La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient

      Per què a vegades fas una cosa i penses que n’hauries de fer una altra?

 

    Per què saps que has de fer una cosa i no la fas?

Tenim dues ments, la conscient i la inconscient. La conscient, es la que analitza, la que jutja, la que està sotmesa a les pressions externes, i la que fa les coses de forma analítica. La ment inconscient es la que fa les tasques de forma automàtica i la que té els recursos per solucionar els nostres problemes .

Adjuntem el vídeo del programa de Docufilia de TV2 “El cerebro automático: La magia del inconsciente” on, entre altres coses expliquen com la nostra ment inconscient te el “control” de la situació:  per exemple, abans de saber quina roba et posaràs al matí, la ment inconscient ja sap quina roba et posaràs.  Es a dir, les coses que pensem amb la ment racional o conscient, el nostre inconscient ja les ha pensat.  En el vídeo es pregunten… Quin control tenim sobre nosaltres mateixos?

Nosaltres tenim la resposta. Podem ajudar/moldejar a la nostra ment inconscient. La teràpia que fem nosaltres es basa en ajudar a la nostra ment inconscient perquè trobi la solució al problema que estàs tenint en aquests moments, i això ho fem amb la hipnosi clínica (si voleu saber més sobre aquest tipus de teràpia podeu consultar aquí).  T’ha passat algun cop que saps que has de prendre’t la vida de forma més tranquil·la però no saps com fer-ho? Doncs es justament perquè la teva ment racional sap que ho ha de fer, però no sap com.  Hem d’ajudar a la teva ment inconscient perquè se n’adoni que hi ha altres maneres per prendre’s la vida de diferent manera.  Només “Ella” (la ment inconscient) et traurà del teu problema.

https://www.youtube.com/watch?v=Lnwf9y8FQLg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, hipnosi, neurociència, salut, teràpies, vídeos

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

Ansietat i Realitat virtual

L’ansietat es defineix com una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir (Viquipedia).

Terapia virtual 1

L’ansietat, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. Per un costat hi ha una percepció d’amenaça generalitzada i per un altre costat la persona se sent incapaç d’afrontar els esdeveniments que considera amenaçants que se li presenten. Els afectats aprenen a estar hipervigilants per descobrir aquestes amenaces (ansietat).
Per resoldre-ho s’ha d’anar a un psicòleg per tal de fer teràpia psicològica.

La realitat virtual es una eina força bona per treballar en teràpia: la persona es posa unes ulleres i comença a veure i viure les situacions temudes per tal que, de mica en mica, vagi veient que no cal estar en un estat d’amenaça constant.

La teràpia virtual es va fent d’una forma gradual, hi ha diferents situacions, com aquesta que es mostra a la imatge: s’està simulant que la persona agafa el metro (en el procés virtual es pot començar simulant que se surt de casa, es va pel carrer, s’entra al metro, es puja al metro etc.)

La teràpia virtual també s’utilitza per a altres pors o fòbies (a les aranyes, a les agulles, a anar amb avió, etc.)

Si voleu més informació de com la treballem en el nostre Centre, juntament amb Hipnosi clínica, EMDR i EFT, podeu contactar amb nostraltres a lluveraspsicologia.com o a  Pilar Lluveras.

Imatge del programa virtual  de Virtualret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, EFT, EMDR, hipnosi, Realitat Virtual, teràpies

A vegades la teràpia no funciona. Per què?

Estic malament, he d’anar al psicòleg, però tinc por que no em funcioni la teràpia. Quin psicòleg m’anirà be? Per què a vegades he anat a psicòlegs i no m’ha funcionat la teràpia?

Hi ha diferents motius pels quals una teràpia no funciona.  Pot ser que la teràpia que fas servir no sigui la millor pel teu cas, però també hi ha altres factors que influeixen. Aquí n’exposarem alguns:

– La persona busca recuperar-se sense esforç.  Estem acostumats que prenent un medicament aconseguim millora instantàniament (tenim mal de cap i prenem una pastilla per treure el maldecap).  Però la teràpia psicològica no funciona així (tant de bo!!).  Anar a fer una teràpia psicològica implica un esforç i una col·laboració per part del pacient.  Ell ha de contribuir d’una forma activa en la seva recuperació.

– Cal tenir en compte també, que a vegades obtenim avantatges del nostre estat.  Posem un exemple:  Si jo tinc mal al braç i això m’impedeix fer una tasca a casa i de moment l’està fent la meva parella, potser, sense adonar-me’n allargaré aquest dolor per no haver de fer aquesta tasca.  Ara, doncs, posem un altre exemple, Estic tot el dia a casa, sense sortir, cuidant el meu fill de dos anys que es molt mogut i quan es l’hora que ha de venir el meu marit de treballar em truca dient que va a sopar amb els seus amics.  En aquest cas, si tinc atacs d’ansietat molt provable que aquests siguin una manera de cridar l’atenció de la nostra parella per dir-li que jo sola no puc amb tot.  Per tant, doncs, en aquest cas, l’ansietat com a tal l’haurem de treballar juntament amb aquesta problemàtica de parella, perquè si no, mai es deixarà de tenir ansietat.

– La persona no confia que es pugui produir el canvi:  Moltes vegades s’atribueix el problema com a una característica de la persona.  “jo soc així” o “de petit em van diagnosticar que jo era TOC”, Etc.  Això provoca que la persona pensi que es així i no ho pot canviar.    Va al psicòleg, però ja hi va pensant que “ell es així”, i que, encara que vol sentir-se millor pensa que no pot canviar  (si voleu llegir més sobre el procés de canvi llegiu “No sempre estem preparats per canviar una conducta“).

–  La persona vol recuperar-se d’una forma immediata.  Doncs, si, quan estem malament, i finalment ens decidim a anar al psicòleg, pensem que resoldrem el problema d’una forma ràpida.  Cal que es tingui en compte que, quan es treballa, i per poder assentar completament el canvi, cal un temps d’assimilació.  Si la persona no es conscient que cal un temps, deixarà la teràpia abans d’haver aconseguit aquesta recuperació.

A part, evidentment hi ha altres motius que poden fer que una teràpia no funcioni, com pot ser que no es crei un correcte vincle entre el terapeuta i el pacient, que el pacient vulgui treballar només les coses que ell creu que son les importants, Etc.

Quan vulguem iniciar una teràpia es molt bo tenir en compte aquests factors.

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies

Homenatge a Jano Galan – DGeneracion.com

Per que no donem sempre el 100%?  A que estem esperant?
Per què ens rendim tant aviat?
Per que estem més preocupats a donar bona imatge en comptes de donar una abraçada molt forta….
Per què…..?  Per què…?  Per què?

Jano Galan
DGeneracion.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a vídeos

Em sento com un paràsit que no puc anar enlloc..

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

No sóc feliç, soc covarda, no se q fer, la parella no funciona i lo més penós es q jo no tinc recursos econòmics i amb sento com un paràsit q no puc anar en lloc ni ofici ni benefici.estic malament fa moltissim temps!!!

Resposta

Hola Pilar,

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda.

Pilar, em costa poder donar-te un consell a través de la web.  Seria massa simple, massa banal i fins hi tot pot sembla ofensiu dir-te que “t’has de prendre la situació que estàs vivint d’una altra manera, …” o que ” davant d’una situació, està en les nostres mans viure-la d’una manera o d’una altra…”

Crec que dir-te totes aquestes coses encara et pot fer sentir més “desorientada”, per això, no vull  començar per aquí.

Si et sembla, analitzarem d’una forma diferent. Vols que ho fer juntes?

Asseu-t’he.  Primer, i per poder analitzar d’una forma calmada, el que cal, es poder separar els pensaments que tens de les emocions.  M’entens? Una cosa es el que penses (per exemple, penso que no puc anar enlloc), i l’altre el que estàs experimentant emocionalment (em sento malament, trista, Etc.)

Per tant el que seria bo, es que, per aquesta estona que estarem analitzant, poguessis guardar els sentiments, les emocions, que t’estan provocant aquest malestar en un calaix.  Respira fons, tanca els ulls  i de moment treu totes aquestes emocions, (la ràbia, la pena de tu mateixa, etc. etc.) i posa-les… per exemple en un calaix. Després ja treballarem amb les emocions, però ara toca treballar amb els pensaments.

Pilar, ara, posa’t els pensaments davant teu, i comencem a analitzar:  estàs convivint amb algú amb el qual no et sents feliç, econòmicament no tens recursos, no saps on anar, etc.  Estàs en un moment delicat, però encara tens moltes sortides. Si Pilar!!, busca per la zona on vius que hi ha moltes associacions de dones separades, o de dones maltractades (si vols que t’ajudi torna’t a posar en contacte amb mi!).  No et preocupis quina triar, adreça-t’hi i segur que t’ajudaran.

Un cop allà hi trobaràs psicòlegs que et poden ajudar. Un cop arribis a aquest punt ells t’ajudaran a obrir el calaix on hi has guardat les emocions per començar a treballar-hi  i aconseguir poder sentir-te be.

Ara Pilar, si em permets he pensat que en aquesta faula, per tu!:

Hi havia una vegada un rei molt capritxos que tenia una filla molt maca. El rei volia casar-la i va posar com a condició que seria escollit aquell home que fos capaç de fer volar un falcó que des de feia temps estava posat en una branca i que ningú absolutament ningú fins llavors havia aconseguit fer-lo volar.

Molts homes van aparèixer al palau i amb diferents tàctiques van intentar que l’ocell volés, fins que un matí, el rei va veure volar el falcó pel seu jardí.

Quan va preguntar a l’autor d’aquesta proesa con s’ho havia fet per fer volar el falcó, l’home li va explicar:

– No ha estat difícil, majestat, he tallat la branca i llavors el falcó s’ha adonat que tenia ales i que podia volar.

Ara tanca els ulls i pensa, que potser, igual com l’ocell que no sabia que tenia ales per poder volar, tu també tens les eines per poder fer front a aquesta situació.  Perquè, encara que, en aquest moment puguis pensar que no saps com fer-ho… deixa que treballi la teva “ment inconscient” i potser aquesta nit, o demà, o els propers dies, igual com l’ocell, t’adonaràs que tens la força per a fer front a la situació.

Una abraçada

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, psico-ajuda, teràpies

Psicòloga Pilar Lluveras – Entrevista a la revista “Xipreret”

Aquest mes de setembre ha sortit publicada una entrevista a la Psicòloga Pilar Lluveras a la revista Xipreret que edita l’Ateneu de Cultura de l’Hospitalet de Llobregat. Què és estar en hipnosi? Quina utilitat té la hipnosi clínica? Per què ella la inclou en les teràpies psicològiques?

Mes informació a l’Ateneu de Cultura de l’Hospitalet Llob

Etiquetat amb: , ,
Publicat a internet, teràpies

L’orgasme i la dona, tipus de resposta

Segons l’esquema de Masters i Johnson es parla de quatre fases en la resposta sexual tant de l’home com de la dona:

La fase d’excitació on es produeixen els canvis fisiològics que assenyalen la resposta de l’organisme davant de l’estimulació sexual.
La fase de manteniment quan l’estimulació sexual es manté i es produeix un increment important de la tensió sexual.
La fase orgàsmica quan es produeix una descarrega explosiva de tensió neuromuscular que es produeix de forma involuntària.
I la fase de resolució que suposa la pèrdua progressiva de la tensió sexual i la tornada gradual de l’organisme a l’estat previ a la fase d’excitació. Els homes passen per un període refractari en el qual es molt difícil que puguin aconseguir l’erecció i tornar a tenir altres orgasmes. La duració d’aquest període oscil·la des de minuts a hores augmentant amb l’edat. Les dones no mostren aquest període per la qual cosa elles si que son capaces d’experimentar orgasmes múltiples o repetits en un període més curt.De totes maneres, tal com diu Kaplan i Labrador, a aquest esquema de Masters i Johnson es parteix d’un moment especial, donat que l’excitació no es pot entendre com alguna cosa que passa de cop i volta, per a que comenci la fase d’excitació es necessari que alguna cosa existeixi, “el desig sexual”, per tant a aquestes quatre fase s’ha d’incloure una fase anterior que seria la fase del desig.

Encara que en l’home i a la dona es donen aquestes fases, existeixen diferències en quant als canvis fisiològics, i en la forma que apareixen les fases.Si ens centrem en les dones es pot parlar que hi ha diferents patrons :

Patró 1 resposta d’una dona amb orgasmes múltiples que després de passar de l’excitació a manteniment i d’aquí a l’orgasme, torna a manteniment i una altra vegada a l’orgasme (una o diverses vegades), fins que al final passa a la fase de resolució (línia vermella del gràfic).
Patró 2 resposta d’una dona que passa de l’excitació a manteniment però no arriba a la fase d’orgasme. Després de pujades i baixades en la fase de manteniment passa a una fase de resolució molt lenta (linia blava del gràfic).
Patró 3 resposta d’una dona en la que el progrés al llarg de les fases d’excitació i manteniment no és continuat sinó que mostra breus baixades. Un cop aconseguida la fase de manteniment el progrés fins a la fase d’orgasme es ràpid a l’igual que la resolució (línia verda del gràfic).Tal com explica l’article “¿No logras el orgasmo? Les dones tenen les mateixes facilitats que els homes a aconseguir l’orgasme donat que necessiten el mateix temps que els homes com a promig, per arribar a l’orgasme, masturbant-se o en el coit. Per la qual cosa aquestes dades revelen que el mite que diu que a la dona li costa arribar a l’orgasme, es fals, donat que no els hi costa, sempre que rebin els estimuls pertinents i amb eficàcia.

Imatge : Enciclopedia Catalana

Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies, teràpies sexuals

Trastorn obsessiu-compulsiu en un nen

Cas:

L’Albert, un nen de 8 anys espabilat i intel.ligent. A l’escola va perfecte i la professora no ha notat res d’extrany.
A casa, però, fa coses curioses : cada nit tanca les cortines, obre el seu llit i col.loca be el coixi, ho fa tres cops abans de començar a posar-se el pijama. Si hi ha alguna interrupció li provoca una gran malestar.
Es treu les sabatilles i les deixa a terra del reves donant un cop cada vegada que les posa del dret, també ho fa tres vegades. Abans de dormir-se ha d’anar al lavabo 3 vegades.
Tots les joguines han d’estar perfectament col.locades i les ha de comprovar cada vegada que surt de l’habitació.
En principi això no li representa cap malestar, però ara voldria convidar a altres amics a casa seva i no pot perquè sinó li descol.locarant totes les seves joguines. A casa han vist que aquests comportaments no son normals.
Possible sol·lució:
En primer lloc comentar que si algú es troba en una situació semblant amb el seu fill o amb algú conengut, que vagi a un professional que us podrà ajudar. Si veieu, però que la cosa no es tant exagerara, podeu fer algunes coses que us suggereixo :
De moment el que la família ha de fer es no prestar gaire atenció al que fa, com si no se li donés importància. Llavors heu d’agafar de la llista de coses que normalment fa i que considereu que son menys perturbadores per ell, podeu anar impedint que les faci (mai prohibint, simplement anar distraient-lo de manera que se li passi l’ocasió de fer-ho). Quan logreu que ja consideri normal no fer aquesta cosa (per exemple de les coses que fa l’Albert, podriem dir que el que li provoca menys malestar es col.locar be el coixir… doncs podeu intentar al anar a dormir, cada vegada que ell vagi a col.lcar el coixir, podeu distreure’l de manera que es col.loqui al llit sense haver-ho fet. Això es farà fins que veieu que ja no li cal fer aquest acte. Després continuareu treballant la següent cosa que us sembli que es menys important, per exemple podrieu obrir-li vosaltres mateixos el llit i us podeu esperar fins que estigui dins del llit, etc.etc.
Tot això s’ha d’anar fent cada dia i no es passarà a la següent situació fins que la primera no estigui completament “superada”.
Explicació:
S’ha explicat els procediments conductuals. En persones grans els tractaments d’exposició i prevenció de la resposta han quedat completament constatats en diferents estudis, encara que aquestes tècniques per si soles no tenen la solució definitiva. S’ha de tractar les obsessions amb teràpies cognitives.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a salut, teràpies

Hauríem de riure més – El riure millora la salut

El riure es un fenomen que no acabem d’entendre del tot. El que si podem dir es que es un acte involuntari i que la ciència avala que riure millora la salut. Tal com expliquen a l’article que va sortir publicat a la revista Consumer.es el riure es saludable.
La zona localitzada del riure està a la zona prefrontal del còrtex cerebral ( es la zona on hi ha localitzada la creativitat, la capacitat per pensar en el futur, etc.) i amb els anys anem perdent l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure.

Quan riem el cervell activa la segregació d’endorfines, les anomenades encefalines, substàncies que ajuden a calmar el dolor, i que envien missatges des del cervell fins als limfocits i altres cèl·lules per combatre els virus i les bactèries. Per tant el riure es més important del que sembla, millora la salut.

Es treballa amb la “risoteràpia” que consisteix a estimular la producció de diferents hormones que genera el propi organisme fent exercicis i jocs grupals per potenciar el riure: Es vol potenciar el sistema immunitari provocant el riure d’una manera natural i sana.
Te molts efectes beneficiosos, entre ells cal destacar el poder analgèsic que té: allibera endorfines, que son els sedants naturals del cervell similars a la morfina.

Per això es considera que cinc o sis minuts de riure continuat actua com un analgèsic. Es per això que s’utilitza per teràpies de convalescència que requereix una mobilització ràpida del sistema immunològic.

Pots utilitzar aquest petit joc : mira fixament a una altra persona que hi tinguis confiança i juga al joc de “a veure qui riu primer”. Consisteix a que els dos us quedeu mirant fixament als ulls, de cara i en silenci. El primer que riu perd. Així t’adonaràs que costa molt no riure. També us passo aquest enllaç on us explica com fer-ho vosaltres mateixos laalegriadevivir.com Podeu mirar aquest video que parla d’aquests aspectes.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, salut, teràpies

El teu fill no es concentra prou en les feines que fa

Cas :
El Nil es un nen de 6 anys, i el seu professor veu que no esta atent i no sap desenvolupar els problemes que per la seva edat hauria de saber resoldre.
Ha parlat amb els pares per intentar resoldre això.

Possible solució :
En aquest cas i si el vostre fill també té aquest problema, en primer lloc heu d’anar a un especialista, per mirar que no pateixi d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció; encara que no s’ha de diagnosticar el trastorn d’hiperactivitat abans dels 7 anys, ja es poden detectar comportaments anòmals abans.

Si simplement es que ha d’aprendre a “organitzar-se” per saber desenvolupar les tasques podeu seguir un sistema que justament es va pensar pels nens hiperactius impulsius que treballaven massa ràpid i amb molts errors, l’objectiu es que el nen aprengui a parlar-se internament, cosa que li fa més facil pensar i prendre consciencia del que està fent :

Vosaltres heu d’actuar de models : dibuixareu un dibuix, però abans us donareu instruccions en veu alta (per exemple : que he de fer? He de fer un dibuix…. el faré a poc a poc … primer he de fer una línia cap a baix…be, ara he de fer una línia cap a la dreta … m’he equivocat… no passa res, esborro i continuo…)

Després el vostre fill farà el dibuix mentre que tu aniràs dient en veu alta les instruccions similars a les anteriors, adaptant-les a allò que estigui el nen.

Següent pas el nen ha de fer el dibuix dient ell mateix les instruccions en veu alta semblants a les anteriors.

Ara el nen ha de fer el dibuix però aquest cop les instruccions se les ha de donar ell mateix en veu baixa.

Per últim el nen ha de fer el dibuix donant-se les instruccions però sense verbalitzar-les.

Això ho podeu aplicar també a qualsevol entrebanc que es trobi el vostre fill (sigui un problema de matemàtiques, o una redacció de l’escola etc.)

Explicació :S’ha explicat l’entrenament en autoinstruccions proposat per Meichenhaum i Goodman. Permet la realització i l’afrontament d’una determinada feina.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Et molesten coses de la parella?

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

– Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

— Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

– Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, Problemes parella, salut, teràpia de parella, teràpies sexuals
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu