Deixem-nos anar i explorem

Un home està de puntetes en una petita habitació fosca i buida, els braços estirats cap amunt, les mans aferrades a les barres de la petita finestra, única font de llum de l’habitació.

Si s’hi aferra amb fermesa i inclina el cap enrere, pot veure un petit raig de sol entre les barres superiors. No vol corre el risc de perdre’l de vista. I així segueix estirant-se cap el raig de sol, aferrat fortament a les barres. Està tant concentrat en l’esforç de no perdre de vista aquest reflex de llum vital que no se li acut deixar-se i explorar la resta de la cel·la.

Així mai descobrirà que la porta de l’altra extrem de la cel·la està oberta i que ell és lliure. Sempre hagués pogut sortir a la llum del dia, amb tant sols haver-se deixat anar.

Hubert Benoit

Etiquetat amb: ,
Publicat a cites, contes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Teràpia online (Skipe, Hangouts...) | Telèfon 600334250
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob

A Badalona
Carrer dels Arbres 31 3r 2a 08912 Badalona