. El nostre cervell identifica aquests sons en un espai de manera que els percep com si estiguessin allà mateix! Potser aquest es el futur dels aparells domèstics que usen auriculars.
Poso un mateix so (moviment d’una caixa de llumins) amb les tres tècniques, per escoltar-les poseu els auriculars i tanqueu els ulls (així eviteu interferències).
Article Extret de Psicoteca
Etiquetat amb:
Publicat a curiositats

Il·lusions visuals i de pensament

A la pàgina UAB divulga explica que el fet que veiem aquesta figura en moviment, lluny de considerar-ho un error, es creu que és un mecanisme protector necessari per a la nostra interacció quotidiana amb el món.

Segons un article d’Alejandro Maiche, Anna Vilaró, Anna Renner, Enric Munar “Las ilusiones visuales, espejismos que no engañan”, Departament de psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’educació, UAB, es vol desfer el mite que són errors del sistema visual.

En una altra pàgina també relacionada Il·lusions visuals i de pensament s’expliquen exemples d’il·lusions tant visuals com del pensament. Una de les il·lusions del pensament que hi ha (que es troba sota una llicència Creative Commons), és la següent, però en podeu trobar d’altres :

  1. Una raqueta de tennis i una pilota costen 105 euros, si la raqueta costa 100 euros més que la pilota, quan costa la pilota?

Ja ho heu pensat? Creus que costa 5 euros? doncs, no. la pilota costa 2,5 euros, que sumats als 102.5 euros fan 105 euros, així la raqueta costa 100 euros més que la pilota.

El fet que la majoria hagem resolt malament el problema es degut a que agafem una drecera de la ment, hem estat objecte d’una il·lusió del pensament: és més fàcil descompondre una quantitat sencera en dues quantitats senceres menors, en comptes de fer-ho com s’havia de fer.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, percepció

Hi ha persones que cauen malament d’entrada

No us ha passat, que hi ha gent que amb la primera impressió ja et cauen malament? De vegades després de parlar-hi només uns minuts ja notes que aquella persona no t’agrada. Doncs segons Albert Mehrabian, l’impacte d’un missatge és degut en un 55% als moviments del cos, principalment a l’expressió facial,, el factor vocal (volum, to, ritme, etc.) és el responsable del 38% de l’impacte del missatge. Tot això fa que una persona acabi caient-nos bé o malament.

En el moment en què ens trobem amb algú s’engega en nosaltres una reacció d’alerta davant de qui arriba i a l’invers. L’organisme posa en funcionament uns processos neuropsicològics activant-se per poder reaccionar en cas d’emergència. Un cop ha arribat el foraster el classifiquem com a conegut o no conegut. Cal dir que els estudis han demostrat que ja des de petits, hi ha una reacció innata de por davant del desconegut.

Davant d’aquesta postura que de forma inconscient tots adoptem quan s’acosta algú, tenim mitjans per intentar agradar a la persona que volem conèixer. En el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri, explica com poder millorar aquesta primera impressió, per un costat cal demanar alguna opinió de persones properes que t’estimin per ajudar a autoobservar-te (et farà veure coses que un mateix no és conscient).

Així mateix, és bo treballar el contacte visual, intentar mantenir-lo, i l’altre aspecte important és la gesticulació, postura i distància. Referent a aquesta última Edward T. Hall, pare de la proxèmica (espai que hi ha entre la gent mentre ens comuniquem) va classificar quatre zones diferents que habitualment utilitzem de manera inconscient: la distància intima, la personal, la social i la pública, que són importants que respectem en cada situació.

Per últim el to i volum de la veu que s’han de saber adequar a la intenció del missatge per millorar la seva receptivitat.

Bibliografia : “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri. Editorial La Magrana. “Psicologia de la Comunicación” d’Alex Mucchielli. Editorial Paidós

 

Revisió agost 2015:  Quan notes que no et sens còmode davant d’una persona esta provocat per l’energia que te aquella persona.  Cal estar protegit perquè l’energia dels altres no ens afecti.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats

Mira el paisatge, hi veus les figures amagades?

Hi ha diferències a l’hora de processar la informació cosa que fa que ens enfrontem de diferent manera davant dels problemes : Es diu que la personalitat de cadascú influeix en la nostra percepció.

Un dels estils cognitius diferents es el que s’anomena dependència o independència de camp, es a dir la tendència a percebre les situacions d’una manera global (dependència de camp) o la capacitat de discriminar les parts o elements del tot (independència de camp). En aquest dibuix, hi ha qui veu el dibuix globalment i d’altres que son capaços de forma ràpida de trobar les figures en el paisatge.
Això té unes implicacions educatives:
-Referent a les relacions interpersonals (les persones amb dependència de camp tenen més orientació social, i estan més inclinades a la interacció amb els altres. Per contra els independents de camp son més autònoms, els hi agrada el treball individual, amb molta iniciativa però sense deixar-se influir massa pels altres
- Referent a les preferències intel.lectuals els depenents de camp s’inclinen més cap a les ciències socials i les humanitats. Els independents de camp rendeixen millor en les feines analítiques, com la física, biologia, matemàtiques, etc.
Això però s’ha de considerar dintre del context, es a dir, que es rep també influencia de pares a fills en el desenvolupament de la dependència-independència de camp : al pressionar als nens al cumpliment de les normes externes durant el seu creixement repercuteix a que no es desenvolupi un jo diferenciat del dels altres, i per contra les mares dels nens que son dependents de camp solen ser més arbitràries i impulsives cosa que impedeix al nen l’establiment d’uns criteris coherents i estables.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, percepció

BLOG ACTION DAY 2007 Relació entre temperatura i agressió

  Avui es el dia que molts blocaires de tot el mon ens hem posat d’acord per enfocar el nostre post cap al medi ambient. S’ha organitzar des de la pàgina blogactionday . És per això que des d’aquest modest bloc parlarem de com ens afecten els canvis de temperatura a nosaltres, a la nostra salut, i per tant al nostre estat d’ànim.

Les variacions de temperatura afecten al comportament de l’home. Hi ha uns vectors ambientals que afecten a la salut i al comportament: el soroll i les vibracions, la contaminació, les radiacions i ionització de l’aire, i la temperatura i condicions atmosfèriques.

Ens centrarem aquí en com afecten les variacions de la temperatura ambiental i la percepció que en tenim. Aquesta percepció està en funció de la temperatura real, del moviment de l’aire, la humitat, l’estat fisiològic del nostre organisme, el tipus d’alimentació i el tipus d’activitat que estem realitzant en aquell moment.

Ja al 1833 el sociòleg Quételet va formular la “llei tèrmica de la delinqüència” segons la qual els delictes violents son més provables en els períodes de forta calor. En altres estudis s’ha comprovat la temperatura mitjana de moltes ciutat i la influència directa i lineal que hi ha en l’augment de la temperatura i els disturbis que es produeixen a la ciutat.

Al 1972, però Barón va exposar la relació de U invertida entre calor i agressió (la calor produeix un efecte negatiu a la persona, a més calor més efecte negatiu i per tant es produeix un augment de l’agressió, però només si la intensitat d’aquest efecte no sobrepassa certs límits, una intensitat extrema de calor i per conseqüent d’efecte negatiu pot provocar la fugida)

Aquests estudis son útils per veure els efectes que provoquen els canvis de temperatura en les persones, però el que s’hauria d’intentar es que aquests canvis no es produïssin. Evidentment, hi ha moments que son inevitables, dintre del procés natural, però en el que s’ha de treballar és en que la mà de l’home no acceleri aquests canvis en els cicles biològics que estan en marxa.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, percepció
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu