En l’actualitat, si formar part d’una classe social o tenir més o menys diners ja no són els paràmetres per mesurar-nos i comparar-nos amb els veïns, quins són els nous paràmetres socials?

Per molts són les possessions, però indubtablement el nostre aspecte físic també forma part d’aquests paràmetres. L’aparença, el bon aspecte i l’aptitud física són ara la mesura del nostre “valor social”

Estem exposats al següent missatge “aconseguir la bellesa és una qüestió d’esforç, i si no s’aconsegueix és perquè no fem el necessari“.

Sembla com si l’objectiu de ser “bella” fos accessible a qualsevol que li dediqui el temps suficient, que faci exercici i que mengi poc. Tenir bon aspecte s’ha convertit en el nostre passatemps més important encara que en realitat no sigui divertit, més aviat per a la majoria es una cerca que ens tortura.

Tots en som víctimes: s’ha posat de moda i resulta políticament correcte afligir-se per l’ambient, plantem arbres per salvar el planeta, ens sap greu quan hi ha vessaments de petroli, però ens plantegem qèe signifiquen tants productes químics per aconseguir tenyir-nos els cabells, posar-nos cremes dermatològiques, o menjar aliments sintètics? On està l’aflicció per l’aspecte humà de l’ambient?

Qualsevol es pot sentir identificat amb la següent situació:

” Al matí destino una hora a vestirme-me, posar-me cremes, escollir la roba que fa que sembli més prim/a i preocupar-me davant del mirall. Després vaig a treballar, a l’autobús tracto de veure qui té millor aspecte que jo. Passo el matí a la feina pensant a no menjar-me l’entrepà i què fer per evitar el dinar. Cap a les tres de la tarda estic tant mort/a de gana que no puc fer res més que pensar en el sopar. Aquesta recompensa arribarà després de l’hora que dedico a fer aeròbic. I, sortir de nit? Es una broma? he de començar a preocupar-me per tenir un bon aspecte, demà”.

Font: S.E. Medicina psicosomatica y Psicologia Médica. Imatge: Centro joven Fuensalida