Cada vegada que bec em sento eufòric, content, més segur de mi mateix. Estic molt “agut” amb els meus amics, noto que tothom s’ho passa millor amb mi i m’ajuda a adreçar-me a les noies.
Però quan vull tenir relacions sexuals no reacciono com a mi m’agradaria. Em dificulta l’erecció.
L’alcohol té efectes oposats: per un costat et provoca eufòria i desinhibició, però per l’altra hi ha descoordinació motora, alteracions, confusió mental, etc. que provoca en els nois dificultats per aconseguir l’erecció i l’orgasme i en les noies dificultat per la lubricació, per la qual cosa la penetració fa mal i també costa més arribar a l’orgasme.
L’exposició a l’etanol (molècula orgànica de l’alcohol) provoca desinhibició i eufòria. Es pensa que aquests dos efectes son la base, i que actuen com a reforçants positius, és a dir, aquests efectes fan que la persona que en pren vulgui repetir i tornar-ne a prendre en altres ocasions.
Però aquesta exposició continuada produeix dependència. Les fases d’exposició aguda a l’alcohol són les següents:
- Fase d’excitació: Apareix els primers cops que es pren alcohol, i es caracteritza per l’eufòria, la facilitat d’expressar els sentiments, la pèrdua de les pors. A mida de prendren de forma habitual pot ser que la persona ja no passi per aquesta fase i salti a la següent.
- Fase hipnòtica: Hi ha un augment en la concentració d’etanol en sang, i es van instaurant manifestacions com descoordinació motora, alteracions de l’equilibri i deambulació, confusió mental, parla pastosa i incongruent, irritabilitat, etc.
Durant aquestes dues fases és quan es sol produir l’accidentalitat i la persona es més conflictiva socialment (baralles, agressions físiques i verbals) - Fase anestèsica: Si es continua bevent alcohol es produeix una pèrdua de la consciència, dels reflexes, apareixen dificultats respiratòries arribant a un estat de coma.
- Fase bulbar: Quan la intoxicació alcohòlica avança fins el punt de la pèrdua de funcions en el bulb raquidi podent produir-se una parada cardiorespiratòria i la mort de la persona.
El que pretenen molts bevedors es poder controlar i estar sempre a la fase anomenada d’excitació, però això no és possible: l’efecte de la mateixa quantitat d’alcohol és diferent, un dia s’estarà en la primera fase, però un altra es passarà a una de les altres fases amb el perill que això comporta. No és fàcil adonar-se que s’està arribant a nivells perillosos.
Cal reflexionar quan es donin aquestes situacions:
- Quan es comença a dir “jo ho deixo quan vulgui”
- Quan es necessita fer una “copa” per estar més obert amb la gent.
- Si al matí es té ganes de beure.
- Si la família o els amics et retreuen que beus massa.
- Quan es fa servir l’alcohol per treure un neguit, tensió o per ajudar a adormir-se.
- Quan un mateix té la impressió que es beu massa.
Bibliografia: Psicobiologia de la drogadicción – Dr. Emilio Ambrosio
Per que suposo que no es correcte igual que uns diuen que el alcohol serveix per desinhibir-se i altres per divertir-se