Publicat el 4 comentaris

Qüestió d’equilibri

El poeta Coleridge va rebre un dia una visita d’un admirador seu. Diuen que durant el transcurs de la conversa, va sorgir el tema de la infància i l’educació:

– Crec – va afirmar rotundament el visitant – que s’ha de deixar als nens en total llibertat per a que pensin, actuïn i prenguin les seves pròpies decisions des de molt petits sense que nosaltres intervinguem. Així, es podran desenvolupar al màxim tot el seu potencial.

– Vine a veure el meu jardí de roses – va dir Coleridge, acompanyant al seu admirador fins al jardí.

Al veure’l, el visitant va exclamar:

-¡Però si això no és un jardí… això és un pati ple de malesa!

– Acostumava a tenir-ho ple de roses – va dir el poeta – però aquest any he decidit deixar a les plantes del meu jardí en total llibertat perquè creixin com vulguin sense atendre-les. I aquest és el resultat.

Font: Ámame para que me pueda ir – J.Soler i M.M. Conangla

4 pensaments sobre “Qüestió d’equilibri

  1. S’ha de cuidar el jardí, d’acord, però fins quan?

  2. Una veritat com un puny! En aquest país, una de les moltes mancances que tenim és aquesta. Que la majoria de nens no s’eduquen amb disciplina. N’hi ha que els hi vens amb el tema i encara es posen les mans al cap! Quan és presisament la disciplina la que permet que els nens surtin ben educats, entre altres coses.

    I fins quan? Fins que siguin prou madurs com per a cuidar-se sols del tot. El moment ja depén de cada individu.

  3. Falta disciplina, però per contra cada vegada es vol tenir el fill més controlat (amb el telèfon mòbil, per exemple). Sembla una contradicció, per què es vol el control del fill si no és per imposar-li una disciplina?

  4. La disciplina se la tens que impossar tu nomes tu saps com es el teu fill i això inclou unes normes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.