Dependència Emocional

No importa a qui estimis, el que importa és com estimes.

Pensa en tu de petit. Mira’l!!!
Saps?, aquest nen/a el portes dins i mereix que el cuidis.  Es mereix que el respectis!!l

Encara que puguis estimar molt a algú, no deixis que NINGÚ maltracti el teu nen interior.

Etiquetat amb:
Publicat a teràpia de parella

Amic de la infantesa

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola. Tinc un bon amic, del grup d’amics de tota la vida, i la història és una miqueta llarga de contar. Resulta que quan voltàvem els 15 anys ens agradàvem, però mai va passar res. Amb el temps jo vaig perdre l’interès, però pel que em contaven altres amics, ell estava enamorat de mi i ho va estar molts anys. Durant aquests anys vaig anar tenint diverses parelles. Un dia, quan teníem uns 22 anys, vaig tenir un desengany amb una d’aquestes parelles i aquest amic, per consolar-me, em va portar a sopar i de marxa, vam beure moltíssim i vam acabar al llit. Sé que només ha tingut sexe 1 cop amb una altra dona i 1 cop amb mi (alguns diuen que només amb mi).
Després d’això ell em buscava més, em trucava per telèfon constantment… jo vaig respondre evitant-lo i quan coincidíem era molt esquerpa i desagradable amb ell. Sé que li vaig fer molt mal i em sento avergonyida, però bé, al cap d’uns anys, en els quals no vam deixar de ser amics, li vaig demanar perdó i la nostra relació va tornar a ser “normal”. Això sí, evitant sempre el contacte físic. Durant aquests anys els demés amics m’han dit que ja no està enamorat de mi, tot i que alguns han insistit que fem bona parella i hauríem d’estar junts, però dient això només em giren més en contra.
El fet és que ara ja estem a la trentena i últimament ha fet unes quantes coses que m’han deixat desconcertada. En reunions socials, sempre que beu una mica de més, em busca, intenta lligar amb mi, busca contacte físic, em diu coses boniques, coqueteja, etc.
Jo no sé què interpretar. Fa broma o és veritat i només s’atreveix quan ha begut? Li torno agradar? O pitjor, mai l’hi he deixat d’agradar?
Quan ens trobem després, el noto nerviós, fins que parlo amb ell una estona i se li passa.
Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?

Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?
– I si en realitat no m’agrada, però el que em passa és que tinc por de quedar sola? No em sembla un bon motiu per començar una relació i a més crec que seria injust per ell.
– De vegades penso que si ell es llança potser li donaria una oportunitat, però, i si després no va bé? No el vull perdre com amic i, a més, com a part d’un grup, les reunions d’amics serien molt incòmodes.
– He estat enamorada i quan veia el noi en qüestió em posava molt nerviosa i sentia papallones a l’estómac. Amb ell això no em passa. Com a molt em poso una miqueta nerviosa si l’últim cop que ens vam veure em va fer insinuacions perquè anava borratxo. Això és perquè després de tants anys d’amistat ja estic còmoda amb ell? O és simplement perquè no m’atreu?
– En alguns aspectes som molt diferents. I si al final resulta que no sóc capaç de tolerar-ho?
– Em descobreixo pensant que m’agradaria que s’atrevís a dir-me alguna cosa. I si resulta que em perdo tenir una relació meravellosa per les meves pors?

Sé que som grandets i el més madur seria que parléssim, però ell no s’atreveix i jo tampoc, i al final ens sentiríem incòmodes igual.
Totes les preguntes que em faig em provoquen una lluita interna bastant gran i no sé com ho puc resoldre.

Resposta:

Hola mConfosa

Be, no ens coneixem però per la teva consulta em sembla notar que el que tens, és por a equivocar-te.  A vegades estem analitzant els pros i els contres davant d’una situació, i no avancem ni cap un costat ni cap a l’altre.

Es això, no? T’agradaria que algú et digués cap a quin costat tirar. T’agradaria que algú et pogués assegurar que si agafes aquest camí serà el correcte.  Però… Per què aquesta por a equivocar-te? es tant greu que intentis conèixer aquest amic de la infantesa, encara que després no arribeu enlloc?

No creus que estant parada davant d’aquests dos camins, et fa perdre descobrir coses? sigui anant per un camí (i apostant per intentar conèixer-lo ) o anant cap a l’altre camí que seria deixar de pensar amb ell i buscar nova gent. Estàs parada esperant… però … Esperant que?

mConfosa al final no t’adones que encara que estiguis parada, ja estàs escollint. Estàs escollint perdre’t la possibilitat d’avançar.

I una cosa molt important mConfosa: sigui el que sigui el que triïs, pensa que per tu, sempre serà el millor camí, perquè mai sabràs el que hauria passat si haguessis triat l’altre camí, per tant, això et pot donar tranquil·litat de triar.  Això espero!

I si veus que no pots, que estàs bloquejada, si que

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes

Estic bloquejada, no sóc feliç amb el meu matrimoni

Primera consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Us consulto perquè estic en una situació en què em sento bloquejada. El meu matrimoni no està funcionant de la millor manera: fa temps que no tenim sexe, amb tres fills i els conflictes que això comporta i el pitjor de tot és que em sento trista, fracassada amb aquesta vida que porto, i no sé cap on tirar. No m’agrada la meva vida, ja no m’atrau el que crec que m’espera. Necessito canviar però no faig res per fer-ho. Com puc sortir d’aquesta situació que m’ofega?

Resposta

Hola Maria,

Si et sembla et posaré un exemple: Fa molt temps que vas a un restaurant a dinar. Cada dia menges més o menys el mateix. El menjar no t’acaba d’agradar però cada dia hi vas. Et fa mandra pensar.

Un dia t’adones que no t’agrada anar-hi, que no t’agrada el menjar, no t’agrada el servei. Però… Fa tant temps que hi vas que no saps com fer-ho per canviar! I n’hi pots pensar el què has de canviar.

 

A través d’aquest exemple t’aniré responent:

Davant d’una situació, sigui la que sigui, i si d’entrada pensem que no podem canviar-la, només ens queda que aprendre a acceptar-la. Un cop acceptem el que estem vivint això ens farà sentir millor i després podrem passar a canviar-la.

En el restaurant. De moment el que has de fer es analitzar la situació: acceptar que no t’agrada anar al restaurant, acceptar que no t’agrada el menjar i pensar què significaria per a tu adonar-te que durant tant de temps has estat anant a un restaurant que no t’agrada. Et pots permetre adonar-te que no has sabut triar un restaurant millor? etc. etc.

Un cop acceptes totes aquestes situacions i t’acceptes a tu mateixa en aquestes situacions. Analitza’t ara a tu mateixa i mentre la situació no la canviïs decideix viure-la bé:

Tu tens el dret de sentir-te com vulguis. És un dret que no te’l pot treure ningú. Per això vull que pensis que tens el dret de sentir-te bé (igual com tens el dret de sentir-te malament) i, per tant, només has d’escollir com vols sentir-te, m’entens?.

Recorda sempre: Davant d’una situació tu tens el poder de viure-la com tu vulguis. En l’exemple, si tens davant un menjar que no t’agrada, pots fer dues coses, o bé plorar mentre l’estàs menjant perquè no el vols o bé buscar la manera per evitar tornar a menjar-lo i mentrestant menjar-lo contenta (perquè saps que aviat ho arreglaràs).

I un cop has decidit que el restaurant no t’agrada, i que mentre no canviïs de restaurant o demanis que et canviïn de menjar, ho viuràs de la millor manera possible. Ara ja et toca prendre decisions:

No tens perquè conformar-te amb el que t’està passant. Agafa una posició de lluita per sortir d’aquesta situació. Si estàs notant que la teva relació amb la parella no està anant del tot bé, intenta parlar amb ell per poder trobar-hi una solució. Si tens problemes amb la relació amb els fills doncs el mateix, intenta parlar-ne i trobar una posició d’equilibri per poder tenir una convivència més “estable”.

Pren una situació de lluita contra cada una de les coses que no t’agraden i procura canviar-les, que està a les teves mans poder-ho aconseguir.

Mentre fas això, carrega’t d’energia, això t’ajudarà (quan estiguis sota la dutxa, tanca els ulls i deixa que l’aigua que va caient et penetri mica en mica per dintre del teu cos. Vés imaginant que aquesta aigua és energia que et va carregant les piles).  Això t’ajudarà a veure el dia de millor manera, i a partir d’aquí podràs començar a lluitar per canviar les coses.

Una abraçada,

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes

Tècnica per millorar la relació amb els altres

La teva relació amb els altres és una mica defectuosa i t’agradaria trobar una manera de millorar-la.

Segons la PNL (programació neuro-lingüistica) el nostre estat emocional és la base de la nostra manera d’actuar. Les nostres experiències externes o sensacions internes es reprodueixen en el nostre cervell i ens condicionen el nostre pensament i les interpretacions que en fem. Si estem malament ens provocarà que tinguem el que s’anomena anclatges negatius, és a dir, pensaments negatius que et provocaran que la relació amb els altres no vagi del tot bé.

La tècnica de la PNL Pont al futur és útil per aconseguir aquell objectiu que et costa i consisteix a pensar que estàs al futur (uns anys més gran del que ets) on ja fa temps que aquest objectiu l’has aconseguit, i des d’allà mires endarrere i penses què has fet per aconseguir-ho i com ho has fet. Llavors ho fas.

Posem un exemple:

Imagina’t que tens algú davant teu i hi vols iniciar una conversa. Et sembla, però, que la persona no voldrà parlar amb tu i tens por de fer el pas.

Pots aplicar aquesta tècnica: T’imagines a tu mateix amb 50 anys: La teva vida és un gran èxit, has aconseguit tot el que volies, prestigi social, diners, tothom et respecte, et sents molt segur de tu mateix, veus que la gent et busca per fer coses, per opinar, etc.

Has d’agafar els aspectes on tu et sentis més insegur, per exemple si és per relacions amb les noies, t’imagines als 50 anys amb un gran èxit entre les dones, si per contra la teva inseguretat és perquè et sembla que no interesses a ningú, doncs pots imaginar que has aconseguit ser un personatge influent.

Continues imaginant que encara tens aquests 50 anys i que amb aquesta persona hi mantens una gran relació. T’adones que aquest objectiu ja l’has aconseguit gràcies a aquesta gran experiència que tens i que no ha passat res, molt al revés, consideres que es molt important poder parlar amb aquesta persona.

I, ara sí, ara que ja has vist que no passaria res si hi parlessis, tornes a la realitat i veus a la persona davant teu i per fi t’adones que no costa tant parlar-hi.

Aquesta tècnica t’ajudarà a anar recordant que totes les limitacions que creus que tens, simplement te les poses tu mateix, i que estan dintre del teu cap. Si vas recordant això contínuament segur que davant de situacions que et semblin impossibles podràs fer-hi front sense tant d’esforç.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, social

L’empatia i la semblança facial

La gent que viu l’un amb l’altre al llarg dels anys desenvolupa trets facials similars. Segons un estudi de fa ja un cert temps fet pel psicòleg Robert Zajonc i els seus col·laboradors.

A 110 participants se’ls mostraven fotografies d’homes i dones que només portaven un any de casat, i d’aquestes mateixes persones un cop en portaven 25 vivint junts.

Se’ls demanava que els classifiquessin per la seva semblança.

Els resultats van mostrar que les parelles es tornaven més semblants tant pel que fa a la cara com corporalment després de 25 anys junts.

Les possibles explicacions del perquè d’aquesta semblança son:

  • Compartir el mateix règim d’alimentació.
  • Conviure en el mateix ambient. Aquesta explicació, però, queda exclosa donat que totes els matrimonis de l’estudi eren de la mateixa zona dels EUA.
  • Que probablement escollim gent que s’acabarà assemblant a nosaltres perquè ja d’entrada hi ha una predisposició.
  • I l’empatia.

Aquesta última és la teoria que els autors consideren més probable: la gent s’acaba assemblant perquè estan simpatitzant l’un amb l’altre i així copien expressions facials de l’altra perquè inconscientment els hi agraden: per exemple si un somriu molt, és probable que l’altre acabi fent els mateixos somriures i amb les mateixes arrugues.

Font: PsyBlog

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, general

El respecte – La violència en les parelles

Dies endarrere la Nuitari em va fer adonar que en l’enquesta que havíem penjat a la web sobre què valoràvem més d’una persona no havíem posat l’opció del “respecte”.

Imaginem dues situacions:


Un matrimoni on ell la pega, i no li deixa fer res sense el seu permís.

Evidentment t’expliquen aquesta història i tu dius clarament que això és maltractament tant físic com psicològic. No en tens cap dubte. Ara imagina’t:

Ets una noia de 17 anys i tens una parella de 19. Ell no et deixa sortir sola amb les amigues, s’enfada segons com vas vestida, de tant en tant mira el teu mòbil per veure les trucades que has fet, etc.

Potser ara pensaràs que això és diferent, que aquest noi ho fa per protegir-te i que justament ho fa perquè t’estima. És això el que penses?

Segons un estudi, un alt percentatge de joves refusa el “masclisme” quan se li presenta de manera explícita, però quan la conducta es revesteix de “paternalisme protector” hi ha joves, especialment noies que l’accepten com a correcte. Pensen que encara que la seva parella la faci patir o la tracti malament igualment se l’estima. No identifica les conductes d’abús psicològic de la seva parella i minimitza les situacions de violència de genere.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi fet per la Facultat de Psicologica de la UNED i la Fundación Mujeres, sobre l’origen de la violència de genere . Estudi fet al 2005 però que encara el podem aplicar a l’actualitat.

Analitza si la teva relació amb la parella és del tot “respectuosa”: Et ridiculitza, t’humilia en públic? Et controla les teves sortides??….

Font : Periodistadigital.com, Violencia genero en parejas chicos y chicas jovenes

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, joves

Discutir amb la teva parella és bo per viure més


Discutir de tant en tant amb la teva parella et pot donar més anys de vida, segons un estudi de la Universitat de Michigan.

En els matrimonis en els quals els membres es guarden la seva indignació pot esperar-se una mort prematura.

Segons un estudi de l’Escola de Salut Pública i del Departament de Psicologia de la Universitat de Michigan, els matrimonis en els quals els membres es guarden la seva indignació a dintre, és més probable que pateixin una mort prematura. En les parelles on un o els dos membres manifesten els seus sentiments i les seves protestes per intentar resoldre els conflictes, la longevitat és més alta.

Els científics van estudiar a 192 parelles durant 17 anys i els van classificar en quatre categories: en la primera els dos comuniquen la seva indignació, en la segona i la tercera un dels dos l’expressa i l’altre es reprimeix, i en l’última els dos membres de la parella no reaccionen a l’atac.

De les 26 parelles de l’última categoria, on els dos membres amagaven el seu ressentiment va haver-hi 13 morts. En les 166 restants de les altres categories es van produir 41 morts. Un tant per cent més elevat de morts en les parelles on els dos van reprimir els seus sentiments..

Així segons Ernest Harburg, professor de la Universitat de Michigan i director de l’estudi, quan els dos membres de la parella amaguen la seva indignació davant d’un atac o una crítica injusta de l’altre, la mort prematura és el doble de probable que en els altres tipus.

Font: 20minutos.es

Nota: Davant d’aquest estudi el que es pot extreure és que el que provoca més morts es guardar-te la teva indignació, per tant sempre serà millor parlar-ne que no discutir.

Etiquetat amb:
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals

Tens parella, Creus que és la millor per a tu?

Quants cops t’has plantejat si la teva parella és la correcta o no? Estàs amb aquesta parella i potser deixes passar l’oportunitat de conèixer la que si seria la teva parella perfecta?

Escollir correctament és important , quan ens fixem amb algú responem a un estímul d’atracció: en un inici físic, però després es va creant un vincle més fort. Però per poder ser conscients que estem escollint correctament, la nostra autoestima no ha d’estar per terra, hem de conèixer els nostres límits i per tant gaudir de llibertat per decidir. Aquest vincle serà més sa i madur quan la relació que mantinguem amb nosaltres mateixos sigui bona.

Hi ha persones amb més predisposició a equivocar-se i a caure en una dependència de parella insana. En general aquestes persones responen a un perfil concret: fallen en el seu reconeixement personal, no saben el que volen, pensen o senten. A l’hora d’establir comparacions sempre es qualifiquen a elles mateixes de manera negativa i no es valoren gens.

Per tant, per saber si esteu amb la parella correcta el que primer heu de fer és descobrir si patiu aquest baix nivell d’autoestima. Això no és fàcil, us poso alguns símptomes, i vosaltres mateixos ja veureu si esteu en una situació “delicada” :

– Baix nivell de seguretat personal. Per seguretat ens referim a la persona que reconeix les debilitats que té (no que les nega).
– Alt nivell de por davant el desenvolupament personal de la individualitat = intentem amagar com som, per por als retrets (fins i tot per por als retrets de la teva pròpia parella).
– Baixa tolerància a la frustració, no volem assumir riscos = Volem evitar el dolor de fallar al fer alguna cosa (pot ser que deixem que ho faci la parella per por de nosaltres mateixos).
– Interiorització rígida de valors i gran sentiment de culpa = Es consideren uns principis com inamovibles, que no es poden qüestionar.
– Baixa autonomia personal i per tant s’imiten models de referència (pare, o mare) i es creu en mites del que ha de ser una parella.

El mite de que “la parella ha de ser la teva mitja taronja” ha de desaparèixer donat que ens porta a pensar que som una meitat a la recerca de l’altra meitat que ens complementa. Això no és del tot cert, som unitats senceres que han de responsabilitzar-se de la seva pròpia felicitat.

Font : Consumer.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, joves

Velleta del meu cor!!!!!

Quan cada vegada hi ha més separacions i divorcis, comença a ser sorprenent que una parella aguanti 20 anys de casats. Però ens podriem preguntar, ara per ara, per què encara hi ha un gran nombre de parelles d’avis que s’estimen i continuen casats?.

Ràpidament podríem atribuir-ho a que ara tenim menys paciència, i que potser el fet que les dues parts de la parella tingui independència econòmica, fa que quan apareixen els problemes decidim separar-nos més ràpidament. Si, molt provable que deu ser això, però les persones grans, que en la seva majoria han superat aquesta època, han arribat a una relació on l’amor s’ha convertit en un amor silenciós, callat, el que n’hi diuen l’amor madur” i si els hi preguntes et diuen que estan contents d’haver superat aquella fase de “crisi”.En primer lloc seria hora que intentéssim trencar amb alguns dels estereotips que tenim equivocats de la vellesa: es dona per suposat que la vellesa comporta malaltia, incapacitat i deteriorament intel.lectual, es creu també que la majoria de persones grans ja no tenen interès ni capacitat per les relacions sexuals, que la majoria de persones grans son infelices, etc. etc. Segons les dades de que es disposen actualment, un 70% de persones grans de 65 anys informen que tenen “molt bona o bona salut”.

Per tant si superem aquesta visió de les persones grans com si fossin “inútils”, ens adonarem que podríem aprendre molt d’elles pel que fa a les relacions de parella perquè encara que n’hi ha que van haver d’aguantar obligats per l’època, d’altres ara que són grans gaudeixen d’una relació de “companyia” que segur que molts voldríem tenir a la seva edat.

He trobat un poema, escrit en català antic, que m’ha agradat molt per acompanyar a aquest post. El podeu trobar tot complert en el bloc Vent de Garbí

¿Que no t’estimo, ‘m dius,
com avans t’estimava?
Velleta del meu cor,
¡si’m llegissis á l’ànima!

T’estimo més i més
cad’any que arriba y passa,
y el que vé, si som vius,
molt més haig d’estimarte.

Corresponen a les dues primeres estrofes d’un poema de VIDAMOR d’en JOSEP BURGAS (Mayet)

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a social

Ets més solidari a través d’Internet que a la vida real?

Sembla que s’està demostrant que les persones som molt més solidàries a través d’internet. Som molt més desinteressades i quan algun ens demana ajuda (per buscar certa informació, quan et pregunten com fer una cosa o una altra, etc.) no dubtem a donar la nostra ajuda. Això queda contraposat amb la dificultat que té molta gent a ajudar als altres en la vida real, quan ens trobem a algú pel carrer, potser ni ens aturem a ajudar-lo (si està buscant un carrer, o si l’hem d’ajudar a travessar el carrer, etc.)

En aquest bloc ja es va parlar que Internet reforça els llaços socials, però que fa que siguem més solidaris a través d’internet?

Segons diuen els experts existeix una “ètica del hacker” que ha sorgit en les comunitats virtuals. Himanen, en la seva obra “La ètica del hacker y el espíritu de la era de la información”, comença primer per definir el que vol dir un hacker (normalment es creu que és un delinqüent o pirata informàtic) segons ell és aquell que treballa amb passió pel que fa (per exemple poden haver hackers que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que es un deure per ells compartir la informació i el.laborar sofware lliure (exemples : firefox.cat, SomGNU, etc. ). No se’ls ha de confondre amb els crakers, que serien aquells usuaris destructius amb l’objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes.

Segons Himanen, la ètica hacker és una nova moral que desafia l’esperit capitalista. L’ética del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió del treball amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor per si mateixos i el benefici es xifra en fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la franquesa.

Així mateix hi ha un estudi fet per Pau Contreras “Me llamo Kofman” (Identidad hacker: una aproximación antropológica – Gedisa, Barcelona 2004 – ISBN: 84-9784-007-0), on diu que les agrupacions hackers donen lloc a unes configuracions socials en xarxa que es caracteritzen per la seva capacitat de generar coneixement i innovació. Aquestes configuracions en xarxa anomenades “intel.ligències-xarxa” presenten unes propietats socials basades en la “meritocràcia” (forma de govern basat en el mèrit) .

Continua dient que les organitzacions socials dels grups hackers son molt similars a les utilitzades en les societat primitives, amb lideratges no coercitius i sistemes de reputació basats en l’ètica hacker com característiques fonamentals.

Després de tota aquesta explicació, ens podríem aturar un moment i pensar que potser la societat actual en la que vivim està tant deteriorada que seria bo que es fixés en el món d’Internet, per poder agafar exemples de com es pot organitzar una manera de viure molt més “sana”.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, conducta, internet, social

Internet reforça els llaços socials

Amb el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) s’estan produint moltes innovacions tant tecnològiques com tècniques. L’amplia penetració de les TIC a la nostra societat ha provocat el que s’anomena Organitzacions Virtuals, un nou sistema laboral on el treball no està subjecte a paràmetres fixes de temps i espai: el teletreball (el treballador es troba situat en una ubicació diferent de l’oficina central) i els equips de treball virtuals (la interacció entre els seus membres es dóna a través d’alguna combinació de sistemes electrònics de comunicació).

Una de les grans preocupacions en el camp psicològic és si aquest canvi en el sistema organitzacional pot provocar problemes en els vincles afectius i les relacions socials dels treballadors i persones en general.

Segons un estudi fet per Pew Internet and American Life Proyect i sociòlegs de la Universitat de Toronto, Internet i l’Ús del correu electrònic expandeix les relacions que la gent manté en el mon online. La web potencia les capacitat socials i no reemplaça altres formes de comunicació entre les persones (podeu consultar la font Clarin.com
Diuen que la gent no només socialitza a través de la web, sinó que la fa servir per prendre decisions importants, sol·licitar informació valuosa i buscar ajuda quan li fa falta.

Segons aquest informe la web no només no reemplaça el contacte personal o telefònic, sinó que el complementa i ajuda a mantenir els vincles actius : “a mida que hi ha més vincles a través d’internet hi ha més contacte per telèfon i personalment”.

Pels investigadors el que s’està transformant de veritat es la conformació dels grups, que fins ara es feien per proximitat, i ara es considera que el que reuneix a la gent a Internet no es la geografia, sinó la comunitat d’interessos : es crea un llaç solidari de compartir el coneixement a través de la xarxa formant part del que s’anomena la cultura d’internet.

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, internet, social

Et molesten coses de la parella?

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

– Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

— Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

– Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies sexuals

Falta de desig sexual

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Possible solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell us podria ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica (si hi ha alguna fòbia, o algun trastorn psicològic, etc.), de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc), de totes maneres si encara no us heu decidit el que podeu començar a intentar ho podríem resumir de la següent manera:

En primer lloc us heu d’informar, hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)

En segon lloc heu de pensar que el problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

En tercer lloc heu de pensar que cada un de vosaltres heu de prendre consciència de les vostres sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement s’han de fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). S’ha d’acceptar que abans de res s’ha de crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica s’ha d’anar repetint aquesta fase, fins que s’ha reduït l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara continueu tenint problemes millor que us poseu en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (trastorns d’erecció en l’home, ejaculació precoç, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una avaluació i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoç, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.

25/08/2015 Podeu consultar per fer algun taller que s’organitzen periòdicament Institut d’estudis de sexualitat en la parella

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals
Lluveras Psicologia
categories
arxiu
Demana visita