Tallers de logopèdia en les residències d’avis

És important que els nostres familiars que estan en les residències d’avis o centres de dia, a part d’estar ben atesos, també puguin anar treballant per mantenir o millorar la seva socialització i habilitats socials.  Així doncs, quan es busca una residència cal tenir en compte que la residència destini estones per anar fent activitats d’estimulació per a la millora dels avis.

Una molt bona manera per ajudar-los en la seva millora d’aquestes habilitats son els tallers de logopèdia.

La Carla Contreras, la logopeda del Centre és la que imparteix aquests tallers per als residents, es fan en un grup reduït per tal que tots puguin intervenir i puguin sentir que aquella estona està destinada a ells (en la fotografia es pot veure un dels tallers que ha impartit). Estan emmarcats en un grup de sessions on en cada una d’elles es treballa diferents aspectes:

  • La Memòria: centrat en la memòria a llarg termini i a curt termini. El taller es divideix en dues parts, en una primera es fan activitats relacionades amb la seva joventut i en una segona part les activitats son referents a coses més quotidianes del dia a dia.
  • La veu i recolzament en les habilitats lingüístiques ajudat amb cançons de quan ells eren joves. Es treballa també amb altres tipus de comunicació, a través del taulers, o amb fitxes etc.
  • Fomentar la socialització:  Es centra sobretot en els jocs, en els jocs de la seva joventut, recordar-los entre tots per tal que tots intervinguin.
  • Altres aspectes segons s’estableixi amb la residència.

A part dels tallers pròpiament dits, també s’ofereix anàlisi i diagnòstic de les dificultats identificades per a aquells avis que calgui: es fa l’informe detallat amb les conclusions obtingudes i si cal es fa la intervenció logopèdica aplicant els programes personalitzats de prevenció i rehabilitació corresponents

I com a últim aspecte i molt important es fa assessorament als professionals i cuidadors perquè coneguin com integrar les pautes conductuals per tal d’ajudar a disminuir el possible deteriorament que s’estigui produint.

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a logopèdia, Tallers

La gent gran – objectius

A tota aquesta gent gran d’ara, i a la gent que ens farem grans més endavant (esperem-ho) la pregunta clau es, Vivim nomes per aconseguir objectius?  o vivim per gaudir? Una persona es pot sentir feliç gaudint d’un paisatge maco, del contacte dels sol i la natura? o sempre ha de tenir objectius competitius?

Al llarg de la nostra vida ens anem organitzant amb els nostres projectes, il·lusions, ambicions etc.  Ens marquem uns objectius que ens van ajudant a trobar sentit a la vida.  De cop arribem a un moment de la vida, la vellesa, on comencen a haver-hi canvis físics i emocionals. Probablement el fet que el nostre cos no respongui com sempre havia fet, provoca una inestabilitat emocional i comencem a replantejar-nos si val la pena o no, marcar-nos nous objectius.

Quan pensem que ja hem assolit el màxim del que nosaltres podíem aconseguir, es quan ens fem preguntes com: I ara, quin sentit te la nostra vida?

Voler aconseguir un objectiu es bo, però no es imprescindible per aconseguir la felicitat.  Es difícil adonar-nos d’això.  Es el “desig permanent”, sempre volem i volem i volem i això ens manté vius perquè pensem en el futur. Però… quan arribem a aquest futur i veiem que no val la pena desitjar res pel següent futur es quan caiem en aquest estat depressiu que moltes vegades viu la nostra gent gran.

Adonem-nos-en abans que ens passi i canviem la nostra forma d’enfocar la vida

 

Pilar Lluveras – Centre Psicològic Sanitari
Teràpia amb hipnosi clínica-EMDR i EFT
Psicologia 3a edat

 

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a general, teràpies

L’alzheimer – Ments cultivades

Us heu fet la pregunta de com pot ser que persones que durant tota la vida han estat cultivant la seva ment (amb la lectura, l’escriptura, portant la comptabilitat d’una empresa, etc.) puguin agafar aquesta malaltia que la rumorologia l’atribueix a no utilitzar el cervell?

L’Alzeimer és una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central. Hi ha una acumulació de nombroses plaques de material proteínics en el cervell que van augmentant, incrementant el deteriorament fins a provocar la mort de la persona.

Segons un estudi científic fet pel Dr. Charles Hall, de la Facultat de Medicina Albert Einstein (EEUU), per cada any d’educació formal els símptomes de l’Alzhèimer es retarden una mitja de 2,5 mesos, però, que un cop es presenten, els subjectes més educats pateixen un deteriorament d’un 4% més ràpid per cada any addicional d’educació, es a dir, si una persona ha de patir una demència, sigui l’alzheimer o vascular, en les persones més instruïdes, apareix més tard, però un cop ho fa, ho fa més acceleradament.
Hall diu, que el nivell d’estudis no és un escut protector a llarg termini. Confirmen que els símptomes tarden a aparèixer en les persones més formades i instruïdes, però quan es manifesta la malaltia, la seva progressió es molt més ràpida.

L’estudi va ensenyar que una persona amb 16 anys de formació educativa experimentava una caiguda mental d’un 50% més ràpida que un altre que només hagués anat a l’escola durant 4 anys. Aquesta velocitat de caiguda podria explicar-se per l’habilitat que tenen les persones cultes per mantenir les funcions cerebrals a pesar dels danys que hagin patit. Les proves de memòria van mostrar que la pèrdua accelerada de memòria en aquelles persones més cultivades arriba quatre anys després del diagnòstic de la demència, en comparació amb els 5,5 anys que transcorren en les persones amb un menor grau d’educació.L’explicació seria que quan la memòria comença a perdre’s, el deteriorament cognitiu avança ràpidament i arriba a un punt en el qual la situació es igual que amb les persones menys educades.

Hall assegura que l’estudi no hauria de conduir a la falsa creença de que tenir més educació ajuda a eludir la demència característic del mal d’Alzheimer, no es dolent tenir més instrucció, el que va be perquè es guanyen 2 0 3 anys sense simptomes de la malaltia. Altres estudis defensen que un nivell alt d’escolarització es un factor protector., i un augment de recursos i estratègies per resoldre problemes i reduir riscos de demència.

font : El Correo digital

Etiquetat amb: , ,
Publicat a neurociència, salut

Velleta del meu cor!!!!!

Quan cada vegada hi ha més separacions i divorcis, comença a ser sorprenent que una parella aguanti 20 anys de casats. Però ens podriem preguntar, ara per ara, per què encara hi ha un gran nombre de parelles d’avis que s’estimen i continuen casats?.

Ràpidament podríem atribuir-ho a que ara tenim menys paciència, i que potser el fet que les dues parts de la parella tingui independència econòmica, fa que quan apareixen els problemes decidim separar-nos més ràpidament. Si, molt provable que deu ser això, però les persones grans, que en la seva majoria han superat aquesta època, han arribat a una relació on l’amor s’ha convertit en un amor silenciós, callat, el que n’hi diuen l’amor madur” i si els hi preguntes et diuen que estan contents d’haver superat aquella fase de “crisi”.En primer lloc seria hora que intentéssim trencar amb alguns dels estereotips que tenim equivocats de la vellesa: es dona per suposat que la vellesa comporta malaltia, incapacitat i deteriorament intel.lectual, es creu també que la majoria de persones grans ja no tenen interès ni capacitat per les relacions sexuals, que la majoria de persones grans son infelices, etc. etc. Segons les dades de que es disposen actualment, un 70% de persones grans de 65 anys informen que tenen “molt bona o bona salut”.

Per tant si superem aquesta visió de les persones grans com si fossin “inútils”, ens adonarem que podríem aprendre molt d’elles pel que fa a les relacions de parella perquè encara que n’hi ha que van haver d’aguantar obligats per l’època, d’altres ara que són grans gaudeixen d’una relació de “companyia” que segur que molts voldríem tenir a la seva edat.

He trobat un poema, escrit en català antic, que m’ha agradat molt per acompanyar a aquest post. El podeu trobar tot complert en el bloc Vent de Garbí

¿Que no t’estimo, ‘m dius,
com avans t’estimava?
Velleta del meu cor,
¡si’m llegissis á l’ànima!

T’estimo més i més
cad’any que arriba y passa,
y el que vé, si som vius,
molt més haig d’estimarte.

Corresponen a les dues primeres estrofes d’un poema de VIDAMOR d’en JOSEP BURGAS (Mayet)

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu