Cada vegada que bec em sento eufòric, content, més segur de mi mateix. Estic molt “agut” amb els meus amics, noto que tothom s’ho passa millor amb mi i m’ajuda a adreçar-me a les noies.

Però quan vull tenir relacions sexuals no reacciono com a mi m’agradaria. Em dificulta l’erecció.

L’alcohol té efectes oposats: per un costat et provoca eufòria i desinhibició, però per l’altra hi ha descoordinació motora, alteracions, confusió mental, etc. que provoca en els nois dificultats per aconseguir l’erecció i l’orgasme i en les noies dificultat per la lubricació, per la qual cosa la penetració fa mal i també costa més arribar a l’orgasme.

L’exposició a l’etanol (molècula orgànica de l’alcohol) provoca desinhibició i eufòria. Es pensa que aquests dos efectes son la base, i que actuen com a reforçants positius, és a dir, aquests efectes fan que la persona que en pren vulgui repetir i tornar-ne a prendre en altres ocasions.

Però aquesta exposició continuada produeix dependència. Les fases d’exposició aguda a l’alcohol són les següents:

• Fase d’excitació: Apareix els primers cops que es pren alcohol, i es caracteritza per l’eufòria, la facilitat d’expressar els sentiments, la pèrdua de les pors. A mida de prendren de forma habitual pot ser que la persona ja no passi per aquesta fase i salti a la següent.
• Fase hipnòtica: Hi ha un augment en la concentració d’etanol en sang, i es van instaurant manifestacions com descoordinació motora, alteracions de l’equilibri i deambulació, confusió mental, parla pastosa i incongruent, irritabilitat, etc.
  Durant aquestes dues fases és quan es sol produir l’accidentalitat i la persona es més conflictiva socialment (baralles, agressions físiques i verbals)
• Fase anestèsica: Si es continua bevent alcohol es produeix una pèrdua de la consciència, dels reflexes, apareixen dificultats respiratòries arribant a un estat de coma.
• Fase bulbar: Quan la intoxicació alcohòlica avança fins el punt de la pèrdua de funcions en el bulb raquidi podent produir-se una parada cardiorespiratòria i la mort de la persona.

El que pretenen molts bevedors es poder controlar i estar sempre a la fase anomenada d’excitació, però això no és possible: l’efecte de la mateixa quantitat d’alcohol és diferent, un dia s’estarà en la primera fase, però un altra es passarà a una de les altres fases amb el perill que això comporta. No és fàcil adonar-se que s’està arribant a nivells perillosos.

Cal reflexionar quan es donin aquestes situacions:

1. Quan es comença a dir “jo ho deixo quan vulgui”
2. Quan es necessita fer una “copa” per estar més obert amb la gent.
3. Si al matí es té ganes de beure.
4. Si la família o els amics et retreuen que beus massa.
5. Quan es fa servir l’alcohol per treure un neguit, tensió o per ajudar a adormir-se.
6. Quan un mateix té la impressió que es beu massa.

Bibliografia: Psicobiologia de la drogadicción – Dr. Emilio Ambrosio