Sóc verge i estic enganxat a les pàgines de sexe d’Internet

Sisena consulta d’aquesta secció

Consulta

Bé, em passa una cosa des de fa potser ja massa temps.
El fet és que passo dels 30 i encara sóc verge. Això fa sentir-me malament amb mi mateix. Per què? Bàsicament perquè quan algú parla de sexe, jo haig de dissimular… El fet, és que ara també m’he enganxat a les pàgines de sexe d’internet, i necessito mirar-les força sovint. Això m’està afectant en la meva personalitat.
Moltes gràcies.

Resposta

Hola Pvil12

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda.

Dit això Pvil12, si et sembla analitzem la situació dividint-la en parts. Segur que et serà més fàcil poder resoldre cada part per separat:

  • En primer lloc analitzem el ser verge.
  • En segon lloc el què representa per tu ser-ho, què representa pels altres que tu ho siguis i com et sent tu davant dels altres.
  • En tercer lloc analitzem el teu comportament amb les pàgines d’Internet, i fins a quin punt estàs notant que t’està modificant la teva conducta i la teva personalitat.

Et sembla be que ho enfoquem d’aquesta manera?

Doncs comencem

Ser verge

Pvil12, començar a tenir relacions amb una altra persona a vegades no és fàcil. Potser busquem trobar la persona que ens agradi més, que ens faci sentir còmodes, etc.  Pot ser que no la trobem. Pot ser que fins passats molts anys no arribem a trobar la persona que busquem.

Però el que hem de considerar es si pels motius que siguin ens sentim bloquejats a l’hora d’intentar relacionar-nos amb aquelles persones (siguin del mateix sexe o no) que ens atrauen sexualment parlant.  És això el que et passa? Et sents bloquejat i no pots arribar a tenir un encontre còmode?

Pvil12 a vegades, quan ens sentim “tallats” davant de les possibles persones que podrien ser la nostra parella, ens fa que no arribem a actuar d’una manera natural i es porta a predre oportunitats de poder tenir una amistat més profunda amb algú.  És això el que et passa?

Doncs, Pvil12, un exemple et pot ajudar a entendre-ho: és com “parlar amb públic”.  Hi ha gent que quan ha de parlar amb públic es sent bloquejat, i que fa? Doncs acaba evitant la situació. Podria ser que fos el teu cas?. Com que et sents incòmode davant d’una possible parella, doncs, l’evites?

Si és això el que creus que et passa, pensa que aquest comportament el pots canviar a base d’aconseguir més autoestima amb tu mateix i marcant-te unes pautes (aprendre a comunicar-te millor amb els altres… amb “tàctiques” com per exemple pensar abans les frases que diràs quan estiguis davant d’algú, etc. etc)

Et recomano un llibre que et pot ajudar: “Intel·ligència emocional d’en Ferran Salmurri (no tinc comissió, eh! Però d’aquest llibre pots treure coses per aprendre a comunicar-te millor amb els altres, etc. )

Que representa per tu ser verge.

Aquest punt es molt curt.  Simplement imagina’t que estàs en una illa deserta, i allà, on no hi ha ningú que et jutgi, imagina’t què sentiries essent verge.  Veritat que no t’importaria? Per tant, per tu de forma individual, molt probable que no t’importi ser verge.Tot el problema recau a que et sents jutjat pels altres.  Es això?. Doncs passem al següent punt

Que representa pels altres que tu siguis verge

Pvil12 estem en aquesta societat que és molt  “falsa”.  En aquesta societat la gent representa un paper que a vegades no es correspon amb la realitat que està vivint.  Tots hem de demostrar que som els millors, els més forts, els més competents, i això també inclou a que hem de ser els millors amb les nostres relacions de sexe.  Molts fan veure que funcionen tant i tant bé al llit!, que tenen infinites relacions sexuals, i que totes, totes! son tant i tant satisfactòries!.

Pvil12 Això es mentida. No et deixis impressionar per aquest model.  Potser es culpa de les pel·lícules, o potser d’aquest model competitiu de societat. Es igual quin sigui el motiu! El que no has de permetre es que aquest paper que tothom representa et faci sentir vulnerable a tu com a persona. Et pot ajudar imaginar que els estàs veient per un foradet de la paret, i segur que et sorprendria veure per exemple la poca freqüència en que tenen relacions, i després veure la baixa qualitat.  Però es clar! evidentment això només en podem parlar aquí, perquè si ho comentes amb algú, segur que aquest algú mai et reconeixerà que això li passa a ell.

Dit això, però, Pvil12, el problema recau a que donis tanta importància al que la gent pensi de tu. Això és principalment, la cosa que has de treballar.  Aquest valor que dones als altres no només et pot provocar malestar amb això, sinó també en altres situacions de la vida.

Hem d’intentar sentir-nos segurs de nosaltres mateixos de manera que el que puguin dir o pensar els altres no ens arribi a afectar.

Pero… Com aconseguir-ho?  Doncs aquí sí que t’aniria be posar-te a mans d’un professional.  Però també, si vols, hi ha llibres d’autoajuda que et poden “ajudar”.  Fins hi tot aquest llibre que t’he comentat abans també t’aportarà coses que si les practiques t’ajudaran a sentir-te millor (a més a més, si aconsegueixes aprendre a comunicar-me més amb les teves possibles parelles, a la vegada això et donarà més seguretat amb tu mateix!)

Ja veus Pvil12, aquesta es la tasca que has de treballar.

Consultar pàgines de sexe per Internet

Pvil12 Aquest punt es també una part delicada del que t’està passant.  Per un costat, pensa que si aconsegueixes millorar els anterior punts, això t’ajudarà a no tenir tanta dependència a mirar Internet.

Però, podries obrir la teva ment a pensar que consultar pàgines de sexe per Internet d’una manera freqüent es converteix en un problema quan un mateix va veient que això li està afectant al seu comportament, a la seva manera de ser,

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, general

L’addicció al sexe, un mite?

Segons explica dePsicologia.com, el concepte de ser addicte al sexe és un invent de les clíniques privades i els m1180894940_fitjans de comunicació. Ni es reconeix com a oficial en psicologia o psiquiatria ni hi ha cap estudi científic que provi que es pot ser addicte.

L’especialista en addicions Philip Hopley, doctor del Priory Hospital a Londres, diu que “la major preocupació és quan els problemes relacionats amb el sexe s’etiqueten com a addicció quan de fet és un problema de control d’impulsos. Què constitueix un sexe normal, promig o saludable? No hi ha un límit recomanable per als adults com per exemple l’alcohol”.

El psiquiatra Phillip Hodson aclara que en lloc d’addicció s’hauria de parlar de mania o compulsivitat, no d’addicció.

Font: depsicologia.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, conducta, general

El punt G de l’home

Sí, sí, resulta que els homes pensaven que ja ho sabien tot sobre la seva sexualitat. Doncs segur que n’hi ha molts que no saben que ells també tenen el punt G.

On tenen el punt G els homes? Es troba a l’interior del recte a uns 5 centímetres de l’anus, a la paret que dóna a la bufeta i a tocar a la pròstata. Estimulant aquest punt, la pròstata, un òrgan glandular que es troba davant del recte, augmenta i millora la seva funció, que és produir i secretar el líquid amb el qual surten els espermatozoides.

Com s’estimula el punt G? molts homes no estan disposats a provar l’estimulació d’aquest punt G de manera interna, sobretot per tabús que posen en dubte la seva masculinitat, però una altra forma d’estimular-lo i de manera externa és pressionant o fent un massatge a la zona del periné, és a dir la zona que va des de l’anus fins als testicles.

Què produeix l’estimulació d’aquest punt G? Orgasmes més intensos, amb una excitació més forta, i com a conseqüència de tot això es milloren les relacions sexuals.

Font: Informació sexual

Etiquetat amb:
Publicat a teràpies sexuals

Què t’excita més, ho reconeixeries públicament?

A Wikinoticia han publicat aquest comentari a l’estudi que va fer la psicòloga Meredith Chivers de la Universitat de Queens, Ontario, Canadà per analitzar què els agrada i què no els agrada a homes i dones en relació al sexe.

Meredith Chivers va preguntar a homes i dones què els excitava i després ho van mesurar objectivament. Els homes van coincidir, però les dones van demostrar excitar-se amb coses que segons elles no les excitaven.

Va demanar a un grup de dones i un altre d’homes que miressin una sèrie de vídeos en un ordinador. Els va mostrar:

  • Un vídeo amb simis tenint relacions sexuals.
  • Vídeos d’homes i dones tenint sexe, tant heterosexuals com de lesbianes i d’homosexuals.
  • Vídeos d’homes masturbant-se, dones fent el mateix,
  • Homes caminant nus per la platja i dones fent exercici.

Els subjectes de l’estudi eren tant heterosexuals com gais. Mentre miraven els vídeos, es mesurava la seva excitació d’una forma objectiva (es mesurava els genitals tant dels homes com de les dones, que estaven connectats a sensors per saber si efectivament estaven excitats o no) i subjectiva (se’ls hi demanava que votessin què els interessava i què no).

Els resultats van ser els següents:

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, social

Per què quan bec em costa arribar a l’orgasme?

Cada vegada que bec em sento eufòric, content, més segur de mi mateix. Estic molt “agut” amb els meus amics, noto que tothom s’ho passa millor amb mi i m’ajuda a adreçar-me a les noies.

Però quan vull tenir relacions sexuals no reacciono com a mi m’agradaria. Em dificulta l’erecció.

L’alcohol té efectes oposats: per un costat et provoca eufòria i desinhibició, però per l’altra hi ha descoordinació motora, alteracions, confusió mental, etc. que provoca en els nois dificultats per aconseguir l’erecció i l’orgasme i en les noies dificultat per la lubricació, per la qual cosa la penetració fa mal i també costa més arribar a l’orgasme.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a drogues, salut

Comportament sexual compulsiu

D’aquest tema sempre se’n fa molta broma! Però per la persona que el pateix és un greu problema. Molts no reben tractament perquè intenten mantenir-ho en secret. Intenten portar una vida de cara als altres normal, però aquesta addicció provoca que cada vegada busquin tenir més trobades sexuals de tots tipus (en viu, per Internet, amb revistes, etc.) arribant a quedar alterada tota la seva vida.

sexe, addicció, comportament compulsiu

El comportament sexual compulsiu mai s’havia considerat com una addició, encara en l’actual DSM IV tampoc (a afectes de diagnosi es considera conducta “hiperactiva sexual” o “compulsiva sexual”). Però avui dia, ja s’estudia com un trastorn similar a les altres addicions (alcohol, droga, etc.).

Segons Goodman (1997) el comportament sexual compulsiu és una forma de comportament sexual on el patró característic és l’error en el control del comportament sexual, encara que les conseqüències destructores siguin per a la persona que la pateix o per als altres, és a dir encara que aquest comportament perjudiqui a un mateix o als altres no es pot deixar de tenir-lo.

Si el comparem amb l’addició a d’altres substàncies, hi ha moltes semblances:

  • El desordre típicament comença a l’adolescència i segueix un curs crònic.
  • És continua mantenint el comportament encara que les conseqüències siguin perjudicials.
  • Des del punt de vista subjectiu de la persona hi ha una gran preocupació, una excitació mentre s’està preparant l’activitat.
  • Provoca ansietat i l’alteració de l’humor per culpa del comportament creant un sentiment de pèrdua de control.
  • S’experimenta tolerància donat que el comportament es repeteix, i la potència per produir efectes de reforçament positiu tendeixen a disminuir.
  • S’experimenta també el fenòmen d’abstinència amb una disconformitat psicològica i/o física quan el comportament es discontinu.
  • Hi ha tendència a la recaiguda és a dir retornar als patrons destructors del comportament després d’haver aconseguit un període d’abstinència o control. Queden afectats aspectes de la vida de la persona donant prioritat al comportament inadequat.
  • Afectació en la relació d’aquests individus amb els altres i amb ells mateixos, incloent-hi l’autoestima, essent ells el propi centre, etc.
  • I es produeix un reconeixement de l’addició com l’ansietat, pèrdua de control, tolerància i abstinència característic en l’addició sexual així com també a l’addicció a les altres substàncies.

El tractament es pot seguir amb teràpia psicològica tant grupal com individual. Es treballa conjuntament amb el sentiment de culpa, el malestar que provoca la perdua de control, l’ansietat. Però davant de tot ha d’existir la voluntat de la persona de reconeixer que ho pateix i voler intentar recuperar-se.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies sexuals

Mites sexuals en la relació de parella

Continuant amb el post Mites sobre la sexualitat en l’home exposem ara els mites sexuals sobre la relació de parella segons Labrador (1994) amb un petit comentari en cada un d’ells:

  • Sexe o relacions sexuals volen dir coit. La resta són conductes substitutives, i fins i tot aberrants. Qualsevol altra cosa que no sigui el coit no compte. No vulguis arribar ràpidament al coit i abandonis la resta de conductes que l’envolten perquè a part que són molt complaents, pot ser que això faci no acabis de gaudir completament.
  • Donat que l’única relació complerta és realitzar el coit, aquest s’ha de fer sempre que es tinguin interaccions sexuals. Tots els contactes físics han d’anar guiats al coit. Prova de tenir relacions sense realitzar el coit, ja veuràs que la satisfacció que obtindràs serà igual de bona.
  • Ni l’home ni la dona poden dir mai que “no” al sexe. Quants cops no hem sentit l’excusa del mal de cap (fins hi tot un li va regalar a la seva parella una caixa d’aspirines per aquest mal de cap tant “freqüent”). És tant difícil dir-li a la teva parella que no en tens ganes? Si veieu que la cosa és molt freqüent haureu de posar-hi remei, però si simplement és algun cop, no passa res, avui tu, demà jo.
  • El sexe ha de ser sempre natural i espontani: pensar, parlar o llegir sobre el sexe trenca aquesta espontaneïtat i per conseqüència fa més difícil gaudir del sexe. No t’ha passat mai que tens una temporada que no et ve de gust tenir relacions? sempre trobes una excusa o altre per anar allargant-ho. Doncs en aquests períodes és molt bo parlar-ne amb la parella i fins i tot mirar junts alguna pel·lícula, o llegir algun llibre junts que us ajudarà a tornar a agafar les ganes que havíeu perdut.
  • És un error tenir fantasies sexuals durant les interaccions sexuals, en especial durant el coit. Les fantasies sexuals ajuden a incrementar les ganes de tenir contacte sexual amb la teva parella i a millorar-les.
  • Si dues persones s’estimen han de saber com gaudir del sexe junts. Cal que la parella parli del que a cada un li agrada o li desagrada més.
  • En la relació sexual cada un coneix instintivament el que la seva parella pensa o vol. No et sentis culpable per no saber-ho, millor parla-l’hi i pregunta-li el que li agrada.
  • Una bona relació sexual requereix un orgasme. Aquesta pressió que hi ha de sempre voler arribar a l’orgasme moltes vegades cohibeix a les parelles i fa que el contacte sexual no sigui del tot relaxat. Aprèn a gaudir encara que no s’arribi a l’orgasme. Si no és avui, serà demà.
  • El sexe només és bo si els dos arriben a l’orgasme al mateix temps i de forma conjunta. El procés d’excitació d’un i de l’altre membre de la parella pot ser que no es produeixi al mateix temps, per la qual cosa és molt normal que l’orgasme s’aconsegueixi a diferent moment. Simplement cada u ha d’acompanyar a l’altre fins que també l’aconsegueixi.
  • Si el sexe funciona bé, llavors anirà bé la relació de parella. Quan en una parella el sexe està funcionant correctament, la parella es manté molt millor, però no és només aquesta condició la que cal perquè funcioni una parella.
  • Existeixen certes regles absolutes i universals sobre el que és “normal” i el que és “anormal” en el sexe. T’agradaria fer certes accions amb la teva parella que penses que no son normals? Has de tenir present que si no hi ha lesions i la teva parella també li agraden, endavant, simplement n’heu de parlar.
Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, teràpies sexuals

Mites sobre la sexualitat en l’home

A continuació posem els mites sexuals pel que fa a l’home que va especificar Labrador (1994). N’hi ha alguns que actualment sembla que ja els hem superat, però molts d’altres encara estan massa vigents:

  • L’home sempre està disposat i vol tenir interaccions sexuals.
  • L’home no pot expressar els seus sentiments a la seva parella sexual.
  • L’home sempre s’excita quan es troba en una situació sexual, per tant si en una situació que socialment s’ha assenyalat com sexual no s’excita es perquè “és anormal” o “no funciona bé”.
  • Quan un home perd la seva erecció és perquè no troba a la seva companya sexualment atractiva.
  • El sexe requereix una bona erecció (quanta més millor). Per tant l’home que no aconsegueixi bones ereccions no té capacitat sexual i mai més serà un company sexual adequat.
  • Un penis petit, si segueix resultant petit després de l’erecció no serà capaç de proporcionar plaer a la dona. Son necessaris penis com més grans millor.
  • Quan un home te una erecció és perjudicial que no l’utilitzi per a tenir un orgasme quan abans millor.
  • La masturbació és físicament dolenta i moralment bruta i destructora per a qui la practica.
  • Tot home ha de saber com donar plaer a una dona (inclús des de la primera relació).
  • El sexe s’ha de produir per iniciativa de l’home. L’home sempre ha de portar la “veu cantant” en el sexe (iniciar-lo, dirigir la relació, decidint amb qui, etc).
  • Les dones sempre esperen que l’home els hi proporcioni un orgasme cada vegada que es produeixi una interacció.

Esteu convidats a participar en el Fòrum i opinar: L’home una màquina sexual?- Mites sobre la sexualitat

Dibuix: Ricardo Fumanal

Etiquetat amb:
Publicat a educació, teràpies sexuals

Diferents teories del perquè de l’homosexualitat

Arrencant des del punt de partida que l’homosexualitat no és una malaltia ni cap desviació o perversió, s’han formulat diferents teories sobre el seu origen:

TEORIES BIOLÒGIQUES pretenen explicar el seu origen segons factors etiològics de naturalesa orgànica.

Si la causa és genètica (Kallman (1952): l’homosexualitat és innata i el seu origen està en els gens. L’estudi fet per Kallman a uns bessons així ho volia confirmar (44 parelles monozigòtiques i 51 dizigòtiques), aconseguint un resultat del 100% en els monozigòtics i un 25% en els dizigòtics). Cal dir però, que aquest estudi ha tingut moltes critiques pel mètode utilitzat per la qual cosa aquests resultats es posen en tela de judici.

En altres estudis posteriors s’han obtingut resultats que també anirien cap aquest camí, però cal agafar-ho amb molta prudència donat que es segueix sense poder separar-ho de la influència ambiental.

Etiquetat amb:
Publicat a salut

Sexe / Assignatura de lliure elecció

L’Institut d’estudis de la sexualitat i la parella ha posat en marxa uns cursos de formació en l’àmbit del sexe, però al mateix temps et poden servir com a Crèdits de lliure elecció per a la teva carrera. També ofereixen la possibilitat de fer-hi consultes a professionals especialitats en el tema.

Una bona manera d’adquirir coneixement: hi ha cursos de teràpies de parella, salut sexual de la dona, sexologia clínica, etc. Hi podeu fer-hi una ullada.
Etiquetat amb: ,
Publicat a joves, salut, teràpies sexuals

Menys sexe !!!… Menys ganes !!!!!

Per un costat cada vegada anem més enfeinats, ens passen els dies i no tenim temps de fer res., per l’altre, el sexe redueix l’estrès.

Un grup d’investigadors alemanys van estudiar les conseqüències que provoca l’escassa activitat sexual i van arribar a la conclusió que tenir poc sexe porta a tenir-ne cada vegada menys ganes fins arribar a que es converteixi en una part insignificant de la teva vida.

Ragnar Beer de la Universitat de Gottingen va fer una enquesta a 32.000 persones entre homes i dones, i va obtenir els següents resultats : el 36% dels homes i el 35% de les dones que deien que tenien sexe no més que una vegada a la setmana compensaven les seves ganes, treballant extra. Per contra les persones que en tenien com a mínim 2 vegades a la setmana sentien menys ganes de treballar.

Beer continua explicant que l’energia sexual que no troba sortida ha de ser desviada cap a alguna forma i generalment es posa al servei de l’activitat laboral. Aquesta activitat laboral extra mica en mica va ocupant part del seu temps reduint encara més el temps per al sexe, comportant un deteriorament de la vida sexual i de les relacions de parella.

Nota: Potser el teu cap desitjaria que no tinguessis sexe. Seria la manera d’incrementar la teva activitat laboral!!!!
Font : Psicologia.com

Etiquetat amb:
Publicat a Problemes parella, salut, social, teràpies sexuals

Com està el teu nivell de testosterona?

 

Segons un article que va sortir publicat a Europa press la meitat dels homes entre 45 i 75 anys tenen els nivells de testosterona (l’hormona sexual masculina) per sota del nivell normal.

A més a més el President de l’Associació espanyola d’Andrologia, Jordi Cortada, va augurar que en els propers anys tres de cada quatre homes menors de 80 anys patiran el Síndrome per Dèficit de Testosterona.

Ets un d’aquests afectats? Doncs això t’interessa:

Aquest Síndrome es manifesta amb cansament, acalorament, depressió, irritabilitat, trastons de la son, disminució del desig sexual i la funció erèctil, reducció de la força muscular i augment de la grassa corporal.

Explica que quan aquests símptomes son lleus no es va al metge perquè es pensa que no és res important, en d’altres casos es pot associar a altres patologies, per la qual cosa l’única manera de saber si existeix aquest manca de testosterona és fent un test de nivells.

Existeix un problema cultural per a la identificació d’aquest síndrome, donat que molts dels símptomes es consideren normals per l’edat i no com a resultat d’una afecció. La qüestió està en concienciar-se que la importància de la manca de testosterona pot provocar efectes a la qualitat de vida fins arribar a patologies greus com la diabetis melillus tipus II, augment de riscos de partir malalties cardiovasculars, etc.

El tractament consisteix a administrar testosterona a l’afectat, cosa que provoca que al cap de dos mesos els nivells de testosterona comença a normalitzar-se i els símptomes a desaparèixer, retornant al pacient la seva qualitat de vida.

Com a conclusió diu, però, que no s’ha d’equiparar a la menopausa de les dones, donat que aquestes deixen de segregar hormones, en canvi els homes, un cop tractat poden continuar produint-ne, encara que en menor quantitat.

Etiquetat amb:
Publicat a salut, teràpies sexuals

Cibersexe-exhibicionisme, Hi ha alguna relació?

Abans de començar voldria que em perdonessin els experts, hauria d’haver fet un treball de camp com en Toni Ibànez&Emma Piquer en el seu llibre “Loracle imminent“. Cal dir, però, que he comptat amb la col.laboració de membres del fòrum del Racó Català que m’han ajudat a fer aquest post (hi ha comentaris fets per ells), a tots ells el meu agraïment.

La intenció inicial era fer un post sobre l’exhibicionisme, però després de consultat per Internet vaig trobar que aquesta paraula es relacionava amb un altre tipus d’exhibicionisme. D’aquí va sorgir l’interès d’averiguar si hi pot haver alguna similitud entre l’exibicionisme tradicional i el que es fa a través de la xarxa :

En Valentí té 25 anys, fa un any que està vivint amb la seva parella, però ja va tres vegades que quan discuteixen, surt de casa i se’n va a la porta de la Universitat. Quan veu una noia que va sola se li posa davant i li ensenya els genitals. Les tres vegades que ho ha fet, les noies espantades han marxat corrents. Ara, però, cada vegada més sovint s’adona que està pensant com tornar a trobar una noia sola per tornar a repetir l’escena.

L’exhibicionista com a parafília, generalment no té intenció de tenir cap activitat sexual posterior, moltes vegades el que vol és sorprendre i espantar, obtenint una sensació de domini. Normalment comença a actuar abans dels 18 anys. l’hi passa en períodes de crisis emocionals.

La qüestió és, amb el cibersexe, pot existir aquesta sensació de domini que obté l’exhibicionista tradicional? Aquest plaer que sent quan s’exposa davant de les noies ensenyant els seus genitals, es pot experimentar o ho experimenten també les persones (siguin nois o noies) davant d’una càmera web?

El cibersexe (trobada sexual virtual entre dues o més persones connectades a través de la xarxa) però , no busca la submissió de l’altra, hi ha un contacte voluntari amb la persona i no només es basa en el sexe :

“Existeix aquest sentiment de dolor o d’alegria en un mateix, quan l’altra persona t’escriu i davant la pantalla veus que t’està demanant ajuda, veus que t’explica les seves preocupacions que ni als seus amics mes íntims els hi diria. Ets part de les seves vides. En un període de temps aconsegueixes establir una gran amistat amb elles fins al punt d’arribar al cyber sexe”

Aquest descripció ens mostra un cibersexe diferent a la simple relació que s’establiria per obtenir plaer a través de la xarxa, perquè encara que és l’objectiu pel qual s’inicia la relació, no és l’única. En molts casos s’està buscant una interacció més profunda amb la persona, s’intenta trobar algú amb qui compartir sensacions molt intimes:

“Quan s’aconsegueix que una altra persona et faci exhibicionisme per la webcam és com un premi ja que t’ho has treballat durant una bona estona”.

Per tant, sembla, que no hi ha cap relació entre el cibersexe i l’exhibicionisme com a patologia, donat que la tecnologia és un mitjà i no una finalitat. Serveix com a pont a través del qual ens permet tenir accés a una sexualitat diferent de la convencional, però acceptada per les dues parts, mai imposada per una de les parts (volem pensar que tots estan mantenint contactes de forma voluntària).

Per una altra banda, s’hauria d’analitzar si realment aquesta relació a través del cibersexe es gaire diferent a la convencional o una eina més, donat que mentre s’està intentant aconseguir plaer a través del cibersexe no s’està fent res més que imaginar el que estarien fent amb sexe real.

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet, teràpies sexuals

L’orgasme i la dona, tipus de resposta

Segons l’esquema de Masters i Johnson es parla de quatre fases en la resposta sexual tant de l’home com de la dona:

La fase d’excitació on es produeixen els canvis fisiològics que assenyalen la resposta de l’organisme davant de l’estimulació sexual.
La fase de manteniment quan l’estimulació sexual es manté i es produeix un increment important de la tensió sexual.
La fase orgàsmica quan es produeix una descarrega explosiva de tensió neuromuscular que es produeix de forma involuntària.
I la fase de resolució que suposa la pèrdua progressiva de la tensió sexual i la tornada gradual de l’organisme a l’estat previ a la fase d’excitació. Els homes passen per un període refractari en el qual es molt difícil que puguin aconseguir l’erecció i tornar a tenir altres orgasmes. La duració d’aquest període oscil·la des de minuts a hores augmentant amb l’edat. Les dones no mostren aquest període per la qual cosa elles si que son capaces d’experimentar orgasmes múltiples o repetits en un període més curt.De totes maneres, tal com diu Kaplan i Labrador, a aquest esquema de Masters i Johnson es parteix d’un moment especial, donat que l’excitació no es pot entendre com alguna cosa que passa de cop i volta, per a que comenci la fase d’excitació es necessari que alguna cosa existeixi, “el desig sexual”, per tant a aquestes quatre fase s’ha d’incloure una fase anterior que seria la fase del desig.

Encara que en l’home i a la dona es donen aquestes fases, existeixen diferències en quant als canvis fisiològics, i en la forma que apareixen les fases.Si ens centrem en les dones es pot parlar que hi ha diferents patrons :

Patró 1 resposta d’una dona amb orgasmes múltiples que després de passar de l’excitació a manteniment i d’aquí a l’orgasme, torna a manteniment i una altra vegada a l’orgasme (una o diverses vegades), fins que al final passa a la fase de resolució (línia vermella del gràfic).
Patró 2 resposta d’una dona que passa de l’excitació a manteniment però no arriba a la fase d’orgasme. Després de pujades i baixades en la fase de manteniment passa a una fase de resolució molt lenta (linia blava del gràfic).
Patró 3 resposta d’una dona en la que el progrés al llarg de les fases d’excitació i manteniment no és continuat sinó que mostra breus baixades. Un cop aconseguida la fase de manteniment el progrés fins a la fase d’orgasme es ràpid a l’igual que la resolució (línia verda del gràfic).Tal com explica l’article “¿No logras el orgasmo? Les dones tenen les mateixes facilitats que els homes a aconseguir l’orgasme donat que necessiten el mateix temps que els homes com a promig, per arribar a l’orgasme, masturbant-se o en el coit. Per la qual cosa aquestes dades revelen que el mite que diu que a la dona li costa arribar a l’orgasme, es fals, donat que no els hi costa, sempre que rebin els estimuls pertinents i amb eficàcia.

Imatge : Enciclopedia Catalana

Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies, teràpies sexuals

Falta de desig sexual

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Possible solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell us podria ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica (si hi ha alguna fòbia, o algun trastorn psicològic, etc.), de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc), de totes maneres si encara no us heu decidit el que podeu començar a intentar ho podríem resumir de la següent manera:

En primer lloc us heu d’informar, hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)

En segon lloc heu de pensar que el problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

En tercer lloc heu de pensar que cada un de vosaltres heu de prendre consciència de les vostres sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement s’han de fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). S’ha d’acceptar que abans de res s’ha de crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica s’ha d’anar repetint aquesta fase, fins que s’ha reduït l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara continueu tenint problemes millor que us poseu en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (trastorns d’erecció en l’home, ejaculació precoç, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una avaluació i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoç, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.

25/08/2015 Podeu consultar per fer algun taller que s’organitzen periòdicament Institut d’estudis de sexualitat en la parella

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpies sexuals
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu
Demana visita
Pilar Lluveras, psicòloga hipnòloga de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona