Els trastorns alimentaris i els estudis de la nostra àvia

estudis universitarisLes filles de pares universitaris tenen un doble risc de rebre tractament per desordres alimentaris que les filles de pares que només han rebut una educació a nivell primari. Però el risc és 6 vegades més gran entre les noies que tenen àvies maternes que han rebut educació universitària.

Així ho demostra l’estudi fet pels investigadors de l’Institut Karolinska d’Estocolm, segons el qual es pot afirmar que a mida que augmenta l’educació dels pares o avis també ho fa el risc que les noies siguis hospitalitzades per anorèxia o bulímia. Així mateix encara s’accentua més aquest risc entre les noies que treuen notes altes.

Es pressuposa que aquestes noies pateixen o perceben més pressió de la família, i també hi ha probabilitat de tenir certs trets de personalitat com el perfeccionisme que les fa relativament més vulnerables als desordres alimentaris.

Tal com diuen els investigadors, amb aquest estudi no es pot provar que una educació millor i els èxits escolars portin a patir trastorns alimentaris, però si suggereix que les noies de famílies de més èxit acadèmic tenen un risc relativament més gran de patir-los.

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Test de silueta per saber el grau de disconformitat amb el teu cos

test siluetesLes autores del test, Carmen Maganto i Soledad Cruz, de la Facultat de Psicologia de la Universitad del País Basc expliquen que l’alteració de la imatge corporal és un indicador del risc de patir un trastorns de la conducta alimentària, i que per això la seva avaluació en els adolescents tant nois com noies és tant important.

Aquest test permet avaluar el grau d’insatisfacció i distorsió de la imatge corporal en els adolescents de 14 a 18 anys per establir el risc de TCA. També permet avaluar el model estètic corporal del subjecte incluint-hi les atribucions dels pares i dels progenitors.

La durada és de 10 minuts i actualment està inclòs en el programa PICTA (programa d’imatge corporal i trastorns de l’alimentació) i s’està utilitzant en els Serveis Públics de Salut del País Basc.

Font: Infobae.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut, tests

Com puc ajudar a la Rosa? – l’anorèxia nerviosa

A la meva dona, la Rosa, fa tres anys que li van diagnosticar anorèxia nerviosa. Ara té trenta-quatre anys i som pares d’en Pol, que tot just acaba de fer cinc anys. Des que la Rosa va caure en aquest greu trastorn, hem viscut el pitjor malson que em podia imaginar.

Així comença una de les històries que s’exposen en el llibre “Què li passa? – Quan els trastorns del comportament alimentari entren a casa” – Guia per a famílies. Fet per l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia), i on s’expliquen pautes per ajudar a les famílies dels afectats.que

Fins ara l’anorèxia nerviosa era una malaltia que afectava sobretot a les adolescents, però actualment s’ha demostrat que hi ha un altre període de risc, sobretot amb els embarassos i amb l’entrada de la menopausa.

En aquests casos la parella que conviu amb la persona afectada tindrà un protagonisme molt significatiu. El que ha de tenir molt clar és que la millor manera per sortir-se’n és que l’ajudi a posar-se en tractament, i que ell també estigui obert a rebre el suport que li calgui per poder i saber afrontar aquesta malaltia. Que tingui cura d’ell mateix per poder tenir cura dels altres.

Cal mostrar a la teva parella que l’estimes com a persona, independentment dels canvis que pugui tenir en l’aspecte corporal.

A l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia hi han els GAM (Grups d’ajuda mútua) format per persones afectades pel trastorn, hi ha grups pels afectats per la malaltia, com uns altres pels familiars.

Podeu consultar ACAB o truqueu al telèfon d’informació i ajuda 902.116.986

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, salut

Si m’opero estaré més guap@ i la gent m’acceptarà més

La societat ens ha imposat un model de bellesa que per molts es converteix en un gran problema: una busqueda per ser acceptat i per tenir un “cos perfecte”.

La dismorfofòbia o trastorn Dismòrfic Corporal, és un trastorn psicològic amb un funcionament similar a altres desordres com l’anorèxia o la vigorèxia. Consisteix a tenir una preocupació i ansietat excessiva davant d’un defecte corporal mínim o inclús imaginat, que porta a la persona que el pateix a prendre mesures dràstiques com entrar a la sala d’operacions una vegada darrera l’altra.

La revista 5 Sentidos cita l’escala de Yale Brown Obsessive Compulsive Scale Modified for Body Dysmorphic Disorder i planteja 12 preguntes claus per saber si algú està essent víctima de la dismorfofòbia:

  • Has estat preocupat/a per la teva imatge corporal?
  • Quina preocupació es?
  • Que penses sobre el teu nas, cabells, melucs, …?
  • Voldries que la teva preocupació fos menor?
  • Penses molt en el defecte que et molesta?
  • Gastes molts diners donant-li voltes a la idea? Quants?
  • La teva preocupació es que no estàs prou prim o que pots convertir-te en massa gras?
  • Interfereix amb la teva vida social o amb la família?
  • El teu defecte et provoca estrès?
  • Ha interferit en la teva vida social?
  • Ha interferit a l’escola o a la feina?
  • Hi ha situacions que evites, com per exemple, sortir o mirar-te al mirall?

Si contestes afirmativament a aquestes 12 preguntes has de fer alguna cosa per intentar combatre la dismorfofòbia.

La solució com explica la neuropsicòloga Gladys B. Granada no està en el quirofan, l’únic mètode per a solucionar-ho és a través de la teràpia psicològica de reestructuració cognitiva i psiquiàtrica, i com més aviat millor.

Font: Univisión

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Realitat virtual i paranoies

T’has discutit amb algú, i després comences a imaginar que estan “confabulant” contra teu, i que et miren i se’n riuen de tu. Cada vegada desconfies més, i d’una cosa que no era res, arribes a pensar que tothom està en contra teva.

Segons un estudi que es va publicar a la revista “British Journal of Psychiatry” s’intenta saber els factors que estan involucrats en les paranoies i les idees persecutòries a través de la realitat virtual.

Un grup d’homes i dones d’uns 37 anys es van sotmetre a la prova sense saber l’objectiu per tal de no condicionar-los. Tots tenien un bon estat de salut i no patien cap trastorn psiquiàtric.

Virtualment se’ls va col·locar dintre d’un vagó on els participants es trobaven amb diferents “avatars” o personatges virtuals: un estava llegint el diari, l’altre somreia, l’altra estava mirant seriosament… Els autors del treball diuen que la majoria dels participants no van presentar cap tipus de pensament paranoic, però una minoria important si que ho va fer.

Davant d’aquests resultats exposen que aquest estudi és una clara demostració que el pensament paranoic no està limitat a les persones amb malalties mentals severes. Com aclariment afegeixen que els individus que ja tenien pensaments paranoics en el seu dia, van ser dues vegades més propensos a experimentar idees persecutòries en la realitat virtual. I que els majors nivells d’ansietat, depressió, preocupació, catastrofisme, etc. també estan relacionats amb aquesta forma de pensar.

L’ús de la realitat virtual hauria d’aportar un avançament ràpid en el coneixement de la paranoia i proposen realitzar nous estudis similars per a conèixer com han pogut impactar els atemptats en el metro de Londres.

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Síndrome d’acumulació compulsiva

La Magda, una noia de 24 anys, es dedicava a guardar qualsevol paper, revista, imprès, etc. a la seva habitació sense voler llençar-ho per si de cas algun dia podia ser-li d’utilitat.

Encara que fins ara no es disposa de massa informació, aquestes persones pateixen el que s’anomena síndrome d’acumulació compulsiva i que a diferència del síndrome de diógenes que afecta a persones grans i es dediquen a anar acumulant escombraries, pot afectar a qualsevol edat i consisteix a anar guardant coses sense valor pensant que algun dia les faràs servir.

Actualment aquest síndrome es considera com un subtipus del Trastorn obsessiu compulsiu (TOC) per la seva semblança en els criteris diagnòstics, però segons l’estudi que han fet conjuntament l’equip del Dr. Jose Manuel Menchón de l’Hospital de Bellvitge i l’equip del Dr. David Mataix-Cols de l’Institut de Psiquiatria de Londres s’ha pogut determinar que el 50% de les persones que pateixen aquest síndrome no presenten un trastorn obsessiu compulsiu (TOC).

Font: Infocoponline, Fepsm

Etiquetat amb: ,
Publicat a joves, salut

TDAH des del punt de vista dels pares


Cas: Quan l’Adrià tenia 6 anys els professors de l’escola van avisar els seus pares. L’aprenentatge de l’Adrià era més lent, amb molt poca capacitat d’atenció i sense poder estar quiet massa estona en el mateix lloc. Els van recomanar que anessin a un especialista.

Després de proves van diagnosticar a l’Adrià un Trastorn per dèficit d’’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’Adrià cada vegada anava a més: no podia estar massa estona escoltant, s’havia d’estar movent contínuament. A més tot el dia s’estaven barallant amb el seus pares, però amb el problema que no anava millorant, sinó més aviat al contrari.

Els seus pares van començar a desmoralitzar-se amb un fort sentiment de culpa La mare va caure en un estat de tal nerviosisme que va provocar que l’Adrià no l’obeís. Va arribar a un punt que la seva mare li va agafar mania.

Aquest, que és un cas real, és una de les situacions en que es poden trobar molts dels pares. Sempre havien pensat que el seu fill estava evolucionant com un altre nen, però de cop (normalment es detecta a partir dels 5, 6 anys d’edat i es caracteritza per la presència de tres símptomes fonamentals: el dèficit d’atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat) comencen a aparèixer els problemes. Davant seu tenen un nen amb el qual, els costa comunicar-s’hi, sembla que el nen no té la maduresa per assimilar el que se li ensenya i se li està dient. Però no es aquest el màxim problema. El problema és la família, els amics, tota la gent que t’envolta que et va dient:

“Quin nen tant mal educat….” “Això amb un parell de bufetades s’arregla….”

És aquest el màxim problema, la pressió que es va fent contínuament als pares, cosa que fa augmentar la seva inseguretat i priva que puguin actuar tranquil·lament amb el seu fill.

Per això, si teniu un fill en aquesta situació no ho vulgueu passar-ho vosaltres sols, poseu-vos en contacte amb altres pares que us ajudaran. (poder ensenyar a com tractar el vostre fill de la millor manera, us poden proposar com organitzar els caps de setmana perquè no siguin tant estressants pel nen i per vosaltres, etc.). Segur que amb unes bones pautes podreu afrontar la situació molt millor.

Bibliografia: “Manual de terapia de conducta en la infancia”

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, salut

Bulímia nerviosa

La Montse, està estudiant una carrera universitària, però des de fa 3 anys té problemes amb el menjar. Ella no és que sigui molt prima, però de tant en tant quan menja massa després es provoca el vòmit. Sempre ho ha portat d’amagat, però la seva parella marxarà a viure a un altre lloc, i la por a sentir-se sola ha provocat que aquest problema amb el menjar se li dispari. Ara no sap que fer.

Et sents com la Montse? no ho has dit a ningú, i no saps que fer?

La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència de forces episodis en els quals la persona menja grans quantitats de menjar en un període de temps curt (els afartaments).

Durant aquests episodis es té la sensació que no pots controlar la teva conducta, que no pots parar. Aquests episodis van seguits d’un sentiment molt fort d’auto repulsa i culpa, que donen com a resultat la inducció als vòmits, fer servir purgants etc. per tal de contrarestar els efectes dels afartaments.

Una altra forma per contrarestar-los és la restricció alimentària o no menjar, encara que no és tan dràstic com en l’anorèxia nerviosa donat que, encara que hi ha una preocupació per la silueta, el pes és normal segons l’edat i l’altura.

Hi ha 2 tipus de bulímia, la que s’anomena purgativa que s’utilitzen laxants i el vòmit per contrarestar els afartaments, i la bulímia no purgativa en la qual es fan servir altres conductes com fer exercici físic, no menjar, etc.

Cal que sàpigues sobretot que si et passa un cas semblant al de la Montse, hauries de demanar ajuda a un psicòleg. Ell o ella t’ajudarà, com més tardis a intentar arreglar-ho més es costarà després.

Bibliografia: Manual de Terapia de conducta Vol.II autor: Miguel A. Vallejo Pareja

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Ortorèxia, potser la pateixes i no ho saps

L’ortorèxia és un trastorn alimentari caracteritzat per l’obsessió per poder menjar aquell menjar que “consideres saludable”. L’objectiu d’aconseguir-lo interfereix amb la teva vida normal, fins a provocar problemes mèdics.


Aquest concepte el va utilitzar per primera vegada Steevin Bratman el 2002, en el seu llibre “Health food junkies” i actualment per diagnosticar-lo s’utilitzen els seus criteris :

  • Dedicar més de 3 hores al dia a pensar la teva dieta sana.
  • Preocupar-se més per la qualitat dels aliments que pel plaer de consumir-los.
  • Disminució de la qualitat de vida a mida que es va augmentant la pseudoqualitat de l’alimentació.
  • Sentiments de culpabilitat quan no es compleixen les conviccions dietètiques.
  • Planificació excessiva del que menjaràs a l’endemà.
  • Aïllament social provocat pel teu tipus d’alimentació.

Normalment són persones molt estrictes, controlades i exigents amb elles mateixes i amb els altres. L’adolescència, les noies, els que es dediquen a fer esports com el culturisme, l’atletisme i altres, son els grups més vulnerables donat que son molt sensibles davant del valor nutritiu dels aliments i les seves repercussions sobre la figura o imatge corporal. La seva personalitat sol ser extremista, és a dir de tot o res, de gras o prim, etc.

Una de les característiques son les conductes obsessives, es comença a generar odi i repulsió a certs menjars. Només consumeixen aliments específics, de cert tipus: orgànics, vegetals, sense conservants, sense grassa, gairebé no mengen carns només fruites o aliments crus. Es veuen obligats a buscar aquests aliments de forma obsessiva, i si no els troben prefereixen no menjar fins que els aconsegueixen. La forma de preparació també influeix, els aliments es tallen d’una forma determinada, per la qual cosa fugen dels restaurants per pànic a no saber que menjaran i com els hi serviran.

Tu creus que pots ser una d’aquestes persones? Pensa que no per consumir aquest tipus d’aliment tindràs més salut i estabilitat en la teva vida. Pensa que la teva salut està en risc perquè has deixat de prendre el menjar variat. Aquest trastorn també necessita que un professional t’ajudi.

Font : Centre ABB, Psiq.Info

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, joves, salut

L’alzheimer – Ments cultivades

Us heu fet la pregunta de com pot ser que persones que durant tota la vida han estat cultivant la seva ment (amb la lectura, l’escriptura, portant la comptabilitat d’una empresa, etc.) puguin agafar aquesta malaltia que la rumorologia l’atribueix a no utilitzar el cervell?

L’Alzeimer és una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central. Hi ha una acumulació de nombroses plaques de material proteínics en el cervell que van augmentant, incrementant el deteriorament fins a provocar la mort de la persona.

Segons un estudi científic fet pel Dr. Charles Hall, de la Facultat de Medicina Albert Einstein (EEUU), per cada any d’educació formal els símptomes de l’Alzhèimer es retarden una mitja de 2,5 mesos, però, que un cop es presenten, els subjectes més educats pateixen un deteriorament d’un 4% més ràpid per cada any addicional d’educació, es a dir, si una persona ha de patir una demència, sigui l’alzheimer o vascular, en les persones més instruïdes, apareix més tard, però un cop ho fa, ho fa més acceleradament.
Hall diu, que el nivell d’estudis no és un escut protector a llarg termini. Confirmen que els símptomes tarden a aparèixer en les persones més formades i instruïdes, però quan es manifesta la malaltia, la seva progressió es molt més ràpida.

L’estudi va ensenyar que una persona amb 16 anys de formació educativa experimentava una caiguda mental d’un 50% més ràpida que un altre que només hagués anat a l’escola durant 4 anys. Aquesta velocitat de caiguda podria explicar-se per l’habilitat que tenen les persones cultes per mantenir les funcions cerebrals a pesar dels danys que hagin patit. Les proves de memòria van mostrar que la pèrdua accelerada de memòria en aquelles persones més cultivades arriba quatre anys després del diagnòstic de la demència, en comparació amb els 5,5 anys que transcorren en les persones amb un menor grau d’educació.L’explicació seria que quan la memòria comença a perdre’s, el deteriorament cognitiu avança ràpidament i arriba a un punt en el qual la situació es igual que amb les persones menys educades.

Hall assegura que l’estudi no hauria de conduir a la falsa creença de que tenir més educació ajuda a eludir la demència característic del mal d’Alzheimer, no es dolent tenir més instrucció, el que va be perquè es guanyen 2 0 3 anys sense simptomes de la malaltia. Altres estudis defensen que un nivell alt d’escolarització es un factor protector., i un augment de recursos i estratègies per resoldre problemes i reduir riscos de demència.

font : El Correo digital

Etiquetat amb: , ,
Publicat a neurociència, salut

Vols entendre millor el que sent un esquizofrènic?

Pengem aquest vídeo “El uno por ciento, esquizofrenia 2006″per contribuir a que s’entengui una mica millor el que sent la persona que pateix esquizofrènia.

El vídeo està estructurat en diferents parts, per un costat apareixen els afectats pel trastorn de l’esquizofrènia que expliquen el seu cas,  per l’altre els psiquiatres (bàsicament són psiquiatres i algun psicòleg), i els familiars etc.

És interessant veure com ens ensenya el punt de vista dels afectats i la gran humanitat que tenen. Són persones que superen en mols casos a aquelles que es consideren “normals”, persones que, per la seva situació i per intentar explicar-se a elles mateixes el que els hi passa, han hagut de desenvolupar una capacitat de reflexió i d’humanitat extrema.

El trastorn de l’esquizofrènia es caracteritza per una sèrie de símptomes psicòtics (idees delirants, al·lucinacions , pensaments i llenguatge desorganitzat, comportament extravagant o violent, etc.) i símptomes negatius (aixafament, apatia, moviments més lents, pobres de llenguatge etc.). Es produeix un aïllament social, atacs d’ira, pèrdua d’interès, etc

La relació que tenen amb el món, amb la societat en general es d’incomprensió, sempre se’ls ha considerat “bojos” i “violents”. En el vídeo també s’explica que estadísticament els malalts amb esquizofrènia son menys agressius que la població en general.

La situació que viuen les famílies que envolten aquests malalts, i les pors que tenen els mateixos afectats, por a fer mal als altres, a no controlar la situació (en aquest cas seria bo reflexionar i adonar-nos que quan un esquizofrènic pateix un brot psicòtic, el que està sentint en aquell moment es bàsicament por).

Per últim, també no voldria deixar de comentar un altre aspecte que també cal que s’analitzi amb detall, pel que fa al tractament que reben: Per problemes econòmics de la nostra societat ens limitem a donar medicaments a aquests malalts sense moltes vegades rebre una teràpia que encara que més lenta, pot arribar a ajudar-los a reconduir les seves crisis. Es mostra en aquest vídeo la confrontació entre psiquiatres i psicòlegs en el tipus de tractament més idoni per aquestes situacions.

Acabo dient que em sorprèn que davant de fets palpables com son els resultats obtinguts dels diferents tractaments, interessos de tipus econòmic marquin el camí a seguir, encara que se sàpiga que no es el millor pel malalt.


www.Tu.tv

Etiquetat amb: , ,
Publicat a salut, teràpies, testimonis, vídeos

Pautes que et poden ajudar per superar una depressió lleu

Cas:
L’Aleix fa més d’un any que està molt trist, és professor d’un institut i gairebé res l’interessa. Tot li va començar quan va trencar amb la seva parella, relació segons ell que era perfecta, des de llavors ja no és el mateix, de tant en tant plora, sobre tot quan experimenta la sensació d’haver-la perdut per sempre. Dorm molt, té la sensació que ja no pot esperar res de la vida, té pensaments sobre la mort, quan va a dormir espera no despertar-se mai més. Ha perdut la majoria de les aficions. S’ha aïllat dels seus amics reduint la seva vida social.

Possible solució:
No he posat edat a l’Aleix, encara que li podríem posar prop dels 30 anys, aquest estat d’ànim es pot donar a moltes edats i amb moltes intensitats. Evidentment el que hauria de fer l’Aleix o algú que estigui en aquesta situació es adreçar-se a un professional.

De totes maneres exposaré alguns aspectes que podeu anar treballant si la vostra situació encara no és tant preocupant:

Millora de l’estat d’ànim : ho aconseguireu distraient-vos i estant en situacions que provoquin emocions positives i benestants. Has de fixar-te en aspectes diferents a allò que normalment et fixaves. Quan notis alguna sensació positiva (per exemple acariciar el teu gos) t’has de centrar en aquesta sensació, i procurar mantenir-la el màxim temps possible (és una manera d’anar recuperant la sensibilitat cap a les coses positives). Un altre sistema es imaginar una situació en el futur que et provoqui benestar (per exemple imaginar que prepares un viatge). Aquesta situació la pots anar imaginant, ajuda a augmentar la sensibilitat als estímuls positius, de vegades, però, això es difícil, llavors el que es pot fer és obligar-te a que cada vegada que facis alguna cosa (per exemple mirar el rellotge) ha de pensar amb la situació que t’has imaginat (preparar el viatge).

Augmentar la teva activitat : has d’aconseguir fer aquelles activitats que ja feies abans, d’autoneteja relacionades amb la feina, amb les aficions etc. S’ha d’anar fent lentament i no voler fer-ho tot de cop. Apunta tot el que has deixat de fer i comença molt a poc a poc. Primer per exemple obliga’t a endreçar la teva habitació durant 2 minuts cada dia. I així anar augmentant progressivament.

Practica la relaxació (et pot ajudar per l’activació fisiològica, les alteracions de la son, etc).

Pel que fa a l’alimentació, molt provable que hagis baixat el pes, i moltes vegades et deus sentir molt dèbil, pots prendre’t menjar que t’ajudin a recuperar l’energia que has perdut. Però el que has de fer és establir unes pautes per a les menjades.

Tot això que s’ha exposat es difícil fer-ho un mateix, cal que si es pot aneu a un psicòleg, us marcarà les pautes per ajudar-vos.

Hem obert aquest tema al forum de psico-ajuda.cat, per si hi voleu dir alguna cosa

 

agost 2015  si estàs sentint aquesta tristor es millor que et posis en contacte amb algun psicòleg. T’ajudarà a gestionar-ho . Si pots que aquest professional treballi amb hipnosi clínica, EMDR i EFT.

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Trastorn obsessiu-compulsiu en un nen

Cas:

L’Albert, un nen de 8 anys espabilat i intel.ligent. A l’escola va perfecte i la professora no ha notat res d’extrany.
A casa, però, fa coses curioses : cada nit tanca les cortines, obre el seu llit i col.loca be el coixi, ho fa tres cops abans de començar a posar-se el pijama. Si hi ha alguna interrupció li provoca una gran malestar.
Es treu les sabatilles i les deixa a terra del reves donant un cop cada vegada que les posa del dret, també ho fa tres vegades. Abans de dormir-se ha d’anar al lavabo 3 vegades.
Tots les joguines han d’estar perfectament col.locades i les ha de comprovar cada vegada que surt de l’habitació.
En principi això no li representa cap malestar, però ara voldria convidar a altres amics a casa seva i no pot perquè sinó li descol.locarant totes les seves joguines. A casa han vist que aquests comportaments no son normals.
Possible sol·lució:
En primer lloc comentar que si algú es troba en una situació semblant amb el seu fill o amb algú conengut, que vagi a un professional que us podrà ajudar. Si veieu, però que la cosa no es tant exagerara, podeu fer algunes coses que us suggereixo :
De moment el que la família ha de fer es no prestar gaire atenció al que fa, com si no se li donés importància. Llavors heu d’agafar de la llista de coses que normalment fa i que considereu que son menys perturbadores per ell, podeu anar impedint que les faci (mai prohibint, simplement anar distraient-lo de manera que se li passi l’ocasió de fer-ho). Quan logreu que ja consideri normal no fer aquesta cosa (per exemple de les coses que fa l’Albert, podriem dir que el que li provoca menys malestar es col.locar be el coixir… doncs podeu intentar al anar a dormir, cada vegada que ell vagi a col.lcar el coixir, podeu distreure’l de manera que es col.loqui al llit sense haver-ho fet. Això es farà fins que veieu que ja no li cal fer aquest acte. Després continuareu treballant la següent cosa que us sembli que es menys important, per exemple podrieu obrir-li vosaltres mateixos el llit i us podeu esperar fins que estigui dins del llit, etc.etc.
Tot això s’ha d’anar fent cada dia i no es passarà a la següent situació fins que la primera no estigui completament “superada”.
Explicació:
S’ha explicat els procediments conductuals. En persones grans els tractaments d’exposició i prevenció de la resposta han quedat completament constatats en diferents estudis, encara que aquestes tècniques per si soles no tenen la solució definitiva. S’ha de tractar les obsessions amb teràpies cognitives.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a salut, teràpies
Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu