Et deixes influir per la publicitat? Psicologia social

Els experts en publicitat es dediquen a buscar les maneres per convèncer als altres i com aconseguir que arribin a fer el que ells volen. En psicologia social s’analitzen aquestes tècniques. Hi ha sis principis d’influència :

  • reciprocitat (tractem a la gent segons ella ens tracta),
  • que el producte sigui escàs (es valora més),
  • validació social (tendència a actuar com els altres),
  • autoritat (ens sentim que tenim l’obligació d’obeir al que mana),
  • simpatia (fem el que vol la gent que estimem),
  • coherència (volem que les nostres accions siguin coherents amb allò que hem fet anteriorment),

Comentarem ara les tres tècniques principals que es basen en els principis psicològics del compromís i la coherència per aconseguir l’acceptació :

-Tècnica del “peu a la porta” : Exemple : es demana a un barri alt de la ciutat que deixin col·locar a la porta de cada casa un cartell de 8 cm. que posa “al volant sigues prudent”. La majoria diu que sí. Al cap de dues setmanes es demana que deixin col·locar un gran cartell molt cridaner i poc estètic sobre el mateix tema. La majoria de gent també accedeix. Per què? Els experts diuen que les persones que han cedit, es veuen com posseïdores d’aquesta “idea”, com si elles compartissin el que posa en el cartell i es veiessin en l’obligació de continuar fent propaganda.

-“Legitimació de favors insignificants” : Exemple : es demana un euro (una quantitat ridícula) per una ajuda benèfica com si aquesta aportació fos importantíssima. La persona acaba donant més diners que els que li demanen (estan treballant l’autoconcepte que té la persona que es sentirà com un “garrepa” si no accedeix a la petició que li fan).

Tècnica de “la bola baixa” : Exemple : Una agència de viatges t’ofereix un viatge de 15 dies al Carib tot pagat per 300,00 euros. Tu no tenies pensat anar al Carib, però veus l’oferta i la trobes tant bona que abans d’anar a l’agència a contractar el viatge comences a lligar tots els teus plans per mirar si el podràs fer, un cop decidit vas a l’agència, el treballador t’ensenya l’hotel, el lloc etc. Un cop decideixes que acceptes, llavors no pot ser, t’has d’allotjar en un altra hotel, a 60 km de la platja, etc. Al final contractes un viatge al Carib per 800,00 euros. L’explicació és que encara que “una bola baixa” destrossi la base del que volem fer, és molt difícil que canviem d’opinió.

Molts estudis han comprovat l’eficàcia d’aquestes tècniques.

Ara quan aneu a comprar alguna cosa, ja podeu pensar quina tècnica estan utilitzant amb vosaltres i si us convé deixar-vos influir.

Bibliografia : Psicologia social  (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

El copilot de Germanwings i la lluita contra l’estigma en la salut mental

Carta del Sr. Àngel Conesa president d’Obertament Aliança Catalana de lluita contra l’estigma en la Salut Mental publicada avui 27 de març al diari ARA 

Posts relacionats: Malalties mentals de qui es la culpa? i Malalties mentals de qui es la culpa? (part 2)

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, social, teràpies

Els rics son més propensos a transgredir les normes – Experiment

Com més rics més es transgredeixen les nomes!!!  Segons un estudi fer per la Universitat de Berkeley les persones més riques es salten més les normes que els altres (no s’aturen davant dels passos a zebra, fan trampes en el joc, etc.).   Aquest comportament està avalat per 30 estudis més, així doncs el seguent pas es preguntar-se, Que té la riquesa que porta a aquest comportament?

En el següent estudi s’atribueix el rol de ric o de pobre de forma aleatòria a cada un dels jugadors del Monopoli que està adaptat intencionadament. Durant el joc es veu com es comporta la persona rica, com tracta a l’altre company de joc i com de mica en mica es va atribuint a ell com a persona i a les seves habilitats personals els factors que determinant el ser “ric”M Així doncs, mica en mica es va separant de tot el que l’ha ajudat a ser ric i comença a tenir un tracte mes incorrecte en vers els altres.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, experimentació, vídeos

Pastilles contra el dolor dels altres

L’organització Metges sense Fronteres presenta la campanya “pastillas contra el dolor ajeno, una iniciativa solidària per tal de sensibilitzar i animar a tothom a combatre la problemàtica de les malalties oblidades.

Més informació a Pastillascontraeldolorajeno.com

Etiquetat amb:
Publicat a social

Millora de l’entorn laboral

Tal com comenta en Marc Moreno en el seu bloc, “igual com un esportista abans d’un entrenament o una competició fa un escalfament per aconseguir un rendiment òptim, les empreses o organitzacions que vulguin millorar la seva reputació i incrementar el salari emocional als seus treballadors i treballadores cal que optin per facilitar l’accés a la salut i en especial a l’activitat física”.

Explica com actualment en l’organisme on treballa fa microsessions voluntàries d’activitat física just a l’inici de la jornada laboral.

Podeu llegir tot l’escrit aquí

Etiquetat amb: ,
Publicat a grups, social

El nou paràmetre social: l’aspecte físic

aspecte físicEn l’actualitat, si formar part d’una classe social o tenir més o menys diners ja no són els paràmetres per mesurar-nos i comparar-nos amb els veïns, quins són els nous paràmetres socials?

Per molts són les possessions, però indubtablement el nostre aspecte físic també forma part d’aquests paràmetres. L’aparença, el bon aspecte i l’aptitud física són ara la mesura del nostre “valor social”

Estem exposats al següent missatge “aconseguir la bellesa és una qüestió d’esforç, i si no s’aconsegueix és perquè no fem el necessari“.

Sembla com si l’objectiu de ser “bella” fos accessible a qualsevol que li dediqui el temps suficient, que faci exercici i que mengi poc. Tenir bon aspecte s’ha convertit en el nostre passatemps més important encara que en realitat no sigui divertit, més aviat per a la majoria es una cerca que ens tortura.

Tots en som víctimes: s’ha posat de moda i resulta políticament correcte afligir-se per l’ambient, plantem arbres per salvar el planeta, ens sap greu quan hi ha vessaments de petroli, però ens plantegem qèe signifiquen tants productes químics per aconseguir tenyir-nos els cabells, posar-nos cremes dermatològiques, o menjar aliments sintètics? On està l’aflicció per l’aspecte humà de l’ambient?

Qualsevol es pot sentir identificat amb la següent situació:

” Al matí destino una hora a vestirme-me, posar-me cremes, escollir la roba que fa que sembli més prim/a i preocupar-me davant del mirall. Després vaig a treballar, a l’autobús tracto de veure qui té millor aspecte que jo. Passo el matí a la feina pensant a no menjar-me l’entrepà i què fer per evitar el dinar. Cap a les tres de la tarda estic tant mort/a de gana que no puc fer res més que pensar en el sopar. Aquesta recompensa arribarà després de l’hora que dedico a fer aeròbic. I, sortir de nit? Es una broma? he de començar a preocupar-me per tenir un bon aspecte, demà”.

Font: S.E. Medicina psicosomatica y Psicologia Médica. Imatge: Centro joven Fuensalida

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, social

La identitat social

Segons la teoria de la identitat social la primera vinculació de l’individu a una categoria social es produeix a través de la identitat social és a dir el subjecte té el coneixement que pertany a un grup social però no només això, sinó que hi veu una significació emocional i valorativa de la seva pertinència (Tajfel, 1972).

No es suficient una divisió simple “del nostre grup i el grup d’ells”: ho demostra l’estudi que van fer Robbie i Horwitx (1969) en el qual es va voler comprovar si la simple divisió dels individus en dues classes (la classe dels blaus i la classe dels verds) produïa l’efecte de sentir-se identificat en el propi grup. Van observar que simplement amb aquesta categorització no es produïa la identitat social.

La situació, però, canviava quan els membres del grup compartien un mateix objectiu (per exemple perseguir un mateix premi): Tajfel i col. 1971 van dividir un grup d’estudiants en dos grups, suposadament en funció de les seves preferències estètiques: se’ls hi demanava que jutgessin estèticament uns quadres de dos pintors. en aquesta activitat ells no obtenien cap benefici directe. En funció de les preferències que havien manifestat se’ls separava en dos nous grups i van observar que es produia “un tracte de favor pels altres membres del seu grup”.

Així doncs, els resultats van demostrar que separar els subjectes en grups segons un criteri, sigui aquest important o no, produeix efectes de diferenciació intergrupal. Gràcies a aquest estudi i a molts més que es van fer posteriorment és va donar més valor al concepte de competició social i identificació social inadequada que es produeix quan el grup al qual pertany l’individu no li proporciona una identitat social positiva (Tajfel i Turner 1979)

Bibliografia: Psicologia Social – J. Francisco Morales- Carmen Huici y col.

Etiquetat amb: ,
Publicat a grups, social

Què t’excita més, ho reconeixeries públicament?

A Wikinoticia han publicat aquest comentari a l’estudi que va fer la psicòloga Meredith Chivers de la Universitat de Queens, Ontario, Canadà per analitzar què els agrada i què no els agrada a homes i dones en relació al sexe.

Meredith Chivers va preguntar a homes i dones què els excitava i després ho van mesurar objectivament. Els homes van coincidir, però les dones van demostrar excitar-se amb coses que segons elles no les excitaven.

Va demanar a un grup de dones i un altre d’homes que miressin una sèrie de vídeos en un ordinador. Els va mostrar:

  • Un vídeo amb simis tenint relacions sexuals.
  • Vídeos d’homes i dones tenint sexe, tant heterosexuals com de lesbianes i d’homosexuals.
  • Vídeos d’homes masturbant-se, dones fent el mateix,
  • Homes caminant nus per la platja i dones fent exercici.

Els subjectes de l’estudi eren tant heterosexuals com gais. Mentre miraven els vídeos, es mesurava la seva excitació d’una forma objectiva (es mesurava els genitals tant dels homes com de les dones, que estaven connectats a sensors per saber si efectivament estaven excitats o no) i subjectiva (se’ls hi demanava que votessin què els interessava i què no).

Els resultats van ser els següents:

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, social

Què és un rol?

Al llarg de la vida tots passem per diferents rols: fills, pares, alumnes, amics, companys de feina, home, dona,… i en més o menys mesura, sabem què és el que hem de fer per comportar-nos coma tal.

Complir un rol suposa comportar-se segons uns patrons, pautes o normes determinades. Així doncs, podem definir un rol com un conjunt d’accions estandarditzades necessàries per desenvolupar una comesa social concreta i específica, és a dir, un conjunt de conductes esperades que es vinculen amb una determinada posició en el nostre entorn.

La transmissió dels coneixements sobre cada una de les característiques dels rols es fa a través de la socialització mitjançant la família, l’escola, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, la feina…

Sovint, apareixen discrepàncies entre les expectatives que es tenen sobre un determinat rol i es produeix un conflicte de rol. N’hi ha de diferents tipus:

  • Conflicte inter-rol: col.lisió entre alguns dels nostres rols en un moment determinat.
  • Conflicte intra-rol: coexistència de pautes que poden ser incompatibles en un mateix rol.
  • Conflicte persona-rol: incompatibilitat entre els desitjos, necessitats i creences de la persona amb les expectatives del rol que desenvolupa.
  • Sobrecàrrega del rol: demandes que diferents persones fan simultàniament a una mateixa persona i que no poden ser ateses simultàniament. La persona ha de decidir quina realitzar.
  • Ambigüitat del rol: en situacions on existeix una ambigüitat en les expectatives sobre la conducta a realitzar en relació a un determinat rol. Es dóna en situacions de canvi de definició del rol o aparició de nous rols.
Etiquetat amb: ,
Publicat a general

Quin estil afectiu és el teu

aferrament-web

Tots tenim necessitat de vincular-nos afectivament amb els altres. Hi ha diferents raons per voler aquest vincle, però una d’elles és la necessitat de seguretat emocional.

Basant-se en la Teoria de l’aferrament de Bowlby les persones reaccionen diferent per mantenir l’equilibri emocional i aconseguir la seguretat que busquen. Hi ha 4 estils d’aferrament :

  • Segur: Aquestes persones mantenen un adequat equilibri entre les necessitats afectives i l’autonomia personal. Tenen un model mental positiu, bona autoestima i amb seguretat i confiança per tenir relacions amb els altres.
  • Fugida i evitació; Persones que es senten segures amb elles mateixes però amb dificultats per intimar amb els altres donat que consideren les relacions interpersonals com alguna cosa secundària i material. Aquest grup fins hi tot arriba a tenir dificultats a recordar vivències negatives del seu passat.
  • Preocupat: Persones amb un model mental negatiu de si mateixes i positiu dels altres, amb una elevada activació del sistema d’aferrament. Son persones amb baixa autoestima, amb una gran necessitat d’aprovació i una preocupació excessiva per les relacions amb els altres.
  • Fugida i temorós: Persones que tenen un model negatiu tant d’elles mateixes com dels altres. Es senten incomodes en situacions d’intimitat. Tenen necessitats d’aferrament frustrades, perquè al mateix temps que necessiten el contacte social i la intimitat, la por a ser rebutjades els fa evitar contínuament situacions socials.

En l’estudi fet per Remedios Melero i Ma. José Cantero de la Universitat de València, es plantegen crear un instrument d’avaluació per mesurar l’aferrament adult en la població no clínica. El resultat és el “Qüestionario de Apego Adulto” on els subjectes segons les respostes que donen queden situats tant dintre d’un continu, com emmarcats en categories concretes.

Entre les conclusions del treball s’observa que un 30% de les que van fer el qüestionari van resultar ser fugisseres, cosa que pot ser un reflex dels models de socialització actuals on existeix una sobrevaloració de la individualitat i l’autosuficiència davant l’establiment de les relacions intimes.

Treball complert: “Los estilos afectivos en la población española” – Remedios Melero y Ma. Jose Cantero
Dibuix: Laura Chicote
Temes relacionats: Individualisme=llibertat=depressió?

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, grups

Per què acceptem les normes?

En el Centre d’estudis d’opinió s’ha publicat l’Omnibús del mes de novembre, estudi realitzat amb 1.400 enquestes telefòniques a persones de 18 o més anys, de Catalunya.

Entre les preguntes que es van fer comentarem les respostes a la pregunta “Estàs d’acord amb la limitació de la velocitat per millorar la qualitat de l’aire (disminuir la contaminació) i reduir accidents?” Si mireu els gràfics veureu que una marcada majoria està d’acord amb aquesta norma imposada.

Quina explicació es pot donar a aquesta acceptació tant rotunda a una norma, en principi contrària als nostres interessos?

normes21

barresnormes2

Segons la psicologia de grups, a aquest fet s’anomena polarització grupal, és a dir es produeix un canvi molt marcat entre el que pensa individualment una persona i el que arriba a pensar després d’haver observat el que la majoria del grup pensa sobre aquell fet. En aquesta pregunta concreta, en un principi molts haguessin contestat que no, però després de sentir que aquesta norma és bona per a la societat i que la majoria així ho pensa s’autoconvencen que si que és bona.

Per què passa això?

Etiquetat amb: , ,
Publicat a estudis, grups, social

Societats de ximpanzés

Si ens quedem observant com s’organitzen els ximpanzés, com conviuen entre ells, veurem que no hi ha tanta diferència a com ho fem nosaltres, hi ha un conjunt de capacitats bàsiques en la seva conducta que també compartim els humans.

Segons el Dr. Sabater Pi en el seu llibre “El chimpancé y los origenes de la cultura“, detalla un conjunt de capacitats que tenim en comú:

  • Capacitat pel coneixement de l’esquema corporal-noció de la mort: entre gairebé totes les espècies de monos del mon, una mare, davant de la mort de la seva cria reacciona agafant-la contra el seu pit. Fins i tot els joves ximpanzés mostren signes de dolor quan la seva mare mor.
  • Capacitat comunicativa a nivell emocional, proposicional i simbòlic: demostren que son molt expressius i comunicatius amb gestos, actituds, o carícies.
  • Capacitat per utilitzar i fabricar eines simples: utilitzen eines per trencar els aliments, per agafar aquells objectes que son desconeguts o perillosos.
  • Capacitat per a l’activitat cooperativa: caçar, i distribuir aliments entre els adults.
  • Capacitat per a mantenir relacions familiars estables i duradores a nivell de mares-fills-nets.
  • Capacitat per a mantenir relacions sexuals no promiscues.
  • Capacitats estètiques.

Comparant les societats animals i les humanes, entre els simis actuals i els humans més primitius contemporanis (aquells que tenen esquemes lingüístics molt elementals i amb un reduït equipament d’útils) es confirmaria que la distancia entre les dues societats no és tal, i més que pensar en un dubtós procés d’evolució amb trencadures i moltes llacunes, ens trobem en un continu que encara que hi ha alguns buits no ens impedeix poder afirmar que hi ha unes línies mestres en tot el procés.

Bibliografia: J. Sabater Pi “El chimpancé y los origenes de la cultura” / La explicación sociológica:Una introducción a la sociología. José Félix Tezanos

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, conducta, social

Estudiar matemàtiques!

Contínuament surten idees generalitzades de l’existència de diferències biològiques entre nens i nenes pel que fa a les capacitats i a l’aprenentatge en càlcul, aritmètica, etc.

La frase “les dones no tenen habilitat pels números ni les matemàtiques” encara està massa viva entre nosaltres i cal dir que no és gens certa.

Segons el treball fet per Jane S. Hyde i col·laboradors, i publicat a la revista Science, no hi ha diferències estadísticament significatives en les capacitats cognitives entre els nois i les noies.

Les noies obtenen tant bons resultats com els nois en els exàmens estandanditzats de matemàtiques a Estats Units per la qual cosa es reafirma que la influència dels estereotips i valors socials respecte al gènere son determinants en molts dels aspectes per a les persones, entre els que hi ha la motivació a l’hora d’escollir els estudis universitaris o configurar el seu futur professional.

L’equip de la Dra. Jane S. Hyde va analitzar a 7.200.000 joves de 10 estats dels Estats Units, amb els exàmens que feien per accedir a les diferents universitats arribant a la conclusió que no hi ha diferències entre els dos gèneres en l’estudi de les matemàtiques.

La falta de dones en les carreres relacionades amb les ciències exactes s’explicaria per l’organització social i la jerarquia de gènere en l’accés i consolidació d’alguns llocs de treball , és a dir pel que s’ha anomenat “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant (tema relacionat Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?)

Font: Infocop

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, social

Ets l’únic que pensa això? repeteix-ho tres vegades!

Si una persona en un grup repeteix la mateixa opinió 3 vegades, aconsegueix un 90% de l’efecte que produeixen 3 persones diferents expressant la mateixa opinió. Així ho va afirmar Kimberlee Weaver i col·legues de la Universitat Tècnica de Virgínia, després d’un estudi que publica la revista Journal of Personality and Social Psychology.

Els investigadors van realitzar 6 estudis amb més de 1000 estudiants d’universitats diferents per mesurar l’exactitud dels individus a l’hora d’identificar les opinions del grup. Els resultats van determinar que és més probable que s’accepti una opinió com a majoritària quan molts membres del grup ho expressen, però que el fet d’escoltar-la moltes vedades d’una mateixa persona produeix gairebé el mateix efecte sobre la percepció de la persona que l’escolta.

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

L’atzar et marca els teus amics

És important a prop de qui t’asseus quan arribes a un lloc nou?

El primer dia de classe arribes a l’aula i hi ha diferents llocs buits. Per atzar decideixes asseure’t en un lloc sense aturar-te a analitzar res més. Quan els professors acaben la classe i fins que no comença la següent algú et comença a parlar. Amb aquesta persona seràs més amic que amb la resta del grup?

El Dr. Mitja Back i els seus col·laboradors de la Universitat de Leipzig van estudiar a un grup d’estudiants en el seu primer dia de classe. Se’ls hi va demanar que s’asseguessin en una cadira assignada aleatòriament. Cada un d’ells havia de fer una breu presentació de si mateix. Un cop feta, la resta d’alumnes havien de valorar a la persona segons dues categories: La primera relativa al grau que li havia agradat la persona, i la segona relativa al grau que li agradaria conèixer-la millor.

Segons els resultats els estudiants els hi agradaven més les persones que s’havien assegut prop seu en el seu primer dia i menys les que s’asseien més allunyades encara que no les coneguessin massa bé.

L’explicació, segons ells, és que només el fet d’estar asseguts prop d’algú estem més exposats a la persona i ens anem familiaritzant amb la seva presència.

Al cap d’uns anys van observar que els alumnes continuaven sentint més afinitat pels companys del primer dia.

Font: PsyBlog

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Busques feina? entra a Second Life

Second life, el món virtual que imita al món real, ja fa temps que està fent entrevistes de feina per seleccionar personal per treballar tant dintre mateix de second life com en el món real.

L’any passat va començar l’empresa Randstad, una empresa de selecció de personal on buscava persones per treballar dintre mateix de second life. Veient l’èxit que va tenir va continuar amb altres seleccions de personal però aquest cop per cobrir vacants de l’empresa en el món real.

Altres empreses han copiat aquest sistema com l’empresa Europcar, lider en lloguers de cotxes, que a través de InfoJobs també ha començar a fer seleccions de personal des de Second Life.

Si estàs interessat només has d’entrar a Second life i t’has de crear un avatar, és una manera ben diferent de fer entrevistes de feina (consulta infojobs), imagina’t, et fas l’avatar com tu vols i a través d’aquest personatge que tu t’has fet vas a fer l’entrevista a l’empresa de selecció de personal. Qui sap, potser pots trobar feina!!!

Vegeu Psicoteca
Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, social
Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu