El Tetris per a millorar els efectes del Trastorn d’Estrès Postraumàtic

Segons un Estudi jugar al Tetris després d’una situació traumàtica ajuda a reduir en un 62% els pensaments intrusius.

En aquest bloc ja a l’any 2008 parlàvem dels efectes beneficiosos que te el Tetris, referint-nos sobretot als efectes relaxants i d’organització mental (Tetris – Posar ordre als problemes), ara, però, nous estudis avalen que jugar al Tetris després d’haver patit una situació traumàtica ajuda a disminuir els pensaments intrusius.

Els participants de l’estudi fet per la doctora Lalitha Iyadurai, havien estat afectats per un accident de cotxe en les últimes sis hores. A un grup d’ells se’ls va animar a jugar al Tetris, i a l’altre grup no.  Els resultats van concloure que en les setmanes posteriors, els que havien jugat al Tetris havien tingut un 62% menys de pensaments intrusius que els que no hi havien jugat, i a més els pensaments intrusions que havien tingut desapareixien més ràpidament.

Es pensa que jugar al Tetris influeix a com es guarden els records dins la memòria i això porta a continuar  investigant per si es pot demostrar que jugar al Tetris interfereix a que els records traumàtics no es fixin tant intensament dins la memòria a llarg plaç.

Nota:  Si tens alguna situació traumàtica que et provoca malestar no dubtis a contactar amb nosaltres

 
Estudi publicat en el Journal Molecular Psychiatry
Font: PsicoBlog

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a curiositats, EMDR, intervenció emergències, teràpies

Recordo que estar al no-res és agradable

Setena consulta d’aquesta Secció

Consulta

Hola Pilar,
t’escric de nou per una mena de records que tinc, però que no se d’on surten. El que recordo més sovint és estar al no-res. No hi ha res al voltant, cap color, cap sentiment (sobretot cap sentiment negatiu), però tampoc avorriment. “Recordo” que estar al no-res és agradable, suposo que perquè no hi ha res negatiu. Ordenaria aquest record abans del meu naixement, però es diu que no recordem res abans dels 4 anys…
Un altre record que tinc, aquest el posaria després del meu naixement però molt abans dels 4 anys, és un quirofan gris, i més tard una habitació d’hospital on jo estic en un llit (mai no em veig a mi mateixa, tinc els “records” com si realment els hagués viscut).

Tu sabries dir-me què poden ser realment, i d’on podrien venir?

Gràcies per llegir-me! ^_^

Resposta

Hola Judith

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Si et sembla, primer parlarem dels records com a tals, i després analitzarem una mica cada un dels records que has comentat.

Referent als records com a tals, no ens hem de centrar  en el contingut del record en sí mateix, sinó el què representa aquest record en nosaltres, i en la situació que estem vivint.

Es molt i molt possible i probable que els records que tenim no siguin certs.  S’ha demostrat científicament que molts dels records que tenim quan som grans no es corresponen amb la realitat que hem viscut de petits.  Aquests records han quedat modificat per petites “interferències” de la nostra experiència, i vivències actuals.

Judith, potser estàs pensant que amb hipnosi podries aconseguir saber aquests records d’on venen i què feies tu en aquestes situacions, veritat?  Però tampoc ho arribaries a saber mai amb certesa perquè les persones generem el que s’anomenen “falsos records” i fins hi tot podem reviure amb hipnosi situacions inventades, com haver patit tortures o haver estat adduïts per extraterrestres, etc.

Hi ha la falsa creença que amb la hipnosi es poden aconseguir augmentar la quantitat i precisió dels records (Capafons y Mazzoni, 2005). “La hipnosi no procura, ni facilita, ni millora l’obtenció de records per evocació, i la seva utilització només es admissible sota criteris d’abordament cognitiu” (Kebbel y Wagstaff 1997)

En el teu cas concret, el que hauríem de treballar es què representa per a tu aquest record. Que representa per a tu la possibilitat de poder haver viscut aquest record?.   i per tant ja entrem en la segona part d’aquest comentari

Què poden representar per a tu cada un d’aquest records?

“Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.  Per què no tenir sentiments per tu es agradable? Quins sentiments t’estan fent mal? etc. etc.. Potser, i sense entrar massa  a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

Es aquesta la tasca que has d’anar fent,  encara que a primer cop d’ull et sorprenguin i et diguis que no vols fugir de res i que simplement es un record i res mes. Pensa-ho!!!

“Estic en un quiròfan gris, i més tard en una habitació d’hospital on jo estic en un llit” ho miraríem pensant si quan tens aquest record experimentes soledat, i llavors treballaríem la soledat en l’actualitat. Si pot ser que et sentis sola en alguns moments, i evidentment també treballaríem la soledat que puguis recordar que vas tenir de petita. També ho podríem treballar en les malalties, i la por a estar malalta? en un hospital? sola?

 

Amb això Judith he volgut explicar-te que els records en sí mateixos poden estar distorsionats per la realitat que estem vivint.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu