Mindhunter – Assassins en sèrie

Publiquem la 4a entrada d’aquesta Secció TV

Temporada 1 de Mindhunter (Netflix), Serie nordamericana basada en el llibre Mind Hunter: Inside FBI’s Elite Serial Crime Unit de Mark Olshaker i John I. Douglas. Protagonistes: Anna Torv Jonathan Groff, Holt McCallany, Hannah Gross.

Argument: Als anys 70 dos policies membre de la Unitat d’anàlisi de la Conducta del FBI s’entrevisten amb psicòpates assassins i violadors dels EEUU per fer un estudi i poder entendre la seva ment des d’un punt de vista psicològic i social.

El text de continuació pot tenir spoilers

Hi ha moltes coses de les quals es podria comentar des del punt de vist psicològic però ens centrarem en aquests dos aspectes:

Format dels interrogatoris per aconseguir una declaració En els 10 capítols es va veient com els policies van aprenent, van coneixen el patró dels assassins en serie i mica en mica sense adonar-se’n van modificant la seva manera d’enfocar els interrogatoris fins al punt que en alguns casos treballen en ordre invers, és a dir, basant-se en la conclusió a la qual han arribat enfoquen tot l’interrogatori, així doncs, basant-se en la culpabilitat de la persona que estan interrogant, li provoquen reaccions emocionals per tal que acabi declarant el que ells volen.

Això podríem dir que es una bona eina per aconseguir una declaració d’un assassí que realment sigui culpable, però el problema està en si aquesta pressió emocional pot portar a que una persona essent innocent s’acabi declarant culpable.

Cadena perpètua o pena de mort per un assassí en serie L’altre aspecte que volem comentar és la importància que dona a la cadena perpètua en front a la pena de mort:  El que es pugui entrevistar als assassins en serie i violadors un cop estan a presó en cadena perpètua ens permet aconseguir una informació molt valuosa per a poder conèixer el seu patró de comportament i així, poder impedir que aquests crims es puguin repetir.   Un gran argument en contra de la pena de mort.

 

Comentari de la Serie:  S’enfoquen els crims des del punt de vista de la psicologia i patró de conducta dels assassins. Molt interessant per a qui li agradin aquests temes. A mida que es van veient els capítols la serie va agafant més força.

Si voleu llegir comentaris d’aquesta serie des d’un punt de vista diferent llegiu l’article de la Mònica Planas Mindhunter una anàlisi sobre la masculinitat

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, series

Sèries TV – Nova secció

Obrim aquesta nova secció per anar comentant Series de TV o pel·lícules des del punt de vista de la psicologia.

Fa temps que la volíem obrir, però sempre costa comentar series o pel·lícules per la por de fer spoiler. Així que intentarem respectar el màxim possible.

Aquestes son les entrades que ja teníem penjades en el blog de les següents series/pel·lícules

L’autocracia – “La Ola”
Black Mirror i les fases del dol
“Por 13 razones” Parlem-ne o millor no parlar-ne
“Por 13 razones” Assetjament escola – l’efecte Bola de Neu

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a series

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

A vegades la teràpia no funciona. Per què?

Estic malament, he d’anar al psicòleg, però tinc por que no em funcioni la teràpia. Quin psicòleg m’anirà be? Per què a vegades he anat a psicòlegs i no m’ha funcionat la teràpia?

Hi ha diferents motius pels quals una teràpia no funciona.  Pot ser que la teràpia que fas servir no sigui la millor pel teu cas, però també hi ha altres factors que influeixen. Aquí n’exposarem alguns:

– La persona busca recuperar-se sense esforç.  Estem acostumats que prenent un medicament aconseguim millora instantàniament (tenim mal de cap i prenem una pastilla per treure el maldecap).  Però la teràpia psicològica no funciona així (tant de bo!!).  Anar a fer una teràpia psicològica implica un esforç i una col·laboració per part del pacient.  Ell ha de contribuir d’una forma activa en la seva recuperació.

– Cal tenir en compte també, que a vegades obtenim avantatges del nostre estat.  Posem un exemple:  Si jo tinc mal al braç i això m’impedeix fer una tasca a casa i de moment l’està fent la meva parella, potser, sense adonar-me’n allargaré aquest dolor per no haver de fer aquesta tasca.  Ara, doncs, posem un altre exemple, Estic tot el dia a casa, sense sortir, cuidant el meu fill de dos anys que es molt mogut i quan es l’hora que ha de venir el meu marit de treballar em truca dient que va a sopar amb els seus amics.  En aquest cas, si tinc atacs d’ansietat molt provable que aquests siguin una manera de cridar l’atenció de la nostra parella per dir-li que jo sola no puc amb tot.  Per tant, doncs, en aquest cas, l’ansietat com a tal l’haurem de treballar juntament amb aquesta problemàtica de parella, perquè si no, mai es deixarà de tenir ansietat.

– La persona no confia que es pugui produir el canvi:  Moltes vegades s’atribueix el problema com a una característica de la persona.  “jo soc així” o “de petit em van diagnosticar que jo era TOC”, Etc.  Això provoca que la persona pensi que es així i no ho pot canviar.    Va al psicòleg, però ja hi va pensant que “ell es així”, i que, encara que vol sentir-se millor pensa que no pot canviar  (si voleu llegir més sobre el procés de canvi llegiu “No sempre estem preparats per canviar una conducta“).

–  La persona vol recuperar-se d’una forma immediata.  Doncs, si, quan estem malament, i finalment ens decidim a anar al psicòleg, pensem que resoldrem el problema d’una forma ràpida.  Cal que es tingui en compte que, quan es treballa, i per poder assentar completament el canvi, cal un temps d’assimilació.  Si la persona no es conscient que cal un temps, deixarà la teràpia abans d’haver aconseguit aquesta recuperació.

A part, evidentment hi ha altres motius que poden fer que una teràpia no funcioni, com pot ser que no es crei un correcte vincle entre el terapeuta i el pacient, que el pacient vulgui treballar només les coses que ell creu que son les importants, Etc.

Quan vulguem iniciar una teràpia es molt bo tenir en compte aquests factors.

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu