Teràpia a domicili, Pros i Contres

La Teràpia a domicili és la modalitat de teràpia psicològica en la qual el psicòleg es desplaça a casa del pacient per a fer les sessions de teràpia. Moltes vegades la persona no es veu amb forces per anar a la consulta del psicòleg per diferents motius i li cal fer la teràpia des de casa.

Avantatges des del punt de vista del pacient

  • Comoditat : no s’ha de desplaçar
  • Millora el clima terapèutic, sobretot en les primeres sessions perquè el pacient no te les pors d’haver d’anar a un lloc nou.
  • Es pot ser la tasca amb més d’un membre de la família si la situació ho requereix.
  • Altres.

Avantatges des del punt de vista del psicòleg

  • Veus el pacient en el seu ambient
  • El veus mes relaxat
  • Pots conèixer el seu entorn, família, veïns, etc. i els rols que juga el pacient en cada un d’aquests entorns
  • Fer la teràpia en el mateix lloc del dia a dia facilita a que la persona pugui recuperar aquestes sensacions que tal treballar.
  • Altres.

Desavantatges des del punt de vista del psicòleg

  • El pacient s’acomoda
  • El psicòleg no controla l’entorn (poden haver interrupcions, etc)
  • Els desplaçaments cap a la casa del pacient

Desavantatges des del punt de vista del pacient

  • El pacient s’acomoda a la situació i no afronta moltes de les pors.
  • Mes despesa per fer la teràpia

 

En el nostre Centre fem teràpia a domicili a través de la nostra psicòloga col·laboradora a Barcelona.  Apliquem també el Mètode Lluveras on integrem la hipnosi clínica, el EMDR i la EFT. Es fusiona aquesta teràpia a domicili amb  la teràpia en el despatx del psicòleg, de manera que sense forçar a la persona, es va treballant en el seu domicili les sessions que calguin i quan el pacient es veu preparat, es passen a fer les sessions a la consulta (telèfon de contacte Pilar Lluveras 600334250)

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a EFT, EMDR, hipnosi, Psico-reiki, Teràpia a domicili, teràpies

Amic de la infantesa

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola. Tinc un bon amic, del grup d’amics de tota la vida, i la història és una miqueta llarga de contar. Resulta que quan voltàvem els 15 anys ens agradàvem, però mai va passar res. Amb el temps jo vaig perdre l’interès, però pel que em contaven altres amics, ell estava enamorat de mi i ho va estar molts anys. Durant aquests anys vaig anar tenint diverses parelles. Un dia, quan teníem uns 22 anys, vaig tenir un desengany amb una d’aquestes parelles i aquest amic, per consolar-me, em va portar a sopar i de marxa, vam beure moltíssim i vam acabar al llit. Sé que només ha tingut sexe 1 cop amb una altra dona i 1 cop amb mi (alguns diuen que només amb mi).
Després d’això ell em buscava més, em trucava per telèfon constantment… jo vaig respondre evitant-lo i quan coincidíem era molt esquerpa i desagradable amb ell. Sé que li vaig fer molt mal i em sento avergonyida, però bé, al cap d’uns anys, en els quals no vam deixar de ser amics, li vaig demanar perdó i la nostra relació va tornar a ser “normal”. Això sí, evitant sempre el contacte físic. Durant aquests anys els demés amics m’han dit que ja no està enamorat de mi, tot i que alguns han insistit que fem bona parella i hauríem d’estar junts, però dient això només em giren més en contra.
El fet és que ara ja estem a la trentena i últimament ha fet unes quantes coses que m’han deixat desconcertada. En reunions socials, sempre que beu una mica de més, em busca, intenta lligar amb mi, busca contacte físic, em diu coses boniques, coqueteja, etc.
Jo no sé què interpretar. Fa broma o és veritat i només s’atreveix quan ha begut? Li torno agradar? O pitjor, mai l’hi he deixat d’agradar?
Quan ens trobem després, el noto nerviós, fins que parlo amb ell una estona i se li passa.
Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?

Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?
– I si en realitat no m’agrada, però el que em passa és que tinc por de quedar sola? No em sembla un bon motiu per començar una relació i a més crec que seria injust per ell.
– De vegades penso que si ell es llança potser li donaria una oportunitat, però, i si després no va bé? No el vull perdre com amic i, a més, com a part d’un grup, les reunions d’amics serien molt incòmodes.
– He estat enamorada i quan veia el noi en qüestió em posava molt nerviosa i sentia papallones a l’estómac. Amb ell això no em passa. Com a molt em poso una miqueta nerviosa si l’últim cop que ens vam veure em va fer insinuacions perquè anava borratxo. Això és perquè després de tants anys d’amistat ja estic còmoda amb ell? O és simplement perquè no m’atreu?
– En alguns aspectes som molt diferents. I si al final resulta que no sóc capaç de tolerar-ho?
– Em descobreixo pensant que m’agradaria que s’atrevís a dir-me alguna cosa. I si resulta que em perdo tenir una relació meravellosa per les meves pors?

Sé que som grandets i el més madur seria que parléssim, però ell no s’atreveix i jo tampoc, i al final ens sentiríem incòmodes igual.
Totes les preguntes que em faig em provoquen una lluita interna bastant gran i no sé com ho puc resoldre.

Resposta:

Hola mConfosa

Be, no ens coneixem però per la teva consulta em sembla notar que el que tens, és por a equivocar-te.  A vegades estem analitzant els pros i els contres davant d’una situació, i no avancem ni cap un costat ni cap a l’altre.

Es això, no? T’agradaria que algú et digués cap a quin costat tirar. T’agradaria que algú et pogués assegurar que si agafes aquest camí serà el correcte.  Però… Per què aquesta por a equivocar-te? es tant greu que intentis conèixer aquest amic de la infantesa, encara que després no arribeu enlloc?

No creus que estant parada davant d’aquests dos camins, et fa perdre descobrir coses? sigui anant per un camí (i apostant per intentar conèixer-lo ) o anant cap a l’altre camí que seria deixar de pensar amb ell i buscar nova gent. Estàs parada esperant… però … Esperant que?

mConfosa al final no t’adones que encara que estiguis parada, ja estàs escollint. Estàs escollint perdre’t la possibilitat d’avançar.

I una cosa molt important mConfosa: sigui el que sigui el que triïs, pensa que per tu, sempre serà el millor camí, perquè mai sabràs el que hauria passat si haguessis triat l’altre camí, per tant, això et pot donar tranquil·litat de triar.  Això espero!

I si veus que no pots, que estàs bloquejada, si que

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes

Les pors que ens limiten a l’hora de buscar feina

Primer post de Busco Feina

Quan hem de començar a buscar feina, hi ha molts aspectes a tenir en compte.

Per un costat hem de preparar correctament el nostre currículum, hem de pensar en allò que podem treballar etc. però el més important i que molta gent no té en compte és el treball de reflexió interior:

A vegades, hi ha moltes “pors” que tenim dins nostre que ens priven d’enviar moltes peticions de feina perquè nosaltres mateixos ens frenem. T’ha passat?

Imaginem la següent situació

La Mireia és una noia de 30 anys. Te la carrera d’empresarials, però des que es va casar va deixar la feina i ha estat a casa cuidant de la seva filla de 3 anys. Ara, per circumstàncies familiars es veu obligada a buscar feina.

La Mireia davant de les ofertes que va veient a través dels diferents cercadors d’Internet comença a dubtar que les pugui desenvolupar. Pensa que no serà capaç de fer-ho. I, a més a més, també pensa que la seva prioritat a la vida ha de ser la família i la seva filla.

Aquestes pors o moltes d’altres frenaran indubtablement la recerca de feina. A la Mireia li passarà el que col·loquialment es diu “vol i dol”, es a dir, per un costat buscarà feina però per l’altre no l’acabarà de buscar del tot perquè hi ha qüestions en el seu interior que no ha solucionat.

Si tu també creus que tens pors que et limiten, abans de començar en la recerca de feina et proposo el següent exercici. Asseu-te, agafa paper i bolígraf i relaxa’t.

Comencem:

Fes-te i escriu una afirmació d’inici, Que vols?

(per exemple: Acabo d’estudiar i m’agradaria trobar una bona feina)

Fes-te una afirmació superior

Has de fer-te una afirmació en present, molt i molt superior al que creus en aquest moment present que aconseguiràs, i l’has de fer com si ja l’estiguessis tenint en aquest moment.

(per exemple: Tinc una feina que m’agrada i guanyo més de 1500 euros al mes)

A partir d’aquí pensa en aquesta frase, pensa que ja ho estàs tenint, i analitza que estàs sentint i pensant en aquests moments:  Suposo que al dir-te aquesta frase de nivell superior no te la creus i fins i tot pot ser que t’hagis posat a riure o t’hagis enfadat per aquest exemple dient que això és un gran disbarat i que mai ho aconseguiràs.

No et preocupis!!!!  Continua:

El següent pas consisteix en pensar quins inconvenients hi veus per poder aconseguir el que has dit a la frase, has de pensar en les teves…

Resistències, negacions i “peròs”

Fes-te una llista amb totes les teves pors, amb les teves reticències que et pugui provocar aquesta afirmació superior que has fet.

(per exemple: no sé per on començar a buscar feina, dubto si sabré fer la feina, perdré l’ajut que tinc ara, etc.)

Ves apuntant tot el que et vingui. Més endavant hauràs d’anar resolent cada una d’aquestes pors per separat. Però abans, intenta saber i descobrir quines creences errònies estan amagades darrera aquestes pors (pot ser que cada por correspongui a una creença errònia, però també pot ser que moltes pors siguin provocades per la mateixa creença errònia).

Quines creences hi ha amagades en aquestes pors?

Tots tenim dins nostre una sèrie de creences que ens marquen la nostra forma d’actuar (com si fossin programes d’ordinador). Quan actuem d’acord amb aquestes creences no ens passa res, però quan volem actuar diferent, nosaltres mateixos no ens ho permetem.

Per exemple, tornant a la història del començament:

Segur que la Mireia dins seu té una creença errònia que li diu que “totes les dones han de tenir com a primera prioritat/obligació les tasques de la casa”. Així doncs, la Mireia quan buscarà feina, ja ho farà condicionada a aquesta creença i això evidentment la marcarà a l’hora de trobar-ne o no.

Com podem ajudar a la Mireia? Creieu que ella aconseguirà mai una feina? Doncs molt i molt probablement no!

Per poder ajudar a la Mireia a buscar feina el que primer cal fer és que s’adoni que té aquesta creença errònia. Quan ho resolgui, quan vegi que “ella pel sol fet de ser una dona no té perquè pensar d’aquesta manera”, podrà canviar-ho i  organitzar-se la seva vida sense sentir-se culpable per deixar d’atendre les tasques familiars (cal que tingueu en compte que les creences errònies moltes vegades estan molt amagades, haureu d’analitzar amb tranquil·litat totes les vostres pors per poder-les descobrir).

Juntament amb aquesta creença també n’hi ha una altra que està lligada a la seva inseguretat per desenvolupar la feina correctament. És un altre aspecte que també s’ha de treballar.

Ara doncs, cal que busquis dins teu quines creences errònies pots tenir:

En posem algunes d’exemple:

  • Falta de seguretat en poder fer bé la feina i per tant falta de seguretat en un mateix que portarà deixar passar moltes ofertes.
  • Nivell d’autoexigència exagerat: Puc acceptar-me no fent la feina perfecte?
  • Referent a l’acció concreta de la cerca de feina, I si fracasso? Si el fet de no aconseguir l’objectiu que ens hem marcat ho considerem un fracàs (trobar una feina), pot provocar que per evitar sentir-nos uns fracassats no intentem assolir l’objectiu
  • Etc..

I a partir d’aquí s’ha d’anar fent l’anàlisi per cada una de les pors i creences errònies que han aparegut.

Com fer-ho? Agafeu cada punt per separat. Aquesta es la clau. Quan aconseguim anar separant en petites parts un problema molt i molt gros, aconseguirem que el problema deixi de ser tant gran.

Allibera’t de les teves pors.

Agafa una por deixant a banda les altres.

Recorda que fins que no t’adonis que aquesta por no te cap utilitat tenir-la en aquest moment concret, no et podràs alliberar d’ella. Per fer-ho, primer de tot cal que l’acceptis.

Que vol dir

Etiquetat amb: ,
Publicat a Busco feina

Pors

Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

  • Els que treballen tenen por de perdre el treball.
  • Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
  • Qui no té por de la gana, té por del menjar.
  • Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
  • La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
  • Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
  • És el temps de la por.
  • Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
  • Por dels lladres i por de la policia.
  • Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
  • dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
  • Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu